CCC#20_Lara Brown

miércoles 27 de marzo, a las 20h

Cápsulas de Creación en Crudo son momentos de encuentro con los creadores residentes en el centro, pensados ​​para compartir de manera confortable y distendida su práctica artística, el estado actual de sus proyectos, las materias y cuestiones que aparecen y nutren su trabajo. Muestras informales, presentaciones con diferentes niveles de exposición, sesiones abiertas de estudio, proyecciones, conversaciones y otros dispositivos para descubrir el interior de los procesos de creación.

El miércoles 27 de marzo a las 20h, Lara Brown compartirá su proyecto en proceso Ser Devenir.

Después (o antes) hablaremos de su trabajo mientras tomamos un vinito

Entrada libre con aforo limitado.

Ser Devenir es un proyecto consiste en investigar de una manera minuciosa una relación con el cuerpo y el movimiento del mismo, permitiendo así distanciarse de él y tratarlo como un material ajeno. Perder el sentido del reflejo de un yo, encontrarse con un otro y convivir a su gusto transitando terrenos desconocidos de la forma. Como atravesar a otra dimensión de la auto-percepción utilizando el cuerpo como catalizador.

Pretendo generar una secuencia de acción que sostenga un estado de búsqueda. Que lo continuo permita a su vez acceder a un lugar que se parece más a un estado de trance que a una metáfora. Un lugar que permita mirar y vivir en el cuerpo desde otra mirada y otra percepción. Atravesar dimensiones, salirse de sí, o dar una tregua a esta realidad que consideramos de lo concreto

Lara Brown se dedica a la investigación y creación artística desde la escena. El desarrollo de su trabajo gira en torno al análisis de la idea de identidad, el cuerpo y la transformación de este como soporte artístico y generador de pensamiento. Entiende el trabajo de creación como un lugar donde se dan encuentro todas las disciplinas en pos de formular una idea a través de un gesto poético. Esta insistencia en huir de una etiqueta que denomine su trabajo como una disciplina concreta le lleva a formular denominaciones híbridas del mismo que se van colando en contextos definidos como danza, conciertos, museos o laboratorios de investigación. Es responsable del colectivo SUGA, junto al artista SEPA, fundado para el programa en el programa “ Artistas en residencia” de La Casa Encendida y CA2M,  con el que  completan la propuesta musical Ojo Último. A su vez ha formado parte como performer de Una Exposición Coreografiada, comisariada por Mathieu Coppeland, en CA2M, y de la exposición Todas las Variaciones son válidas. Incluida esta, de Esther Ferrer, en MNCARS.

Vimeo

Actividades Paralelas

sábado 16 y 30 de enero, después de la programación (22h)

Quinzena Metropolitana de la dansa a La Caldera.

Este año La Caldera completa la programación con tres propuestas musicales, cada sábado después de la programación, con entrada libre.

sábado 16 marzo, 22h. La primera propuesta va a cargo de Poderío Vital (Itxaso Corral y Òscar Bueno) un proyecto que se mueve entre las artes escénicas, la performance, el texto y la composición musical. C.A.D.E.R.A. El Curso Avanzado De Emisiones Radicalmente Acaloradas es el nuevo DiscoCurso de Poderío Vital y muta y se transforma en sintonía con el entorno. En este caso, C.A.D.E.R.A. en La Caldera, es muy probable que tome la forma de un conciertocurso coreográfico bastante caldeado. Además, nuestra intención es que, aprovechando las condiciones espaciales y gracias a la celebración, la vibración y otros elementos que todavía están por venir, consigamos transformarnos y estar, por un rato, juntas en estado gaseoso. Y vamos a cantar también.

Poderío Vital es un organismo vivo que se mueve entre la música, la performance y las artes muy vivas. Nos gusta llamarnos, por ejemplo, arquitectas vibracionales o escultoras sinfónicas y buscamos crear composiciones musicales muy diversas, con la intención de generar espacios y tiempos compartidos donde reflexionar sobre el estar y el hacer con otros. Nos preguntamos en relación a la sabiduría de los cuerpos, lo afectivo, el placer, lo incierto y las muy diversas y asombrosas maneras de comunicación entre los seres vivos. Hemos tomado la forma de conciertos escénicos, conciertos adivinatorios, conciertos para plantas, coros, coros que se quejan, esculturas vibracionales, danzas cantadas, 1.000 preguntas partiturizadas, paseos ascendentes, librodiscos, fanzines,Textos mapa, silencios, ratos de no hacer nada, canciones de larga duración,videocanciones…

sábado 30 marzo, 22h. Para la cloenda del ciclo de este año, Amarantis(Amaranta Velarde) ofrecerà una sesión de DJ a los asistentes. Una pinchada post Mix-en-scene que propone una deriva por diversos ambientes acústicos, que incitan tanto la escucha como el baile.

Amarantis es coreógrafa, bailarina, dj opaco, dj amix o velarde. Amarantis se mezcla con otras personas que trabajan en el campo de las artes escénicas desde diferentes prismas. Eso le alimenta y mantiene vivo el carácter mutable de su ser, que se refleja en sus sesiones dj eclécticas. Para esta ocasión, se hará una sesión que mantenga vivo el espíritu del baile.

Toda la información en la web de La Caldera.

Blanc Salvatge de Anna Fontanet + Mix-en-Scene de Amaranta Velarde y Alba G. Corral

16, 22, 23, 29 y 30 de marzo, a las 20h

Quinzena Metropolitana de la dansa a La Caldera.

¿Podemos identificar cualquier tipo de sonido?¿Cuanto perdura el impacto del sonido?¿Como resuena en nuestros cuerpos?¿A que velocidad nos afecta? En los últimos años, Anna Fontanet ha investigado sobre las frecuencias, los cuerpos sonoros y el movimiento, con el objetivo de generar paisajes sonoros que transformen constantemente el gesto. Las frecuencias generadas por el ordenador, los sonidos de electrodomésticos, los frenos de un vehículo, el tic tac de un reloj o los cantos armónicos, son fuentes de recursos para generar composiciones sonoras y análisis para la propuesta de movimiento.

Blanc Salvatge es una búsqueda alrededor del sonido y todo lo que nos evoca, físicamente y emocionalmente. Un solo performativo basado en la percepción del cuerpo como paisaje. Una experiencia artística que interpreta el espacio y transforma con el movimiento.

Bailarina, coreógrafa y artista independiente, Anna Fontanet incorpora la composición sonora, las artes visuales y otras artes digitales en sus proyectos performativos. Como creadora en el ámbito de la danza, se interesa en abrir espacios de comunicación a través de la composición instantánea, y defiende el arte como lenguaje libre de estigmas sociales, físicos o de género..

Mix-en-Scene es una experiencia acústica, coreográfica y visual interpretada por una bailarina que es a la vez DJ. Amaranta Velarde pincha en directo mientras baila, acompañada por las piezas visuales generadas en tiempo real por la artista y tecnóloga creativa Alba G. Corral. La propuesta realiza un viaje que experimenta con la superposición de estilos y principios artísticos, de Erik Satie a Pina Bausch y los futuristas, Mary Wigman, William Forsythe, Kraftwerk o Stravinsky, iconos de la música, la danza y las artes visuales mezcladas en la mesa de sonido y en la pista.

Amaranta Velarde se gradúa en CODARTS, Universidad de Danza de Rótterdam(2004). Después de su actividad profesional en Holanda, se traslada en 2011 a Barcelona  donde inicia sus propios proyectos coreográficos: Lo Natural, Hacia una estética de la buena voluntad y Mix-en-scene, presentando en espacios como Escena Poblenou, Alt Vigo, MUSAC de León, el Mercat de les Flors, Arts Santa Mónica, Festival Grec, Respirations Paris y Brigittines Bruselles. A parte de realizar sus proyectos, trabajo con creadores como Pere Faura, Cris Blanco, El Conde de Torrefiel y Diana Gadish y ha formado parte del colectivo ARTAS de La Poderosa (2013- 2016).

Alba Corral es artista y tecnóloga creativa. Formada en ingeniería informática, crea paisajes digitales hipnóticos con la ayuda del software. Corral ha colaborado con músicos Jon Hopkins, Jacaszek y Arbol, y ha participado en festivales y eventos como el Sonar, Primavera Sound y L.E.V. Festival.

En el siguiente

Toda la información y venta de entradas en la web de La Caldera.

Lautaro Reyes propone su práctica a puerta abierta.

18, 20, 25 y 27 de marzo, de 19h a 21h

Dentro del programa de residencias de La Caldera, Lautaro Reyes planteará como parte de la investigación de su próxima creación con Camaralucida, Ceremonia, una práctica que tuvo sus inicios en el programa de prácticas artísticas Brut Nature 18′.

La propuesta consiste en abrir el estudio a las personas interesadas en participar de este contexto de experimentación, lunes 18 y 25, miércoles 20 y 27 de marzo.

La práctica consiste en una serie de tareas / ejercicios que se proponen de esta manera:

– En un marco, hay un marco, dentro de un marco.

– En el espacio 1 puedes observar el paisaje.

– En el espacio 2 tómate el tiempo y vacía este paisaje. Imagina en el espacio 3 un color, textura, material, sonido.

– En el espacio 3 entra en el imaginario y habítalo.

– Puedes transitar por estos lugares a voluntad.

La dirección de la propuesta es investigar sobre la traducción física que tiene el imaginario dentro de una idea abstracta, y cómo se transforma la percepción del tiempo en este espacio de experimentación.

Lugar Sala 6

Horario 19h a 21h

Para confirmar la participación y cualquier consulta podéis escribir al correo info@camaralucida.org

Toda la inforación sobre el proyecto en residència de Lautaro Reyes en la web de La Caldera.

Ceremonia és una celebració de l’abstracció. Un paisatge que succeeix en l’imaginari. Aquest treball investiga les possibilitades que aprofundeixen en l’acte performatiu com a lloc d’introspecció i experiment, com un marc d’absorció. Els elements escènics; llum, cos i so construeixen un únic túnel dramatúrgic vers la subjectivitat i la narració abstracta de la persona que observa.

Lautaro Reyes (1986) Director de la companyia Camaralucida, posa el focus en la investigació per trobar i desenvolupar mecanismes per establir canals de comunicació dins del camp sensorial, apostant per l’apertura de la proposta escènica a les narratives subjectives que succeeixen en la persona que observa. Camaralucida ha presentat treballs en els teatres Antic Teatre, Conde Duque, Sat teatre, Sala Hiroshima i Mercat de les Flors, participant dels festivals Sismògraf, Per amor al hart, Dansat!, DNA Romaeuropa i Salmon, i en els marcs d’intercanvi Danceweb 14′, Brut Nature 18′ i FF90 19′. Web

Disorienting Front_Chrysa Parkinson

sábado 9 de marzo, a las 20.30h

Frente de desorientación. Una práctica performativa que consiste en una compilación oral de afirmaciones sobre y alrededor la experiencia de lo frontal. La creación y representación de este texto es una práctica en proceso donde confrontamos y damos voz a distintos frentes. Algunos son actuales y otros antiguos, algunos son míos y otros ajenos. Esta compilación se alimenta de poesía, ciencia ficción, teoría, fantasía, conversaciones, chistes, anécdotas y viejos diccionarios.

Performers Chrysa Parkinson y Quim Pujol

Chrysa Parkinson

Chrysa Parkinson es bailarina y reside en Estocolmo. Actúa y da clases a nivel internacional desde 1985. Su investigación artística se basa en la autoría de la experiencia del performer. Los escritos, películas y entrevistas de Chrysa se han publicado y distribuido de manera internacional. Es profesora de danza y directora del Máster en Nuevas Prácticas Performativas de DOCH/Uniarts en Estocolmo.

Quim Pujol 

Quim Pujol (1978) trabaja en los límites entre la escritura, las artes en vivo y el arte contemporáneo. Sus trabajos más recientes son “ASMR del futuro” (2015), “Fregoli” (2017) y “Verde croma” (2018). Ha participado en exposiciones como “Intervalo. Acciones sonoras” (2014) en la Fundació Antoni Tàpies o “Visceral Blue” (2016) en La Capella. Es editor junto a Ixiar Rozas del volumen “Ejercicios de ocupación. Afectos, vida y trabajo” (Cuerpo de Letra, 2015).

La práctica tiene lugar tanto en inglés como en castellano con una duración aproximada de 45 minutos.

Entrada libre con aforo limitado. Reserva plaza aquí.

Toda la información en la web de La Caldera.

SPORÁ PRÓGRAMA_CHRYSA PARKINSON

del 4 al 8 de març, de 10h a 14h

Front, Facing and Dis/orientation*

(front, afrontar i des/orientar)

Proposo partitures basades tant en el llenguatge com en el moviment. El taller es vertebra al voltant de la qüestió de l’autoria de l’experiència. En comptes de considerar l’autor com a propietari (o controlador) de les accions, rols i materials, com podem incorporar l’equívoc i la desorientació perquè donin suport a l’autoria del performer? Com l’artista que actua, activa, s’implica, formula, reformula i juga amb la manera en què aquests es produeixen?

Com s’entenen?
I respecte al front?
On està. Com va arribar fins allà. Què fa.

Chrysa Parkinson

Chrysa Parkinson és ballarina,pedagoga i professora de dansa, entre altres llocs a P.A.R.T.S. i actualment directora del Màster en Noves Pràctiques Performatives de DOCH/Uniarts a Estocolm. Actua i dóna classes a nivell internacional des de 1985.

Ha treballat amb gran diversitat d’artistes com ara Tere O’Connor Dance, Thomas Hauert i David Zambrano, i més tard amb Boris Charmatz, Rosas/Anne Teresa De Keersmaeker, Jonathan Burrows, Mette Ingvartsen, Phillip Gehmacher, Eszter Salomon, John Jasperse, Deborah Hay, Meg Stuart. La seva recerca artística es basa en l’autoria de l’experiència del performer. Els escrits, pel·lícules i entrevistes de Chrysa s’han publicat i distribuït de manera internacional.

*Aquesta Sporá s’imparteix íntegrament en anglès.

Inscripcions i consultes a aula@lacaldera.info

La vitalitat i capacitat de renovació d’un ecosistema creatiu depèn de l’intercanvi d’informació, experiències i coneixement entre els seus agents. Els espais de creuament, les possibles col·lisions i simbiosis, són l’aliment indispensable per a l’aparició de noves formes i llenguatges artístics.

Sporá Prógrama neix amb l’objectiu d’impulsar la circulació de pràctiques, eines i metodologies en el context local. Hem convidat a una serie de creador(e)s a generar un encontre per compartir els seus interessos i el moment actual de la seva recerca.

Chrysa Parkinson, João Fiadeiro, Jone Sanmartín, Olga Mesa i Lisa Nelson visitaran La Caldera al llarg del 2019, un recorregut que ofereix l’oportunitat d’entrar en contacte amb aproximacions i universos artístics diversos.

Sporá Prógrama planteja un espai de transmissió de coneixements i d’impregnació mútua més que una formació en tècniques de dansa. Obert també a creador(e)s provinents d’altres àmbits interessats en nodrir la seva pròpia investigació en diàleg amb altres maneres d’entendre la creació contemporània al voltant del cos.

Tota la informació aquí.

CCC#19_Amaranta Velarde

dimecres 19 de desembre, a les 20h

Càpsules de Creació en Cru són moments de trobada amb els creadors residents al centre, pensats per compartir de manera confortable i distesa la seva pràctica artística, l’estat actual dels seus projectes, les matèries i qüestions que apareixen i nodreixen el seu treball. Mostres informals, presentacions amb diferents nivells d’exposició, sessions obertes d’estudi, projeccions, converses i altres dispositius per descobrir l’interior dels processos de creació. Més info aquí.

dimecres 19 de desembre a les 20h, Amaranta Velarde compartirà amb nosaltres el seu projecte en procés Apariciones Sonoras.

Després parlarem al voltant del seu treball mentre prenem un got de vi.

(Entrada lliure amb aforament limitat.)

El punt de partida d’Apariciones Sonoras se centra en la investigació de les possibles dimensions coreogràfiques i plàstiques del so. Es tracta de crear una experiència semblant al fenomen de la sinestèsia on el so adquireix forma i plasticitat, i el cos i els objectes, sonoritat. La sinestèsia consisteix a unir dues imatges o sensacions procedents de diferents dominis sensorials, com per exemple, quan es diu color ‘verd cridaner’. Escenificar el que es veu sonant i s’escolta mirant.

La capacitat plàstica sonora i sinestèsica és construïda a través de la conjunció dels elements cos-objecte-so relacionant-se i afectant-se mútuament entre ells. Traspassant els conceptes de sonoritat, espacialitat, corporalitat i temporalitat d’uns a altres.

En aquesta relació del so acció i objectes es pretén dislocar la percepció de l’escolta a través de la manipulació de les fonts de reproducció, confonent allò analògic i allò digital, així com el salt entre l’objecte i cos tal com és i el seu potencial de convertir-se en un altre a través del fet d’assignar-li propietats sonores que no posseeix. L’aparença, o aparició sonora, es produeix en alguns moments a través de trucar la procedència del so o conjugar-la amb una imatge/acció que no li correspon.

La dramatúrgia del viatge sonor oscil·la entre allò irreconeixible i referencial, entre el so analògic i digital, entre la corporalitat de l’intèrpret i la materialitat dels objectes; utilitzant així tant fonts orgàniques com electròniques que es confonen entre si. L’espai sonor oscil·la entre fonts molt localitzades fins a l’amplificació de tot l’espai. Alterant, de la mateixa manera, la percepció entre el que es mostra i s’escolta clarament, i allò que està ocult, filtrat i descentralitzat.

Eixos de treball

– Atribuït als objectes materials i cos, fons sonores que no posseeixen, atorgant al sentit visual una qualitat auditiva.
– Descontextualitzar les fonts del so anomenades orgàniques (paisatges sonors) abstraient-les de la seva primera associació.
– Barreja i confusió de la font orgànica amb la font digital de reproducció de so.
– Dislocació, manipulació i distorsió del so a través de filtres digitals, filtres analògics i l’acció del cos sobre la font sonora.
– Investigació de l’espai i distribució del so dins la sala, així com dels diferents aparells de reproducció (altaveus fixos, altaveus mòbils i telèfons mòbils) així com l’amplificarció del so, propietat de certs objectes que no són instrumentals.
– Creació i investigació de diferents cossos híbrids construïts a través de la conjunció de l’acció corporal, els materials i el so.
– Investigació de les diferents direccions i canals d’afectació al cos-so.
– Manipulació, abstracció i distorsió de la veu.
– Exploració de la capacitat del so de transformar l’espai, el cos i els objectes, en les seves qualitats físiques (vibracions, volums i ressonàncies).
– Exposició de l’aspecte de les aparences de la realitat, atribuint certes qualitats als materials i al cos que en realitat no posseeixen.
Equip Artístic

Concepte i interpretació Amaranta Velarde
Disseny sonor Amaranta Velarde en col·laboració amb Cristobal Saavedra
Ull extern: Cris Blanco

Amaranta Velarde
Amaranta Velarde treballa en el camp de les arts escèniques com ballarina i coreògrafa. Es gradua a CODARTS (Universitat de dansa de Roterdam) al 2004 i des d’aleshores treballa intensament amb el coreògraf Bruno Listopad com ballarina i assistent en nombroses produccions, investigacions presentades a festivals com Cadance, Spring Festival Utrecht i Something Raw. A més, col·labora amb altres artistes escènics als Països Baixos com Giulia Mureddu, Cora Bos-Croese, Liat Waysbort i Jochem Stechman. El 2011 es trasllada a Barcelona on comença a desenvolupar els seus propis projectes coreogàfics: Lo Natural(presentat als festivals Escena Poblenou, Alt Vigo, MUSAC de León i Respirations en París) i Hacia una estética de la buena voluntad (presentat a Secció Irregular del mercat de les flors, In Situ Arts Santa Mónica i Festival Grec).
 Treballa a Barcelona amb creadors com Pere Faura, Cristina Blanco, el Conde de Torrefiel i Diana Gadish, i forma part del col·lectiu ARTAS de La Poderosa (2013- 2016). Actualment, treballa amb Ola Maciejewska en la peça Bombix Mori i desenvolupa el seu últim treball Mix-en-scene en col·laboració amb l’artista visual Alba Corral presentat en llocs com Laboral (Gijón), Sala Hiroshima i Antic Teatre(Barcelona), Leal Lav (Tenerife) i Teatro Pardillo (Madrid). Web. Web

Juan Cristóbal Saavedra / So 

Juan Cristóbal Saavedra a.k.a Equipo és músic i productor musical d’origen xilè establert a Europa des del 2001. Estudia So i Gestió Cultural per després marxar a Berlín a perfeccionar-se com a productor musical, lloc des d’on compon la seva primera llarga duració, sota el pseudònim d’Equipo i treballa com DJ resident en el llegendari club berlinès Tacheles. L’any 2004, Saavedra viatja a Barcelona on funda el col·lectiu Dpendiente i treballa en diversos projectes musicals. En l’àrea de la producció musical treballa principalment en el camp de la música electrònica, especialitzat en Mastering, Sound consulting i producció per a nombrosos projectes musicals. En l’àrea de la Gestió Cultural, destaca la seva participació en la producció d’esdeveniments i en comissariats i regidoria de l’exposició Around Berlín o les Jornades de Música electrònica Caudorella. En l’àrea de les arts escèniques ha treballat com músic, dissenyador sonor i tècnic d’espectacles amb artistes com Roger Bernat, Sónia Gómez, La Veronal i Azkona/Toloza entre altres.

Cris Blanco / Ull Extern

Fa les seves peces escèniques des del 2003. La barreja de gèneres escènics, la música en directe, els trucs a la vista, la transformació els codis i objectes, allò fet a mà i fer visible l’aparell teatral, solen estar presents en el seu treball. Algunes de les seves peces són cUADRADO_fLECHA_pERSONA qUE cORRE (2004), ciencia_ficción (2010), El Agitador Vórtex (2014), Bad Translation (2016), creada en col·laboració amb Óscar Bueno, Javier Cruz, Cris Celada, Amaranta Velarde i Ayara Hernández i Pelucas en la Niebla (2018). Actualment, prepara el seu pròxim treball en col·laboració amb Jorge Dutor i Guilem Mont de Palol, Lo Mínimo (2019). Els seus treballs han estat en centre d’art, festivals de dansa i teatre principalment, nacionals i internacionals. També realitza seguiment del treball d’altres artistes, participa de projectes educatius i és membre de les bandes musicals CALOR i The Elements.

Corpografies #3 | Mónica Valenciano_Imprenta acústica (en 14 borrones)… de una aparición

dissabte 1 de desembre a les 20.30h i diumenge 2 a les 19h

En aquesta peça, Mónica Valenciano i Raquel Sánchez extreuen l’essència de l’epicentre del dolor, de l’humor, de la poesia, de la vida. Llancen preguntes al públic amb el cos i la paraula. Paraules que viuen on habiten els secrets, cossos que moren i neixen en un exorcisme de generositat i necessitat: el cos preparat per obrir els límits, exposar-se a l’exterior i compartir; el cos com una orquestra polifònica; el cos ple d’ulls.

<<Aquesta trobada es proposa a partir d’un mapa-cartografia a transitar, viatjant a través d’una baralla d’imatges… correspondència oberta, cartes d’una dansa en la formulació del seu propi teixit. Entonacions d’un gest, ritmes d’un contacte, desplaçaments d’una absència que juga. Corpografies d’una xarxa a la trobada d’aquesta geografia que s’obre pas a l’interior… Cossos d’una veu, ramificant-se en múltiples plànols. L’espai com a protagonista ens vincula en el que deixa… la pell d’aquest espai que toca capaç d’allotjar un blanc inesperat… I allí on la mirada ens convoca pren la seva visió: A Barrejar… Arrossegaments orquestrals i a contratemps, el blanc és un circ d’ulls, comença en forat. La pedrada és tardor… creuant el cant d’una llàgrima tornant, dansa, escolta la parada picotejar el temps. La por destenyeix?… Un punt bordant sona en la saliva i, el testimoni passejant en el fons dels teus ulls…>>

Dramatúrgia Mónica Valenciano

Creació i interpretació Mónica Valenciano i Raquel Sánchez
Ajudant de direcció Raquel Sánchez

Assistent de direcció Jorge Rúa
Diseny il·luminació Cristina Libertad Bolívar

Música Anton Webern
Producció executiva Jorge Rúa
Audiovisual Marta Blanco
Oficina Norma Kraydeberg
Assesoramient – Documentació Cristina Carroquino

info i entrades aquí

Aquesta activitat es desenvolupa en paral·lel a la participació de Mónica Valenciano a l’Sporá Prógrama.