La intimitat

Xat realitzat el 5 de desembre de 2008

Rubén: a mi és un tema que em fascina, ja et dic, veure les relacions entre la gent, artístiques, professionals i personals, sexuals inclús….
però m’espanta la idea de que a algú se li acudeixi mostrar això
mare meva!
Sergi: per això t’agraden tant els diaris
Rubén: exacte, per això consumeixo llibres que parlen de tots aquests temes
però dels altres!
Sergi: si, els diaris personals!
Rubén: quan el que potser m’agradaria és que parlessin del meu entorn, però m’agafa el pudor!
no n’estic segur tampoc. igual mola que parlin de desconeguts que semblin interessants perquè no els tinc a prop.
ens apropem a un tema interessant i traumàtic, em sembla.
l’exposició? te’n recordes que en parlàvem l’altre dia a montjuich?
Sergi: potser els diaris només funcionen en la distancia, quan han passat molts anys i s’elimina precisament el tema mes personal
Rubén: els blogs ara són una mica això, una mica.
plantegen molts problemes per aquesta raó.
Sergi: si pero més a nivell individual
Rubén: quan parles de tu ja és compromés però bueno és cosa teva. el problema ve si parles dels demés, com és normal. però als llibres no passa res sobretot si tots estan morts.
Sergi: voilá, al blog escrius sobre tu i controles el que vols exposar. pero als diaris parles de tu i de la gent que tens al voltant.
el que s’hauría de saber és si els has escrit pensant exclusivament en tu i en que no els llegiria ningú mes o si estàn escrits pensant en que un dia seràn editats…
és que quan entres en la intimitat d’algu altre… el tema es posa seriós perque si et despistes surt un tomate
Rubén: òstia, però un tomate ben portat reconec que és super interessant.
Sergi: com és un tomate ben portat?
Rubén: em refereixo a explicar coses íntimes, per exemple, sobre les relacions sentimentals i sexuals de gent.
sembla que si parles d’això vas directe al tomate però no és més que un altre aspecte de la vida que, si l’amaguem, després no ens enterem de res del que val la pena. es pot aprendre molt d’altres vides, altres experiències. crec que se’n hauria de parlar més. però el tomate tomate ho fa tan malament que li treu valor. un valor que, per mí, en té i molt.
Sergi: suposo que fer-ho be és quan sobrepasses a les persones concretes que han fet tal cosa i agafa importancia el fet en sí, la intimitat en sí independentment de qui hagi fet què
Rubén: per això l’art està ple d’històries de ficció basades en fets reals però sense dir-ho, no?
Sergi: suposo que si
Rubén: canvies els noms i hala, p’alante
igual que les cançons
Sergi: tampoc és tan fàcil
Rubén: sempre hi ha algú que ho reconeix i se t’enfada
Sergi: pero si no dius el seu nom, no hi ha problema
Rubén: de vegades, sense dir noms inclús, la gent s’enfada perquè s’hi reconeix
la gent, la gent! qui és la gent?
Sergi: llavors aqui entra en joc el fet de quina part de la intimitat que has viscut amb una altra persona et pertany
Rubén: molt bona aquesta
és per fer-li a la sonia gómez