Ramos Fäustino

Xat realitzat el 10 de desembre de 2008

Convidada: Sònia Gómez Vicente

Versió en PDF aquí: ramos_faustino_xat_01_sonia_gomez_la_intimitat

Scroll down per llegir-lo en aquesta pàgina.

——————–

Rubén: bon dia catalunya

soniagomezvicente: bon dia spain

Sergi: bon dia càdiz

Sergi: ahir vaig preparar una petita intro per explicar-te el tinglado. la copio:

primer explicar una mica de que va tot això: la veritat és que jo no ho se i crec que el rubén tampoc. pero aquí està la gràcia. fa un temps ens en vem adonar amb el rubén, que teníem una certa sintonia i ens vem plantejar de quedar periòdicament per veure si podiem fer alguna cosa. vem començar a quedar i ens posavem a parlar i ens sentíem bé intercanviant opinions. la cosa s’ha anat mantenint fins arribar a aquest xat a 3 amb la idea de seguir. l’objectiu? doncs no en tenim ni idea. només tenim una premisa: fem el que fem, ha de ser cómode i per tant, ens ha de fer sentir bé. i en esta estamos. en general, les nostres xerrades giren entorn a la creació en el sentit mes ampli de la paraula, pero de vegades s’expandeixen i ens en anem a parlar d’altres temes. benvinguts siguin. llavors un parell de díes ens ha passat d’estar xerrant, que aparegués un tema i dir: hostia, per parlar d’això, estaria bé convidar a tal persona i comentar-ho amb ella. una d’aquestes persones ets tu i has aparegut relacionada amb el tema de la intimitat.
si mal no recordo, el tema de la intimitat ha sorgit al parlar de la creació relacionada amb la personalitat. hi ha artístes que tenen una obra basada en ells mateixos, com per exemple la sophie calle, i que la frontera entre el treball/obra i la seva intimitat queda difuminada. d’alguna manera, la intimitat -que per definició és una cosa íntima (com el seu nom indica) d’una sola persona o d’aquesta persona i una altra persona que ella ha escollit- al formar una part d’una obra, queda exposada al món. ens preguntàvem amb el rubén, que passa amb el component íntim, es perd? agafa un altre sentit?, segueix igual?

desde el “egomotion” tu sempre has treballat desde tu, i amb “experiencias con un desconocido” el tema de la intimitat està molt present… no se, vols comentar alguna cosa en concret? o sinó podem começar amb una definició de que és la intimitat per tu i com la veus en relació a una obra que es mostra a un públic…

soniagomezvicente: Em sembla una bona idea parlar de la intimitat, la timidesa i ara em poso, a vere si em faig amb el sistema poc a poc

Llavors, podria ser molt ampli això de parlar de la intimitat, per on puc començar… alguna pregunta concreta? Nois

Sergi: si, pel paper que juga la intimitat en historias con un desconocido

soniagomezvicente: Diguem que seria el punt de partida, el joc, la perversió, la curiositat, el control, dintre de una relació que comença

Rubén: mireu, aquest és el tros de conversa que teníem el Sergi i jo i que va acabar amb la idea de convidar la sònia per fer-li una pregunta en concret:

«quina part de la intimitat que has viscut amb una altra persona et pertany?»

Sigue leyendo →

Xat realitzat el 5 de desembre de 2008

Rubén: a mi és un tema que em fascina, ja et dic, veure les relacions entre la gent, artístiques, professionals i personals, sexuals inclús….
però m’espanta la idea de que a algú se li acudeixi mostrar això
mare meva!
Sergi: per això t’agraden tant els diaris
Rubén: exacte, per això consumeixo llibres que parlen de tots aquests temes
però dels altres!
Sergi: si, els diaris personals!
Rubén: quan el que potser m’agradaria és que parlessin del meu entorn, però m’agafa el pudor!
no n’estic segur tampoc. igual mola que parlin de desconeguts que semblin interessants perquè no els tinc a prop.
ens apropem a un tema interessant i traumàtic, em sembla.
l’exposició? te’n recordes que en parlàvem l’altre dia a montjuich?
Sergi: potser els diaris només funcionen en la distancia, quan han passat molts anys i s’elimina precisament el tema mes personal
Rubén: els blogs ara són una mica això, una mica.
plantegen molts problemes per aquesta raó.
Sergi: si pero més a nivell individual
Rubén: quan parles de tu ja és compromés però bueno és cosa teva. el problema ve si parles dels demés, com és normal. però als llibres no passa res sobretot si tots estan morts.
Sergi: voilá, al blog escrius sobre tu i controles el que vols exposar. pero als diaris parles de tu i de la gent que tens al voltant.
el que s’hauría de saber és si els has escrit pensant exclusivament en tu i en que no els llegiria ningú mes o si estàn escrits pensant en que un dia seràn editats…
és que quan entres en la intimitat d’algu altre… el tema es posa seriós perque si et despistes surt un tomate
Rubén: òstia, però un tomate ben portat reconec que és super interessant.
Sergi: com és un tomate ben portat?
Rubén: em refereixo a explicar coses íntimes, per exemple, sobre les relacions sentimentals i sexuals de gent.
sembla que si parles d’això vas directe al tomate però no és més que un altre aspecte de la vida que, si l’amaguem, després no ens enterem de res del que val la pena. es pot aprendre molt d’altres vides, altres experiències. crec que se’n hauria de parlar més. però el tomate tomate ho fa tan malament que li treu valor. un valor que, per mí, en té i molt.
Sergi: suposo que fer-ho be és quan sobrepasses a les persones concretes que han fet tal cosa i agafa importancia el fet en sí, la intimitat en sí independentment de qui hagi fet què
Rubén: per això l’art està ple d’històries de ficció basades en fets reals però sense dir-ho, no?
Sergi: suposo que si
Rubén: canvies els noms i hala, p’alante
igual que les cançons
Sergi: tampoc és tan fàcil
Rubén: sempre hi ha algú que ho reconeix i se t’enfada
Sergi: pero si no dius el seu nom, no hi ha problema
Rubén: de vegades, sense dir noms inclús, la gent s’enfada perquè s’hi reconeix
la gent, la gent! qui és la gent?
Sergi: llavors aqui entra en joc el fet de quina part de la intimitat que has viscut amb una altra persona et pertany
Rubén: molt bona aquesta
és per fer-li a la sonia gómez