divendres 19 i dissabte 20 d’abril a les 19:00
Fábrica de Creació Fabra i Coats ( planta 3) <M> Sant Andreu
Amb la primavera tornen els IN_prescindibles a La Poderosa i als espais de La Fabra i Coats.
En l’edició 53 aquestes residències IN amb marc de presentació a públic vénen fortes amb quatre projectes singulars que es posaran en joc i en cocció durant aproximadament 10 dies als espais de La Fabra
Com a part de la residència es practicarà l´obertura a públic els dies 19 i 20.
Com és característic dels IN, les propostes seleccionades estan en un moment processal, porós i flexible en què la presentació pública és un pas més per ajudar a entendre i evolucionar les pràctiques artístiques.
DanceLandDayDream #3 serà finalment una investigació sobre la definició i la manipulació del “palimpsest” com a partitura, per tal d’excavar el nostre sediment i des/recompondre
nosaltres mateixos a través de la coreografia i la posada en escena.
— Palimpsest: espai, cos, pàgina o fenomen que conserva els rastres de la seva antiga vida
— Score : sèrie de restriccions i instruccions per a la composició en viu de relacions i situacions que es desenvolupen
— Sediment : Quin és el sediment d’una persona, quin és el sediment d’un lloc. Com arruïnar-se amunt, tornar a muntar i reorganitzar-nos com a ballarins en relació dinàmica amb el lloc. Això és un projecte de dansa sensible al lloc.
Marion Storm és una ballarina i coreògrafa establerta a Montpeller. Els seus projectes han estat presentats a Center for Performance Research (Nova York), 3 bis f – lieu d’arts contemporains (Aix-en-Provence) i Lake Studios Berlin. Els escrits de Storm han estat publicats per The Operating System, Loam i About Place Journal. Imparteix tallers intergeneracionals de moviment/sensació/atenció i ofereix classes de dansa a ballarins que barregen les seves pràctiques encarnades particulars que enforteixen els vincles entre el cos i el lloc.
Storm va rebre una »Emergency Grant» de la Fundació per a les Arts Contemporànies per la seva performance construïda en col·laboració i les seves fantasies de resistència al simposi: estratègies per avançar cap ai contra el 2019, i va rebre una beca ‘Artists in the City’ de la Fondation Hermes el 2019-2021 per a la realització del Master Exerce (Montpellier) en Investigació coreogràfica i performance. El seu treball de dansa i escriptura sobre i amb el planeta es basa en la hidropoètica, el cos inundat i la reparació sensual. Marion Storm va començar a coreografiar i compondre dansa el 2010 a The New School amb la guia de Neil Greenberg, a la terra de Lenapehoking, a la ciutat de Nova York.
www.stormchoreo.graphics
A través de partitures generatives del llenguatge treballem tant la construcció d’imatges improvisades que estructurem en dramatúrgies efímeres, com diferents aproximacions a la trobada i la conversa. Això inclou algunes pautes de pensament i parla que posem en joc junts. Treballem amb recursos poètics (descripció, comparació, metonímia…), temps verbals i pautes d’expressió (ritmes, sincronies, desviaments narratius…) Ens agrada desestabilitzar les formes fent palesa la seva multiplicitat. Com diria Emmanuel Lizcano, intentem desnaturalitzar la metàfora. A la primavera vaig començar un llarg llistat de combinacions de substantius que units i sense modificar dibuixen un sentit nou (tortuga llaüt, recursos humans, anys llum, temps material). Ens fascinen com a proto-metàfores i alhora com a tensors d’una idea que necessàriament es trobarà entre les paraules i mai sota d’elles. Fa explícita la geometria poètica de l’entesa. La tortuga llaüt és l’aire que vibra entre la tortuga i el llaüt, o el resultat de sobreposar les dues qualitats espectrals.
De la mateixa manera que la veu transita la frontera entre allò material i immaterial, potser hi ha una qualitat similar en el pensament i també en la construcció de la parla com a manifestació de sentit. Ens agrada imaginar l’espai de l’escena poblat per veu que puntualment s’acullen a diferents corporalitats. La seva capacitat de produir sentit se sosté en la subjectivitat dels espectadors o en la capacitat de consolidar el signe com a procés que incideix en la ficció del sentit comú.
El nostre cos no funciona com a subjecció de la veu ni com a suport del pensament, sinó que dóna volum a l’acció de cercar i temptar-se amb l’aparició de l’artefacte lingüístic. Està seduït per una sensorialitat que el llenguatge no arriba a abastar i que no obstant l’acull. La paraula és acció semiòtica amplificada en un cos que recull i empeny els conceptes obrint-se a les narratives temporals del present amb el públic.
Fan Vélez, llicenciat en Belles Arts per la universitat ArtEZ a Holanda i per la Universitat Complutense de Madrid, es forma com a actor a l’escola Cuarta Pared. Com a creador ha participat en dues ocasions al festival AcciónMad i ha estat part del grup de recerca MOVLAB on ha col·laborat, entre d’altres, amb Lucas Condró, Mar Medina, Mónica Valenciano i Aitana Cordero. Entre 2018 i 2019 ha participat al Colaboratorio del Nuevo teatro Fronterizo sota la direcció de José Sanchís Sinisterra. És membre fundador, juntament amb Carmen Aldama, de l’extint col·lectiu LES MYRTILLES, que presenta a SURGE Madrid 2019 la seva primera peça: “Los arándanos”, una deriva escènica per la casa de Campo. Posteriorment han estat residents a Espai DT i Centre Cultural Conde Duque (2019 i 2020) i han rebut l’ajuda a la creació d’INJUVE per a l’estrena de l’obra teatral “Les Myrtilles” a la primavera del 2021. El 2022 presenta OB-SKENA , La inversió del paisatge dins del mateix festival SURGE juntament amb Katherine Leyton, amb qui col·labora també a la residència «Dos cosas pueden tener el mismo nombre» a Box Levante (Algesires) a la primavera de 2023. El 2022 cursa el Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual del MNCARS en col·laboració amb la UCLM. Ha treballat com a mediador cultural al MNCARS dins dels projectes «Antorcha» i «Brillante»», dissenyat pel col·lectiu Orquestina de Pigmeos. Com a actor ha participat en infinitat de muntatges teatrals, entre els quals destaca recentment «El Aquiles imposible» dins del XLVI Festival internacional de teatre clàssic d’Almagro.
Double You Single View és un projecte coreogràfic de caràcter escènic i performatiu basat en la comesa de la veu i la corporalitat per desplegar dispositius de representació i pensament. Guiat per pràctiques artístiques brotades durant els darrers anys, el projecte consisteix en la creació i producció d’un relat coreogràfic en solitari. Magalí Camps fa conviure el so i el cos com a dispositius escènics per tractar imatges performatives que circumden entorn l’eròtica femenina, la sensualitat i les relacions de poder – a través de la intimitat i l’humor. Assajant pròpies i noves narratives en la recerca de la relació potencial entre la veu i el cos, el projecte vol indagar en el treball vocal i de la paraula dins l’espai escènic, i la seva interrelació amb la performance.
Double You Single View contempla la relació i frontera entre l’interior i exterior, essent l’exterior no només el subjecte humà sinó també entorns circumdants – com la natura i altres fisicalitats materials. Aquests elements són desplegats en el relat escènic, textual i vocal, i qüestionats per la intèrpret. On és el llindar de la meva corporalitat? És la meva veu part del meu cos? O, al moment de materia-litzar-se en veu alta, ja no forma part de mi?
Mitjançant referències com Another hole de Sara Gebran i Songs for living / Songs for dying de Korakrit Arunanondchai, practico i treballo els inicis i finals. On s’origina la meva veu? Què travessa per ser produïda? On acaba el meu cos? Com s’interrelacionen aquests dos elements? L’eix des d’on m’oriento es basa en entrades i sortides: les cavitats, forats, orificis del meu cos, de la meva veu, de les creences amb les quals em vinculo – amb consentiment o sense. On comença la parla? Quan esdevé cant? És la repetició i l’estructura d’aquesta, el que genera una cançó? Quan acaba el que acaba? Com traspassa la meva veu, l’oïda de l’altre?
És per això que la seva formalització es planteja com un híbrid entre la dansa i el relat acústic, el dins i el fora, per tal de diluir les fronteres temàtiques i les seves respectives pràctiques artístiques.
Una peça sonora que succeeix a partir de les trobades entre intèrpret i xoc o percussió amb els límits de l’espai. La investigació inicial sorgeix d’un interès en els pallassos originaris, en concret a la figura de Haokah, Heyokah o Hiraoka de la mitologia Lakota que pertany a les tribus originàries d’Amèrica del Nord. El Heyokah com la majoria dels pallassos té una funció social a les tribus, actuant com un mirall i un mestre, utilitzant comportaments extrems per reflectir els altres i obligant-los a examinar els seus propis dubtes, pors, odis i debilitats. Però en aquest cas també té un caràcter ritual ja que té la capacitat de convocar les tempestes fent batre uns escuradents.
Aquest interès pel pallasso prové d’una investigació més àmplia sobre la frontalitat fora de la caixa escènica, com el moviment del performer i especialment el rostre pot desplaçar la mirada del públic i així atrapar els fons pels quals transita i convertir-los en escenografia. Aquest treball s’ha presentat com a exercici de vint minuts de final de recorregut la Scuola Conia a Cesena Italia, dirigida per Claudia Castellucci.
Victor Colmenero Mir, «Neixo al barri d’Usera a Madrid, el 1986. Després de l’institut em llicenci a la RESAD a Escenografia, Il·luminació i Vestuari i en acabar visc durant quatre anys a Berlín a la vora del Spree. A la meva tornada, continuo estudis de postgrau gràcies a una beca a Escola SUD en Estudis transversals d’Art.
He treballat com a il·luminador amb companyies com Lara Brown o Itziar Barrio però també com a escenògraf (María Folguera, Celso Giménez o Constanza Macras) i figurinista (Sharon Fridman). En cinema he treballat amb directors com BRBR, Luis López Carrasco, María Jerez o Silvia Zayas. En paral·lel he treballat com a coordinador d’equips de treball a la plataforma d’artistes AADK Spain o al festival de Videoart Projector i he impartit tallers a El Cuarto de Convidats, CA2M, Conde Duque o Escola Sud. També he col·laborat assíduament amb Dodo Laboratory, laboratori creatiu per a nens. Actualment desenvolupo el meu propi treball com a performer.
Les meves peces són de diferent naturalesa Muro, és un entrenament esportiu que es va estrenar al festival Dansem 17 a Conde Duque com a part del programa INJUVE; Item Perspectiva és una guia turística que va formar part de Surge 18′; Doppelgänger una peça de paisatge que va ocórrer al festival Perform Perform a Suïssa, Els Magnetistes que s’ocupa de la màgia i la irradiació a L’Estruch Barcelona i A la Natura, projecte que es va estrenar com a resident a CA2M i Casa Encendida que parteix de la construcció de tipis.»
Més informació i entrades: La Poderosa
