ivonne: (calla)
innocenci: vinga, no siguis tan orgullosa. Si vols que t’ho digui, jo em sento tan atret per tu com tu t’hi sents per mi,potser menys i tot.
ivonne: (calla)
innocenci:… jo no puc trobar res pitjor que ella i ella no pot trobar res pitjor que jo, això permet descansar de les disputes permanents, de l’eterna rivalitat… de la continua processó d’aquest món. Ens estimen perqué jo li resulto tan desagradable com ella m’ho resulta a mi. No hi ha desequilibri… (a ivonne amb una passió desesperada) ¿T’has enamorat d’ell? ¡Digue-ho! ¡Digue-ho!
Ivonne: (calla)
el princep: S’ha enamorat…Em comptes d’odiar-me. Jo la maltracto, l’humilio. I ella s’enamora de mi. Qui ho havia de dir…m’estima. Perquè jo no la puc suportar. I és justament per això que m’estima. Les coses s’estan posant serioses.
la reina: aquest monstre repulsiu!
el rei: la noia és repulsiva ,si, però el gest és bell
camarlenc: mentre més repulsiva és la noia, més bell és el gest.
ivonne: (calla)
princep: M’ha atrapat i estic dins seu com en una trampa. (A ivonne) Si sóc el teu amor no tinc més remei que estimar-te.Estic obligat a estimar-te…i m’enamoraré de tu.
camarlenc: pobre noi, la lletgesa li ha fet perdre el cap. Quan te les mires massa de la vora, les dones lletges et fan perdre el cap més facilment que les guapes.
ivonne: (calla)
