Diumenge 16 de Febrer (traduït en llenguatge de signes)
L’èxit més reeixit de la dictadura franquista i la posterior transició ha estat la despolitització progressiva de la societat espanyola.
Una societat que avança cap a la tecnologia de la informació, però que sembla que vol deixar enterrats els 156.000 casos documentats dels “desapareguts de Franco”.
De qui és aquesta responsabilitat? És possible continuar cap endavant si no es revisa el passat? Enfront de tant accés a la informació digital, cap a on mirem?
Què és el que ens interessa mirar? On és la nostra responsabilitat?
A Apagada Analògica 2.0 es plantegen totes aquestes preguntes a través de la relació entre una víctima i el seu botxí.
Fins on és capaç d’aguantar la víctima? I els espectadors, participen d’aquest joc? El botxí aconsegueix redimir-se?
A escena, acompanyen una instal•lació de soldadets de plàstic que es va transformant fins a convertir-se en un camp de batalla, un tren com a símbol del
genocidi (aquest, o qualsevol altre), tres escenes de vídeo i un músic que genera els efectes de so en viu amb aparells analògics creats per ell mateix.
L’obra està organitzada en tres actes: l’oblit, com a homenatge a una víctima, la memòria, com a símbol del que volem recordar, i l’esdevenir, que creiem incert.
Durada: 50 min
Espectáculo en castellano.
FITXA ARTÍSTICA
Creació i dramatúrgia: Samuel Quiles, Lucila Teste i Mónica Serra
Interpretació: Samuel Quiles, Lucila Teste
Música i efectes de so en viu: Los sabios duentes (a.k.a Marcelo Acosta)
Intèrpret de llengua de signes: Enric Lluch Rué
Assistència en la direcció: Olga Blanco
Assistència en la dramatùrgia: Judy Lomas
Vídeos: Ignasi Llobera
Escenografia: Olga Gutierrez
Disseny de llums: Toni Alonso
Fotos: Joan Sèculi
Producció: Colectivo Contrafacto
Amb el suport de: L’Antic Teatre, Cotxeres Borrell, La Cháchara
Preu taquilla: 12euros
Preu reserva: 10euros | reservas@porta4.cat | +34 93 185 4840