Arts Santa Mónica | 27.04.2017 / 19:30h
Oberta a tothom i gratuïta amb aforament limitat
Qui és aquest home que sembla extret d’un conte de Gogol?
El llegendari Oleg Nikolaevitch Karavaychuk és l’enigmàtic i colpidor protagonista d’aquesta pel·lícula del director Andrés Duque. Mogut per la música que el pianista va compondre per a una pel·lícula de Kira Muratova, Duque és el primer estranger a guanyar-se la confiança del sempre actiu i excèntric rus de 89 anys.
Alguns apunts biogràfics: Oleg Nikolaevitch Karavaychuk (1927), va ser un nen prodigi que va tocar el piano per a Stalin, va assistir al Conservatori de Leningrad i al llarg de la seva carrera ha escrit música principalment per a teatre i cinema —per exemple, per Paradjanov i Muratova—. A Rússia és admirat per la seva música i la seva forma de tocar, però també per la seva singular i excèntrica personalitat. Als 89 anys, Karavaychuk segueix sent una figura controvertida i desconcertant en la cultura russa.
La bella pel·lícula que Andrés Duque li ha dedicat és un regal per a l’espectador, un regal d’un vell artista que, allunyat de tota convenció social, vol reconciliar-se amb el món i ens transporta lluny de la realitat a través de les seves paraules, els seus gestos i la seva interpretació al piano a un món on les pertorbadores dissonàncies són portadores d’una alliberadora bellesa.
Andrés Duque: cineasta hispanoveneçolà. El seu treball més conegut és Iván Z, un retrat del cineasta de culte Iván Zulueta que li va valer una nominació al Premi Goya de l’Acadèmia. El 2011 realitza el seu primer llargmetratge titulat Color perro, que fou estrenat al Festival Internacional de Cinema de Rotterdam i guanyador del premi del públic al Festival de Cinema Documental Punt de Vista. El 2012 és un dels cineastes convidats al prestigiós seminari Flaherty que se celebra a Nova York. El 2013 rep el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel·lícula Ensayo final para utopía.
Philipp Engel: redactor de Fotogramas
Read More
