Ahir no vaig intervenir al col·loqui perquè no em trobava molt còmode amb el fet de no haver assistit a O Banquete quan estava compromés. Estava convençut que l’obra era al dia següent. Demane disculpes al grup, ja ho he fet personalement a un dels coordinadors. Així mateix no volia deixar d’expressar un parell de coses tot i que siga ací al bloc, sobre algunes de les obres comentades. Sobre «La otra parte» dir que no em va agradar. Em va costar trobar la connexió entre el que ens varen mostrar i una proposta inicial expressada mitjançant el llibret molt més carnal. Portar la violència al terreny del cos em semblava molt inquietant. Crec que per això la coreografia posterior em va decebre i deixar fret, un tant indiferent. Pel que fa a «Bestie-E’» de Teatro delle Ariette i sobre la qual vaig compartir disparitat d’opinions, a mi sí em va agradar. Em va agradar perquè els textos de la segona part em varen portar a revisar quina era l’actitud amb la qual jo havia encarat l’espectacle i com havia viscut els primers tres quarts d’hora de l’obra. En aquesta revisió vaig connectar amb un tema que trobe primordial en la nostra vida diària per no dir a la nostra existència: el de les eleccions. Què vull? Què faig o deixer de fer?… Em vaig adonar com de manera lúdica i quasi innocent amb l’estupenda ruleta de la fortuna m’havien portat a un estat emocional molt primari: el de l’expectativa de ser l’elegit. Per una posterior frustració? Ja ho digueren ells mateix no ser triat és compartit per molts més. El mercat o la plaça com a espai simbòlic de l’encontre amb l’altre. Després els textos i la posada en escena em varem portar a pensar en la soletat, el desig, el pas del temps, la dificultat per assumir les pèrdues, els dols, principalment el de la decadència del nostre cos, la queixa, l’optimisme o el pesimisme, l’alegria o la tristesa,… tot d’una manera trobe que en absolut caòtica, molt ben pensada però subtil i gens pretenciosa, més bé directa i humana. Gràcies als coordinadors del laboratori i la pròpia organització per les oportunitats. Salutacions, Jordi.

Hola laboratorio, me dirijo a todos hoy porque el VEO desgraciadamente llega a su fin, pero no por eso las actividades culturales en Valencia. Aprovecho que estamos en caliente para invitaros a una exposición (pintura, dibujo, fotografía e instalación)y reencontrarnos y mantenernos informados de eventos y actividades interesantes. A los que podais espero veros allí el sábado que viene!!

Compañeros anónimos, os invito a que vengáis esta tarde a la charla-coloquio que tendrá lugar en Magatzems para que expongáis vuestra opinión. Las opiniones tapadas en un blog tienen el valor que tienen, que es relativo. Pero no olvidemos que pueden llegar a tener unas consecuencias. Por momentos puede llegar a asemejarse a una masa sin rostros que aprovechan el vendaval para lanzar tomates a discreción. Una opinión tiene valor por su razonamiento pero si tiene nombre y rostro queda reforzada. De lo contrario puede quedar en un acto irresponsable por parte del autor. al mismo tiempo me planteo como espectador: está el espectador preparado para ser protagonista? siempre acostumbrado a que le digan, a que le cuenten, a que le manejen, a que lo lleven y lo traigan, a estar oculto. Estamos preparados para de repente encontrarnos en el centro de la escena? Los artistas normalmente si, se exponen y se desnudan ante nosotros con todo el riesgo que conlleva pero y nosotros? estamos acostumbrados a que nos escuchen? a que de repente nuestra voz resuene?.

Fotos realizadas por Sandra Gómez.