Com un caçador seguint petjades. Com un saurí buscant aigua. Guiat només per l’instint. Aliè als comentaris. Deixant de vegades el camí. Sempre ha estat així. Divendres al vespre, fa 20 minuts que estem atrapats al cotxe. I com nosaltres, infinites files de llums vermells frisant per canviar-se inútilment de carril. Quantes converses avorrides, discussions acarnissades i pensaments prohibits succeint al mateix temps. Però aquí dins ningú diu res i és millor així. Saps que tens un amic quan el silenci no pesa. Estic molt cansat, els ulls se’m tanquen. Sento sirenes llunyanes d’ambulància abans de perdre la consciència. Vull viure en un lloc on l’àmbar del semàfor signifiqui frena enlloc d’accelera. On no senti una mà invisible empenyent-me. Sense cels retallats.
Tres Moments, Mazoni