Reprise_22-09-09
Eva/Oriol/Mery/Jaume
Proposta: Separar acció de text (Marta Galán). El text sovint contamina l’acció o no la deixa arribar a la seva màxima intensitat física/emocional. El text ha d’anar encadenat amb l’acció,
que apareixi just abans o just després d’aquesta. Accions despullades, crues, sense mentides ni artificis.
Mery: “home racó”, accions i mobilitat constant i obstinada/autista. Territori de seguretat i/o observació. Zona mòbil i intercanviable (Eva/Oriol). Eva amb monos de treball negres sobre el cap, burka gegant en moviment, ritual/dansa d’introspecció. Oriol carregat amb monos de treball i objectes diversos mentres observa impassible les accions de la resta de l’equip.
Oriolporta un “reprise” intern molt alt, busca l’esgotament físic, porta al límit les accions, molt aprop de la perillositat i el risc físic. Eva/Mery li proposen la no-acció, una desaccelaració natural i necessària. Eva li aplica un massatge relaxant. Oriol es mostra indiferent.
Eva reflexiona sobre el concepte Reprise, li provoca parálisi o impossibilitat d’avançar, l’acció de l’Oriol l’arrossega i Eva perd el control.
Narració trencada/fragmentada de l’accident de l’Eva: tensió emocional.
Eva fa volar els fragments de mapes de carretera mentres l’Oriol dona forts cops al terra i als fragments de cotxe amb el mono siamès. Caos escènic.
Seient de cotxe: espai de reflexió i respiració després d’una acció desmesurada.
El paper del director (Jaume): comentaris en directe redundants, justificant les accions. Resta força a l’escena, castra l’acció quan aquesta es descriu.
Proposta: mesurar la seva intervenció, obsevar els intèrprets des de fòra i entrar en escena quan sigui realmente necessari, després d’una llarga acció o per provocar o modicar una altra. Obsessió per fotografiar els accidents. Atracció sexual davant els rastres i restes de l’accident: escena final.