“Words,Planets”, 2018, Laida Lertxundi
Del 3 de marzo al 25 de abril en el CCCB
El cicle de cinema Xcèntric encara els mesos de març i abril amb una programació molt variada. Joves talents com Laida Lertxundi compartiran programa amb directors cinematogràfics amb una gran trajectòria como Wilhelm Hein, que obrirà les sessions de març, en persona, amb You Killed the Underground Film or The Real Meaning of Kunst bleibt, bleibt…
Noms tan il·lustres del setè art com Andy Warhol, amb col·laboració del Whitney Museum of American Art, o la versió íntegra de Petit à Petit de Jean Rouchtambé figuraran en la programació. Xcèntric abaixarà el teló, a l’abril, celebrant l’obra de Jonas Mekas, un dels referents del cinema d’avantguarda que ens va deixar aquest gener.
PROGRAMACIÓN
Projecció de Wilhelm Hein: “You killed the underground film” – Diumenge 3 de març, 18:30 h, Auditori
Wilhelm Hein va ser una de les figures clau que va qüestionar els fonaments i conceptes del cinema d’avantguarda dels anys seixanta i molts dels seus representants, «els autoproclamats profetes del cinema underground», enfront dels quals expressa el seu desig de fer un nou cinema contundent, cru i brutal. El seu últim film, de més de 15 hores, You Killed the Underground Film, és un exemple audaç d’aquest anhel. En aquest film Hein demana als espectadors que s’alliberin de qualsevol idea preconcebuda del cinema.
Els artistes de l’avantguarda dels anys vint buscaven a partir del cinema la independència del color i de la forma, i van aplicar l’anàlisi de la pintura i de la imatge estàtica a la imatge en moviment, qüestions semblants a les de la pintura cinètica. Wilhelm Hein i la seva generació van aconseguir distingir el mitjà cinematogràfic i ho van fer definint-ne les propietats específiques: la materialitat de la pel·lícula, la qualitat del projector i la pantalla, la naturalesa del cel·luloide i el raig de llum de la projecció. En aquell moment, ningú en el món de l’art no estava interessat en aquesta mena de projectes; dècades després tot un grup d’artistes viuen del llegat que van deixar Hein i els seus companys.
El títol You killed the Underground Film or the real Meaning of Kunst bleibt, bleibt… es va agafar en part del text d’una actuació de Jack Smith a la Fira d’Art de Colònia de 1974, que Hein va documentar i va utilitzar al pròleg. A més de Jack Smith, al film hi apareixen figures com Marcel Duchamp, George Grosz, Nick Zedd, Arnold Schoenberg, Derek Jarman, Kurt Kren, Jerry Tartaglia, Samuel Beckett, Pete Seeger i Andy Warhol, entre molts d’altres. La pel·lícula funciona com un espectacle burlesc farcit d’estratègies i possibilitats estètiques que transcendeix la nostàlgia i es converteix en una afirmació de la independència pura.
En aquesta sessió hi serà present el cineasta i es projectaran les bobines 1 i 3 de la pel·lícula, les més elaborades segons l’autor.
You Killed the Underground Film or The Real Meaning of Kunst bleibt, bleibt…, Wilhelm Hein, 1989-2007, 16 mm, 120 min
El nostre cos, el nostre sexe: Tres films-retrat pioners de la filmació íntima – Diumenge 10 de març, 18:30 h, Auditori
Tres films-retrat pioners de la filmació íntima, confessional i en primera persona en la representació d’històries femenines que no es veien. Cara DeVito executa amb una càmera de vídeo un retrat de la seva àvia i la seva relació amb un marit violent; Janie’s Janie segueix una dona de classe treballadora a Newark que decideix prendre les regnes de la seva vida després d’anys de maltractament físic i psicològic; la cineasta Joyce Chopra parteix del naixement de la seva filla per exposar els conflictes entre la maternitat i la seva carrera.
Ama l’Uomo Tuo (Always Love Your Man), Cara DeVito, 1975, 21 min; Janie’s Janie, Geri Ashur, Peter Barton, Marilyn Mulford, Stephanie Palewski, Newsreel, 1971, 25 min; Joyce at 34, Joyce Chopra, 1972, 28 min.
Prejecció en digital.
El mar torna a la vida. El cinema documental de Noriaki Tsuchimoto – Dijous 14 de març, 19:30 h, Auditori
A través de l’activisme polític, Noriaki Tsuchimoto és una figura cabdal del documental japonès. La seva obra mestra, The Shiranui Sea, és un retrat líric de les víctimes de la malaltia de Minamata —el cas més important de contaminació ambiental al Japó—, de la relació amb la naturalesa i de la capacitat humana per a la curació i el renaixement, en confrontació amb els abusos del govern i la indústria.
Shiranui Kai (The Shiranui Sea), Noriaki Tsuchimoto, 1975, Japó, 16 mm, 153 min
Còpia cedida per la Fundació Japó
Sobre ser humà: Els films de Jonathan Schwartz – Diumenge 17 de març, 18:30 h, Auditori
Aquest programa de vuit pel·lícules de Jonathan Schwartz ofereix una visió general del seu treball cinematogràfic: des de les primeres pel·lícules collage, passant per visions íntimes de la família i el paisatge, fins a pel·lícules de viatges filosòfics, tant interiors com exteriors. Schwartz evoca, en els seus gestos cinematogràfics que capten la sublimitat, l’absurditat i l’abjecció dels cicles de la vida, l’eufòria i el dolor que comporta ser humà.
Jonathan Schwartz:
Interior Ape, 2004, 7 min; Animals Moving to the Sound of Drums, 2013, 8 min; If the War Continues, 2012, 5 min; The Wedding Present, 2007, 3 min; Nothing is Over Nothing, 2008, 16 min; Between Gold, 2011, 11 min; Winter Beyond Winter, 2016, 11 min; A Leaf is the Sea is a Theater, 2017, 16 mm->vídeo digital
Projecció en 16 mm.
Form and Feeling: Jack Goldstein, Laida Lertxundi, Beatrice Gibson i Morgan Fisher – Dijous 28 de març, 19:30 h, Auditori
Aquesta sessió de cinema sobre cinema ens ofereix una sèrie de meditacions sobre el formalisme, l’estetització de la violència i experiències transformadores com la maternitat. La sessió inclou pel·lícules recents de Fisher, Lertxundi i Gibson i l’obra històrica The Knife, de l’artista californià Jack Goldstein. És l’estrena catalana de tots aquests films.
The knife, Jack Goldstein, 16 mm, 1975, 4 min; Words, Planets, Laida Lertxundi, 2018, 11 min, 16 mm; I hope I am Loud when I am dead, Beatrice Gibson, 20 min 2018, arxiu digital; Another Movie, Morgan Fisher, 2018, 22 min, arxiu digital
Projecció en digital.
<< Vote McGovern >>. Warhol i la política – Diumenge 31 de març, 19:30 h, Auditori
Warhol es va decantar pel cinema d’avantguarda, en part perquè se sentia lliure d’explorar temes primaris i subversius d’una manera que sabia que el món de l’art conservador no permetia. Warhol va renegar públicament de qualsevol interès per la política, però va recórrer a esdeveniments polítics com a temes per a la seva obra. En particular, l’assassinat de Kennedy, recreat a Since, va constituir una preocupació bàsica.
Programa comissariat per Claire Henry, comissària adjunta del Whitney Museum of American Art amb motiu de l’exposició retrospectiva i del cicle de cinema Andy Warhol from A to B and Back Again.
Andy Warhol:
The Life of Juanita Castro, 1965, 16 mm, 66 min; Since (extracte), 1966, 16 mm, 67 min
Amb la col·laboració del Whitney Museum of American Art
Projecció de Joana Priestley: “North of Blue” – Dijous 11 d’abril, 19:30 h, Auditori
Primer llargmetratge de l’animadora experimental Joanna Priestley, inspirat en els paisatges hivernals de Yukon (Alaska). North of Blue és una exploració no narrativa que interpreta amb grafismes preciosos les sensacions d’aquest paisatge i les connecta amb el seu propi bagatge i amor per l’art i el disseny. La composició musical és de Jamie Haggerty, que ha creat un disseny sonor suggeridor per acompanyar aquesta simfonia visual. Priestley es va formar al departament d’animació experimental de Cal Arts, amb el també presentador experimental Jules Engel com a mentor. Ha realitzat una vintena de curts que són exploracions formals, relacionades amb el seu propi univers, vivències i sentiments. Sovint combina l’abstracció amb la figuració, utilitzant tant tècniques animades analògiques com l’stop-motion o, en aquest cas, l’animació digital.
North of Blue, Joanna Priestley, 2017, 60 min, arxiu digital
Rapsòdia Satànica. Els orígens del color en el cinema – Dijous 11 d’abril, 19:30 h, Auditori
El color ha estat present en el cinema des dels inicis. Ja el 1895 més del vuitanta per cent de les pel·lícules eren acolorides, almenys en part. Aquesta sessió, la primera d’una sèrie de programes dedicats als experiments cromàtics del primer cinema, presenta un conjunt de treballs que segueixen diferents procediments d’acoloriment aplicat sobre pel·lícula, entre els quals hi ha el melodrama «experimental» de Nino Oxilia, Rapsodia satánica, que explora de manera fantasmagòrica una variant femenina del Faust, amb referències al futurisme italià i a les coreografies de Loïe Fuller.
L’anomenat «color aplicat» —procés de coloració que resulta d’una sèrie de procediments: el viratge, el tintatge, l’acoloriment a mà i amb plantilla— va exercir una funció important tant en l’anomenat «cinema d’atraccions» com en el cinema del període següent, que anhelava la reproducció del «color natural». En un primer moment el color pretenia introduir discontinuïtat per funcionar com un element d’atracció i sorpresa. Després, l’experimentació del color es va anar complicant i refinant.
A cavall entre aquests dos períodes, aquesta sessió presenta, a més de la pel·lícula de Nino Oxilia, curts de la companyia Gaumont i de creadors com Georges Denola; un batibull de narratives melancòliques plenes d’elements fantàstics, on entre els colors de diferents espècies florals apareixen erugues i papallones que es metamorfosen en dones que, amb les seves danses serpentines, busquen la joventut eterna.
Acompanyament sonor de mamuthone.
Métamorphoses du papillon, Gaston Velle, 1904, Gaumont, 3 min, 35 mm; La légende des ondines, Georges Denola, 1911, 6 min, 35 mm; Le Royaume des fleurs, Gaumont, 1914, 7 min, 35 mm, sense so; Rapsodia satánica, Nino Oxilia, 1917, 42 min, 35 mm, sense so
Antropologia compartida: Petit à petit, de Jean Rouch
Projecció de la versió llarga (230 minuts) de Petit à petit de Jean Rouch
14.04.19 — Primera part, extracte de 80 min | Diumenge 18:30h
18.04.19 — Segona part, extracte de 75 min | Dijous 19:30h
21.04.19 — Tercera part, extracte de 80 min | Diumenge 18:30h
Diumenge 14 de abril, 18.30 h
Antropologia compartida: Petit à petit, de Jean Rouch
Setze anys després de Jaguar, primera pel·lícula de ficció de Rouch, Damouré, Lam i Illo es tornen a reunir a Petit à petit. El punt de partida d’aquesta primera part, «Cartes perses», és la mirada etnogràfica de Damouré (etnòleg fictici i alter ego de Rouch, a qui dobla i parodia com a etnògraf occidental) sobre la “tribu” dels parisencs.
Petit à petit, Jean Rouch, 1969, 16 mm, 230 min (primera part, extracte de 80 min).
Projecció en digital.
Dijous 18 de abril, 19.30 h
Antropologia compartida: Petit à petit, de Jean Rouch
A «Àfrica al Sena», segona part de Petit à petit, prolifera el teixit de fabulacions emmascarades i correspondències infinites entre París, els prats italians, Sunset Blvd i el record de la costa africana. La pel·lícula es converteix en una arquitectura mòbil de relacions entre diferents personatges i mons i els seus respectius reflexes.
Petit à petit, Jean Rouch, 1969, 16 mm, 230 min (segona part, extracte de 75 min).
Projecció en digital.
Diumenge 21 de abril, 18.30 h
Antropologia compartida: Petit à petit, de Jean Rouch
Acompanyats de nous amics, els companys tornen a les ribes del Níger a «La imaginació al poder». Mentre es multipliquen els jocs entre persona i personatge, sorgeixen inesperades contradiccions en el seu programa polític: en lloc d’una companyia que reprodueixi les grotesques organitzacions europees, el seu pla consistirà en aturar-se per pensar, en fundar una societat secreta “no per guanyar diners, sinó per gastar-los”.
Petit à petit, Jean Rouch, 1969, 16 mm, 230 min (tercera part, extracte de 80 min).
Projecció en digital.
Jonas Mejkas. Mantén un diari i el diari et mantindrà – Dijous 25 d’abril, 19:30 h, Auditori
Celebrem l’obra de Mekas amb un dels seus grans films-diari, rodat entre el 1969 i el 1984: retrats de la seva comunitat d’amics artistes i cineastes (Rossellini, Anger, Warhol, Frampton, Lennon…), de «llocs, estacions de l’any, climes (tempestes, neu, ventades), carrers i parcs de Nova York, escapades breus a la natura, res d’espectacular, celebracions poc importants de la vida que se n’ha anat, fins ara, i es mantenen tan sols com un registre en aquests esbossos breus i personals» (Mekas).
He Stands in a Desert Counting the Seconds of His Life, Jonas Mekas, 1985, 16 mm, 150 min
Read More
