Es un home gran de uns 78 anys, pintor abstracte de Sabadell, reconegut i admirat per un cercle petit de coneixedors, però ocult totalment per quasi tothom.Va pertànyer al Grup Gallot (artistes que realitzaven accions pictóriques al carrer i sacsejaven una mica el panorama artistic establert ,s’integraven en el concepte happening), amic de Tàpies i Brossa. Vaig anar al seu taller, hi havia la gossa Nit i una bassa a fora al pati plena de peixos de colors. No soc gens entesa en arts plàstiques i és més, no m’ha atregut mai massa. Xerrava molt, vaig sentir-lo respirar, vaig veure-li els ulls, va parlar de la seva dona morta, la Rosa, del fantasma, de la ausencia, dels records i la memória.Ell pinta com un diari íntim de la seva vida, d’una manera intuitiva, gens intelectual. «La pintura de Borrell no representa res, no és un joc formal, no és un simulacre, sinó que és l’expressió profunda d’una existència humana, del drama de la vida.»(John Golding). «sobriedad profunda, anhelo de una extrema economia de medios de expresión, gusto franciscano por lo austero…, es una pintura al borde del no ser.»(juan eduardo cirlot).
Em va impactar, això és tot, la seva obra i sentir-lo explicar coses. Observar el seu relatiu anonimat de savi, la seva humiltat que l’impedia entrar en certs jocs i comprendre certes expressions i actituds davant de l’art. Hi havia alguna cosa més important que tot això que el retenia i el feia quedar-se observant els peixos.
Vam parlar de la Rosa, i també de la buidor, de l’explosió superficial de colors, de la merda que son moltes obres d’art de qualsevol tipus encumbrades per una mena de enajenación colectiva general, de la senilitat.
Vam tornar a parlar de la Rosa, jo pensava en la d’estones que deixava de viure per pensar en un vestuari, en una dinàmica de moviment, on podria fer el proper bolo, si estic prou atenta al que passa a Barcelona (casi sempre és que no); en definitiva, en la comida de coco que és tot això; és com colocar la mà sempre damunt un vidre i no poder tocar el que hi ha darrera, escriure al blog.
Vaig sortir a fer una última ullada als peixos.
