— MuroTRON

Archive
Uncategorized

Performance, 20.07.2022 / 19h – 20h en la Sala Bar del Santa Mònica (Barcelona)

Actividad abierta a todo el mundo y gratuita con aforo limitado a 55 personas

Una pieza de destilación somática que se desarrolla en una exploración de movimiento, voz y sonido.

Con Malén Iturri.

“Crura” es una pieza de destilación somática que se desarrolla en una exploración de movimiento, voz y sonido. Temporalidad esponjosa que lo ablanda todo por debajo la lengua, la abajo de la abajo desde y hacia un atrás primitivo [digestión – evacuación – deglución]. Encontrando resistencia en la lentitud y las humedades oscuras, “cuerpa” más que humana en estado relacional de fluidez bien densa.

Malén Iturri es artista e investigadora. Despliega su curiosidad alrededor de la práctica somática, los pensamientos feministas y cuir-queer, el estudio del movimiento y la creación escénica, a la vez que se sumerge en experimentaciones sónicas y la composición de música electrónica con el proyecto Mímbere.

Graduada en Bellas artes por la Universitat Politècnica de València y diplomada del Máster en Práctica Escénica y Cultura Visual (UCLM-ARTEA-MNCARS) a Madrid y del Máster Universitario en Estudios Culturales y Artísticos con perspectivas Feministas y Cuir[MUECA] de la UMH. Se encuentra acabando la formación certificada en Educación Somática del Movimiento (SME) y Educación del Movimiento Evolutivo Infantil (IDME) de Body-Mind Centering® con Movimiento Atlas.

Desde una práctica artística híbrida, actualmente aborda una investigación sobre cuerpo, movimiento y sonido y colabora en varios proyectos colectivos de performance e improvisación.

#DimecresdeSoiCos es un ciclo comisariado por Sâlmon + L’Afluent + Festival mixtur

Más información: web del Santa Mònica

 

Read More

Más información: web del festival Citemor

Read More

26 d’agost, 12 h a 19 h, Espai nyamnyam, Mieres (La Garrotxa)

Faronda – Laia Estruch. Arts en viu

Orelles voladores – Nilo Gallego. Recorregut sonor

Vermut-conversa amb els artistes

Dinar a càrrec de nyamnyam (productes locals Collbahi, Can Torrent, Forn Casals)

Diversión obligatoria – Júlia Barbany. Arts en viu

Itinerància de l’exposició Cap a les deus, una gramàtica fluvial produïda pel Bòlit.

Oberta durant tota la festa major de Mieres (del 26 al 29 d’Agost):
· Deixar-te córrer – Anna Dot
· A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera – Jordi Mitjà
· A la intempèrie – Job Ramos

Presentació a càrrec d’Ingrid Guardiola, directora del Bòlit.

Jornada en col·laboració amb l’Antic Teatre i El Bòlit-Centre d’art Contemporani de Girona

Comprar entrades

Faronda pren la forma de les tonades de les cançons de camp de poblacions a prop del mar, que Laia Estruch va treballar per a l’obra Sibina (2019). A la bianyal 2021, va transformar i fondre aquesta cançó amb les tonades de les cançons olotines de taverna. En aquesta ocasió farà un treball site-specific per tal d’adaptar aquest cos de treball al territori de Mieres, experimentant els límits de la improvisació de la veu i provant d’establir un diàleg amb les dones d’aigua tot desenterrant tons ancestrals.
www.laiaestruch.com

Orelles voladores. En Nilo Gallego escriu: ‘Ha estat molt difícil prendre aquesta decisió degut a la importància i les grans expectatives que es tenien per a aquesta trobada. Després d’avaluar tota la situació juntament amb l’organització de nyamnyam i l’ajuntament, hem decidit que era el més assenyat arran dels infortunis que van precedir avui dia. Fins a l’instant que estic escrivint i publicant aquest text, el meu equipatge amb tot l’equipament tècnic, inclosa la gravadora TetsuoMK2, segueix sense aparèixer. Vam fer tot el possible amb el personal de l’aeroport de Mèxic i França però no hi havia solució. Per tant, ens plantegem realitzar la residència de creació fent enregistraments de camp, edició, manipulació i difusió sonora sense aparells físics. Disculpin l’atreviment, ens veiem allà…’
www.tea-tron.com/nilogallego

Diversión obligatoria es troba en un espai oníric en el qual l’humor s’ha trencat. L’estructura de l’acudit s’ha vist alterada i les paraules, sons i moviments experimenten espasmes irregulars. La broma, el truc, l’acrobàcia… s’interrompen i queden suspeses en un estat liminal entre el que ha estat i el que hauria d’haver estat… En aquest món fantasmagòric una actriu lluita per recuperar la lucidesa del seu cos. https://juliabarbany.hotglue.me/

Cap a les deus. Una gramàtica fluvial és una exposició produïda pel Bòlit, Centre d’art Contemporani de Girona, que itinera a Mieres amb una versió reduida de la seva formalizació presentada al Bòlit la tardor passada. En aquesta ocasió es presenten les peces d’Anna Dot, Jordi Mitjà i Job Ramos:

‘Girona és un assentament urbà molt influït per la seva fisonomia fluvial, determinat pel pas de quatre rius. El riu ens convida a relacionar-nos ecològicament amb el territori, però també serveix com a espai de creació de metàfores que ens poden ser una eina molt necessària des del punt de vista conceptual, creatiu o vital. Una deu és una font subterrània, és d’on neix el riu i, com a tal, és un principi. Tornar a les deus és tornar allà, al rovell de l’ou, a l’ull del Ter. Tornar a les deus és remuntar el riu, convertir l’espai i el temps en quelcom reversible, fer d’allò que davalla una ascensió o, com a mínim, un diàleg, una alteració del curs natural de les coses mentre es treballa a partir del curs de les coses. El riu, com la memòria, s’estratifica; té les seves derives que fan i desfan el camí a batzegades, sense pautes; són un flux que de vegades s’esprimatxa o es desborda. La desterritorialització i la reterritorialització són accions que no li són alienes.’ Més info https://web.girona.cat/bolit/exposicions/2021/capalesdeus

Deixar-te córrer. Proposta expositiva d’Anna Dot. Pel poble maori de Nova Zelanda, el riu Whanganui és un ancestre, un membre més de la seva comunitat al qual respecten i cuiden. És per això que, el 2017, els maoris van aconseguir un acord amb el govern segons el qual el riu pot disposar d’uns re-presentants legals a les corts que vetllin pels seus drets i els defensin. Seria possible aconseguir el mateix per a un riu com el Ter? Anna Dot parteix d’aquesta pregunta per descobrir les percepcions històriques que s’han tingut al voltant del Ter, així com els límits ideològics del sistema judicial en les seves relacions amb el medi ambient. Primer assaig per a l’elaboració d’una proposta legislativa que defensi el reconeixement de la personalitat jurídica del riu Ter. El vídeo recorre diferents trams del curs del riu Ter en paral·lel a la veu que llegeix la proposta legislativa elaborada, la qual també pot llegir-se en aquest document. Per a aquesta exposició, es presenta el video i els documents legislatius que han servit de referència per al projecte, així com imatges de mitologies d’altres cultures que es relacionen de maneres diferents a la nostra amb la resta d’éssers vius i elements naturals.
www.annadot.net

A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera
 de Jordi Mitjà. La capacitat sorneguera dels rius —jaciments en moviment perpetu— els vincula als relats del món. El riu et retorna, de sobte, alguna part del passat i et toca, irremeiablement, lidiar amb aquell fragment de temps esborrat. El projecte tracta d’això, de l’intent de sumar algunes capes de sentit per desdibuixar el relat que el riu ens mostra i apropar-lo al desig col·lectiu.
www.jordimitja.com

A la intempèrie de Job Ramos. Procés de recerca artística en el qual se superposen estratègies de treball pròpies de l’antropologia visual i les intervencions site-specific. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi d’una problemàtica concreta, situada. Fer un seguiment d’un grup de biòlegs i experts que treballen per evitar l’extinció del cranc de riu europeu davant l’amenaça d’una espècie invasora, el cranc americà. I analitzar, a partir d’aquest cas d’estudi, les relacions que s’estableixen entre naturaleses humanes i no humanes.
www.jobramos.net

Més informació: web de nyamnyam

Read More

Del 20 al 26 de julio en el Festival d’Avignon

Dans un monde digitalisé, où le virtuel avec ses injonctions de visuels calibrés prend toujours plus de place, comment nourrir nos images intérieures ? Comment prendre appui sur la puissance de nos imaginaires ? Comment donner corps à une réalité non pas immuable, mais au contraire malléable, changeante, résultante de nos rêves et de nos décisions ? Quelle pourrait être cette ultra-fiction collective   Une fiction si rêvée qu’elle en deviendrait réelle, ultraréelle. C’est à ces interrogations sensibles que nous convie la nouvelle création de la compagnie El Conde de Torrefiel. À partir des outils de la performance, de la danse et des arts plastiques, pour mieux faire théâtre. Una imagen interior propose une dramaturgie singulière, texte, mouvement, sons et matières s’entrechoquent, s’opposent et se précipitent vers un Big Bang. Una imagen interior est cette explosion de pensées et de sensations, qui cherche à déployer tout l’érotisme de notre imagination. Et peut-être – qui sait ? – inventer une autre réalité : celle de demain…

Más información: web del festival d’Avignon

Read More

Del 31 de juliol al 5 d’agost, Ca Ses Monges, Mallorca

PROGRAMA

DIA 31 DE JULIOL · GRATIS

IT’S MY PARTY UN PROJECTE AUDIOVISUAL AMB MEAGAN O’SHEA I LINNEA SWAN

Una exploració del dolor, un examen del propòsit de la vida i una reflexió sobre l’èxit. En un intent de descobrir què és comú i què és únic entre cultures i contextos, entre dones dels 40 i principis dels 50.

Meagan O’shea va realitzar un taller de tres dies a EiMa Creació amb dones locals a on les guiava a través d’un procés creatiu per crear els seus propis micro-solos en resposta als temes com el desamor omnipresent i la mort dels éssers estimats, fins a la bellesa, els fills que mai no es tindran…. Durant el Festival Meagan i Linnea i les participants faran una presentació del projecte i mostrarán el vídeo compilatori amb les seves creacions, que inclou també les creacions d’altres dones de tot el mon a on el projecte s’ha implementat.

TROC!  CIA SAUF LE DIMANCHE

“Troc! juga amb lespai públic i les artistes s’acosten a l’espai públic, utilitzant el mobiliari urbà i el paisatge per oferir un ball lligat a l’entorn.

Qui ho desitgi, els confia un gest i, a canvi, les artistes li ofereixen un ball inspirat en el gest proposat. És 1 minut 30 per a tu, una coreografia improvisada. Agafen la imaginació inconscient del gest originalment proposat per creuar-los en una dansa lúdica, generosa i inventiva.

Durant el ball hi ha passatge, hi ha vida al voltant, un transeünt dibuixant un pas de ball per encaixar, altres que s’aturen i aprofiten, altres que creuen el carrer amb el cap abaixat. Cada Troc! és visible per a qualsevol persona propera.

 

DIA 3 D’AGOST

MI PADRE NO ERA UN FAMOSO ESCRITOR RUSO  BÁRBARA BAÑUELOS

Un cos travessant una experiència.

I la narració en format escènic d’aquesta experiència.

A partir d´un punt de partida: el descobriment d´un silenci familiar i la necessitat de reconstrucció de la història de la meva àvia paterna.

Un projecte de recerca personal i social. Una reflexió sobre el cos i el patiment mental (el cos físic, institucional, mental, social, sanitari, afectiu, polític, etc.) i com aquests cossos i aquestes veus amb patiment mental es troben amb una societat que estigmatitza altres realitats, altres maneres d’estar al món.

Una experiència individual i subjectiva que a l’acte de compartir-la es converteix en social.

 

PARAMECIS I METEORITS XESCA SALVÀ I MARC VILLANUEVA

Què és la vida? Tot partint d’aquesta pregunta, Paramecis i meteorits ens convida a clavar l’ull al microscopi i meravellar-nos davant la diversitat i la complexitat de les formes de vida més petites. Al centre de la proposta hi trobem la biòloga Lynn Margulis, una de les figures més lúcides a l’hora de pensar en la Terra com una enorme xarxa d’interdependències i en l’evolució com un procés en què la simbiosi i la cooperació prevalen per damunt de la competició. A mig camí entre una instal·lació i una peça immersiva, Paramecis i meteorits ens convida a entrar dins un cosmos escènic d’equilibri inestable, un espai on les idees de vida, genètica, gènere o erotisme es barregen amb l’experiència de transitar i deixar créixer diversos paisatges, a escales diferents.

L’escenògrafa Xesca Salvà i el dramaturg Marc Villanueva comparteixen l’interès per les idees de joc i experiència, i pel tractament de problemes socials i polítics a través de la intimitat i la participació directa de les espectadores. Des de fa dos anys treballen en el projecte Understory, sobre tot allò que fa possible la vida sense que en siguem conscients. Paramecis i meteorits n’és el primer episodi.

CONCERT : Dj Random Nancy

 

DIA 5 D’AGOST

BATRE DE TOT FA BROU

La terra fèrtil del projecte és el camp de Mallorca. Un terreny que fa brotar la pregunta. El camp posa en qüestió la corporeïtat dels creadors i la relació d’aquests amb la terra. La base de la peça se solidifica mitjançant el contacte del cos i amb el paisatge, juntament amb la contradicció de la contemporaneïtat i la tradició. Complexitat que permet enfocar la problemàtica des de les diferents disciplines dels creadors. Separar el blat de la palla: batre. L’acció de batre com a eina d’inspiració per crear i donar peu a la investigació del moviment, el cos i la paraula. Batre per donar lloc a una veu, la veu del paisatge.

 

LO PEQUEÑO DE CRIS BLANCO, JORGE DUTOR Y GUILLEM MONT DE PALOL.

Lo pequeño és una peça escènica contemporània d’humor absurd que transita el musical, el suspens i parla de tu al tu al nen que hi ha en cada espectador. Té l’essència dels improvisats jocs en les tardes d’infància i sorprèn com la vida quan desconeixem la seva realitat i hem d’inventar-la. D’això parla aquesta obra, però també de com es poden crear coreografies quotidianes en el trajecte cap a obrir la porta de casa, com una família nombrosa podria compondre un tema d’Amistats Perilloses o quin podria ser el procés creatiu de la cançó Ballar Pegats.

En aquesta funció els majors tornen a mirar les coses per primera vegada i els petits les gaudeixen i reconeixen com a pròpies. Cris Blanco, Jorge Dutor i Guillem Mont de Palol creen en escena un lloc en el qual se sublima el quotidià, un espai d’estranyeses conegudes que exploten en situacions divertides, “un veure volar partícules en l’aire”, com descriu Oriol Puig i un acte de creació política per a tots els públics on els intèrprets juguen a consciència sense por al ridícul. Perquè aquí hem vingut a jugar.

 

VOLUMEN 1 DE MUCHA MUCHACHA

Volumen 1 és una peça de dansa contemporània, és una declaració d’intencions al voltant del moviment, la comunitat, la feminitat i el ritu.

Volumen 1 represa alguns mites universals de la dansa per a reinterpretar-los i veure com es transformen: la Haka neozelandesa de les guerreres maoris, l’assassinat d’una verge en La Consagració de la Primavera o el tràngol

col·lectiu del Bolero de Ravel. La peça es construeix a partir de la tensió entre dues forces: el tradicional i el contemporani.

 

ELLA, REGADORA DE MAYA TRIAY

Ella, regadora, ens parla de l’energia salvatge de la dona. Impulsos creatius, intuïtius i en certa manera esbojarrats, que surten de la norma i que brollen del cos com l’aigua d’una regadora. Aquesta obra de dansa-performance treballa amb la permanència, la

recerca constant d’una cosa que es troba “fent”, amb la intenció d’invocar l’energia salvatge femenina, sense intentar mimetitzar-la ni il·lustrar-la. Això implica una cerca in situ, un moure’s des de les entranyes cap a llocs encara desconeguts. Amb afany, la performer ens convida a un viatge des de les sensacions més subtils, a les escenes més brutals i incòmodes.

Concert: Doug Galbraith

Més informació: web de Eima Creació

Read More

Del 10 al 12 de julio a las 21h en el Espai Lliure

¿Cuál es la relación entre lo cotidiano y los grandes acontecimientos, entre lo minúsculo y lo épico? Os invita a pensar en ello una compañía que os propone proyectar una mirada nueva sobre la realidad.

La vida, ya lo sabéis, no está hecha solo de grandes acontecimientos. De hecho, vivimos entre cosas cotidianas, que parece que no tienen ninguna importancia especial ni ninguna cualidad que merezca nuestra atención. Pero sobre ese mapa de situaciones cotidianas reconocibles sobrevuelan los grandes acontecimientos, a veces elementos trágicos que contienen la semilla o que influyen e interactúan con esa realidad cotidiana, con esos hechos que el escritor francés Georges Perec describía como “infraordinarios”. ¿Cómo se estructura la relación entre esos grandes acontecimientos y los hechos más discretos y aparentemente intrascendentes? Lo investiga este espectáculo que invita a los espectadores y espectadoras a aplicar lo que denomina “la paciencia del voyeur” para contemplar desde la butaca una serie de situaciones cotidianas superpuestas que acabarán desvelando el diálogo con un gran evento. Se consigue así que el público proyecte una mirada nueva, una mirada estético-política sobre el mundo, para descubrir que los acontecimientos y situaciones no están ni se producen porque sí, sino que constituyen material para reflexionar sobre una realidad que hay que volver a aprender.

Firma el espectáculo la compañía ATRESBANDES, nacida del encuentro en el Institut del Teatre de Mònica Almirall, Miquel Segovia y Albert Pérez Hidalgo. Los tres artistas llevan desde el 2011 apostando por un teatro que indaga en varias disciplinas y que experimenta en sus formas para crear piezas escénicas de formatos y temáticas diferentes. El motor creativo de la compañía se transforma en cada nuevo proyecto, siendo el o la intérprete y su capacidad creativa una constante en todos ellos. Entre otros, han producido espectáculos como SolfataraLocus Amoenus o Coda (Grec 2019) y, últimamente, It don’t worry me (Premio de la Crítica al Mejor Espectáculo “Noves Tendències” 2021), y una pieza sonora inspirada libremente en la novela de H. G. Wells La guerra de los mundos (Teatre Lliure, 2021).

Una coproducción del Grec 2022 Festival de Barcelona, el Festival de Otoño de Madrid, Cielo Drive, S. L. y ATRESBANDES.

Con el apoyo de la Beca Barcelona Crea, El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt / Girona y el Centre Cívic Navas (Barcelona).

FICHA ARTÍSTICA

Creación: ATRESBANDES (Mònica Almirall, Miquel Segovia, Albert Pérez Hidalgo), Asesoramiento en dramaturgia: Albert Boronat, Pau Masaló,  Interpretación: Mònica Almirall, Miquel Segovia, Albert Pérez Hidalgo, Mariona Naudín, Nicolás Carbajal, Diseño de la iluminación: Ana Rovira, Espacio escénico: Pau Masaló Llorà, Espacio sonoro: Sammy Metcalfe, Miquel Segovia, Vestuario: Adriana Parra, Producción: Imma Bové, Atresbandes, Alumno en prácticas: David Borotau Imagen: ATRESBANDES

Más información: web del festival Grec

Read More

Torna el #SINOVOLSPOLS a l’espai nyamnyam💥 ens acompanyen:

sofia asencio + beatriz lobo + jorge nieto + tomàs aragay + javi cruz + ainhoa hernández escudero + esmeralda colette + angelo manhenzane + joanquin dolyenko + nyamnyam

👉 dissabte 16 de juliol de 12 a 19h!


SI NO VOLS POLS NO VINGUIS A L’ERA
🎟 entrades a la venda
🌱 programació a l’aire lliure | activitat transgeneracional | dinar inclòs

A Noche cañón, Sofia Asencio treballa en col·laboració amb Beatriz Lobo i Tomàs Aragay per trobar una forma pròpia de generar text dins del gènere del monòleg còmic. Una obra que interactua directament amb el públic i en la qual es desplacen els límits de les formes arquetípiques de l’humor i la mala bava treballant els ritmes, els silencis, les paradoxes, les coses sense sentit, la sobreactuació, els contrapets i la fraseologia.
www.doctoralonso.org

Los presentes. En Javi Cruz escriu: ‘Mai he regalat un dibuix que no m’agradés. No els trobo a faltar perquè sé que estan penjats en algun lloc estimat. Los presentes és una seqüència d’alguns dibuixos regalats, que recupero per a aquesta ocasió durant uns dies. Es tracta d’ajuntar unes obres que tenen en comú això: haver estat vehicle o efecte d’algun vincle.
Són imatges dispars, de temps diferents, que tornen emmarcades, trencades, viscudes per
aquí. Un comissariat sense molt a ordenar, perquè l’ordre és el cronològic. Els uneix l’amistat’.
www.javicruz.info

Sorbito. Sorbito es un gesto curatorial que conecta las piezas de un contexto a través de una experiencia sensorial. sorbito propone escuchar los procesos corporales de oler, ingerir, saborear y digerir mientras se asiste a una performance. Es una colaboración con hierbas medicinales que imagina el encuentro de las membranas celulares humanas y de las paredes celulares de las plantas para co-performar un proceso de intercambio. Cada pócima adopta un formato, una materialidad específica: chicle, caramelo, mascarilla facial, aceite, oblea, inhalador, bebida o infusión; y contiene una hierba con propiedades específicas pensada en relación a la pieza que acompaña. Sorbito aprende de la herbología y de las tradiciones curativas pre-modernas, resituando estas prácticas en la contemporaneidad.
www.ainhoahernandez.com

Tierra Frágil
“Tierra Frágil” és un treball que s’inspira en les vides dels avis camperols, en contrast amb l’hedonisme del present. És un cant a la infància, la solitud, la por, la lluita, el desarrelament, l’esperança i l’amor.
@esmeraldacolette

El cicle d’arts en viu ‘Si no vols pols no vinguis a l’era’ forma part de l’Ona expansiva del @sismografolot. Amb el suport de @diputaciogirona, @cultura_cat i en vinculació amb l’@ajuntamentmieres, @lacapellabcn, @el_bolit_girona i l’L’Antic Teatre

Més informació: web de nyamnyam

Read More

Más información: Instagram de Hort-Art

Read More

7 de julio a las 19h en Bulegoa z/b, Bilbo

Quinta sesión de Material Voices. Genealogías feministas del trabajo de hacer exposiciones. Con Silvia Calderoni, Ilenia Caleo, Jana Jan y Myriam Rzm.

Para esta sesión de Material Voices, hemos invitado a Silvia Calderoni e Ilenia Caleo a conversar y presentar SO IT IS.

SO IT IS es una propuesta nómada, que en su parada en Bilbao cuenta con GorputZarata Incorporarumori, la contribución de Jana Jan y Myriam Rzm.

Material Voices. Genealogías feministas del trabajo de hacer exposiciones tiene como objetivo desarrollar una investigación sobre la práctica curatorial realizada por mujeres desde la década de los años sesenta hasta la actualidad. Emplea el diálogo como herramienta de investigación y explora el potencial de la materialidad de las voces, las exposiciones y las obras de arte, así como de los cruces que se producen entre ellas.

CAVAR AGUJEROS POR LA NOCHE: SILVIA CALDERONI + ILENIA CALEO

Nos gustaría contar una maraña de cosas enredadas, entre las prácticas performativas y las investigaciones vagabundas: de unas somos el motor; de otras, parte activa; de otras, espectadoras; en cualquier caso, siempre cómplices y siempre experimentando junto a otrxs. Nos gustaría comenzar por nuestra práctica artística durante la pandemia que se convertirá en el proyecto nómada SO IT IS, por el movimiento transfeminista en Italia y el tipo de cuestionamientos y activismos que se ha activado en el contexto artístico que frecuentamos. Seguiremos con las ocupaciones culturales en la Italia de la década de 2010 (Teatro Valle, Macao y otras) dentro de un mapa descompuesto de las luchas de artistx y trabajadorxs de las artes escénicas que va desde los años noventa hasta la ocupación del Globe Theatre de Roma en plena pandemia. Compartiremos así una mirada sobre cómo la performance crea y reescribe el espacio público; la investigación –afectiva, amorosa– sobre lo efímero de las vidas y los archivos queer; una investigación que es también una invocación a los espectros, para quizás hacer una fiesta juntxs.

Nos gustaría hacerlo recogiendo imágenes, frecuencias y fragmentos sonoros: para tomar la palabra –dar voz–, tomar forma. Nos gustaría que fuera una reunión nocturna; es entonces cuando las flores se abren lentamente.

SO IT IS

SO IT IS_# es un gesto de infestación del espacio público. Durante el largo periodo de tiempo en que los cuerpos han desaparecido materialmente del espacio, este gesto se da a través del cuerpo, si bien a distancia.

La acción matriz que inspiró SO IT IS surgió en Bolonia en 2020, dentro del proyecto de arte público La lotta è fica, diseñada y comisariada por CHEAP Street Poster Art Festival. Ahora prolifera y cambia, a través de otros cuerpos y en otros lugares.

En estos meses, estamos proponiendo a otrxs artistas y performers que respondan a una pregunta, se adhieran a una práctica y construyan un imaginario impredecible sobre lo que los cuerpos pueden ser y hacer.

Una acción-matriz que prolifera, cambiando el cuerpo, la ciudad, el signo, la imaginación: una fantasía que se imprime en el cuerpo de cada cual, de manera diferente y en diferentes contextos, imaginando un cartel a tamaño real de su cuerpo desnudo. Ocupando espacio.

GORPUTZARATA INCORPORARUMORI: JANA JAN, MYRIAM RZM

Cuerpos en ruido. Cuerpos en movimiento. La acción sonora como vía de expresión y exoforma de las entrañas, del cuerpo interno. Diluir estados corpóreos mediante el ruido. ImprovisAcción. GorputZarata. Desdibujar alterar derivar transformar como práctica y hacer. Como deseo manifestante y manifestado. Surcar estados de ser alterados, más allá de convenciones hegemónicas a través de prácticas sonoras libres. Ruido y abstracción como elementos alquímicos en una búsqueda abierta. Deseos atávicos hibridantes. Ser y expresar el propio cuerpo imaginario en conexión con nuestras esencias primigenias como criaturas vivas con infinitas diversidades y posibilidades.

BIOGRAFÍAS:

Silvia Calderoni es una actriz y performer formada con la coreógrafa Monica Francia y la compañía Teatro della Valdoca. Desde 2006, es miembro de la compañía Motus y ha interpretado papeles como actriz en Rumore RosaA placeICS – racconti crudeli della giovinezzaCracLet the sunshine inToo-lateIovadoviaTre atti pubbliciAlexisUna tragedia greca, nella tempestaCaliban CannibalKing ArthurTutto brucia, piezas presentadas en numerosos festivales en Italia y a nivel internacional. Protagoniza The Plot is the Revolution junto a Judith Malina, legendaria fundadora de Living Theatre. Desde 2015, interpreta el solo MDLSX, de cuya dramaturgia es autora junto a Daniela Nicolò. En 2022, sube de nuevo a los escenarios con la compañía Valdoca con Enigma. Requiem per Pinocchio. En 2009, recibe el premio de las artes escénicas Ubu a la mejor actriz de menos de 30 años. Ha participado en el filme de culto dirigido por Davide Manuli La leggenda di Kaspar Hauser (2012), donde interpreta el papel de Kaspar, Last Words (2020) de Jonathan Nossiter, la serie de Sky TV Romolus de Matteo Rovere y Non mi uccidere (2021) de Andrea De Sica.

Ilenia Caleo es performer, activista e investigadora. Desde 2000, trabaja como actriz, performer y dramaturga de artes escénicas, donde ha trabajado con una variedad de compañías y directores. Formada como filósofa, sus intereses son la corporalidad, las epistemologías feministas, la experimentación en las artes performativas, las nuevas instituciones y formas de trabajo cultural. Es investigadora de la IUAV de Venecia y coordinadora del módulo de Arte del Máster en estudios y políticas de género de la Roma Tre University y colabora con el grupo de investigación “INCOMMON. In praise of community. Shared creativity in arts and politics in Italy (1959-1979)”, ERC Starting Grant. Ha publicado Performance, materia, affetti. Una cartografia femminista (Bulzoni ed., 2021) y co-editado In fiamme. La performance nello spazio delle lotte 1967/1979 (b-r-u-n-o, 2021). Activista en el Teatro Valle Occupato y los movimientos de los comunes y queer-feminista, se formó política y artísticamente en la escena de los centros sociales contraculturales.

Calderoni-Caleo se conocieron en 2012 en el Teatro Valle Occupato en el proyecto de la compañía Motus Animale político project. Han participado en nella tempesta de Motus y en los últimos años han realizado residencias artísticas y han desarrollado talleres de investigación abiertos e itinerantes. A partir de un taller en la Biennale College Teatro en 2018, desarrollaron KISS. Desde 2018, imparten clases en el taller de artes visuales de la IUAV de Venecia. Para la Queering Platform de Hong Kong idearon el proyecto nómada SO IT IS. En 2021, formaron parte de Flu水o, un proyecto colectivo y transdisciplinar, que recibió el premio de la novena edición del Italian Council. En 2022, han presentado su última pieza de performance, The present is not enough.

Además de los proyectos artísticos, en realidad, comparten un poco de todo.

Paola Granato es especialista en artes escénicas, investigadora independiente y dramaturga. Actualmente colabora con el Mattatoio di Roma–Azienda Speciale Palaexpo en el programa de residencias de investigación y producción artísticas Prender-si cura en calidad de dramaturga, así como con distintos proyectos artísticos, en los que combina la escritura, la organización y el comisariado. Ha colaborado con festivales e instituciones artísticas como el Festival de Santarcangelo.

Itziar Markiegi a.k.a. Jana Jan. Artista transdisciplinar, dibujante, ruidista y performer, experimenta y realiza colaboraciones gráficas y sonoras e improvisaciones con diferentes artistas. Co-creadora de Baba-Llaga, AM, Magmadam, Zørra, FFFist y Grutal, también es parte de Leun Dura y Emankore. Ha participado en festivales y espacios como Ertz (Bera), Zarata Fest (Madrid-Bilbao), MEM, Proklama, Muestra Internacional In-Sonora (Madrid), BET (Bergara), Women in experimental, FemTek, Larraskitu (Bilbo), STWST 48×2 (Linz), Matadeixe (Azkoitia), Bruital Furore (MS Stubnitz- Hamburg), Multiversal (Berlín) y MEFSST, generando instalaciones interactivas y performance sonoras. Explora la creación y manipulación del sonido, la acumulación y el feedback a través de la improvisación y el uso creativo del error, Sintes DIY y el cuerpo como instrumento generador activo.

https://janajan.bandcamp.com/
https://janajan.tumblr.com/
https://soundcloud.com/itziar-markiegi

Myriam Rzm (Dima/Bilbao). Creadora, performer, experimentadora sonora. Mi práctica con la experimentación y la performance sonora se ha desarrollado como componente del dúo Gora Japon (2005-2013), con el dúo abierto experimental Magmadam (2014-2017) y mediante colaboraciones transdisciplinares en el amplio contexto de la experimentación musical y la performance. Desde 2018 desarrollo un directo con herramientas sonoras autofabricadas DIY-DIT, adaptadas a mis inquietudes escénicas, acopladas al cuerpo, fx y feedback, en acción/interacción con el propio cuerpo en movimiento. Ruido Proto_ritual.

https://myriamrzm.bandcamp.com/
https://eclecticreactionsrecords.bandcamp.com/album/er033-myriam-rzm-myriam-rzm
https://sonaraccionesylugares.bandcamp.com/
https://vimeo.com/284753336

Abyme Nabar
https://abymenabar.bandcamp.com/
https://soundcloud.com/user-922682843-370415887

Ertzbako
https://crystalmine.bandcamp.com/album/aizu

Más información: web de Bulegoa z/b

Read More

Mércores 6 de xullo, 21h, Sala Roberto Vidal Bolaño, Santiago de Compostela

Roland Mon Amour é un proxecto de Artes Vivas que fusiona palabra, música, acción escénica é movemento.  É un monólogo multidisciplinar desde a fraxilidade, o amor á musica e á festa.   Quero someter a tratamento á miseria con autotune, falar das gangas, do cotián, compartir os meus tips de supervivencia nas artes, buscar cómplices,  cantar, acariciar o meu sinte e bailar.

Creación, dirección  e interpretación Cristina Balboa

Espazo escénico  Mauro Trastoy

Más información: web de Uscénica

 

 

Read More