La maternitat és un invent. Maternitats múltiples.

Data: 8 de Novembre de 2016

Hora: 19:00h

Lloc: Antic Teatre

Quan algú ens pregunta què és això de Liminal acostumen a dir que és un espai de reflexió on intentem explicar que les coses que pensem que són naturals realment són artificials. Els nostres gestos, les nostres maneres de fer, ja sigui vestir-se, caminar, o menjar no tenen res de natural. Són construccions culturals sustentades col·lectivament i molt més recents del què pensem. Aquesta idea de “natural” és producte d’una mitificació que inevitablement és patriarcal, burgesa, capitalista o pròpia de la societat del consum, digueu-li com vulgueu. Les persones mitifiquen ho fan igual que quan demanen un tallat: amb la llet natural, o com diuen a Madrid “del tiempo”.

Quan vaig estudiar la carrera d’antropologia vaig aprendre dels meus professors que totes les festes i tradicions populars, (la sardana, els castellers, o les calçotades), eren una invenció que no tenia més de cent anys i que evocaven un “pairalisme mític” molt favorable a les evocacions nacionalistes. Encara recordo la professora Roma explicant-nos com les Festes de la Mercè de Barcelona havien estat concebudes en els despatxos municipals. Quedava clar que la tradició es podia re-inventar. El llibre d’Eric Hobsbaun “la invenció de la tradició” va marcar a tota una generació d’antropòlegs i gestors públics a l’hora de pensar la identitat col·lectiva i l’acció cultural. Les persones conservadores conserven i les persones obertes de mira reinventen la tradició d’acord amb els nous temps.

A l’hora de pensar la maternitat em sembla inevitable començar per una reflexió feminista. Històricament el feminisme ha consistit en l’acció organitzada de les dones per a repensar la seva sexualitat fora d’una lògica de dominació heterosexual, per revisar la presentació de la dona en societat en la mateixa lògica, i també per a combatre l’estereotip de que la maternitat és la funció principal de les dones en l’organització social. Des de Liminal ens hem fet tips de preparar activitats o tallers on revisàvem les tecnologies del gènere. L’estriptis, la moda, les pop-stars… han estat temes ideals per a posar en evidència com el nostre desig està construït en unes lògiques patriarcals. Ja era hora que després de cinc anys dediquessin un Liminal a les maternitats. D’acord amb les idees de Foucault quan penso la meva sexualitat no m’haig d’entossudir en problematitzar qui sóc jo o quin és el secret del meu desig sinó més aviat pensar en una sexualitat que em permeti establir relacions múltiples, noves possibilitats de pensar la meva vida social. El problema no és si sóc o no sóc homosexual. El tema és quines possibilitats m’ofereix la meva sexualitat. Penso que hauríem de fer un esforç semblant en relació a la maternitat. Deixem-nos de preguntar què és ser mare, què vol dir, o quin secret amaga i comencem-nos a preguntar quines possibilitats m’ofereix.

Quan un organitza un taller que porta el títol “maternitat” inevitablement la majoria pensa que serà un taller de mares militants que es volen reconfortar conjuntament en la seva lluita en els primers mesos o anys de vida d’un nadó. És innegable que com està organitzada la societat avui la maternitat es converteix en una petita heroïcitat. Els grups de post-part, els grups de lactància, el reforç moral de les llevadores… es converteix en un suport imprescindible per les mares que acaben d’iniciar-se en la criança. En la mesura que sigui possible intentarem evitar que el proper taller de Liminal es converteixi en alguna cosa d’aquestes.

Des de Liminal quan fem reflexions en relació a qüestions relatives a la identitat de gènere reivindiquem la urgència de pensar la història més en una lògica de una història de les tecnologies del gènere que no pas un història de fets i dates. Passa el mateix en relació a la maternitat. És innegable que la vida urbana i e capitalisme i la família nuclear com a paradigma han canviat les maneres d’entendre la maternitat i sobretot els sistemes de solidaritat i complicitat entre les dones. A qualsevol mare que viu avui a Barcelona se li fa impensable la possibilitat de que el seu fill sigui amamentat per una amiga, una parenta o una empleada. I en canvi és evident que aquesta ha estat la manera de nodrir els nadons fins fa gairebé quatre dies. La lactància materna és el més natural? Si fem un repàs històric en relació a aquest tema possiblement ens trobarem amb moltes sorpreses en relació a aquesta tècnica i les seves evolucions.

El mateix passa en les maneres de practicar la maternitat i la paternitat. Noves afectivitats i noves emocions per a preservar la innocència infantil. I aquesta manera d’entendre la infància com “l’edat de la innocència” és també una construcció històrica relativament recent. I totes les lògiques de protecció i prevenció que se’n deriven també. Vivim en una societat que a l’hora que viu la protecció infantil ratllant els límits de la histèria col·lectiva ens exigeix transparència, veritat i conseqüència en tots els nostres actes educatius. La contradicció està servida.

Marc Roig