L’estètica de cabaret, cafè-teatre i vodevil és utilitzada com a estereotip d’entreteniment. No obstant això, el típic espectacle d’entreteniment no s’acaba de materialitzar; Lucy, la protagonista, no és capaç d’entretenir el seu públic com suposadament hauria de fer. Justament d’aquesta incapacitat sorgeix una cosa nova, un món ple de possibilitats d’acció que van més enllà del que està preestablert i que creen una atmosfera indiscernible on la precarietat acaba revelant la seva bellesa. Seguint la línia que he anat traçant en els últims anys, aquest és un treball que engloba la dansa i el clown en el qual segueixo investigant la frontera entre tots dos gèneres. El meu interès en la dansa recau no tant en la representació d’un estil concret o en les seves qualitats estètiques (o decoratives), sinó en la forma d’entendre el cos a l’espai escènic. A diferència de la tradició teatral, basada en el text, on el cos comunica a través de les seves accions i comportament psicològic, en la dansa l’acte comunicatiu es dóna a través de la manera d’estar (i moure’s) en l’espai i el temps. Així, la proesa de la ballarina no és dominar el llenguatge, sinó aconseguir escapar-ne, ampliar l’espai entre signe i signe.
50 min. / Sala
FITXA ARTÍSTICA: Creació i interpretació Diana Gadish // Música Billie Holliday – Summertime // Disseny de llums Joana Serra // Idioma Sense paraules, amb intervencions en anglès // Amb el suport d’Antic Teatre i CRA’P / Assistència artística d’Amaranta Velarde, Miner Montell i Michael Gadish
www.dianagadish.com
fotografia: Jordi Osset