El proper dimarts 18 de Nov. a les 10:30 hs del matí en Carles Santos oferirà un concert al descampat on abans hi havia els locals de la desapareguda companyia General Elèctrica. Ens trobarem una mica abans a la porta del Museu Marítim. Després de l’acció del C.Santos, explicarem les 24 hs d’INDISCIPLINES, les publicacions i per què es va fundar l’Associació d’Artistes Escènics a finals de l’any passat. Acte obert al públic, és clar
Més informació:
ACTUALITZACIÓ: vídeo i informació sobre la roda de premsa
22 Novembre 2008. c/Pallars 160. 24 hores de debats, espectacles, publicacions i concerts amb la participació de teòrics, creadors teatrals, músics, performers i coreògrafs per celebrar la precarietat laboral i econòmica, l’assatjament inmobiliari, la deficient educació i la marginalització progressiva dels llenguatges trans-disciplinars.Indisciplina per una escena en crisi.
12:00hs Blood & Breakfast: esmorzar amb debat lúdic i belicós per definir el paper de la crítica en relació al discurs performatiu. Modera: Roberto Fratini. Participen: Santi Fondevila, Joaquim Noguero i Eduard Molner (La Vanguardia), Pablo Ley (ex El País), Montse Otzet (El Periódico), Quim Pujol (Teatron) i Joan S. Luna (Mondo Sonoro)
14:00hs Projeccions:
16:00hs Carta Blanca: Germana Civera
17:00hs Quiet Assembly: Un lloc per parlar d’allò que mai no parlem. Un espai de diàleg sense monòlegs. Una taula de debat que és una acció escènica on el protagonista és el silenci i la possibilitat de trencar-lo. Calla: Roger Bernat. Participen: Àngles Ciscar, Aránzazu Ortega, Teo Baró, Idurre Azkue, Nacho Galilea, etc…
19:30 hs Carta blanca: Marcel·lí Antúnez. ATENCIÓ: el Marcel·lí Antúnez ha patit una lesió. Aquesta actuació serà reemplaçada.
20:00hs Indisciplines (Per a una genealogia de l’acció): Hi ha una història de les arts escèniques que no ha estat explicada, una història que va de l’acció política a l’art del moviment. Moderen: Marta Galán, Txiki Berraondo i Andreu Morte. Participen: Toni González, Yago Pericot, Joan Baixas, Mercè Saumell, Núria Santamaria,..
22:00hs Projeccions
23:00hs Festassa amb: Standstill, Cabo San Roque, V de Amor, Nico Baixas, Joan Simó, Ulysses, Dj Baroxmix(Berlin)…
07:00hs Carta Blanca: Albert Vidal
ENTRADA GRATUÏTA FINS LES 23:00 (10€ EN ENDAVANT)
PER QUÈ ORGANITZEM AQUESTES 24 HORES?
En els últims 20 anys l’escena ha marginalitzat els discursos més innovadors que, d’altra banda, representen el pais arreu. Aquesta situació ha estat agreujada per la progressiva mercantilització del coneixement i la cultura:
TEATRES PÚBLICS
El Teatre Lliure i el Teatre Nacional de Catalunya tenen respectivament pressupostos de 8 i 18 milions d’euros anuals. El Teatre Lliure inverteix en producció d’espectacles de recerca i desenvolupament 45.000€ anuals en la producció de 5 espectacles per al cicle Radicals, el 0,56% del seu pressupost global. El TNC no té cap línia de producció d’espectacles multidisciplinars o de recolzament a companyies en cap de les seves 3 sales d’exhibició.
D’altra banda, les Sales Alternatives de la ciutat, amb pressupostos mínims però consolidats, segueixen promovent la precarietat laboral no oferint catxets ni assegurances per a les companyies que hi treballen i oferint una programació a remolc dels grans teatres de la ciutat menystenint la responsabilitat innovadora de la seva posició excèntrica.
AJUTS
Les poques ajudes que reben les companyies de teatre i dansa del país surten a concurs a principis d’any. La resolució de la Generalitat no arriba fins a mitjans de la primavera el que provoca una situació de paràlisi laboral durant una bona part de l’any. Aquells que reben finalment l’ajut no el poden fer efectiu fins al mes de Setembre (dades del 2008) obligant a les companyies a contraure deutes amb els bancs i a generar precarietat laboral entre els seus treballadors.
EDUCACIÓ
L’Institut del Teatre de Barcelona, amb unes instalacions i pressupost envejables, segueix sense oferir una educació integral i deixa sistemàticament de banda dramatúrgies i teatralitats multidisciplinars a favor d’un teatre museográfic i literari. Aquest fet no només provoca una educació deficient sino que impossibilita l’articulació d’un discurs teòric al voltant de les arts performatives en un moment històric en el que estan en el centre del debat artístic
ESPAIS DE TREBALL
L’any 1998 hi havia 115 tallers d’artistes al Poble Nou que van obrir les seves portes a “Tallers Oberts”. L’any 2008 n’hi ha 7. en 10 anys hem perdut 108 espais de treball per artistes al Poble Nou. El Poble Nou no és un cas aïllat, el Raval, la Ribera, Gràcia i altres barris que tradicionalment acollien sales d’assaig i teatres independents han perdut en els últims 10 anys gran part del seu teixit creatiu a l’empar d’una política especulativa fomentada des dels poders públics.
La precarietat laboral del sector transdisciplinar ha provocat una progressiva desertització del teixit creatiu d’aquest país, situació especialment greu si tenim en compte que el “teatre de creació” ha estat la marca teatral del país. En els últims 10 anys han hagut de tancar companyies, espais, festivals i productores com:
INDISCIPLINES està organitzat per l’Associació d’Artistes Escènics (AAE) fundada l’any 2007 per artistes de disciplines, estils, generacions i situacions laborals diverses. La nostra finalitat no és definir-nos com a grup donat que l’heterogeneïtat és un dels nostres valors. El motiu de la nostra unió és circumstancial i només va direccionada a denunciar l’empobriment de l’escena associat a la progressiva desaparició de la pluralitat de llenguatges.
———————————————————
Més informació:
The Rest is Silence II de Noé Sendas
Uma floresta para os teus sonhos de Alberto Carneiro
Centro de Arte Moderno José de Azeredo Perdigao (Lisboa)
El viernes a las 18h30 en Hangar, visionado de Acciones en casa de Marc Vives y David Bestué, dentro de CORPOGRAFIES.
Y en el Centre d’Art Santa Mònica, hasta el 4 de enero se puede ver su último trabajo: La confirmación.
Standstill actúa en Manila el 14 de noviembre.
ACTUALIZACIÓN (28/10/2008):
Reportaje ‘La anticonmemoración’ de Rodrigo García en EL PAIS por Rosana Torres.
Doblete de Sergi Fäustino en el Festival Y#06 que se celebra en Covilhã, Fundão, Guarda y Castelo Branco, en Portugal.
30 Outubre 2008 > 21h30
moagem | auditório > Fundão
Duques de Bergara unplugged, con David Espinosa y Mònica Muntaner
1 Noviembre 2008 > 21h30
auditório teatro das beiras > Covilhã
Un pajarito me ha chivado que Angélica Liddell se ha sacado un blog: http://miputaperrera.blogspot.com/
En 3 días que lleva funcionando ha publicado 15 posts. Se ve que le tenía ganas.
Del trabajo de Dominique Gonzalez-Foerster conocía la exposición Nocturama, que vi en el en el MUSAC en mayo. En ese proyecto participaba su amigo Enrique Vila-Matas, me parece que por eso lo llevaron al MUSAC a dar una conferencia. Esta mañana he desayunado con placer este vídeo suyo servido por PORLAVENA, que me ha hecho recordar con cariño Hong Kong. Por cierto, que a parte de llevar un blog muy chulo que me descubrió Sofía Asencio, PORLAVENA organiza unas charlas en la Central del Raval para conocer a una serie de artistas que igual están bien.
Ya que no lo publica Tina Paterson lo publico yo (con tu permiso, Tina).
Desarmada por el mercado, la crítica de Pablo Caruana en Público después del pre-estreno de «EXPERIENCIAS CON UN DESCONOCIDO SHOW«, de Sonia Gómez.
Desarmada por el mercado
Sonia Gómez subida a un taxi leyendo al conductor el último y agónico mensaje al pueblo chileno de Salvador Allende.
Sonia corriendo por las calles de Pekín perseguido por su cliente chino. Sonia con su madre cantando Clavelitos y degustando pasteles frente a otro de sus clientes… Estas son algunas de las acciones que, a través del vídeo, estructuran su nueva pieza entre la danza y la perfomance: Experiencias con un desconocido, que la artista catalana presentó este fin de semana en la quinta edición de Mapa, festival atípico que tiene lugar en Pontós, en el Alt Empordà en Girona.
Una pieza que ha tardado casi dos años en ver la luz y en la que Gómez quiso poner en pie, bajo su mando, un proyecto que conjugara mercado, dinero, venta, utilización y arte.
Así, desde el 2007 la artista ofreció sus servicios a posibles clientes que se pusiesen en contacto con ella. Inspirándose en el bondage, la sumisión y la dominación, Gómez se ofrecía como lectora, bailarina, preparadora física… El formato lo decidía ella: ponía las reglas y, además, podía trabajar con la seducción, la personalidad y su utilización mercantil, elementos estos que le interesan desde hace años. Lo público y lo íntimo, lo que doy, lo que muestro y lo que escondo, la fragilidad, la exposición y la protección.La pieza, que por momentos parece poder tender al documento de escasa potencia escénica, no deja de sorprender y agarrar al respetable ya que Gómez traza camino en lo que consigue y en lo que fracasa. Buen ejemplo son dos de los bailes. Uno lleno de seducción, cargado de estética publicitaria, glamourosa y guarra, precioso baile donde la fuerza corporal se impone. Y otro, al final, con la artista ya rota, engañada por un cliente que no era más que un periodista escondido que buscaba un artículo sabroso. Sonia Gómez bailando con dolor, viendo cómo su proyecto dominatrix la ha llevado a ser, otra vez, utilizada, con la cara llena de feliz dolor consciente.
La pieza, que empezará ahora a girar por toda España e irá limando ritmos, muestra otra vez la fuerza de esta bailarina que asume riesgos y se tropieza en busca de ese espacio de libertad entre el cuerpo y la vida.El festival Mapa también mostró en su primera jornada el proyecto en residencia de Nilo Gallego y Noemí Fernández, un mapa sonoro del pueblo de Pontós realizado con los niños de la localidad y visitable en www.festivalmapa.com; las esculturas e instalaciones de la artista plástica Raquel Sacristán sobre los fantasmas de Pontós; y el proyecto del colectivo sonoro La Sonidera.
Pablo Caruana
Público, Culturas – 21 septiembre 2008
