Doncs jo sóc de les de les flors. I esta entrada la faig en valencià perquè una de les coses que els agraïsc al Pont Flotant és que treballen en la nostra llengua, de manera natural i digna. A banda d’això (que és molt important en els temps que corren) vaig passar una vetlada deliciosa. Em va encantar la utilització de l’espai, de tots els espais, el finestral, el pati, les diferents sales… I què dir del senzill i eficaç escenari a la mar… La il·luminació variada i adequada també. També em va convéncer prou l’enllaç entre els diferents moments i no era fàcil perquè eren coses amb caràcters prou diferents. D’ells només puc dir que treballen des d’una autenticitat increïble i que trasmeten una cosa neta i un humor tendre que m’arriba molt. Potser podrien haver entrat en terrenys més escabrosos de trencament d’amor o de dificultat en les relacions amoroses o amistoses però crec que només ho apunten, no els interessa i no veig perquè els hauria d’interessar especialment si el que volen fer són exercicis d’amor. I el que és cert és que quan somiem tots som innocents. Gràcies pel somni!