Apunts sobre el meu diari de «Showing Godiva»/ In-Formales

 Venid a ver los In-Formales! Tengo algo que enseñar…

13 de Noviembre 21:00

14 de Noviembre: 19:00

http://www.vimeo.com/16659676

http://www.lapoderosa.es/index.php?idioma=ca&Mparam=agitacio-cultural&Sparam=in_formales-13-y-14-de-noviembre-de-2010

22 Octubre, amb relacio al 21 Octubre:

Ahir, a l’assaig amb Ellen Kilsgard i Soren Urup, vam està parlant. no se ben bé com va passar peró va sortir el tema del exhibicionisme i la relació que té amb la seducció. En Soren, va donar l’exemple de les persones que van amb una gabardina, despullats, al parc i obren la grabardina cada cop que veuen gent…ell diu que en aquesta acció no hi ha seducció, sino un desig de reacció.

Crec que la resposta que vaig donar, és una resposta que fa temps que tinc clara en relacio al procés…de totes maneres, es perfecte deixar-la impresa, si puc! 🙂

Les meves preguntes estan relacionades en quina es la relacio del exhibicionisme amb el voyeurisme…pero a la vegada, quina és la relació del exhibicionisme amb l’acció d’actuar.

Prenen, l’exemple de l’home de la gabardina. Em vaig justificar de la següent manera… L’exhibicionsime en un contorn social és una acció reivindicativa que, és cert, no conté seducció obligatoriament. És probable que un dels objectius sigui la provocació als demés… a més a més, del plaer que suposa provocar.

En relació a un context performatiu, crec que si que hi ha una seducció. De fet, crec que el fet d’actuar és un acte de seducció. D’aquesta manera, arribo al punt de que prenen com a punt de partida, que actuar és una acció seductiva cap els que miren, tinc l’interés de saver quina és la relació performativa amb l’exhibicionisme.

Fins a quin punt exhibim el nostre cos en un context amb públic.

M’adonc que el que estic fent, sovint, és mostrar el meu cos, exposar-lo…i deixar que sigui vist. Si, em deixo veuré.