Més cames i braços
EXVOTS (més coses)
I si demanéssim les coses que volem a qui ens les pot donar?
La cama és diu Alfons, i és coixa, una cama tarada, trencada, inútil. Els pares pensaven que una cama inútil no podia ser sinó d’un fill inútil. I la van omplir de ferros. I la van fer de cera i van demanar que creixés i es fes forta. Què cony fa un home de més de 40 anys amb una cama d’un marrec de 10? Res, o gairebé res.
Li va dir: et regalo el meu peu, no va, el pots arreglar. Una tara embolicada en paper de regal. El nen s’acosta al seu pare i l’insulta, el pega, el crema i l’encén com una espelma, com si fos de cera. Per ell ho és, el toca i no sent res, tot rellisca, tot passa i la tara queda.
This entry was posted in
Uncategorized. Bookmark the
permalink.
