Donem pas a la tercera setmana del cicle on podreu gaudir d´una conferència magistral de Roberto Fratini sobre vida i obra de dues de les fonts d’aquest Cicle, Loie Fuller i Mary Wigman, una segona sessió de Transmisions: aquesta setmana comptem amb Sergi Faustino i Nacho Simal, un seminari de dos dies (obertes les inscripcions encara!) Amb Victòria Perez Royo i la performance de Quim Bigas i Carme Torrent, Eclipse 2015
CONFERENCIA EN UN DANCE CLUB con Roberto Fratini / Singularidades, intensidades, feminidades
Loïe Fuller y Mary Wigman fueron de esas singularidades concentradas, de esos nudos de masa crítica. Musa de años locos una, Musa de un totalitarismo loco otra. Centrífuga, Loïe. Centrípeta, Mary. El agua del mar y el fuego del Walhalla. Amiga de reyes una, amiga de jerarcas otra. Se codearon, ambas, con responsables de guerras mundiales. Y una venía de América a conquistar Europa. La otra creyó, de Europa, conquistar América. Ambas le bailaron al centro que eran, y a ambas les bastó, para bailar, su centro: un turbulento desaparecer, Loïe. Un turbulento concretarse, Mary. Una pureza de los efectos Loïe. Una pureza de las causas Mary.
+ info
Transmissió II Nutritivo I Sergi Fäustino
» La Mònica i la Bea em demanen una transmissió del «nutritivo», la meva segona peça. el primer que penso és que vull que la proposta serveixi per a crear alguna cosa nova. si li ensenyo la peça a algú es podria veure com a una cosa nova, i en realitat ho seria perquè aquella persona segur que la faria d’una manera diferent. però el cos no m’ho demana. perquè? no ho se, la veritat. potser seria una posició massa còmoda per mi, o potser te a veure amb la mirada, en cap a on dirigir la mirada… total, que he decidit fer la transmissió de la peça a un dibuixant, al nacho simal, primer de tot perquè m’agrada la narració amb dibuixos, admiro als dibuixants en general i al nacho en particular.»
Corporalitats itinerants. El cos-imatge a través del temps I Seminario con Victoria Perez Royo
La proposta del seminari consisteix a pensar juntes sobre els processos de recuperació i transmissió en les arts escèniques per mitjà d’una articulació de tres conceptes: cos, imatge i corporalitats.
El camp semàntic de la imatge (imatge, imaginació, visió, visualitat, mimesis, entre altres) i l’articulació del parell cos-corporalitat permet endinsar-se en la complexitat dels mecanismes i les operacions que es donen en els processos de transmissió de danses i en la recuperació de peces del passat.
Aquests problemes que plantejo, juntament amb els quals cada participant del seminari posi també sobre la taula, seran els que ens ocuparan els dos dies de treball conjunt. Els abordarem des de l’anàlisi de peces i processos de creació concrets, així com des de les experiències de cada persona del grup.
Eclipse I Quim Bigas y Carme Torrent
El moviment de rescatar les nostres accions passades com accions que generen un nou compromís cap aquest present. Moviment, que fa possible retrobar el temps en si mateix, en tots els seus estrats, incloent-hi el temps perdut. El passat coexisteix com pre-pa-sent-ssat. ¿Què és un record el qual no podem recordar?
Eclipse
“El meu cos és com la Ciutat del Sol: no té lloc, però a partir d’ell sorgeixen i irradien tots els llocs possibles, reals o utòpics.” El cos no té temps, però a partir d’ell, irradien tots els temps possibles, reals, virtuals o utòpics. El temps orbita… Dos cossos orbiten en l’acumulació del seu propi devenir. Com si les mateixes coses existissin molts cops i en escenaris diferents
