Confessionari

Ens posem confessionals, ens posem intensitas, exposem obertament les nostres depressions i síndromes d’impostora en el món de les escèniques, no sense histrionisme i tenint molt clar que potser la manera d’acompanyar els nostres malestars passa per ser una mica com Bad Gyal però sobretot per la solidaritat. També parlem de festivalitis i del pes del reconeixement.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.