— MuroTRON

Faronda pren la forma de les tonades de les cançons de camp de poblacions a prop del mar, que Laia Estruch va treballar per a l’obra Sibina (2019). A la bianyal 2021, va transformar i fondre aquesta cançó amb les tonades de les cançons olotines de taverna. En aquesta ocasió farà un treball site-specific per tal d’adaptar aquest cos de treball al territori de Mieres, experimentant els límits de la improvisació de la veu i provant d’establir un diàleg amb les dones d’aigua tot desenterrant tons ancestrals.
www.laiaestruch.com

Orelles voladores. En Nilo Gallego escriu: ‘Ha estat molt difícil prendre aquesta decisió degut a la importància i les grans expectatives que es tenien per a aquesta trobada. Després d’avaluar tota la situació juntament amb l’organització de nyamnyam i l’ajuntament, hem decidit que era el més assenyat arran dels infortunis que van precedir avui dia. Fins a l’instant que estic escrivint i publicant aquest text, el meu equipatge amb tot l’equipament tècnic, inclosa la gravadora TetsuoMK2, segueix sense aparèixer. Vam fer tot el possible amb el personal de l’aeroport de Mèxic i França però no hi havia solució. Per tant, ens plantegem realitzar la residència de creació fent enregistraments de camp, edició, manipulació i difusió sonora sense aparells físics. Disculpin l’atreviment, ens veiem allà…’
www.tea-tron.com/nilogallego

Diversión obligatoria es troba en un espai oníric en el qual l’humor s’ha trencat. L’estructura de l’acudit s’ha vist alterada i les paraules, sons i moviments experimenten espasmes irregulars. La broma, el truc, l’acrobàcia… s’interrompen i queden suspeses en un estat liminal entre el que ha estat i el que hauria d’haver estat… En aquest món fantasmagòric una actriu lluita per recuperar la lucidesa del seu cos. https://juliabarbany.hotglue.me/

Cap a les deus. Una gramàtica fluvial és una exposició produïda pel Bòlit, Centre d’art Contemporani de Girona, que itinera a Mieres amb una versió reduida de la seva formalizació presentada al Bòlit la tardor passada. En aquesta ocasió es presenten les peces d’Anna Dot, Jordi Mitjà i Job Ramos:

‘Girona és un assentament urbà molt influït per la seva fisonomia fluvial, determinat pel pas de quatre rius. El riu ens convida a relacionar-nos ecològicament amb el territori, però també serveix com a espai de creació de metàfores que ens poden ser una eina molt necessària des del punt de vista conceptual, creatiu o vital. Una deu és una font subterrània, és d’on neix el riu i, com a tal, és un principi. Tornar a les deus és tornar allà, al rovell de l’ou, a l’ull del Ter. Tornar a les deus és remuntar el riu, convertir l’espai i el temps en quelcom reversible, fer d’allò que davalla una ascensió o, com a mínim, un diàleg, una alteració del curs natural de les coses mentre es treballa a partir del curs de les coses. El riu, com la memòria, s’estratifica; té les seves derives que fan i desfan el camí a batzegades, sense pautes; són un flux que de vegades s’esprimatxa o es desborda. La desterritorialització i la reterritorialització són accions que no li són alienes.’ Més info https://web.girona.cat/bolit/exposicions/2021/capalesdeus

Deixar-te córrer. Proposta expositiva d’Anna Dot. Pel poble maori de Nova Zelanda, el riu Whanganui és un ancestre, un membre més de la seva comunitat al qual respecten i cuiden. És per això que, el 2017, els maoris van aconseguir un acord amb el govern segons el qual el riu pot disposar d’uns re-presentants legals a les corts que vetllin pels seus drets i els defensin. Seria possible aconseguir el mateix per a un riu com el Ter? Anna Dot parteix d’aquesta pregunta per descobrir les percepcions històriques que s’han tingut al voltant del Ter, així com els límits ideològics del sistema judicial en les seves relacions amb el medi ambient. Primer assaig per a l’elaboració d’una proposta legislativa que defensi el reconeixement de la personalitat jurídica del riu Ter. El vídeo recorre diferents trams del curs del riu Ter en paral·lel a la veu que llegeix la proposta legislativa elaborada, la qual també pot llegir-se en aquest document. Per a aquesta exposició, es presenta el video i els documents legislatius que han servit de referència per al projecte, així com imatges de mitologies d’altres cultures que es relacionen de maneres diferents a la nostra amb la resta d’éssers vius i elements naturals.
www.annadot.net

A contracorrent, promeses i contradiccions d’un esquinç temporal i Passera de Jordi Mitjà. La capacitat sorneguera dels rius —jaciments en moviment perpetu— els vincula als relats del món. El riu et retorna, de sobte, alguna part del passat i et toca, irremeiablement, lidiar amb aquell fragment de temps esborrat. El projecte tracta d’això, de l’intent de sumar algunes capes de sentit per desdibuixar el relat que el riu ens mostra i apropar-lo al desig col·lectiu.
www.jordimitja.com

A la intempèrie de Job Ramos. Procés de recerca artística en el qual se superposen estratègies de treball pròpies de l’antropologia visual i les intervencions site-specific. Aquesta recerca se centra en l’anàlisi d’una problemàtica concreta, situada. Fer un seguiment d’un grup de biòlegs i experts que treballen per evitar l’extinció del cranc de riu europeu davant l’amenaça d’una espècie invasora, el cranc americà. I analitzar, a partir d’aquest cas d’estudi, les relacions que s’estableixen entre naturaleses humanes i no humanes.
www.jobramos.net

Més informació: web de nyamnyam