dijous 18 de juliol, a les 19.30h amb entrada lliure

al Museu Etnològic i de Cultures del Món – Seu Parc Montjuïc

Aquest projecte es presenta com un treball de recerca documental sobre fotografia etnogràfica, emmarcat en l’àmbit de les arts vives i amb el format final d’una performance site specific desenvolupada per a la Seu Parc de Montjuïc del Museu Etnològic i de Cultures del Món.

La present investigació neix de l’encreuament de dos projectes ja en curs. D’una banda, la peça de teatre documental Tierras del Sud, de la companyia Azkona & Toloza, que en la seva escena central traça una relectura de la fotografia etnogràfica de finals del segle XIX a Llatinoamèrica. De l’altra, el cicle d’exposicions i publicacions Memòria incòmoda del propi Museu Etnològic i de Cultures del Món que aborda críticament el passat colonial de la ciutat de Barcelona.

Tierras del sud d’Azkona & Toloza, tàndem format per la coreògrafa i ballarina Laida Azkona i el videoartista i director d’escena Txalo Toloza-Fernández, és un projecte documental en l’àmbit de les arts vives i forma part de la sèrie documental PACÍFIC. Sèrie centrada en les noves formes de colonialisme, la barbàrie sobre el territori i els pobles originaris de Llatinoamèrica i la seva estreta relació amb el desenvolupament de la cultura contemporània.

La col·lecció és un projecte d’arts vives que busca passar al cos dels performers, corporificar, una selecció de fotografies etnogràfiques realitzades, entre finals del segle XIX i mitjan segle XX, per fotògrafs europeus en els territoris de Guinea Equatorial.

La col·lecció busseja en el patrimoni fotogràfic inèdit del museu, amb especial atenció al passat colonial de la nostra ciutat. L’afany del projecte és treure a la llum part del material provinent de les primeres campanyes i viatges a Guinea Equatorial dutes a terme per l’ex-director del museu August Panella en companyia de l’etnòleg Jordi Sabater Pi. Aquestes quatre expedicions desenvolupades entre els anys 1957 i 1959, al costat de les primeres campanyes al Marroc, van suposar l’inici de la col·lecció del que en el seu moment va ser el Museu Etnològic i Colonial de Barcelona fundat el 1949.

Aquests arxius fotogràfics han començat recentment a ser digitalitzats pel museu, de manera que la majoria del material que els conformen romanen inèdits i mai han estat exposats, ni publicats.

Amb l’aparició del daguerreotip, la primera tècnica que permetia fixar imatges “reals» sobre una superfície, la fotografia va transformar radicalment la forma en què l’antropologia estudiava l’ésser humà. Més específicament allò que a mitjans segle XIX s’entenia com l’estudi de les diferents races humanes. Els dibuixos o pintures que, per molt detallades que fossin no deixaven de ser abstraccions, van venir a ser reemplaçades per imatges fotogràfiques que van ser presentades com el fidel reflex de la realitat, i com a tal, en proves objectives, científiques i irrefutables. Però, fins a quin punt reflectien la realitat aquests daguerreotips?

Potser la sèrie de daguerreotips que Joseph Zealy realitzar a esclaus negres de Carolina del Sud en 1850 (1) és el primer exemple clar d’aquest tipus de construcció de realitats científiques. Realitzades a petició del geòleg i zoòleg suís Jean Louise Agassiz, les imatges van ser encarregades per servir de prova antropològica a teories que buscaven demostrar la inferioritat de la raça negra.

La fotografia etnogràfica en els seus primers estadis, producte d’expedicions i viatges, més propera a l’àmbit documental i mancada de criteris científics clars, es va transformar en una potent eina de l’acadèmia per construir la imatge de «l’altre» com un ésser exòtic, inferior i la majoria de vegades salvatge.

Això últim és encara més flagrant en el cas de les antigues colònies d’ultramar, on la repressió i la barbàrie van tallar de cop gran part de la tradició oral dels seus pobles originaris. Amb el pas dels anys les fotografies etnogràfiques, realitzades gairebé sempre per europeus i construïdes per avalar científicament el Darwinisme Social, es van transformar en l’única prova documental del seu passat, en el «veritable rostre dels seus avantpassats».

Però aquesta forma d’explicar el món no va ser exclusiva de la fotografia, sinó que es va transformar en un estàndard de gairebé totes les branques de l’etnografia. Molts dels museus etnològics repartits pel món s’han sumit, en les últimes dècades en una intensa discussió interna sobre la seva visió museogràfica, amb especial atenció a la forma d’organitzar les col·leccions per intentar fugir del quadern de viatges exòtic o amb una profunda reflexió sobre la utilització de restes humanes.

És sota aquesta forma de veure, entendre i explicar el món, entenent l’altre com un ésser exòtic i assumint la barbàrie colonial com una forma de fer habitual, que nosaltres vam ser educats, instruïts i colonitzats. Nosaltres, els nostres museus i també les nostres institucions culturals. És per tot l’anterior que proposem portar endavant aquest projecte que busca transformar-se en una aportació real a la relectura de la nostra història cultural i, en definitiva, a la decolonització de la nostra mirada.

Com indicava Josep Fornés, director del Museu de Cultures del Món: “La memòria és una convenció social que canvia amb el temps, segons el moment de la societat. Fer memòria requereix la distància necessària que permet la reflexió crítica de qui la fa. Els fets que se solen incloure en la memòria són, en conseqüència, el resultat d’una selecció intencionada.” Cal “repensar la pròpia memòria colonial amb la sana autocrítica que correspon a una societat madura que revisita el seu paper en el passat colonial.”

FITXA ARTÍSTICA

Un projecte d’Azkona & Toloza | Coreografia i direcció Laida Azkona Goñi i Txalo Toloza-Fernández | Performers Rosalía Zanon, Claudia Fuentes, Oihana Altube, Tamara Ndong i Laida Azkona Goñi | Banda sonora Rodrigo Rammsy | Veus Sofia Coffi, Oscar Dasí, Alicia Eho, Susana Marilo, Toni Mira, Resurrección Rôpe | Textes Txalo Toloza – Fernández | Disseny audiovisual MiPrimerDrop | Estilisme Sara Espinosa | Disseny Fanzine Sarah Renau 

amb la col.laboració d’Agus Pérez, Pablo González, el personal del Museu Etnològic i de Cultures del Món – Seu Parc Montjuïc i l’Asociación Guineocatalana Bisila

Imatges de les pel·lícules ‘Cazadores de imágenes’ i ‘Le mal d’Afrique’ de Pere Ortín i Vic Pereiró ©Pere Ortín 2019 | Arxius de Manuel Hernández Sanjuan i Hermic Film | amb la col·laboració d’Altaïr Magazine

Una coproducció d’Azkona & Toloza, La Caldera, el Museu Etnològic i de Cultures del Món – Seu Parc Montjuïc de Barcelona i ICUB, en el marc del programa Creació i Museus – GREC