articulo en El Mundo- 17a 20/03- JUAN NAVARRO i AGNÉS MATEUS -Nancy Spungen

————————————————————————————————————–
JUAN NAVARRO / SOCIETAT TEATRAL MIPERRO
“Nancy Spungen, no sólo quiero que me odien»
musical punk

Idea, creació i direcció: Juan Navarro
Interpretació i creació: Agnés Mateus
Pianista: Pedro Gutierrez
Vestuari: Nieves Casquete
Direcció tècnica: Ferdy Esparza
Producció: Societat Teatral Miperro
Efectes de so: Raul de Alba

Coproduït per:
Antic Teatre, Barcelona,
Cèl.lula Sant Mori, (Pontos, Girona)

http://juan-navarro.es

★ 17 a 20 Març  17 a 20 Marzo   17 to 20 March ★



JUAN NAVARRO / SOCIETAT TEATRAL MIPERRO


“Nancy Spungen, No solament vull que m’odiïn”

noves dramatúrgies
nuevas dramaturgias
new drama

ESTRENA

HORARIS ESPECTACLE
DIJOUS a DISABTE: 21:00 H
DIUMENGE 20:00H

10€ // socis 8€

HORARIOS ESPECTACULO
JUEVES a SABADO: 21:00 H
DOMINGO 20:00H

10€ // socios 8€

SCHEDULES SHOW
THURSDAY to SATURDAY: 21:00 H
SUNDAY 20:00H

10€ // members 8€

reservar: 93 315 23 54 anticteatre@anticteatre.com



Idea, creació i direcció: Juan Navarro
Interpretació i creació: Agnés Mateus
Pianista: Pedro Gutierrez
Vestuari: Nieves Casquete
Direcció tècnica: Ferdy Esparza
Producció: Societat Teatral Miperro
Efectes de so: Raul de Alba

Coproduït per:
Antic Teatre, Barcelona,
Cèl.lula Sant Mori, (Pontos, Girona)


juan-navarro.es

Nancy Spungen
No solament vull que m’odiïn

Nancy Spungen és un musical que es compon dels següents elements: Una dona que fingeix ser una altra, un nen prodigi que no sent res quan toca el piano, una serp inofensiva, algunes cançons punk que van deixar de ser-ho fa temps, un souvenir de Berlín , l’àngel daurat que representa la deessa Victòria, alguna cosa més que serveixi de decorat i un piano perquè toqui el nen prodigi. Tot això per desdibuixar la idea de la dignitat en els nostres dies, una paraula amb una estètica que de vegades em treu la son.

Juan Navarro
El seu currículum com a actor és una col·lecció de noms de l’avantguarda europea de les arts escèniques i del cinema: La Carniceria Teatro de Rodrigo García, La Fura dels Baus, Einstürzende Neubauten, Isabel Coixet, Anita Saïj, Roger Gual, Santiago Zanou, Roger Bernat, Sara Molina. Però Juan Navarro alimenta el seu projecte personal com a creador escènic des de fa molt temps i segueix proposant una altra forma d’entendre el món des de l’escenari (escenari?): Fiestas Populares, Miedo al silencio, El Impossible, La Corporación, Agrio Beso, Radio Carburante, V de Amor. Fa molts anys va conèixer a l’Agnés. Nancy Spungen és el seu setè espectacle.

Agnés Mateus Una altra periodista que acaba en els escenaris. Ha passat per les mans de Roger Bernat, Txiqui Berraondo, Rodrigo García, Simona Levi i Juan Navarro. Forma part del col·lectiu GeneralElèctrica i entén l’escena en funció d’aquests anys. Algú va dir fa temps: “Agnés Mateus és una actriu que evoca la complexa qualitat d’una eina prehistòrica: una peça tallada en pedra, aparentment tosca i primitiva, però en realitat precisa i sofisticada.” Va conèixer el Juan en un menjador popular. Nancy Spungen és el seu musical.

Nancy Spungen
No solo quiero que me odien

Nancy Spungen es un musical que se compone de los siguientes elementos: Una mujer que finge ser otra, un niño prodigio que no siente nada cuando toca el piano, una serpiente inofensiva, algunas canciones punk que dejaron de serlo hace tiempo, un souvenir de Berlín, el ángel dorado que representa la diosa Victoria, alguna cosa más que sirva de decorado y un piano para que toque el niño prodigio. Todo esto para desdibujar la idea de la dignidad en nuestros días, una palabra con una estética que a veces me quita el sueño.

Juan Navarro (Albacete 1969) Su curriculum como actor es una colección de nombres de la vanguardia europea de las artes escénicas y del cine: La Carnicería Teatro de Rodrigo García, La Fura dels Baus, Einstürzende Neubauten, Isabel Coixet, Anita Saïj, Roger Gual, Santiago Zanou, Roger Bernat, Sara Molina. Pero Juan Navarro alimenta su proyecto personal como creador escénico desde hace mucho tiempo y sigue proponiendo otra forma de entender el mundo desde el escenario (escenario?): Fiestas Populares, Miedo al silencio, El Impossible, La Corporación, Agrio Beso, Radio Carburante, V de Amor. Hace muchos años conoció a Agnés. Nancy Spungen es su séptimo espectáculo.

Agnés Mateus (Barcelona, 1967) Otra periodista que acaba en los escenarios. Ha pasado por las manos de Roger Bernat, Txiqui Berraondo, Rodrigo García, Simona Levi y Juan Navarro. Forma parte del colectivo General Elèctrica y entiende la escena en función de esos años. Alguien dijo hace tiempo: “Agnés Mateus es una actríz que evoca la compleja cualidad de una herramienta prehistórica: una pieza tallada en piedra, aparentemente tosca y primitiva, pero en realidad precisa y sofisticada.” Conoció a Juan en un comedor popular. Nancy Spungen es su musical.

Nancy Spungen
I don´t want them just to hate me

Nancy Spungen is a musical that consists of the following: A woman pretending to be someone else, a child Prodigy who feels nothing when he plays the piano, a harmless snake, some punk songs that have long ceased to be, a souvenir from Berlin, the golden angel representing the goddess of victory, something else to serve as decor and a piano for the child Prodigy. All these things to Blur the idea of dignity in our times, a Word with an aesthetic that sometimes breaks my sleep at night.

Juan Navarro (Albacete 1969) His resume as an actor is a collection of names from the European avant-garde performing arts and cinema:
La Carnicería Teatro de Rodrigo García, La Fura Dels Baus, Einstürzende Neubauten, Isabel Coixet, Anita Saïj, Roger Gual, Santiago Zanou, Roger Bernat, Sara Molina. But Juan Navarro feeds his personal project as creator scenic long and continues to propose another way of understanding the world from the stage (stage?): Fiestas Populares, Miedo al Silencio, El Impossible, La Corporación, Agrio Beso, Radio Carburante, V de Amor. He met Agnés long time ago. Nancy Spungen is his seventh show.

Agnés Mateus (Barcelona 1967) Another journalist who ends up in the scenarios. Has passed through the hands of Roger Bernat, Txiki Berraondo, Rodrigo García, Simona Levi y Juan Navarro. Agnés was part of the collective General Eléctrica and understands the scene according to those years. Someone once said: «Agnes Mateus is an actress that evokes the complex quality of a prehistoric tool: a piece carved in stone, apparently rough and primitive, but in fact accurate and sophisticated.» He met Juan in a Bar. Nancy Spungen is her musical.