A la proposta que presenta a Corpografies, Magí Serra fa una cosa poc habitual: agafar distància. O potser millor, construir-la. ‘La Mesura del detall’ podria ser senzillament un homenatge íntim, una manera personal d’assimilar la pèrdua de la figura del pare mitjançant un procés de creació. Però no s’ha aturat aquí. Al llarg de mesos Magí ha acumulant capes i capes, que poc a poc han anat sedimentat fins a convertir-se en els fonaments, en un sentit quasi arquitectònic, sobre el quals s’ha acabat desplegant tot un altre món.
Normalment s’eviten certes preguntes incòmodes però sembla que en Magí no se les estalvia gens. N’és plenament conscient d’haver construït un complex dispositiu escènic per buscar resposta a una pregunta gens banal: per què em moc?
Un desplaçament, una inclinació del cos o un balanceig amb el braç cap a la dreta o l’esquerra… per què dreta? per què esquerra? per què aquest gest i no qualsevol altre?
Donar-li sentit al moviment, ni més ni menys.
Ens podem aturar en la primera lectura, però no ens hauríem de permetre ser tan simples. Magí segueix superposant capes, o excavant, tan se val. El que realment importa és que ha acabat construint un mecanisme de creació de significats evanescents, rigorós i auster, perfectament delimitat. Quasi una litúrgia on cada gest compleix una funció. Un ritual que parteix d’una vivència personal per anar més enllà. Perquè com tot ritual, aspira a connectar-nos amb allò innombrable, amb tot el que és invisible però ens afecta: la fragilitat, el risc, el no saber, la nostra absoluta insignificança… i la nostra necessitat de sentir-nos part del tot, de connectar amb allò que encara ens paga la pena anomenar com a sagrat.
I llavors sí, la dansa.
[La mesura del detall] de Magí Serra es presenta dins Corpografies #2,
dijous 30 de novembre i divendres 1 de desembre, a les 20.30h a La Caldera.