CATALÀ
Reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica, la trajectòria de Marcel·li avarca un període de 30 anys, durant els quals ha desenvolupat un univers visual absolutament personal i iconoclasta, basat en una reflexió sobre sistemes de producció artística, el que ell denomina Sistematurgia, amb una iconografia particular i pròpia. Ha realitzat instal·lacions i performances a museus, galeries, teatres i espais no convencionals en més de 35 països, entre els que figuren el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. La seva obra inclou performances mecatròniques en ocasions amb robots, instal·lacions interactives i col·laboracions amb col·lectius entre els que destaquen la Fura dels Baus del que va ser fundador i líder en els anys vuitanta. Els seus treballs han estat ressenyats en múltiples edicions de tot el món. Antúnez ha rebut entre d’altres els següents premis i distincions: Primer premi en el Festival Etrange de Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias de Montreal 1999, Premi Max España 2001, Premi FAD 2001 de Barcelona, Menció d’Honor a Prix Ars Electronica 2003 o el Premi Ciutat de Barcelona el 2004.
Actualment Marcel·lí esta treballant en el que ell anomena l’Arsenale della Apparizioni dins del qual ha creat tres peces, la primera es una performance anomenada Cotrone, estrenada al (2010), la segona es un film el Peix Sebastiano (2011) estrenat al Festival de cinema Fantàstic de Sitges i l’última performance estrenada al Grec de Barcelona Pseudo (2012).
CASTELLANO
Reconocido internacionalmente como una de las figuras más relevantes del arte electrónico y la experimentación escénica, la trayectoria de Marcel·lí abarca un período de 30 años, durante los cuales ha desarrollado un universo visual absolutamente personal e iconoclasta, basado en en una reflexión sobre sistemas de producción artística, lo que él llama Sistematurgia, con una iconografía particular y propia. Ha realizado instalaciones y performances, en museos, galerías, teatros y espacios no convencionales en más de 40 países, entre los que se encuentran el Musée Europienne de la Photographie de la Ville de Paris, el Institute of Contemporary Arts de Londres, el DAF de Tokio, el MACBA de Barcelona o el ZDB de Lisboa. Su obra incluye performances mecatrónicas, en ocasiones con robots, instalaciones interactivas y colaboraciones con colectivos entre los que se destaca la Fura dels Baus del que fue fundador y líder en los años ochenta. Sus trabajos han sido reseñados en múltiples ediciones de todo el mundo. Antúnez ha recibido entre otros los siguientes premios y distinciones: Primer premio en el Festival Etrange Paris 1994, Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999, Premio Max España 2001, Premio FAD 2001 Barcelona, Mención d’Honor a Prix Ars Electronica 2003, Premi Ciutat de Barcelona en 2004.
Actualmente Marcel·lí se encuentra trabajando en lo que el llama l’Arsenale della Apparizioni en el cual se incluyen sus últimas tres piezas, la primera una performance llamada Cotrone (2010), el film El Peix Sebastiano estrenado en el festival de cine fantàstico de Sitges i su ultima perfomance estrenada en el Grec de Barcelona Pseudo (2012)
ENGLISH
Marcel.lí Antúnez Roca (Moià, 1959) is well-known in the international art scene for his mechanotronic performances and robotic installations. In the nineties his avantguard mechatronic performances combined such elements as Bodybots (body-controlled robots), Systematugy (interactive narration with computers) and dresskeleton (the exoskeleton body interface).
The themes explored in his work include: the use of biological materials in robotics, as in Joan l’home de carn (1992); telematic control on the part of a spectator of an alien body in the performance EPIZOO (1994); the expansion of body movements with dresskeletons (exoskeletical interfaces) sed in the performances AFASIA (1998) and POL (2002); involuntary choreography with the bodybot REQUIEM (1999); and microbiological ansformations in the installations RINODIGESTIO (1987) and AGAR (1999). He is currently working on the spatial and utopian artwork TRANSPERMIA
In the early nineties his performance EPIZOO caused a commotion in the international art scene. For the first time a performer’s body movements could be controlled by the audience. By operating a videogame, a spectator interacts with the bodybot worn by Antúnez, moving his buttocks, pectoral muscles, mouth, nose and ears. This performance stresses the ironical, and even cruel, paradox rising from the coexistence between virtual digital iniquity and the performer’s physical vulnerability.
Since the eighties, Antúnez’s work has been based on a continuous observation of how human desires are expressed and in what specific situations they appear. First in the tribal performances ofLa Furadel Baus and later, on his own, he expressed this interest by creating complex, in many cases hybrid, systems hard to classify. Antúnez’ works belong to the fields of both visual and scenic arts.
From the early nineties, the incorporation and transgression of scientific and technological elements in Antúnez’ work, and their interpretation by means of unique and specific devises, have produced a new cosmogony – warm, raw and ironic – of traditional themes such as affection, identity, or death. In his works these elements take on an extremely human dimension that causes a spontaneous reaction in the audience.
Hi was also founding member ofLa Furadels Baus, he worked in this company as art co-ordinator, musician and performer from 1979 to 1989, and presented the group’s macro-performances ACCIONS (1984), SUZ/O/SUZ (1985) and TIER MON (1988).
Antúnez has presented his work in numerous international venues includingLa Fundación Telefónicain Madrid, the P.A.C. in Milan, the Lieu Unique in Nantes, the I.C.A. in London, SOU Kapelica Ljubljana, Cena Contemporanea in Rio de Janeiro, the Barcelona MACBA and the DOM Cultural Center of Moscow. He has performed at the International Festivals EMAF Osnabruc Germany, Muu Media Festival Helsinki, Noveaux Cinema Noveaux
Medias Montreal, DEAF Rotterdam, Spiel Art Munich, Ars Electronica Linz Austria, DAF Tokio Japan among others.
Antúnez’s work has appeared in the following publications: Il Corpo Postorganico by Teresa Macrì, ed. Costa&Nolan Milano; Body Art and Performances by Lea Vergine, ed. Skira, London; Marcel.lí Antúnez Roca performances, objetos y dibujos by Claudia Giannetti, ed. MECAD Barcelona, and the catalogue Epifania published by Fundación Telefónica, Madrid, among others.
Antúnez has received the following awards and distinctions: First Prize at the Festival Étrange, Paris 1994; Best New Media Noveaux Cinéma Noveaux Médias Montreal 1999; Max New Theatre award, Spain 2001; FAD Award Barcelona 2001, Honorary Mention at Prix Ars Electronica 2003 and Premi Ciutat Barcelona 2004, multumedia.
At this moment Marcel•lí is working on what he call’s Arsenal Della Aparrazione and it’s include the three latest works from Antúnez, thefirst called Cotrone (2010) is a performance, the second El Peix Sebastiano a medium-length film presented in Sitges film festival and the most recent staging Pseudo (2012) presented in the Grec Festival of Barcelona.