10 últims minuts de les «24 horas bailando» a La Poderosa
En aquesta Secció Irregular presentem dues peces que a primera vista poden semblar contraposades. D’una banda, a «Black» Mette Edvarsen exhibeix el potencial performatiu del llenguatge, és a dir, la seva capacitat per crear realitat a través de la mera enunciació de paraules i la repetició. D’altra banda, a «Danzas primitivas (The Show)» Javier Vaquero aborda la dansa des d’una vessant tan instintiva i poc elaborada com li ha estat possible: la dansa com a reacció del cos al ritme de la música. D’aquí el seu caràcter «primitiu», que apel·laria a una condició essencial de la naturalesa humana anterior fins i tot al llenguatge i el raciocini.
Més enllà de la peça que es presenta aquesta nit, «Danzas primitivas» ha estat un llarg procés de treball on han sorgit diverses obres, textos i experiments, entre els quals caldria destacar les «24 horas bailando» que Vaquero va realitzar sense descans entre les 13 hores del 10 de desembre a les 13 hores de l’11 de desembre del 2011 a La Poderosa. Si a algú li interessa consultar documents d’aquest experiment així com altres materials del procés de recerca, aquests es troben disponibles al blog http://www.tea-tron.com/danzasprimitivas.
En la seva llarga cerca per aquests orígens essencials de la dansa, Javier s’ha topat irremeiablement amb certes contradiccions. Si bé és cert que la dansa és un fenomen que es dóna a totes les cultures i que és inherent a la naturalesa humana, no per això deixa de diferir en cadascuna de les cultures on es manifesta. Exactament com el llenguatge: aquest caràcter primitiu és totalment cultural.
El propi Vaquero admet aquest caràcter construït quan parla de les marques sobre el seu cos: «Són un codi de signes, és a dir un llenguatge. Són alguns dels paràmetres que estableixo jo o dels quals jo sóc conscient quan em moc. Els punts vermells són les articulacions del cos (no estan totes). Les línies discontínues negres són els plànols d’acció del cos (Sagital, Dorsal i Transversal). I les fletxes verdes són les adreces d’alineament postural que he après durant la meva educació.»
Si en el fons el projecte de Vaquero partia d’una certa impossibilitat, és precisament la tensió entre aquesta pulsió per allò instintiu sense poder desprendre’s per això d’allò construït que constitueix un dels principals punts d’interès de la peça.
En sentit contrari, a través de la repetició de paraules l’obra d’Edvarsen crea no només una realitat consistent sinó també un ritme musical del que ens resulta difícil desprendre’ns al final de la peça. Tant «Black» com a «Danzas primitivas» ens serveixen per observar des de diferents prismes la complexa relació entre el cos, el llenguatge, la musicalitat i la realitat que ens envolta.
