Aquest dissabte 25 (21h.) i diumenge 26 (20h.) es presenta TACET – Performances per a espais silenciats a l’Antic Teatre dins la programació del GREC 2015.
“Tacet (del llatí tacet, “ell calla”, “ell queda en silenci”) és un terme utilitzat en la notació musical per indicar que l’intèrpret d’un instrument no ha de sonar, no té intervenció durant un temps considerable.”
G.R.U.A (Grup de Recerca d’Universos Artístics) convida a Carme Torrent, Ernesto Collado i Cris Blanco, a crear una intervenció al voltant de la idea del silenci per ser presentada a diversos indrets de l’Antic Teatre i generar així, un recorregut de reflexió i experimentació al voltant del concepte de silenci, tant des d’una vessant artística com també social i política.
CARME TORRENT
Ocupar els espais d’un teatre, pràcticament a les fosques, i escoltar durant 15 minuts.
Variacions ínfimes sonores, quasi imperceptibles, del teatre com a instrument.
Zones límit, llindars, intersticis del so i de l’escolta.
Ocupar los espacios de un teatro, casi a oscuras y escuchar durante 15 minutos.
Variaciones ínfimas sonoras, casi imperceptibles, del teatro como instrumento.
Zonas límites, umbrales , intersticios del sonido y de la escucha.
Agraïments: Sergio Roca
CRIS BLANCO:
(fata aquest text per desaparició de l’artista)
(falta este texto por desaparición de la artista)
www.tea-tron.com/cristinablanco
https://soundcloud.com/the-elements-5
ERNESTO COLLADO:
El silenci que precedeix una bona pregunta. O el silenci que la introdueix. El silenci, en si, ja interroga de forma escandalosa. Per aquest motiu vivim immersos en el soroll. El soroll, jo no el trobo dolent, simplement és superficial, i com tot el que està a la superfície, fonamental (o una “funda mental”). De fet el soroll és absència. Absència de silenci. Com el fred, que és l’absència de calor. I el silenci és càlid i aixopluga, en contra del que volem pensar.
El silencio que precede a una buena pregunta. O el que la introduce. El silencio ,en sí, ya interroga de forma escandalosa. Por eso vivimos inmersos en el ruido. El ruido, yo no lo encuentro malo, simplemente es superficial, y como todo lo que esta en la superficie, fundamental ( o funda mental). De hecho el ruido es ausencia. Ausencia de silencio. Como el frío , que es la ausencia de calor. Y el silencio es cálido y cobija, en contra de lo que queremos creer.
www. fundacioncolladovanhoestenberghe.wordpress.com
Us esperem!
