What do I need to do in order that you keep watching me?

Image

Publicado en General | Comentarios desactivados en What do I need to do in order that you keep watching me?

Live Stream Showing Godiva

Tea-trones,

Estoy de residencia 2 semanas en Copenhagen en proceso para mi segunda parte de Showing Godiva.

He decidido que retransmitiré en directo mis ensayos. O sea, estare solo y, a la vez, no.

Tendre vuestros ojos mirando, cosa que me irà muy bien para esta investigación.

Por favor, comentad, criticar, proponer, enviadme a la mierda (pero seguid mirandome), preguntadme… lo que querraís! Todo sirve, de momento…

Hasta ahora.

q

Publicado en General | 2 comentarios

Brunswick Centre 1970’s

Description
“Brunswick Centre 1970s”
In the Brunswick Centre two apartment complexes rise away from a central concrete concourse, where initially there were few shops and vast areas of empty space. It was an area to pass through, not to use. (The Fall of Public Man, by Richard Sennett, 1974)
A materially raw architecture may impose transits in public spaces. Correspondently, a void public space, such as the plain stage, may not favour any other use than passing by.
The performers decide to use calculated internal relations, randomness as well as mutual looks, motions and states in order to arrive a point where a constant interchange between the formal/public and the informal/private person takes place through constant navigation in the bare performative space.
Uniformity and abstraction assist the appearance of personhood.
Created and performed by Costas Kekis and Quim Bigas
Costumes by H&M-the uniform of the worldDescription
“Brunswick Centre 1970s”
In the Brunswick Centre two apartment complexes rise away from a central concrete concourse, where initially there were few shops and vast areas of empty space. It was an area to pass through, not to use. (The Fall of Public Man, by Richard Sennett, 1974)
A materially raw architecture may impose transits in public spaces. Correspondently, a void public space, such as the plain stage, may not favour any other use than passing by.
The performers decide to use calculated internal relations, randomness as well as mutual looks, motions and states in order to arrive a point where a constant interchange between the formal/public and the informal/private person takes place through constant navigation in the bare performative space.
Uniformity and abstraction assist the appearance of personhood.
Created and performed by Costas Kekis and Quim Bigas
Costumes by H&M-the uni

“Brunswick Centre 1970s”

In the Brunswick Centre two apartment complexes rise away from a central concrete concourse, where initially there were few shops and vast areas of empty space. It was an area to pass through, not to use. (The Fall of Public Man, by Richard Sennett, 1974)

A materially raw architecture may impose transits in public spaces. Correspondently, a void public space, such as the plain stage, may not favour any other use than passing by.

The performers decide to use calculated internal relations, randomness as well as mutual looks, motions and states in order to arrive a point where a constant interchange between the formal/public and the informal/private person takes place through constant navigation in the bare performative space.

Uniformity and abstraction assist the appearance of personhood.

Created and performed by Costas Kekis and Quim Bigas

Costumes by H&M-the uniform of the world

Brunswick copy

Estoy en Viena de residéncia con Costas Kekis trabajando en una colaboración.

El punto de partida de la propuesta (despúes de compartir el deseo de trabajar juntos) són dos libros: «The Fall of Public Man de Richard Sennett (Ed. Norton & Company) y «The poetics of Space de Gaston Bachellard (Ed. Beacon Press).

Hemos estado hablando mucho de la relación de lo publico y lo privado. Como estos dos elementos han ido evolucionando en la historia y como, en cierta manera, uno se come al otro. Hemos «evoluvionado» hacía una sociedad que ha oprimido a lo publico y que ha sacrificado a lo publico por el individuo. El libro de Sennett, que recomiendo, és un analisis historico de como desde el s.XVIII al siglo XX han cambiado los codigos y como la politica, las artes y el uso de lo publico resuena en estos días.

Me ayuda saber de que todo tiene un precedente cuando hablamos en terminos de sociedad y cuando intentamos buscar explicaciones a cosas que nos persiguen. Hay algo de inercia en todo esto que me pone los pelos de punta. Sennett habla de revoluciones, de libertad, de individuos, de comunidad colectiva, de artistas y narcisismo entre otras cosas.

En esta colaboración nos hemos centrado en el uso de lo publico, y en los espacios muertos. Así como en la mención del hombre como actor del s.XIX con Diderot y Rousseau.

Os adjunto una parte del texto en el que habla de Brunswick Centre:

In the Brunswick Centre two enormous apartment complexes rise away from a central concrete concourse; the apartment buildings are stepped back story after story, so that each looks like a Babylonian terrace city sited on a hill. The terraces of the Brunswick Centre apartments are covered in glass for the most part; thus the apartment dweller has a greenhouse wall letting in a great deal of light and breaking down the barrier between inside and outside. This permeation of the house and the outside is curiously abstract; one has nice sense of the sky, but the buildings are so angled that they have no relationship to, or view out on, the surrounding buildings of Bloomsbury. Indeed, the rear end of one of the apartment blocks, faced in solid concrete, gives on, or rather ignores, one of the most beautiful squares in all of London. The building is sited as though it could be anywhere, which is to say it’s siting shows its designers had no sense of being anywhere in particular, much less in an extraordinary urban milieu.

The real lesson of Brunswick Centre is contained in its central concourse. Here there are few shops and vast areas of empty space. Here is an area to pass through, not to use; to sit on one of the few concrete benches in the concourse for any length of time is to become profoundly uncomfortable, as though one were on exhibit in a vast empty hall. The “public” concourse of the centre is in fact shielded from the main contiguous Bloomsbury streets by two immense ramps with fences edging them; the concourse itself is raised several feet above street level. Everything has been done, again, to isolate the public area of Brunswick Centre from accidental street incursion, or from simple strolling, just as the siting of the two apartment blocks effectively isolates those who inhabit them, from street, concourse, and square. The visual statement made by the detailing of the greenhouse wall is that the inside and the outside of the dwelling have no differentiation; the social statement made by the concourse, the siting of the complex, and the ramps is that an immense barrier separates “within” the Brunswick Centre from “without”.

The Fall of Public Man by Richard Sennett (first edition 1974)

Podría seguir hablando, peró sé que debo parar. No por nada, sino porque me siento pretencioso cuando escribo. Con Tea-tron intento entrenar-me. Felicidades a los que han llegado hasta aquí.

Una canción: http://www.youtube.com/watch?v=1TKQcWEXSKU

Publicado en General | Comentarios desactivados en Brunswick Centre 1970’s

Dance Marathon (1920-1930-2011?)

For those who say this is barbaric, you’re right…now look at football and boxing.

ADAMSIXTIES (Youtube User)

Social Dance:
Dance Marathon. (1920-1930 -2011?)

0

I had to present a portrait about dance marathons. It is still very difficult to speak about social dances and question their category (in fact, i don’t find it relevant). What moves me to start, is to know which could be the needs NOW in 2011, of such an event like dance marathons.

____________________________________________________________________________________________

By watching the event in 1920-1930 (“The Era of Wonderful Nonsense”), we are facing a representation of Patriotism and Americanism. By those times, to be a good American had a lot to do with an idea of improving the ideal of community by social events. It was not anymore a war, a daily routine, a language, but an event that holds the meanings of being American.

It was the time of establishing world records. The people were hunger for fame, and they would go to those kind of events in order to become eternal, even if it is for some minutes.
I found it difficult to distinguish individualism from community in these events. Perhaps, the individual makes the community, and through individual achievements, the community and the sense of belonging become strong.

If I play around, I guess that being American in a dance marathon had to do with staying, keeping going, goals, endurance, communication, a couple, dependency, action, proving, money, winning, fighting for what an individual wants and surrender for the sake of victory.

I can even perceive the social roles through the event. Actually, there are 2 “main roles”: the one that physically supports an event and the other, that by witnessing it is involved. The ones that physically support it are there with the aim to establish a record, to make somebody (and themselves) proud of it, getting food, money, exposing their bodies, their weakness…working. The others, that are watching, go with their nice clothes, pay an entrance, throw money to some of their favourite participants, sit and eat, and leave whenever they want…paying. With these “two main roles”, I can not avoid to think about the social class differences that are still visible nowadays in America and in lots of European countries.

The whole event was fulfilling some of the needs of the society (food, entertainment, money, time…) and that is why, the success of the whole proposal was the connection that it had with the situation, even if Dance Marathons did not last for so long, the echo of those events are still in America.

– Social Dance, in some cases, becomes representative of some historical moment, which in turn makes it historical too.

Now, in 2011, there is a global economic “crisis” that affects everybody and provokes the closure of factories, increasing the number of unemployed people and growth of bank debt.

The globalisation and the transnationalism seems to be problematic for lots of European countries, becoming the electoral claim of the upcoming new extreme-right parties. The last years have been years of bringing fear to citizens and threats towards national identity. Some sociologists  ( Massumi, Frank Furedi, DeCroux,…) called it: The politics of fear. I heard often sentences like “THEY remove what WE have” and ” THEY just come to take away what belongs to US” among people in the streets.
-“Could you demonstrate something nowadays?”
– “ What will change?”
In general, people are skeptical, which makes the individual want to be isolated and assume that his/her role in the society/community is one of powerlessness. In opposition to Dance Marathons, the current situation does not promote free time and community.

“I should find somebody that is up to pay people from their own country to establish a record. I need to find somebody that is up to be physically involved in something for the sake of nationality. Also, make big publicity and good media coverage.  Would it be maybe easier if I go to America?“

Probably, this isolation could have something to do with how the individual doesn’t have to move to be certain that it belongs somewhere.  With the use of Internet and other medias, it is easier to fulfill your own needs and desires. An Internet- user, can belong to so many communities and feel that is really part of something!
This thought, makes me think about the figure of the “distant outsider” in a social dance event. The figure, is not part of it. It is not supporting, neither encouraging, neither contributing to the event. It is not there.  Nonetheless, this “distant outsider” could have his/her own social experience. Even this outsider can reformulate the codes and have his/her own social dance event with some others.
– Social Dance events are about a present/real/body implication to the event.
– Social Dance events are about appropriation of the individual and the codes that this person creates through and with the community.

As I can see in the medias, we are in a period where the sense of nationality and knowing in which side you are, is really important and more complex than ever. Even though the precedence is not the same, in both cases, we are in a situation where people are searching ways to prove their nationality. The most nationalistic dances, folklore, are the ones that are more visible in Europe. The dances that drink from the past and that are being used as a reminder of “who we are”.

“I would like to mess up the authorship. Social dances belong to communities, and some of those communities have not even being considered as participants. So, I would like to teach Russian dances to Egyptians, Catalan Dances to Australians, and so on. Make them believe that this is the Social Dance that represent their country. It will be important to have some sociologist, historians, mayors, politicians, etc. that will support the whole idea. “

In a conversation not so long ago, with an American choreographer, she mentioned that Social Dances happens in proximity of bodies and with the aim of belonging.

So, belonging is indeed, at the end, the most important aspect of Social Dances. Not the form, but the fact that the participants belong to the action of the group. Hopefully at the end, I do not own what I am doing, but we belong to it.
In order to belong, we need to know where we are.

Goodbye song 🙂

Quim Bigas.

Las Navas del Marqués (Spain), 8th of May 2011.



Books and lectures:

Visual:

  • They shoot horses, don’t they?  A movie directed by Sidney Pollack Trailer
  • Selection of videos about Dance Marathons in the 1920’s- 1930’s (by me) See videos
  • The Panic Is On: The Great American Depression as Seen by the Common Man (2009) See some parts
  • The Power of Nightmares: The Rise of the Politics of Fear Part 1 by BBC- See documentary


Publicado en General | Comentarios desactivados en Dance Marathon (1920-1930-2011?)

Danzas Sociales-Dance Marathons 1931/2011

Desde hace unos meses, estoy un poco ocupado con el tema de Danzas Sociales.

A partir de allí, me interese en un evento (el cual sigo cuestionando): Dance Marathons.

Me sentí atraído por este tipo de evento, por el reflejo que tiene  en la história de America, y como ejemplo de movimiento como dependencia de evento social. Havía conocido Danzas Sociales que promocionaban una forma en la que los participantes debían «entrar» por ser parte de la comunidad.  En este caso, la forma no es tan relevante, sino la duración del movimiento. En este tipo de eventos, como la Dance Marathons, consideraban bailar al hecho de moverse de pie. De todas maneras, toda la comunidad tenía ya su codigo. Bailaban lo que bailaban cuando salían a bailar, pero con la diferencia que al cabo de unos días, ya no bailaban lo que tenían que bailar, sino bailaban lo que podían bailar.

Tenía que presentar un retrato de las Dance Marathons. Sigue siendo muy dificil para mi hablar de danzas sociales y de cuestionar su categoria (de hecho, no me parece relavante).  Lo que más me interesa es saber que necesidad tenemos AHORA en 2011 de tal evento como las Dance Marathons?  Qué me podría llevar a crear un evento como este? Qué necesidades són transparente en la sociedad? Quién tiene tiempo?

En 1920, los Americanos querían fama, y se apuntaban a este tipo de competiciones para poder ser eternos aunque sea por unos minutos. Las mujeres, descubrieron que pueden hacer cosas «gracias» a la I Guerra Mundial y, en estos contextos, tenían la oportunidad de demostrar su resistencia y sus cualidades físicas y psíquicas.  En 2011, hay una situación política que afecta a todos y pocas cosas que demostrar. Sé que la historia ya ha demostrado muchas cosas, peró puedo demostrar lo que ya se ha demostrado?  A quién? Supongo que debo esperar que alguien se dé cuenta y escriba un libro sobre ello, que se pongan videos en Youtube y que la gente lo vea desde sus casas, que un oportunista lo vea y quiera hacer un Gran Hermano… solo me pregunto, si es importante ver el sufrimiento de los otros ahora mismo, o si es más importante el comfort de los otros… Como un amigo me propuso, tendría que contactar un campo de refugiados y pedirles que bailen hasta que puedan, que cada hora que bailen, tendran comida, incluso que gente apostarà dinero para que ganen (y si ganan, serà suyo). Las eticas del 1920 y las eticas del 2011, no son las mismas. El entretenimiento no es el mismo. Aún así, a todos nos gusta movernos hasta sentir que no podemos más.

Publicado en General | Comentarios desactivados en Danzas Sociales-Dance Marathons 1931/2011

Showing Godiva / yo, la cam, un día y schubert

Publicado en General | Comentarios desactivados en Showing Godiva / yo, la cam, un día y schubert

Philips- una isla, un nombre, una marca…

Un nuevo centro.

mmmmm… en busca de coordinador….

mmmmm…

que sepa de la escena coreografica en Barcelona…

mmmmm….

No me siento preparado para aplicar. Soy un niñato. No soy coordinador. No soy organizado. No conozco la escena coreografica de Barcelona ( ja-ja-ja)…

Perdón por mi ironia, pero esto me fascina.

Sigo pensando y soñando en un sitio que acepta, que dice si, no un sitio que proclama «esto es LO contemporaneo en Barcelona y esta a aquí». Sigo pensando y soñando, que el hecho de estar en un sitio o no, no te hace contemporaneo, ni performer, ni artista, ni más relevante…

Qué puedo esperar de esto?

Me puedo dar el espacio, como inocente que soy, de tener expectativas?

Es importante decir que no estoy negativo, solo estoy pensativo. Que es crear un espacio? Con qué politicas? y de quien?

Y puestos a pensar, qué necesito yo?

Convocatòra pública per a la selecció d’un coordinador o coordinadora del projecte de fàbrica de creació de dansa graner illa Philips

Introducció
Durant el tercer trimestre del 2011 es posarà en funcionament la Fàbrica de Creació de l’Illa Philips en el marc del Programa Fàbriques de Creació impulsat des de l’Ajuntament de Barcelona.

La finalitat d’aquest nou equipament és la de respondre a les necessitats del sector i dels professionals i les companyies de dansa. Es tracta d’un espai que ha de promoure la professionalització, l’acompanyament a la creació i a la gestió, el suport a diverses fases de la producció i la generació de projectes de participació. Un lloc que entendrà la formació com a un espai per a desenvolupar la creativitat, que potenciarà la reflexió i el pensament a fi de poder compartir coneixements i pràctiques artístiques, un punt de trobada articulat en xarxa i amb la voluntat de comptar amb tots els llenguatges contemporanis de la dansa.

El Graner Illa Philips vol destacar-se com a centre cultural de proximitat connectat amb l’escena catalana, espanyola i internacional. Obert a públics diversos, a l’espai es podran fer de manera puntual presentacions públiques de projectes i es cobrirà també la necessitat de portar a terme sessions formatives i de trobada entre els professionals de la dansa, així com d’aquest professionals amb la societat. El Graner serà un lloc per al desenvolupament dels processos artístics relacionats amb el moviment.

Característiques de l’equipament
Aquest equipament serà gestionat mitjançant un encàrrec de gestió de l’Institut de Cultura al Consorci del Mercat de les Flors i comptant amb la implicació de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya i de l’Associació de Companyies Professionals de la Dansa de Catalunya.

El Graner Illa Philips és resultat de la rehabilitació duna antiga fàbrica situada al barri de la Marina Zona Franca del Districte de Sants Montjuïc de Barcelona. Es tracta d’un espai de 1.000 m2 de superfície que disposa de 4 sales d’assaig, creació i posada en escena (des de la sala d’estudi plató de 240m2, passant per 2 sales d’assaig de 100m2 i una sala de recerca individual de 42m2). També disposa d’espais d’oficines i gestió per a l’acollida de projectes de producció així com la resta de serveis necessaris per la producció de propostes coreogràfiques.

Per a la posada en marxa d’aquest equipament s’ha de portar a terme la contractació d’un coordinador o coordinadora de l’espai que passarà a formar part de l’equip del Consorci del Mercat de les Flors.

Missió i funcions a desenvolupar
La missió d’aquest coordinador de la Fàbrica de Creació de Dansa El Graner Illa Philips és la de:
·Posar en marxa aquest nou equipament establint les bases per al funcionament de l’equipament a nivell de gestió i de recursos humans
·Desenvolupar els programes de treball determinats per la Comissió de Seguiment del Graner Illa Philips així com elaborar i fer propostes de continguts.
·Proposar un Pla d’actuació de 2+2 anys que també serveixi per a que aquest espai tingui una identitat pròpia respecte a d’altres equipaments i estructures a nivell coreogràfic existents a la ciutat de Barcelona
·Encarregar-se de promoure un treball específic per tal d’integrar el projecte i l’espai en la dinàmica social del territori on està ubicat, en col·laboració amb entitats i agents culturals de Barcelona i en especial del barri de Marina Zona Franca

FUNCIONS A DESENVOLUPAR
En quant al disseny i definició dels continguts de l’equipament
·Gestió i organització d’un sistema de convocatòries per a la selecció dels projectes de residència així com el desplegament d’un conjunt de recursos de suport a la creació coreogràfica.
·Desenvolupament de projectes de cooperació artística amb altres agents culturals de la ciutat, de Catalunya i a nivell internacional.
·Cercar les relacions amb els agents socials i culturals del territori per al desenvolupament de les propostes amb més gran vocació comunitària i participativa dels projectes que s’hagin de desenvolupar.

En quant a la gestió de l’equipament
·Gestió i seguiment administratiu i pressupostari del projecte.
·Coordinació i conformació de l’equip professional vinculat al propi projecte així com dels serveis externs a contractar.
·Captació i recerca de noves vies de finançament.
·Dinamització i secretariat de la Comissió de Seguiment del Projecte.
·Planificació dels usos dels espais i de l’acollida dels projectes de creació.

REQUISITS
·Experiència en la gestió d’equips professionals amb polivalència per al desenvolupament de diverses funcions.
·Capacitat de donar impuls a nous projectes.
·Capacitat d’autonomia i de proposar noves formes de funcionament en el context d’un espai flexible i obert a nous projectes i possibilitats.
·Coneixement i experiència de l’escena coreogràfica de Barcelona, Catalunya i Espanya en la gestió de projectes de producció i suport a la creació.
·Coneixement del funcionament dels mecanismes de suport a la creació desenvolupats, directament, tant des d’institucions públiques com d’altres agents culturals.

TIPUS I CONDICIONS DEL CONTRACTE
·Data d’incorporació: Abril- Maig 2011.
·Tipus de contracte: contracte laboral per obra i servei de 2 anys prorrogable 2 anys més fins a un màxim de 4 anys.
·Contracte de 37,5 hores setmanals distribuïdes de forma flexible en funció de les necessitats del projecte. Disponibilitat puntual de vespres i caps de setmana
·Categoria: Tècnic mig dins l’equip del Consorci Mercat de les Flors segons el conveni de treball del Consorci.
·Salari aprox.: 2.092 € mensuals bruts (en 15 pagues).

PROCÉS SELECCIÓ
Hi haurà un comitè de seguiment del projecte de Fàbrica de Creació de Dansa de l’Illa Philips que proposarà les línies de treball a desenvolupar així com portarà a terme la proposta de selecció del coordinador del projecte al Consorci Mercat de les Flors.

Aquesta Comissió de Seguiment i de Selecció estarà conformada per:
·Director del Consorci Mercat de les Flors
·Tècnic coordinador del Projecte Fàbriques de Creació.
·Director de Programes de l’Institut de Cultura de Barcelona
·Representant de l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya
·Representant de l’Associació de Companyies Professionals de la Dansa de Catalunya

DOCUMENTACIÓ A APORTAR
·Un document de prioritats, indicant les propostes de suport a la creació artística que caldria desenvolupar i les estratègies de treball en xarxa i vinculació amb altres centres de creació i/o producció del territori, de l’estat espanyol i internacionals. Màxim 10 fulls.
·Un currículum vitae detallat acompanyat de documents que certifiquin les activitats desenvolupades anteriorment i una fotocòpia del DNI o passaport.
·Sobre la base d’aquest dossier la comissió seleccionarà quatre candidats als quals demanarà desenvolupar un projecte més detallat: amb un projecte econòmic i de gestió a desenvolupar en el primer període 2011-2012 i en el 2012-2013.
·A aquests quatre candidats seleccionats se’ls hi farà una entrevista amb membres de la Comissió de Seguiment.

Abans del dia 25 de març els possibles interessats hauran d’aportar el dossier amb el seu projecte en format electrònic (pdf o word, ) adreçat al Consorci Mercat de les flors/coordinació Graner a l’adreça següent : rrhh@mercatflors.cat

Les còpies d’aquests documents es faran arribar a la comissió de selecció.
Aquells documents que tinguin dificultat per ser enviats per correu electrònic, es poden fer arribar per correu postal a l’adreça c. Lleida 59 de Barcelona.

ANNEXOS
-Primera aproximació al Pla d’usos
-Planells dels espais segons projecte arquitectònic
Consultables a l’adreça següent:
http://mercatflors.cat/licitacions/i/36/t/1

Publicado en General | 4 comentarios

Dance Marathons, 1920-1930

Publicado en General | Comentarios desactivados en Dance Marathons, 1920-1930

Les subvencions a la cultura, Xavier Marcé, Diaria ARA 25/02/2011

Les subvencions a la cultura

XAVIER MARCÉ

| Actualitzada el 25/02/2011 00:00 / Diari ARA

Extret de la meva carta als Reis de la Cultura. Diari ARA, 10 de desembre del 2010. » Voldria que les subvencions servissin per fer créixer el capital cultural català». La cultura necessita subvencions: l’art, el patrimoni, el pensament són activitats que ens enriqueixen personalment i socialment i que configuren, plegades, l’expressió més reeixida d’una societat.

No cal dedicar massa temps a justificar-ho. Tota mena de serveis públics estan subvencionats i la cultura és en essència una activitat que té dimensió pública. Hi ha qui diria, a més, que també ho estan els bancs, els cotxes, l’agricultura i la ramaderia. És a dir, el conjunt de l’activitat econòmica del país. Però no és aquesta la raó per la qual cal destinar recursos públics a la cultura. Si ho féssim hauríem d’acceptar que el suport a la cultura esdevé una circumstància conjuntural agreujada o alleugerida en moments de crisi o bonança. No és així; la cultura ha de rebre suport públic per raons estructurals i els seus pressupostos haurien de mantenir-se o créixer amb independència de la crisi.

El que succeeix és que la subvenció a la cultura ha perdut a poc a poc el seu contingut intencional. No totes esclar; però si de manera creixent. Cal assenyalar, en primer lloc, que la subvenció és un ajut a fons perdut que es realitza per corregir dèficits previsibles, per fer grans salts endavant o per aconseguir objectius socials de gran consens. Subvencionem les escoles perquè creiem en l’educació universal i gratuïta; les biblioteques i els museus, per socialitzar el coneixement i el patrimoni de tots; els artistes, perquè el mercat és selectiu i poc amatent als processos creatius; i subvencionem la producció de continguts culturals perquè ens convé donar sortida al talent i afavorir la competitivitat de les empreses culturals. Però la subvenció no hauria de convertir-se en una pràctica independent de qualsevol mena d’avaluació artística, social o fins i tot econòmica.

Aquesta reflexió podia ser discutible quan la vida cultural catalana era més escassa, malgrat que tingués moltes i notables singularitats artístiques; quan els mercats eren limitats o quan la massa crítica que jutjava continguts culturals estava en mans de molt poques persones. Al segle XXI la cultura és, en molts casos, un important factor de negoci i té una destacada participació en la creació de la riquesa nacional. Igualment, i com a conseqüència dels èxits de les polítiques culturals i del mateix mercat, el nombre de persones que aspiren a dedicar-s’hi professionalment ha crescut exponencialment.

És per això que la subvenció, tal com l’hem entès i gestionat, corre el perill de convertir-se en una transacció econòmica poc discriminatòria i escassament eficaç per aconseguir els objectius que la justifiquen. És el que històricament s’ha descrit com «l’efecte repartidora». Cada dia hi ha més símptomes d’aquesta problemàtica: impugnacions de normatives, justificacions recorregudes, desencaixos entre projectes i ajuts que obliguen a modificar els continguts, etc.

Assenyalar-ho no posa en dubte el paper de la subvenció, reclama, en tot cas, un canvi substancial en el marc legal i normatiu que la sustenta, de la mateixa manera que qüestiona la seva hegemonia, o fins i tot la seva exclusivitat, com a mecanisme de relació entre l’administració pública i els projectes culturals.

En els sectors de l’economia productiva sovint es confon finançament amb subvenció. Un fons de rescat és diner que caldrà tornar -tot- i estar sotmès a un cert risc. El mercat cultural necessita més finançament amb risc i menys subvenció a fons perdut, de la mateixa manera que els serveis públics de la cultura necessiten més subvenció. La suma final, en qualsevol cas, és més diner públic.

No cal ser massa intel·ligent per entendre que el problema més important de la cultura a Catalunya és la minsa sostenibilitat del teixit productiu i la limitada competitivitat dels nostres continguts. Això no ho solucionarem únicament amb subvencions.

Publicado en General | Comentarios desactivados en Les subvencions a la cultura, Xavier Marcé, Diaria ARA 25/02/2011

Audició per a sommerszene (Salzburg) producció amb Davis Freeman.

tänzerInnen gesucht/looking for dancers

audition for a sommerszene-production

davis freeman / random screamare looking for dancers to participate in march 5,6,7 for a new piece “expanding energy” that premiers at sommerzsene 2011. we are looking for dancers of all ages from 8-80 years old who would learn and repeat a short dance phrase led by kylie walters (dv8) and rob hayden (wim vandekeybus). this experiment would involve repeating the phrase, while individuals step out and improvise.  live music would be played as a source of energy provided by the composer paul lemp and the guitarist joachim arbeit (einstürzende neubauten). we’re looking for all body types and nationalities. please join us for this rare opportunity to combine our erergy together for this large scale creation.

if you are interested please contact:
andrea.kahlhammer@szene-salzburg.net or 0662-843 448-21

schedule:

saturday, march 5
14:00 -18:00 auditions/ selection/ teach dancers the phrase
sunday, march 6
14:00 – 18:00
monday, march 7
14:00- 18:00
tuesday, march 8
13:00- 18:00

expanding energy is a piece that tries to prepare people for the tremendous shift that’s necessary to sustain our planet. by using the theme “energy” we’ll aim to go beyond the climate change arguments and draw interconnecting lines through politics, religion, science and the body. this will not be an environmental art piece but one that looks at the environment we live in and tries to reflect back what’s actually going on. it will open up doors on issues of energy security, question the validity of gods involvement, test limitations of the physical body, and challenge the solutions to create a better energy for future generations.  everywhere you look the there are contradictions and only by accurately reflecting these, will we be able to better understand the possible “collective good” we might all participate within together.

we aim in expanding energy to explore “energy” in all of it’s masked faces from the laws themselves to the actual amount of lobbying energy it takes to make or change a law. we hope by digging into the political agendas, scientific possibilities, economic realities and even the physical limitations we’ll be able to challenge, confront and possibly answer some of the questions that are surrounding us today.

kylie walters
australian born choreographer and performer, has collaborated with diverse artists including uk based dv8 physical theatre/lloyd newson, belgium based company ultima vez/wim vandekeybus, uk filmmaker miranda pennell,swiss video artist nicole seiler on 4 productions including the acclaimed solo madame k, choreographers guillhermo botelho, philippe saire, shelley lasica and jeremy james & guests. she has appeared in 2 award winning short films by the swiss director pascal magnin and in fiction films by independant filmmakers and for television.

robert hayden

born in the u.s., began studies in theatre and dance at the university of new mexico in 1991. upon moving to brussels in 2002 he was for 7 years a member of ultima vez, co-creating and touring in the creations blushsonic boompuur and spiegel and the dance films blush andhere after.  since then, robert has developed his own work.

Publicado en General | Comentarios desactivados en Audició per a sommerszene (Salzburg) producció amb Davis Freeman.