raquel tomàs

Desde hace unos cuantos meses me veo leyendo, releyendo y trabajando en red con un grupo de personas que escribimos y trazamos una línea editorial colectiva a cada número de la publicación digital y humilde Ojo. Aquí el enlace para leer los 3 primeros números (estamos a puntito del cuarto) y una explicación de lo que es.

———

OJO da visibilidad a propuestas contemporáneas de artes vivas iberoamericanas de creadores multidisciplinares de: Argentina, Brasil, Uruguay, Chile, Colombia, México y España, que centren su trabajo en el lenguaje del movimiento.

Cada número de OJO incluye 4 artículos, sobre creadores y sus contextos de trabajo, bajo licencia de CC BY-NC. Está permitido copiar, distribuir, exhibir y representar la obra y hacer obras derivadas siempre y cuando se reconozca y cite la obra y su autor. Todo ello para fines no comerciales. (Esta obra está sujeta a la licencia Reconocimiento-NoComercial 3.0 Unported de Creative Commons. Para ver una copia de esta licencia, visite http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/)

El equipo de coordinadores asume los contenidos de su país (ya sea escribiendo el artículo o encargándolo a autores vinculados a las artes y la teoría del movimiento) y son: Lucía Naser (Uruguay), Micaela Moreno (Argentina), Vanilton Lakka (Brasil), Javier Contreras (México), Eloísa Jaramillo (Colombia), María José Cifuentes (Chile) y Raquel Tomàs (España).

Ojo puede leerse online desde su perfil issuu y tiene la opción de descarga para que te lo puedas imprimir en blanco y negro y leerlo en papel. http://issuu.com/fanzineojo

Los meses de abril y mayo me desplazo a México para empezar el proceso de investigación/creación de lo que será mi nueva pieza escénica ZORRO. Ahí voy.

Zorro es una pieza escénica que se sitúa en la línea entre el documental y la ficción. Es ficción, es movimiento y es texto, pero el código de recepción es más próximo al documental. En Zorro confluyen diferentes códigos escénicos y artísticos. Se trata de una obra en la que trabajaré desde la austeridad escénica más absoluta, y en la que me serviré del imaginario colectivo del espectador, que estará enfrentado a un trabajo más cercano a lo performativo que a la escena tradicional. Un trabajo sonoro hiperrealista y un trabajo coreográfico y de teatro visual dominan la pieza.

Las dos mujeres que protagonizan Zorro son dos personajes rudos en una atmósfera muy pesada. Son asesina y víctima. Son trabajadoras, una es sicaria, la otra quizás lo fue, en cualquier caso debe un dinero que no tiene. Se ubican en un bosque que no vemos (el espacio está vacío), pero que oímos a la perfección. Zorro pretende ser una pieza incómoda la mayor parte del tiempo, con un cierre poético que acomode una futura reflexión. En Zorro, las mujeres ocupan roles que son tradicionalmente masculinos en nuestro imaginario. Un ejercicio de experimentación escénica y coreográfica y que acabará desembocando en monólogo final que pone en duda la condición humana, esta vez sí, desde la poética literaria.

Zorro es posible en un espacio vacío porque parte de referentes comunes de los espectadores. No es necesario que vean el bosque ni que cuenten con muchos antecedentes porque conocen esos bosques y se imaginan muchas y diversas tramas fruto del imaginario audiovisual elaborado por las imágenes que recibimos cada día, ya sean documentales o de ficción: un ajuste de cuentas, alguien arruinado, la violencia como negocio, una muerte. Es mostrar más que recrear, pero es ficción. Lo que no espera el público, lo que sí es necesario en Zorro, es la dureza poética que irá invadiendo lentamente la escena, el peso, el extrañamiento y el descubrimiento de que la trama que todos tenemos en mente no es la que está en juego en este bosque imaginado.

Dijous 2 de maig a les 20-21-22 h. al Museu dels Sants

Raquel Tomàs performatitza l’univers dels exvots en una acció escènica a partir de materials presents en l’exposició (que es pot veure al Museu dels Sants del 23 de març al 26 de maig) i d’altres específicament parateatrals. Un joc de ficció-realitat que parla de la por, la il·lusió i la necessitat. Des de la intimitat cap a la realitat, de les tares pròpies cap a les tares socials. Diu: faré un exvot, el duré a una ermita i esperaré. Buscaré els propietaris de cames, braços i fotos que trobi pel camí i m’explicaran les seves històries, o me les inventaré. I va i ho fa.
I si demanéssim realment les coses que volem a qui ens les pot donar?

Durada: 20 minuts / Preu: 4 €

EXVOTS, el projecte global inclou una acció escènico-expositiva que inclou els elements instal·latius i la seva contemplació com a part de la proposta escènica. Es tracta de jugar amb elements de la instal·lació i d’altres creats específicament per traslladar tot l’univers Exvots a l’escena, dins un codi parateatral o performàtic.

Per a dur a terme aquesta acció compto amb la col·laboració de la coreògrafa Tuixén Benet i el músic Hans Laguna. Així com amb el suport de Jordi Solé Andrés a la part tècnica.

La dramatúrgia de la peça es completa amb la “visita” de les caixes amb els exvots contemporanis que amaguen històries i reflexions sota la cera.

Més info AQUÍ

exvots: crec en els miracles from raqueltomas on Vimeo.

Exvots: crec en els miracles és un vídeo d’Ana Ugarte al voltant del projecte Exvots i més concretament de l’exposició al Museu dels Sants (23 març-26 maig 2013). Un projecte artístic de Raquel Tomàs al voltant de l’univers dels exvots, objectes perfectes que representen coses imperfectes. Un joc de ficció-realitat que parla de la por, la il·lusió i la necessitat. Des de la intimitat cap a la realitat, de les tares pròpies cap a les tares socials. Una exposició i una acció escènico-expositiva que acompanya i recrea tot aquest univers.

www.exvots.com

EXVOTS,
i si demanéssim les coses que volem a qui ens les pot donar?
Del 23 de març al 26 de maig al Museu dels Sants d’Olot. Acció escènica 2 de maig com a LAP del Teatre Principal d’Olot.

Les presentalles, o exvots, són peces perfectes que representen coses imperfectes. Petits objectes de cera que tradicionalment s’han dut a les ermites i capelles per demanar un favor diví o per donar les gràcies d’una guarició. Com un ritual infantil del qui creu en els miracles i necessita abocar en algun indret la seva desesperació, em vaig disposar a fer un cor de cera, a dur-lo a una ermita i a esperar un reconfort, una solució. Mentre esperava, vaig conèixer i em vaig inventar històries de sota la cera, de vides arrapades sota la pàtina de l’exvot, de vides amb les quals podem explicar la nostra història…Si demanéssim les coses que volem a qui ens les pot donar, ompliríem els bancs, negocis, despatxos i altres llocs de poder de petites figuretes de cera, que amaguen els nostres desitjos i les nostres necessitats actuals. Però, quines són? Què volem i qui esperem que ens ho doni? Si des de fa segles s’ha fos cera i s’han fet exvots, per què no fer-ho ara i reclamar a qui pertoca les nostres mancances?

“Exvots” és un recorregut per l’aventura personal que vaig emprendre amb el meu cor de cera i que ha acabat portant-me a fer reproduccions d’objectes actuals, que ara reposen en capelletes contemporànies, acompanyats de narracions inventades. Els exvots són objectes, però també són parts de persones, poètiques de la condició humana; i és per això que la gent pot fer-ne ofrena, perquè tota la vida és a sota la cera, la que ens agrada i la que no…

www.exvots.com

L’acció escènica-expositiva d’Exvots és un híbrid d’acció escènica i un recorregut lliure expositiu de les
caixes que acullen els exvots contemporanis i les històries amagades sota la cera.
amb la col·laboració de Tuixén Benet, Hans Laguna i Jordi Solé Andrés.

Recorregut:
10 min. visita inicial + acció escènica 20 min. + 15 min. visita caixes completes (total 45 min.)

Caixes
# 1: La mà
# 2: El cor
# 3: Revolució
# 4: Família feliç
# 5: Estat del benestar
# 6: Pistolers
# 7: Píndoles
# 8: Digital revolution
materials: fusta, motllos de silicona, peces de parafina i cera natural i altres.

21 de desembre 2012 : Assaig obert (final primera fase de treball) al Graner
23 març – 26 maig 2013: Exposició temporal Museu dels Sants d’Olot
2 maig 2013: Estrena de l’acció escènica com a LAP del Teatre Principal d’Olot

Exvots al Graner, acció escènica from raqueltomas on Vimeo.

EXVOTS,  el projecte global inclou una acció escènico-expositiva que inclou els elements instal·latius i la seva contemplació com a part de la proposta escènica. Es tracta de jugar amb elements de la instal·lació i d’altres creats específicament per traslladar tot l’univers Exvots a l’escena, dins un codi parateatral o performàtic. Per a dur a terme aquesta acció compto amb la col·laboració de la coreògrafa Tuixén Benet i el músic Hans Laguna. Així com amb el suport de Jordi Solé Andrés a la part tècnica. La dramatúrgia de la peça es completa amb la “visita” de les caixes amb els exvots contemporanis que amaguen històries i reflexions sota la cera.
Tot i que l’estrena oficial serà dins els dos mesos d’exposició Exvots al Museu dels Sants com un LAB del Teatre Principal d’Olot el 2 de maig, el pròxim 21 de desembre a les 19’30h. faré un assaig obert-work in progress de l’acció, al Graner, centre de creació que ha donat suport al projecte.

“la Mila aleshores, també sense saber per què, es penedí de lo que acabava de fer…”

Els exvots són objectes però també són parts de persones. La sèrie de collages que començo ara recuperen l’objecte com a poètica de la condició humana. Històries amagades, o inventades, sota la cera.

Va de conventos la cosa: KONVENT.0 + VANG! + LA FRAGUA

Antes de las vacaciones presenté en el  Konvent.0 la instalación del proyecto Exvots, ¿Y si pidiéramos las cosas que queremos a quien nos las puede dar? un proyecto con diferentes fases de trabajo y formatos (web interactiva, instalación y acción escénica actualmente en proceso).

Instal·lació Exvots, i si demanéssim les coses que volem a qui ens les pot donar? from raqueltomas on Vimeo.

I curiosamente durante el verano me encontré con otro proyecto situado en una iglesia reconvertido en centro cultural: VANG! Alayork (Alaior, Menorca). Instalaciones, artes plásticas, conciertos y arte urbano alrededor del concepto CAOS y una paleta cromática centrada en el negro, el rojo y el blanco.

I aprovecho para recordar también otro proyecto artístico, en este caso de residencias situado en un antiguo convento: LA FRAGUA. “La Fragua es una asociación cultural concebida para el desarrollo de las artes visuales en el medio rural con el ánimo de contribuir al fomento de un mundo rural vivo y dinámico.Una iniciativa innovadora que gira en torno al establecimiento de una residencia de artistas en el Convento de Santa Clara en el pueblo de Belalcázar, Córdoba, para ofrecer un espacio integral de producción, estudio y exposición de arte contemporáneo fuera del ámbito urbano.”