Aquest dimecres 8 de maig presentem dues peces: “Delta – a Post Believe Manifesto” d’Aimar Pérez Galí i “Not Tony” de Gary Stevens.
“Delta” parteix de la fascinació d’Aimar Pérez Galí pel treball minimalista de Sol LeWitt i de la coreògrafa nord-americana Lucinda Childs: “Com a intèrpret, és un treball que requereix de molta concentració física però sobretot mental; és un constant estar aquí i ara, sotmès a una estructura hermètica sabent alhora que no ets una màquina i que per tant existeix la possibilitat de l’error. Em fascina aquesta idea de produir una partitura coreogràfica tan precisa, concreta, abstracta i alhora absorbent, meditativa i hipnòtica.”
Aquest interès pel treball de Lucinda s’ha vist influit per una recerca personal sobre “allò sublim”. En paraules del coreògraf: “En el teatre s’ha buscat una experiència estètica que apunti cap allò sublim, però el teatre és una construcció, una ficció. Però encara sent una ficció, es poden produir les condicions perquè aquesta il·lusió condueixi a un moment sublim? (…) Òbviament, si vols fer una peça sublim només pots fracassar, però m’agradava pensar en aquesta direcció, sense tenir per això massa ambicions”.
Aquesta recerca ha incidit de forma notable en l’aspecte formal de la peça: “Investigant en temes relacionats amb allò sublim, el ritual, la meditació i la repetició era impossible no entrar en temes de geometria. Com la meva idea inicial era fer una partitura per a tres intèrprets el més raonable era utilitzar el triangle, però ho vaig complicar una mica més fent una estructura geomètrica que combinava tres triangles que intersecaven en el centre creant un triangle més petit.”
Tot i que la Secció Irregular proposa sempre un programa doble on s’intenta que les peces que es mostren ressonin entre si, en aquest cas aquesta operació no era possible perquè “Delta – a Post Believe Manifesto” és una co-producció entre el Mercat de les Flors i BUDA Kunstencentrum (Kortrijk) que només es va estrenar fa unes setmanes.
No obstant això, hi ha una certa relació entre “Delta” i “Not Tony” que podria passar desapercebuda a causa de l’enorme diferència formal entre ambdues peces. El britànic Gary Stevens té una formació com a escultor i ha aplicat molts dels coneixements de l’escultura a la performance. Com a escultor, els seus treballs sempre es recolzen en l’estructura. Precisament, “Not Tony” és una performance que juga amb una estructura narrativa on la trama s’elimina gairebé per complet. Si deixem de costat les grans dosis d’humor presents en “Not Tony” i fem un esforç d’abstracció, potser arribarem a la conclusió que l’estructura exerceix un paper tan important en aquesta performance com en la coreografia d’Aimar Pérez Galí.
Si voleu saber més sobre el treball de Gary Stevens us recomanem l’article de Jorge Acevedo en el blog de la Secció irregular: http://www.tea-tron.com/irregular/blog/2013/05/06/acerca-de-gary-stevens/.
