MIT

He estat, fa no gaire, actuant al festival MIT de Sardenya, a Cagliari. La nit d’arribar ens van portat a sopar a un lloc on es menjava de muerte. Vam sopar amb l’equip del festival i amb la Sonia Gomez i la seva mare (una dona de la que no sé que dir), que acabaven d’actuar aquell vespre. El que més recordo, quan la Sonia explicava que després d’haver-ho deixat, ja fa 4 anys amb el Roger Bernat, al que va calificar com «mi gran ex», no es podien ni veure, ho portaven fatal, els hi entrava de tot si es trobaven; la seva mare va rematar dient: es que siempre queda algo. També va recordar com li deia que era la dona que havia conegut amb més capacitat per estar trista o bé molt contenta, m’agrada la Sonia. Vam pujar en un ascensor a l’aire lliure que et deixava en un mirador des d’on es veia tota la ciutat, per mi no es gaire interessant Cagliari. Un altre bon record, l’Alberto, la conversa sobre Johnny  Cash i els comentaris sobre els horòscops.

Estic assajant al Lliure aquests dies i per allí em trobo amb el Carles Santos. No sé,  és un home que em cau molt bé, l’intueixo campechano i molt humà, ja ens vam trobar a Frankfurt. M’agradaria proposar-li fer alguna cosa molt senzilla, trobar-nos i veure qué qué qué. Igual no.