Segunda sesión Sección Irregular

La próxima sesión de la SECCIÓN IRREGULAR es el miércoles 25 de enero a las 20:30h en el Mercat de les Flors.

El colectivo Weareqq presenta Canedo, un video realizado en Galicia, que arranca con la toma de un retrato de familia de Vicente Vázquez –uno de los miembros de este colectivo. Después, Aitana Cordero presenta Solo…?, una pieza que pone en cuestión la jerarquía de la percepción y el entendimiento, jugando con las expectativas y las promesas que conlleva el hecho escénico.

Publicado en Calendari | Comentarios desactivados en Segunda sesión Sección Irregular

Segona sessió Secció Irregular

La pròxima sessió de la SECCIÓ IRREGULAR és el dimecres 25 de gener a les 20:30h al Mercat de les Flors.

El col·lectiu Weareqq presenta Canedo, un vídeo realitzat a Galícia, que arrenca amb la toma d’un retrat de família d’en Vicente Vázquez –un dels membres d’aquest col·lectiu. Després, l’Aitana Cordero presenta Solo…?, una peça que posa en qüestió la jerarquia de la percepció i l’enteniment, jugant amb les expectatives i les promeses que comporta el fet escènic.

 

Publicado en Calendari | Comentarios desactivados en Segona sessió Secció Irregular

Grup de lectura/Grupo de lectura

 

Del 29 al 31 de març tindrà lloc a Barcelona el seminari «Coreografia desplegada. Situacions, moviments, objectes» on participaran importants pensadors d’àmbit internacional. Malgrat que el programa encara s’està tancant, s’ha organitzat un grup de lectura per familiaritzar-nos amb els discursos de pensadors rellevants i comprendre millor el contingut de les ponències. La primera sessió és dijous vinent, el 26 de gener. Les següents són el 9 i el 23 de febrer i el 8 i el 22 de març, sempre de 18h30 a 20h30 i el grup es reunirà a la Fundació Tàpies. Aquesta és una bona oportunitat per a tots aquells que entenem l’art com una manera d’obtenir coneixement des de diverses perspectives.

Aquí teniu els materials que llegirem per a les tres primeres sessions:

Primera sessió
How to Do Things with Art – The Meaning of Art’s Performativity, Dorothea von Hantelmann (Pàgines 8-21).
Segona sessió
RSVP, or: what can rhythm, scale, and format can do with art, Maria Lind (Pàgines 137-150).
Tercera sessió
Xavier Leroy’s research of research. Two case studies: Self-Unfinished and Untitled, Bojana Cvejić (Pàgines 253-265).

Els conductors del grup de lectura són: Yaiza Hernández, cap de Programes Públics del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA); Xavier Le Roy, coreògraf; Laurence Rassel, directora de la Fundació Antoni Tàpies i Quim Pujol, co-comissari de la Secció irregular del Mercat de les Flors. Idiomes: castellà i anglès.

Organització: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Fundació Antoni Tàpies i Mercat de les Flors.

Del 29 al 31 de marzo tendrá lugar en Barcelona el seminario «Coreografia desplegada. Situaciones, movimientos, objetos» donde participarán importantes pensadores de ámbito internacional. Aunque el programa aún se está cerrando, se ha organizado un grupo de lectura para familiaritzarnos con los discursos de pensadores relevantes y comprender mejor el contenido de las ponencias. La primera sesión es el jueves próximo, el 26 de enero. Las siguientes son el 9 y el 23 de febrero y el 8 y el 22 de marzo, siempre de 18h30 a 20h30 y el grupo se reunirá en la Fundació Tàpies. Esta es una buena oportunidad para todos los que entendemos el arte como una manera de obtener conocimiento desde diferentes perspectivas.

Aquí tenéis los materiales que leeremos en las tres primeras sesiones:

Primera sesión
How to Do Things with Art – The Meaning of Art’s Performativity, Dorothea von Hantelmann (Páginas 8-21).
Segunda sesión
RSVP, or: what can rhythm, scale, and format can do with art, Maria Lind (Páginas 137-150).
Tercera sesión
Xavier Leroy’s research of research. Two case studies: Self-Unfinished and Untitled, Bojana Cvejić (Páginas 253-265).

Los conductores del grupo de lectura son: Yaiza Hernández, Encargada de Programas Públicos del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA); Xavier Le Roy, coreógrafo; Laurence Rassel, directora de la Fundació Antoni Tàpies y Quim Pujol, co-comisario de la Secció irregular del Mercat de les Flors. Idiomas: castellano e inglés.

Organización: Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Fundació Antoni Tàpies i Mercat de les Flors.

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Grup de lectura/Grupo de lectura

WeareQQ parlen de «Canedo»/ WeareQQ hablan de «Canedo»

En aquesta entrevista i dins del context del festival PuntodeVista, Usue Arrieta i Vicente Vázquez parlen de «Canedo», que es mostrarà a la propera Secció Irregular del dimecres 25 de gener.

Si voleu familiaritzar-vos amb el seu treball, aquí teniu el link d’Hamaca on podeu visualitzar íntegrament la seva peça «El enemigo» (2010), una entrevista amb Òscar Abril Ascaso sobre el projecte i un text de Gabriel Villota sobre aquesta obra («Un pisito para la revolución«).

Per als més impacients, aquí teniu fins i tot un clip de la seva propera peça «Goitik behera, behetik gora» (De dalt a baix, de baix a dalt), que s’estrenarà el proper 24 de febrer a la Filmoteca de Navarra.

En esta entrevista y dentro del contexto del festival PuntodeVista, Usue Arrieta y Vicente Vázquez hablan de «Canedo», que se mostrará en la próxima Sección Irregular del 25 de enero .

Si queréis familiarizaros más con su trabajo, aquí tenéis el link de Hamaca donde se puede visionar íntegramente su pieza «El enemigo» (2010), una entrevista con Óscar Abril Ascaso sobre el proyecto y un texto de Gabriel Villota sobre la obra («Un pisito para la revolución«).

Para los más impacientes, aquí tenéis incluso un clip de su próxima pieza «Goitik behera, behetik gora» (De abajo arriba, de arriba abajo), que se estrenará el próximo 24 de febrero en la Filmoteca de Navarra.

 

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en WeareQQ parlen de «Canedo»/ WeareQQ hablan de «Canedo»

Una aproximación al arte en vivo

El 19 y 20 de enero a las 19h30 Quim Pujol, uno de los comisarios de la Secció Irregular, dará unas charlas en el auditorio del MACBA de introducción al arte en vivo. Como explicó Lois Keidan en el programa “What about live art?” organizado por La Porta recientemente, el arte en vivo “no es la descripción de una forma artística o una disciplina, sino una estrategia cultural para incluir procesos experimentales y prácticas experienciales que de otra manera quedarían excluidos de marcos críticos, culturales y de comisariado”.

En vez de exponer de forma lineal los diversos movimientos artísticos que en cada época intentan arrancar la tradición del conformismo que está a punto de subyugarla, se presentarán diversos recorridos no-lineales siguiendo la conocida concepción  de la historia de Walter Benjamin que establece que «Una imagen (…) es aquello donde el Tiempo Pasado se encuentra con el Ahora formando una constelación». El objetivo de esta estrategia es mostrar «un intercambio temporal entre las vanguardias históricas y las neovanguardias, una compleja relación de anticipación y reconstrucción» (Hal Foster). Al mismo tiempo, al mostrar la historicidad de estas formas artísticas se evita que aparezcan como entidades estables, ya que se evidencia que el punto en común entre todas ellas es una constante reformulación de los parámetros que rigen la práctica artística. Entrada gratuita.

Arriba Claude Cahun, con uno de los múltiples disfraces con los que la artista se fotografió. Abajo, Tamy Ben-Tor, artista de performance que cambia de personaje constantemente en piezas como “Exotica, the Rat and the Liberal”, canta el poema de Primo Levi “Si esto es un hombre” con un vestido folklórico.

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Una aproximación al arte en vivo

Una aproximació a l’art en viu

 

El 19 i 20 de gener a les 19h30 Quim Pujol, un dels comissaris de la Secció Irregular, donarà unes xerrades al MACBA d’introducció a l’art en viu. Com va explicar Lois Keidan al programa «What about live art?» organitzat per La Porta recentment, l’art en viu «no és la descripció d’una forma artística o una disciplina, sinó una estratègia cultural per incloure processos experimentals i pràctiques experiencials que d’una altra manera serien exclosos de marcs crítics, culturals i de comissariat».

En comptes d’exposar de forma lineal els diversos moviments artístics que a cada època intenten arrencar la tradició del conformisme que està a punt de subjugar-la, es presentaran diversos recorreguts no lineals seguint la coneguda concepció de la història de Walter Benjamin que estableix que «Una imatge (…) és allò on el Temps Passat es troba amb el Present en un llampec formant una constel·lació». L’objectiu d’aquesta estratègia és mostrar «un intercanvi temporal entre les avantguardes històriques i les neoavantguardes, una complexa relació d’anticipació i reconstrucció» (Hal Foster). Al mateix temps, al mostrar la historicitat d’aquestes formes artístiques s’evita que aquestes apareguin com nous patrons estables, ja que s’evidencia que el punt comú entre totes elles és una constant reformulació dels paràmetres que regeixen la pràctica artística. Entrada gratuïta.

A dalt Claude Cahun, amb una de les múltiples disfresses amb les que l’artista es va fotografiar. A sota, Tamy Ben-Tor, artista de performance que canvia constantment de personatge a peces com «Exotica, the Rat and the Liberal», canta el poema de Primo Levi «Si això és un home» amb un vestit folklòric.

Publicado en Uncategorized | Comentarios desactivados en Una aproximació a l’art en viu

Inauguración 14 de diciembre

El próximo miércoles 14 de diciembre se inaugura la SECCIÓN IRREGULAR del Mercat de les Flors.

Ivo Dimchev presenta Som Faves

Hora: 20.30h

Espacio: Sala Pina Bausch

 

En un espacio en blanco parecido a un museo, Ivo Dimchev con una peluca, un teclado y un perro de porcelana presenta una colección de temas aparentemente incoherentes.

Som Faves es una demostración trágico-cómica de las diferentes formas de relacionarse con la forma y el contenido, dentro del contexto de la danza/teatro contemporáneo.

 

CRÉDITOS

Concepto, texto, música, performance Ivo Dimchev

Coproducción Tanz im August (Berlín), DasArts (Ámsterdam), European Cultural Capital Linz 09, O is not company , Royal Conservatoire & Artesis University College (Amberes) y O Espaço do Tempo (Montemor-o-Novo, Portugal).

 

Daniela Marini y Germán de la Riva presentan Trío C

Hora: a partir de las 21.30h

Espacio: 1er piso del Mercat de les Flors

 

Trío C es una mirada a la historia de la danza, una mirada que se pregunta qué es la danza a través de las obras de los coreógrafos Marius Petipa, Merce Cunningham y Jérôme Bel.

Una video instalación donde diferentes extractos de piezas de danza son expuestas haciendo una reflexión sobre las formas de hacer en danza, sobre los cuerpos que bailan, cuál es ese cuerpo y qué lo atraviesa.

CRÉDITOS

Dirección y realización Daniela Marini Salvatierra, Germán de la Riva Umaña

Agradecimientos Master en Práctica Escénica y Cultura Visual (UAH), Festival In-presentable y Cuqui Jerez.

Año de realización 2011.

 

David Bestué y Marc Vives presentan Vives + Bestué

Hora: a partir de las 21.30h

Espacio: 1er piso del Mercat de les Flors

 

David Bestué y Marc Vives plantean el taller del Mercat de les Flors entorno al concepto de “límite” con el objetivo de encontrar puntos de confluencia entre diferentes disciplinas. Esto les lleva a plantearse una serie de cuestiones sobre cuál es el lugar donde ha de acontecer la práctica artística actual cuando se tiende a cohabitar en diferentes ámbitos. Por otro lado, podemos todavía ampliar estos “límites”?, qué direcciones deberían de tomar? Podemos ir más allá en el tensionamiento de la moral o la realidad (la ética es parecida a la moral) o es algo que se ha vuelto anacrónico?

La instalación que se presenta es un nuevo trabajo de Bestué-Vives relacionado con el taller.

Información práctica del taller

Fechas: Febrero y Marzo (por determinar)

8 sesiones: 6 teórico-prácticas, 1 día de ensayo general y el día de la presentación.

 

Publicado en Uncategorized | 1 comentario

Inauguració 14 de desembre

El pròxim dimecres 14 de desembre s’inaugura la SECCIÓ IRREGULAR del Mercat de les Flors.

Ivo Dimchev presenta Som Faves

Hora: 20.30h

Espai: Sala Pina Bausch

 

A un espai en blanc semblant a un museu, Ivo Dimchev amb una perruca, un teclat i un gos de porcellana presenta una col·lecció de temes aparentment incoherents.

Som Faves és una demostració tràgica-còmica de les diferents formes de relacionar-se amb la forma i el contingut, dintre del context de la dansa/teatre contemporani.

CRÈDITS

Concepte, text, música, performance Ivo Dimchev

Coproducció Tanz im August (Berlín), DasArts (Amsterdam), European Cultural Capital Linz 09, O is not company , Royal Conservatoire & Artesis University College (Amberes) i O Espaço do Tempo (Montemor-o-Novo, Portugal).

 

Daniela Marini i Germán de la Riva presenten Trío C

Hora: a partir de les 21.30h

Espai: 1er pis del Mercat de les Flors

 

Trío C és una mirada a la història de la dansa, una mirada que es pregunta què és la dansa a través de les obres dels coreògrafs Marius Petipa, Merce Cunningham i Jérome Bel.

Una vídeo instal·lació on diferents extractes de peces de dansa són exposats per reflexionar sobre les formes de fer a la dansa, sobre els cossos que ballen, quin és aquest cos i què  ho travessa.

CRÈDITS

Direcció i realització Daniela Marini Salvatierra, Germán de la Riva Umaña

Agraïments Màster en Pràctica Escènica i Cultura Visual (UAH), Festival In-presentable i Cuqui Jerez.

Any de realització 2011.

 

David Bestué i Marc Vives presenten Vives + Bestué

Hora: a partir de les 21.30h

Espai: 1er pis del Mercat de les Flors

 

David Bestué i Marc Vives plantegen el seu taller al Mercat de les Flors entorn el concepte de “límit” amb l’objectiu de trobar punts de confluència entre diferents disciplines. Això els porta a plantejar-se una sèrie de qüestions sobre quin és el lloc on ha d’esdevenir la pràctica artística actual quan es tendeix a cohabitar en diferents àmbits. I per altra banda, podem encara eixamplar aquests “límits”?, quines direccions hauríem de prendre? Podem anar més enllà en el tensionament de la moral o la realitat (l’ètica és semblant a la moral) o és quelcom que s’ha tornat anacrònic?

La instal·lació que es presenta és un nou treball de Bestué i Vives relacionat amb el taller.

Informació pràctica del taller

Dates: febrer i març (pendent de confirmació)

8 sessions: 6 teòric-pràctiques, 1 dia d’assaig general i el dia de la presentació.

 

Publicado en Calendari | Comentarios desactivados en Inauguració 14 de desembre

«Som faves» d’Ivo Dimchev a la Secció Irregular

Fragment de «Lili Handel» (2005)

Ivo Dimchev és un dels artistes que més visibilitat ha obtingut en els últims anys a l’escena europea. Al 2008, abillat amb perruca rossa, sabates de taló i roba interior va realitzar una performance site-specific al desaparegut Festival MAPA. Des del porxo d’una masia, embolicat en llums de nadal, va narrar les vicissituds de la família que habitava la casa i va perseguir després al públic muntat en un tractor. L’acció va acabar amb Ivo estirat sobre l’aigua del safareig del poble sota una bola disco, on l’intèrpret va fer gala dels seus dots vocals amb una veu que recorda per moments a la d’Antony Hegarty, d’Antony and the Johnsons.

No tenim notícies d’altres actuacions a Espanya i potser per això resulta urgent contextualitzar a un artista que ja ha recorregut mig món amb el seu treball, que ha sigut premiat repetides vegades per les seves obres i que serà artista resident al Kaai Theater de Brussel·les a partir del 2013.

No obstant això, no és fàcil explicar el treball de Dimchev perquè les seves obres funcionen a diversos nivells. En primer lloc, el seu treball escènic té un impacte afectiu sobre el públic que deriva de la seva presència com a intèrpret. Aquí rau part de la dificultat per descriure les seves peces, perquè hi ha certa intensitat que emana directament del seu carisma. Per aquest motiu, i malgrat que el seu treball no podria ser més diferent, no resulta inusual que els espanyols que han vist el treball de Dimchev a l’estranger esmentin cert paral·lelisme amb Angélica Liddell. Igual que amb la intèrpret espanyola, la intensitat de Dimchev no està fora de control, sinó que és una cosa que el performer modula a favor de cada peça. A causa d’aquest domini tècnic, tots dos intèrprets comparteixen també cert virtuosisme escènic.

No obstant això, a diferència de Liddell, el treball de Dimchev es caracteritza, entre altres aspectes, per reflexionar de forma contínua sobre l’art en si. Per exemple, en una de les seves obres amb més èxit, “Lili Handel” (2005), l’artista búlgar crea un personatge androgin i molt sexual que sembla una prostituta. De fet, aquesta peça porta per subtítol “blood, poetry and music from the white whore boudoir”. Segons Dimchev, el subtítol resumeix a la perfecció l’obra “perquè és alguna cosa entre l’art de performance, el teatre i un concert, i tot això està representat en el cos performatiu, que és, en qualsevol cas, una puta. Perquè el seu deure és atreure l’atenció; és un cos que es pot mirar, usar o comprar”. El paral·lelisme que traça entre el consum estètic i el consum sexual arriba al seu paroxisme al final de Lili Handel, quan Ivo Dimchev extreu sang de les seves venes i la ven al millor postor entre el públic. Com el personatge de Lili Handel és alhora una obra d’art i una prostituta, resulta lògic que el seu cos es vengui en una subhasta.

A “Paris” (2008), Dimchev fa referència a aquesta peculiar forma d’art que són els monuments com a contrast per a l’autèntica realitat de la “ciutat de les llums”. “I’m in the center of the city, confused, on the edge of suicide, I’m a monument” diu el subtítol de l’obra en aquesta ocasió . A l’any següent, a “Som faves”, abreujament de “Some favourites”, Dimchev reflexiona també sobre l’art i, de fet, la frase més famosa de la peça és l’incisiu “Please respect art. It’s very important” que més tard es veu matisat per “If you don’t respect art, there is nothing wrong with you, it’s Okay”, que resumeix de forma molt succinta l’ambivalent naturalesa de l’art. Aquesta obra es presenta el proper 14 de desembre a la Secció Irregular.

Però aquesta reflexió arriba al seu punt àlgid amb les dues últimes peces de Dimchev (“I-on” i “X-on”, ambdues del 2011), on el performer col·labora amb el famós artista visual Franz West. Aquesta col·laboració resulta en certa mesura lògica, ja que Franz West també reflexiona sobre l’art a la seva obra. West és famós per les seves escultures “adaptatives” (Passstücke), que l’artista vienès comença a desenvolupar a meitats dels anys 70. Aquestes escultures estan dissenyades perquè el públic les agafi, manipuli, examini, les pengi del braç o se les posi a la cara. Aquesta operació, que rebaixa substancialment l’aura de l’objecte artístic, queda resumida en una coneguda cita de West: “No importa quin aspecte té l’art, sinó com s’utilitza”. Tant en el solo “I-on” com a la peça de grup “X-on”, Dimchev explora l’ús que se li pot donar a les escultures de Franz West. Però, a “X-on”, recupera també el personatge/obra d’art Lili Handel i el posa al mateix nivell que les peces de l’escultor. Mitjançant l’ús de còpies de les escultures de West i l’ajuda d’intèrprets que encarnen el personatge de Lili Handel, Dimchev explora també la diferència entre l’original i la còpia.

No obstant això, més enllà del virtuosisme escènic i les seves reflexions sobre l’art, l’obra d’Ivo també resulta d’interès a causa d’un particular transformisme. No ens referim al fet que Dimchev es vesteixi ocasionalment de dona, sinó més aviat a un transformisme que té més en comú amb Fátima Miris o Claude Cahun, ja que sembla com si Ivo interpretés de vegades tota una galeria de personatges diferents en una mateixa obra. Però, al mateix temps, l’intèrpret no solament transita entre diverses personalitats, sinó també entre diferents “formes d’estar”. En breus instants Dimchev dialoga amb un personatge imaginari, es transforma en un ser surreal, entra en una ficció teatral, surt d’ella, parla per a ell mateix o es dirigeix al públic per comentar un aspecte de la peça. Com el mateix Dimchev ha declarat sobre el seu treball, “és un exercici de compressió”.

Més enllà de l’efecte còmic que produeixen alguns contrastos inesperats, aquesta transformació incessant pot tenir certes implicacions si considerem la performance com una forma de produir subjectivitat. Per oposició a “la idea de la constitució d’una nova subjectivitat global” Jacques Rancière suggereix una nova forma de subjectivació que “és sempre una manera d’ocupar un interval entre dues identitats”. Com explica el filòsof francès, “és d’aquesta heterogeneïtat de les experiències d’on neixen les línies de fuga i les possibilitats de subjectivació que interrompen el temps de la dominació”. Com a “experiència heterogènia” l’obra de Dimchev ens situa constantment en l’interval i, en comptes d’assenyalar una característica en especial de l’ésser, ens parla més aviat de les seves innombrables possibilitats.

Publicado en Uncategorized | 1 comentario

«Som faves» de Ivo Dimchev en la Sección Irregular

Fragmento de «Lili Handel» (2005)

Ivo Dimchev es uno de los artistas que más visibilidad ha obtenido en los últimos años en la escena europea. En el 2008, ataviado con peluca rubia, zapatos de tacón y ropa interior realizó una performance site-specific en el desaparecido Festival MAPA. Desde el porche de una masía, envuelto en luces de navidad, narró las vicisitudes de la familia que habitaba la casa y persiguió luego al público montado en un tractor. La acción terminó con Ivo estirado sobre el agua del lavadero del pueblo bajo una bola disco, donde el intérprete hizo gala de sus dotes vocales con una voz que recuerda por momentos a la de Antony Hegarty, de Antony and the Johnsons.
No tenemos noticias de otras actuaciones en España y quizás por eso resulta acuciante contextualizar a un artista que ha recorrido ya medio mundo con su trabajo, cuyas obras se han premiado repetidas veces y que será artista residente en el Kaai Theater de Bruselas a partir del 2013.
Sin embargo, no es fácil explicar el trabajo de Dimchev porque sus obras funcionan a diversos niveles. En primer lugar, su trabajo escénico tiene un impacto afectivo sobre el público que deriva de su presencia como intérprete. Aquí yace parte de la dificultad para describir sus piezas, porque hay cierta intensidad que emana directamente de su carisma. Por este motivo, y a pesar de que su trabajo no podría ser más diferente, no resulta inusual que los españoles que han visto el trabajo de Dimchev en el extranjero mencionen cierta semejanza con Angélica Liddell. Al igual que con la intérprete española, la intensidad de Dimchev no está fuera de control, sino que es algo que el performer modula a favor de cada pieza. Debido a este dominio técnico, ambos intérpretes comparten también cierto virtuosismo escénico.
Sin embargo, a diferencia de Liddell, el trabajo de Dimchev se caracteriza, entre otros aspectos, por reflexionar de forma continua sobre el arte en si. Por ejemplo, en una de sus obras con más éxito, “Lili Handel” (2005), el artista búlgaro crea un personaje andrógino y muy sexual que tiene algo de prostituta. De hecho, esta pieza lleva por subtítulo “blood, poetry and music from the white whore boudoir”. Según Dimchev, el subtítulo resume a la perfección la obra “porque es algo entre el arte de performance, el teatro y un concierto, y todo esto está representado en el cuerpo performativo, que es, en cualquier caso, una puta. Porque su deber es atraer la atención; es un cuerpo que se puede mirar, usar o comprar”. El paralelismo que traza entre el consumo estético y el consumo sexual llega a su paroxismo al final de Lili Handel, cuando Ivo Dimchev extrae sangre de sus venas y la vende al mejor postor entre el público. Como el personaje de Lili Handel es a la vez una obra de arte y una prostituta, es lógico que su cuerpo se venda en una subasta.
En “Paris” (2008), Dimchev hace referencia a esa peculiar forma de arte que son los monumentos como contraste para la auténtica realidad de la “ciudad de las luces”. “I’m in the center of the city, confused, on the edge of a suicide, I’m a monument” reza en esta ocasión el subtítulo de la obra. Al año siguiente, en “Som faves”, abreviación de “Some favourites”, Dimchev reflexiona también sobre el arte y, de hecho, la frase más famosa de la pieza es el incisivo “Please respect art. It’s very important” que más tarde se ve matizado por “If you don’t respect art, there is nothing wrong with you, it’s Okay”, que resume de forma muy sucinta la ambivalente naturaleza del arte. Esta obra es la que se presenta el próximo 14 de diciembre en la Sección Irregular.

Pero esta reflexión llega a su punto álgido con las dos últimas piezas de Dimchev (“I-on” y “X-on”, ambas del 2011), donde el performer colabora con el famoso artista visual Franz West. Esta colaboración resulta en cierta medida lógica, ya que Franz West también reflexiona sobre el arte en su obra. West es famoso por sus esculturas “adaptativas” (Passstücke), que el artista vienés empieza a desarrollar a mitades de los años 70. Estas esculturas están diseñadas para que el público las coja, las manipule, examine, se las cuelgue del brazo o se las ponga en la cara. Esta operación, que rebaja sustancialmente el aura del objeto artístico, queda resumida en una conocida cita de West: “No importa qué aspecto tiene el arte, sino cómo se utiliza”. Tanto en el solo “I-on” como en la pieza de grupo “X-on”, Dimchev explora el uso que se le puede dar a las esculturas de Franz West. Pero, en “X-on”, recupera también el personaje/obra de arte Lili Handel y lo pone al mismo nivel que las piezas del escultor. Mediante el uso de copias de las esculturas de West y la ayuda de intérpretes que encarnan el personaje de Lili Handel, Dimchev explora además la diferencia entre el original y la copia.

Sin embargo, más allá del virtuosismo escénico y sus reflexiones sobre el arte, la obra de Ivo también resulta de interés debido a un particular transformismo. No nos referimos a que Dimchev se vista ocasionalmente de mujer, sino más bien a un transformismo que tiene más en común con Fátima Miris o Claude Cahun, ya que parece como si Ivo interpretase a veces toda una galería de personajes distintos en una misma obra. Pero, al mismo tiempo, el intérprete no solo transita entre diversas personalidades, sino también entre distintas “formas de estar”. En breves instantes Dimchev dialoga con un personaje imaginario, se transforma en un ser surreal, entra en una ficción teatral, sale de ella, habla para su adentros o se dirige al público para comentar un aspecto de la pieza. Como el mismo Dimchev ha declarado acerca de su trabajo, “es un ejercicio de compresión”.
Más allá del efecto cómico que producen algunos contrastes inesperados, esta transformación incesante puede tener ciertas implicaciones si consideramos la performance como una forma de producir subjetividad. Por oposición a “la idea de la constitución de una nueva subjetividad global” Jacques Rancière sugiere una nueva forma de subjetivación que “es siempre una manera de ocupar un intervalo entre dos identidades”. Como explica el filósofo francés, “es de esa heterogeneidad de las experiencias de donde nacen las líneas de fuga y las posibilidades de subjetivación que interrumpen el tiempo de la dominación”. Como “experiencia heterogénea” la obra de Dimchev nos sitúa constantemente en el intervalo y, en vez de señalar una característica en especial del ser, nos habla más bien de sus innumerables posibilidades.

Publicado en Uncategorized | 2 comentarios