El retorn de Houdini
Masu Fajardo mostra una peça on es proposa desaparèixer davant vostre… encara que continuï en escena. Per Quim Pujol
El prestigiós crític belga Pieter T’Jonck opina que les arts escèniques serveixen sobretot per entendre com ens relacionem amb els demés. T’Jonck arriba a afirmar que es pot deduir la qualitat d’una peça fixant-nos només en l’entrada i la sortida dels intèrprets, ja que aquest moment és el que revela amb més força les relacions que establim amb l’Altre. Per això, una de la seves cites shakespearianes preferides és “Homes i dones, mers jugadors, tenen les seves sortides i entrades…”.
Potser Masu Fajardo no coneix les reflexions de T’Jonck, però ha arribat a conclusions similars per ella mateixa en el seu treball “Micro-ficciones –o cómo desaparecer en escena” que presenta el 3 de setembre a l’encisador espai de “El escaparate”.
Aquesta peça curta es representa sobre un quadrat blanc de dos metres de costat i canvia amb cada nova funció. Fajardo desenvolupa una sèrie d’escenes on construeix imatges poètiques que es poden interpretar de formes diferents, però que impliquen sempre una desaparició real o metafòrica.
Malgrat que aquesta obra potser estigui més aprop de la performance que de la dansa (per aquells que encara creuen en els gèneres), el discurs del cos es troba present amb força en les variacions de Fajardo. Al cap i a la fi, el que ella proposa és un problema de “presència” (ser-hi o no ser-hi) i la presència del cos a l’espai és la matèria prima amb la que treballa la dansa.
A més de desafiar els gèneres, Fajardo també posa en qüestió el format de peça tancada, ja que aquest projecte s’ha convertit en l’eix principal de la seva recerca com a artista i es presenta sempre com una obra en procés que es transforma constantment segons les preocupacions de l’artista i les seves noves troballes.
Després de gairebé una dècada d’activitat incessant en el món de la dansa a Barcelona, això suggereix una maduració en l’evolució de Masu Fajardo com a artista, ja que implica el desenvolupament d’un llenguatge personal al voltant d’unes preguntes tan essencials com complexes. Com apareixes davant dels altres? En quin moment deixen de veure’t malgrat que continuïs a la vista? Com es construeix una imatge? Sense dubte val la pena seguir aquest projecte artístic, però no només en aquesta ocasió, sinó en les seves futures entregues.
“Micro-ficciones” de Masu fajardo el 3 de setembre a les 20h a “El escaparate”. Entrada gratuïta.
gracias quim , el texto me situa hasta a mi misma.
espero estar a la altura!
dificil hacer visble la despaparición y no morir en el intento!
Qué casualidad esta referencia a Houdini,
Mugatxoan organiza una conferencia de Mårten Spångberg y Valeria Graziano bajo el título «Homenaje a Houdini…y a menudo falta…..» que será en día 10 de septiembre a las 18h en Arteleku.
Enso.
Un círculo como un vasto espacio, al que no le falta nada, y no le sobra nada…
El Enso es pintado por una mano humana, con un pincel, y entonces es perfecto nada más así como es…
Una característica significativa del círculo del Enso es que nunca es un círculo cerrado. Existe siempre una pequeña apertura en algún lugar….
Gracias por ese aporte mágico de sabiduría oriental jordi, especialmente el detalle de la pequeña apertura en algún lugar, esto es algo de lo que hablamos quim y yo en los ensayos de antes de ayer…has dado en el clavo ! of course
hola Isabel! gracias por la info aunque yo no creo en las casualidades si no en lineas de trabajo
de cualquier manera muchas gracias por poner la info via teatron por si alguien esta interesado y pueda hacerlo
saludos!