Anarchy a Olot

Anarchy és un experiment entre el caos i l’ordre. Evidentment l’experiència no és innòcua i és molt complexa, es podria resumir en “si vols silenci has de treballar-t’ho” o “fes el que vulguis”. Aquesta presa de poder no és gens senzilla. Des que naixem estem lligats a unes circumstàncies i depenem dels altres per poder aconseguir coses tan vitals com l’aliment o l’escalfor. Nosaltres (SDA) depenem del públic i dels teatres i també dels governs per fer funcionar les nostres obres. Això, que és una interdependència social, no converteix ni al públic ni als teatres ni als governs en els nostres amos. El problema del govern és que està fet per manar, administrar i regir les nostres accions. L’art és un mitjà homogeni on poder experimentar o reproduir certs estats, certes suposicions. En definitiva on poder-la cagar. Ens agradaria portar aquesta peça a l’esperit del live-art, on l’experimentació és el fet essencial, no com un acte estètic sinó com un fet constitutiu de l’obra, de l’acte d’anar al teatre. El públic té la paraula, té el soroll i té el silenci. Cada acció és responsable. Mitjançant el so es manifesta l’absència de so i l’absència d’acció també és una decisió pròpia.