Dolors Miquel, Albert Roig i Lucia del Greco | Del 20 de febrero al 9 de març a la Fundació Brossa de Barcelona
Lucia Del Greco dirigeix aquest viatge escènic sobre la crueltat, la bellesa i la violència, acompanyant la veu protagonista en els seus laberints identitaris privats.
La directora Lucia Del Greco s’endinsa en l’univers de Dolors Miquel per construir atmosferes que retornen a l’espectador la bellesa i la violència de l’imaginari poètic de l’autora. Explora la crueltat, la vigilància, la ingenuïtat i la inevitabilitat de la mort, abraçant el constant canvi de forma de l’ésser humà en el temps i en l’espai. Aquí, mirar és, per si mateix, un acte bell i violent.
Entre ovelles, escorxadors, esquelles i presagis ancestrals, guiada per la filosofia grega neoplatònica, les metamorfosis ovidianes i l’infern dantesc, la proposta escènica dirigeix una mirada crítica a una societat que es desintegra. Després, amb les paraules de Dolors Miquel sobre el món, ens preguntem si encara hi ha lloc per allò que és petit, fràgil i secular.
I tanquem els ulls.
I toquem falgueres amb les mans.
I res més.
SINOPSI
Mata’m psicosi és una realitat cruel, voraç, psicòtica, en contínua metamorfosi.
Poblada de glaciars antics, roques metamòrfiques i algues marines, presenta un món sotmès a un sistema de vigilància que vol definir estrictament els límits d’allò que és humà, d’allò que és legítim, d’allò que té un valor.
En els sis episodis que componen la dramatúrgia de l’espectacle, trobem diversos fils conductors, entre ells el constant canvi de forma dels éssers vius, el qüestionament de la identitat, la crueltat genètica que portem dins i, finalment, l’amor com l’única força generadora de vida.
Hem entrat en el món de Dolors Miquel. Tenim al davant un mosaic d’identitats i pensaments múltiples i fragmentats. Abracem la temptació metamòrfica pròpia de tots els éssers vius.
SOBRE “MATA’M PSICOSI”
Dolors Miquel es defineix a ella mateixa com “una súbdita de la poesia, una enamorada del coneixement, una rapsoda visceral i una mamífera espiritual”. I Mata’m psicosi és una porta d’entrada que ens convida a reconèixer-hi tots aquests atributs: és l’obra d’una autora posseïda. Dins de la seva psicosi lúcida i delirant: “Socorre’m món no humà”, demana a crits l’autora, que també viu la seva particular metamorfosi quan de Dolors passa a convertir-se en Lola, canviant així el seu nom artístic. Aquest canvi coincideix amb el temps d’escriptura de l’obra Mata’m psicosi: la transformació es va produir aproximadament entre el 3 de juny de 2021 i el 12 de març de 2022, “moment en què reprèn l’ésser Dolors en una torsió metafísica impossible per a ments euclidianes”.
LUCIA DEL GRECO
Directora i dramaturga italiana que treballa entre Roma i Barcelona. Ha estudiat Literatura i Filologia a la Universitat La Sapienza i ha continuat la seva carrera acadèmica amb un doctorat en Literatura Comparada a la Universitat d’Oxford. També ha estudiat escriptura i direcció a l’Institut del Teatre de Barcelona.
Ha adaptat i dirigit “Heart’s Desire” de Caryl Churchill (Teatre Tantarantana & Sala Beckett, 2022), ha dirigit “Els Encantats” de David Plana (Sala Beckett, 2023), juntament amb un grup de divuit adolescents ha creat l’obra “Si no puc ballar no és la meva revolució” (Teatre Lliure 2024), i ha estat seleccionada com a directora per al projecte Emerging European Dramaturgy al Teatre Nacional de Catalunya en col·laboració amb la Comédie de Reims, França (Comédie de Reims, 2024). Actualment, està treballant en l’adaptació i posada en escena de “Pura Passió” d’Annie Ernaux, que s’estrenarà al festival Temporada Alta a l’octubre i farà temporada pel novembre al Teatre Akadèmia (Barcelona).
Ha estat guardonada com a Artista Revelació als Premis de la Crítica d’Arts Escèniques el 2023.
DOLORS MIQUEL I ABELLÀ
És poeta, escriptora i professora d’ensenyament secundari.
Entre els nombrosos llibres de poemes en català, destaquen: El vent i la casa tancada (1990), Llibre dels homes (1998), Transgredior (1999), Haikus del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004) i Missa pagesa (2006). En la narrativa destaquen Maruja Reyes soc jo (1992), i l’assaig de poesia catalana medieval: Cap home és visible (2010).
Al llarg de la seva carrera ha obtingut diferents premis: Premi Rosa Leveroni (1989), Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005), Premi Gabriel Ferrater (2006) i Premi Alfons el Magnànim València de Poesia (2011 i 2012).
Més informació i entrades: Fundació Brossa
Read More
