HABITADA espectacle escènic musical amb JULIANA NOTARI

Un cos desallotjat, multiplicat i arrencat Qui em defineix? Què em defineix? Aquestes dues preguntes van fer que l’artista brasilera Juliana Notari obrís el seu procés creatiu per revelar els seus dobles, les altres Julianas que l’habiten, que la suporten i comporten. L’espectacle sorgeix de l’estranyament en ser titellaire, dona, artista i creadora.

L’artista ha detectat el desig de partir-se pel mig i multiplicar-se en infinites possibilitats de la mirada, de l’ésser, quan cada dia t’encaixen en un sistema. Ella treballa els seus ulls carn per construir els ulls d’objecte-marioneta. Ella desmembra el procés per transgredir. Som una suma d’elements que ens fan, per exemple, desplaçar-nos en el món. Ens relacionem amb les coses a través d’interminables petits gestos poètics que componen una acció. El gest primari és la mirada. És subtil, tènue, íntima. La mirada ve abans d’accelerar, de l’adrenalina, la persuasió. La mirada es presenta davant el desig.

La mirada és el que ella tracta d’entendre perquè els seus titelles tinguin ulls i ànima. La mirada és complexa i depèn no només de la visió. La mirada depèn de la comprensió de les parts i l’existència. Aquest és el procés més intangible en animar. Ella, la titellaire s’entén, les seves parts, la seva existència i afegeix un nou cos al seu, que sigui extensió, que respiri el poètic i anul·li la persona per instants. Habitada és la construcció més enllà del cos. Ella és llar, món, univers. És un arbre, anima, matèria expansiva. La idea sorgeix de l’estranyesa de ser titellaire, dona, artista i creador. En concretar un món sensible, però al mateix temps concret. En construir i manipular l’altre, i donar anima el desconegut, a la matèria inert.

PREU LLIURE

participants del taller EL DRAMA DE LA MATERIA ENTRADA LLIURE.