Peeping Godiva is a research about Exhibitionism and the relation that has with the voyeurism.
First of all I got really interested in the Internet users that record themselves and hang it on Video Channels on Internet (Like: Youtube). There’s a lot of people recording themselves, with the wish to be seeing. At some point, they are exhibionist…But they don’t know who is seeing them, they don’t know who will watch them, and either if they are gonna to be watch.
Exhibionist has the clear point, that is the action of somebody or character that likes to show themselves…it could be from a physical point of view or a behave point of view, a way to talk, etc….
For the first step in the reseach, I got interested in the «non-personal» point of the exhibitionism and how objectify one own.
Then I connect with the act to perform. Each performer (at some level) is a exhibionist. Is a persona that wants to show something to the people, and they go to stage and they enjoy the fact of beeing seeing…if nobody would be there, the performer wouldn’t perform. Going further on this, I found the connection between the theme that I’m trying to research with the fact to perform really close. But I wanted to make a difference between booth. In that case, and how I’m thinking to work it (and before I get into this question), the exhibionist from Internet is a persona that doesn’t know who is watching and the fact of time is not important in this matter…could be that they’re been watch for somebody 4 years ago after the person made it. . Another difference, is from where we’re sharing our body towards the watcher (the voyeur) and wich is the intention. How we use our body and with wich porpouses….
This is a Work in Progress and I would be glad to know your opinions and to have some exchange of impressions in the matter.
_____________________________________________________________
Peeping Godiva és una investigació sobre l’exhibicionisme i la relació que té amb el voyeurisme.
Primer de tot estava interesat en els usuaris d’Internet que és graben i és una penjen a canals de vídeo d ‘Internet (COM: Youtube). Hi ha un munt de persones que es graben a si mateixos, amb el desig de ser vistos. D’alguna manera, ells són exhibicionistes … Però ells no saben qui els mira, no saben qui ho veurà, i ni tant sols, si en algun moment seràn vistos.
Exhibicionisme és l’acció d’una persona que actua pel fet de que vol ser vist … que li agrada mostrar-se … pot ser des d’un punt de vista físic o d’un comportament, punt de vista, una manera de parlar, etc …
Per al primer pas en la recerca, em vaig interessar pel punt impersonal de l’exhibicionisme i la forma en que un mateix es pot objectificar.
Llavors ho vaig connectar amb l’acció d’actuar. Cada artista (en algun nivell) és un exhibicionista. És una persona que vol mostrar alguna cosa a la gent, i van a l’escenari i gaudeixent del fet de ser vistos … si ningú estigués allà, l’artista no actuaria. Vaig trobar la Connexió entre el tema que estic tractant de recerca molt propera a l’acció d’actuar. Però jo volia marcar una diferència. En aquest cas, i la forma en què estic pensant per a treballar (i abans d’entrar en aquesta qüestió de l’exhibicionisme de l’artista), l’exhibiconista d’Internet és una persona que no sap què està essent vista i fa que el temps no sigui important. .. pot ser que aquestes grabacions siguin vistes al cap de 4 anys de ser penjades. Una altra diferència, i per mi la més interesant, és d’on estem compartint el nostre cos i quina és la intenció. Amb quins proposits compartim el nostre cos.
Aquest és un treball en progrés i jo estaria encantat de conèixer les vostres opinions i tenir algun d’intercanvi d’ impressions.
si quereis ver un trabajo escenico sobre todo esto, hoy a las 21h, David Espinosa y Africa Navarro (El local) presentamos FELICIDAD.ES en el C.C. La Bobila de l’Hospitalet, entrada gratuita
os esperamos
Me parece muy interesante el tema que plantas y a la vez complejo. Yo vengo de las artes escénicas y desde los 23 mas o menos hasta hoy ( que tengo 43) he ido exhibiéndome de manera regular en todos los espectáculos en los que he participado como interprete y en los que he hecho yo misma. Para mi el tema de la exhibición en estos momentos es un conflicto y me da mucho que pensar. Por supuesto la contradicción es que no dejo de hacerlo y muchas veces me produce satisfacción. Todo el tema de Internet y la exhibición dentro de Internet también es un mundo. Creo que tienes un buen punto de partida para buscar y cuestionarte cosas, y a la vez cuestionarlas al exterior.