Corpografies #3 | Bea Fernández_Ante desde entre hacia sobre durante versus ESCORZO [una transmisión]
dissabte 24 de novembre a les 20.30h i diumenge 25 a les 19h
Els canvis generacionals i la forta absència de transmissió de l’experiència fan que cada vegada es donin menys diàlegs entre artistes de diferents generacions. Aquest és un dels motors d’aquesta recerca-transmissió de Bea Fernández en col·laboració amb Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar les experiències des de l’acció.
La idea de reconstrucció i transmissió de la coreografia Escorzo (2003) no implica necessàriament una reposició fidel de la peça original, d’aquesta manera correria el risc de mitificar el meu propi treball pel simple fet de pertànyer a un passat irrecuperable. Lluny d’adoptar una actitud nostàlgica, vol utilitzar el propi cos-imatge del passat per reflexionar sobre el present i llançar-se a un futur possible.
En aquest punt de la recerca avui, Marina i Bea estan desenvolupant una pràctica cos a cos on Escorzo és una partitura-mapa carregada d’anotacions, esbossos, capes d’informació estètiques i vivencials, formals i emocionals, visibles i invisibles. Algunes potències sense desenvolupar i elements incomplets; tot un territori on endinsar-se conjuntament, que és el que està sent determinant en el procés de recepció, observació i crítica del treball.
Bea explica: <<Fa temps que em rondava pel cap la idea de transmetre un dels meus primers solos de creació interpretat i coreografiat per la meva en el 2003. Una de les raons que em van portar a pensar en això va ser la necessitat, una miqueta ecològica, de no crear res nou per endavant, sinó tornar sobre la petjada del ja ballat en un altre temps, en un altre context, amb un altre cos… i reactualitzar-ho, reanimar-ho, aterrar-ho avui en el cos-presència de la ballarina i creadora Marina Colomina.
Tot això, posant en valor la naturalesa primerenca d’Escorzo, peça emergent, carregada d’errors, reflexions incompletes, potencialitats disperses i, sobretot, molta intuïció i necessitat o desig de ser; aquesta naturalesa és el que es desprèn de l’obra, que vista amb una perspectiva actual ens ofereix espais oberts a noves reinterpretacions i fins i tot noves incorporacions de materials del passat. >>
Direcció i coreografia Bea Fernández
Interpretació Marina Colomina
Composició sonora i vídeo Carmelo Salazar
Vídeo / arxiu Mariana Jarovslasky
Fotos Joan Manrique Navarro
Escorzo (peça original) es forja dins d’una trajectòria de treball que va començar per a mi quan vaig començar a treballar amb Oscar Dasí i Carmelo Salazar l’any 1995. Aquest sol és una evolució més d’aquest univers del que, intensa i irremeiablement, vaig formar part. En aquest mateix moment desenvolupava una activitat de model en viu per a estudiants de Belles arts. Aquest rol de ser observada com a cos-objecto per ser dibuixada o pintada en temps real em va donar tota la base, les preguntes i el punt de partida per construir el tipus de presència i el moviment que habita aquesta peça. L’escorç que titula la peça és un punt de vista complex a l’hora de dibuixar perquè els relleus i volums del cos s’amunteguen creant paisatges deformats i estranys suggeriments. Intento traslladar aquest punt de visió al públic.
Links:
Beatriz Fernández
Ballarina, coreògrafa i curadora. Viu i treball a Barcelona. <<Des de molt nena vaig sentir un gran desig per ballar, em vaig llicenciar en coreografia a l’Institut del Teatre i poc després estava ballant professionalment amb Danat Dansa donant voltes pel món, de bolo en bolo, de teatre en teatre… del que vaig aprendre molt i em vaig esgotar un altre tant.
Vaig viure i estudiar un any a la Gran Poma i això ha significat un abans i un després en tot, vida i professió. A partir d’aquest moment, vaig començar a col·laborar amb altres artistes, especialment amb Carmelo Salazar que s’ha convertit en una constant en el meu camí, desenvolupant processos de recerca i la creació de peces que incideixen molt profundament en com es mou un cos.
Cofundadora de Las Santas al costat de Mónica Muntaner i Silvia Sant amb les quals vam arrancar La Poderosa _ espai per a la dansa i els seus contaminants, projecte que després de 15 anys segueix ben viu, agitant el nostre entorn més immediat.
Després d’haver-me submergit durant uns anys en la memòria de l’intèrpret i el cos del ballarí com a arxiu, visc de les obres dels altres amb peces com: Los que se ven entre si, Tres personas todos los cuerpos i Restos de mis series. He estat desenvolupant Muy Experimental per mitjà de laboratoris i trobades entre estudiants i professionals, posant en joc eines que activen percepció, atenció i decisió en l’escena i en temps real.
D’aquests anys de recerca neix Este lugar entre, en col·laboració amb Oihana Altube i Clara Tena.
Actualment, estic fent una pràctica de transmissió de coneixement i partitura d’un dels meus primers solos (Escorzo) a Marina Colomina, que pretén reunir dues mirades artístiques i coreogràfiques intergeneracionals i revifar experiències des de l’acció.
En aquests moments, el meu focus d’atenció està en Estela, un bebé de 2 anys que m’ha canviat la vida i des d’aquí practico el multifocus i l’atenció dispersa, una cosa que m’interessa en gran manera.>>
Marina Colomina
Marina Colomina neix a Alacant el 1985. Resideix i treballa a Barcelona. Després de llicenciar-se en Belles arts, es trasllada a Amsterdam per estudiar coreografia en School for New Dansi Development (SNDO). Rep la beca DanceWEB en 2014. Treballa sobretot dins del camp de la dansa. Ha presentat el seu treball a Estats Units, Polònia, Alemanya, Holanda, Portugal i Espanya. Ha col·laborat en projectes amb Deborah Hay, Benoit Lachambre, Ann Liv Young, Marta Ziolek, Quim Bigas, Min Oh, Bea Fernández, entre d’altres. El 2015 forma amb Carlos Casallachs la companyia Abast Elàstic, plataforma que vol expandir els límits de la dansa cap a altres territoris. El 2016 entra a formar part del col·lectiu ARTAS de la Poderosa_ espai per a la dansa i els seus contaminants. Des del 2017 forma part de la companyia Los Detectives, juntament amb Laia Cabrera, María García Vera i Mariona Naudin.
Carmelo Salazar
Coreògraf, ballarí, comissari, professor de dansa i investigador. <<Ha estat acompanyant de camí, coach, i un gran col·laborador. Agitador de la cultura d’aquesta ciutat quan juntament amb Oscar Dasí creaven aquesta bogeria meravellosa anomenada LP, que serà per a totes un referent de com construir un festival de dansa i trobada entre públics i artistes. Com a creador escènic i coreògraf té en el seu fer peces i experiments escènics que no ens han deixat indiferents com El salón dorado o Espaciales. També ha creat en els últims temps tota una línia de treball audiovisual i autofilmaciones-performace. Últimament ha compost coreografies sonores i composicions musicals per a peces de dansa. Ha estat professor resident a La Poderosa i ha impartit durant tots aquests anys, laboratoris de Lo natural es moverse, una línia de cursos principalment pràctics on parla el cos i que ofereixen unes eines de treball que res tenen a veure amb l’habilitat tècnica que suggereix la dansa.
Actualment, està desenvolupant un projecte de recerca i creació sobre el concepte de partitura i escena: les zones de fricció en el trànsit de la idea al cos i viceversa, en construir en directe.
D’aquesta recerca es desplega FIN DEL MUNDO BEAUTY una sèrie de solos‘materialíssims’ coreofrafiats per Carmelo Salazar i interpretats per Teresa Lorenzo.>>
Pingback: Escorzo | MAMBO
Pingback: Escorzo | fuga