Alexandra Laudo – 9 i 10 d’abril a La Fundació Brossa
Una conferència performativa sobre el temps i la història dels rellotges creada i dirigida per Alexandra Laudo, que és alhora una exposició narrada d’art contemporani que culmina amb un petit àpat col·lectiu.
An intellectual history of the clock és una conferència performativa que parla sobre el temps i sobre com el mesurem. Parla de com, al llarg de la història, a través de convencions i instruments, hem anat convertint quelcom tan abstracte i subjectiu com és l’experiència de la temporalitat en un fet compartit i en un instrument d’organització i homogeneïtzació social.
La peça és també una exposició d’art contemporani en la qual les obres no es despleguen en l’espai sinó en el temps, a través de la narració. Un acte de storytelling amb moments d’acció que investiga les possibilitats de comissariar una exposició artística sense obres d’art.
SINOPSI
Fa molts anys, les persones observaven el cel per saber aproximadament quina hora era, i feien servir referències temporals vagues per quedar amb algú. Proposaven trobar-se “al migdia” o “quan es faci fosc”, i a vegades esperaven unes quantes hores fins que la persona amb qui havien quedat arribava. Fa segles, quan els rellotges eren d’aigua o de sorra, algú havia de romandre despert durant la nit per mantenir-los en funcionament. Fa molt temps, abans que se sistematitzessin els registres civils, moltes persones no sabien exactament quants anys tenien, ni quin dia exacte era el seu aniversari. Fa uns anys, la comunitat científica va crear un rellotge atòmic tan precís que no s’avançarà ni s’endarrerirà ni un sol segon en 15.000 milions d’anys.
ALEXANDRA LAUDO (Barcelona, 1978)
És comissària d’art. Formalitza els seus projectes comissarials a través d’exposicions, però també de conferències performatives, videoassajos, publicacions i pòdcasts. En els seus projectes ha explorat temàtiques diverses, com ara la història de la mirada i la seva relació amb l’evolució dels aparells tecnològics; l’experiència del temps i les polítiques que el regulen; les manifestacions artístiques que són dissidents respecte a la tradició oculocentrista i la societat hipervisual; l’estatus del son i el temps de descans en el paradigma de productivitat i consum 24/7; l’ús del text i l’oralitat en les arts visuals, així com els espais d’intersecció entre la pràctica artística i la literatura, entre altres qüestions.
La seva investigació sobre la possibilitat d’introduir l’oralitat, la peformativitat i la narració en la mateixa pràctica comissarial l’ha duta a desenvolupar diferents conferències performatives, entre les quals es troben An intellectual history of the clock (2016), How to observe a nocturnal sky (2019), Vídeoconferència per a les esquenes dels assistents (2021), treball en procés que donaria lloc a Darrere els ulls, davant l’esquena (2022), iFOC (2022), cocreada amb Tanit Plana i Moon Ribas.
