Escuela móvil presenta:
TALLER DE INCERTIDUMBRES
Txiki Berraondo, Roberto Fratini y Roger Bernat.
16,17 y 18 de diciembre (17,00 a 21,00 h): Taller 1, NauEstruch.
20 de diciembre: Paseos individuales con los participantes.
4 días de bostezos, nimiedades, abulia y melancolías alrededor de nada esencial y de la esencialidad del nada…
El taller va dirigido a artistas interesados en cerrarse durante 4 días con los directores del taller, conviviendo en ella el límite peligroso de un aburrimiento sin fin, o quizás de otra cosa, que es una manera práctico-discursiva de sacar móviles poéticos, dialécticos o prácticos al arte del aburrimiento (sobre todo de lo que hoy en día se llama Cultura).
Y como el aburrimiento nos ha juntado al tres, sin tener la mínima idea de qué contenido formativo proponer (ya que la propuesta, si es cultural, es aburrida de entrada, y si es poética no es una propuesta), sólo apuntamos que serán 3 días de taller y 1 día de paseos, con sorpresas. Los participantes pueden elegir si apuntarse al taller con preguntas, respuestas o propuestas (teóricas, políticas o poéticas). Bastará dejar constancia a la hora de matricularse: Interesados escribir a, asunto “Inscripción Taller de Incertidumbres”.
Los inscritos podrán residir en L’Estruch de Sabadell durante el taller.
Inscripción: 20 €.
Además de representar la última forma de resistencia y de anomia en diversos ámbitos performativos, plásticos y discursivos (y en el ámbito del comedor de cada uno), el aburrimiento despierta una desesperada urgencia de elaborar distracciones. Es urgente distraerse de lo que ya aburre (distraerse de un cierto cotilleig sobre cuarto y quinto teatro; distraerse de un cierto delirio sobre emociones e impulsos). Junto con la inmovilidad, en una época tan prestacional y prestativa, aburrirse es el último lujo del pensamiento, y posiblemente la última rendija del discurso, el último caldo de cultivo de toda creatividad. Afrontamos con entusiasmo la perspectiva de embrutecer-nos en grupo (esperando que salga algo muy bestia y viva). Parar es en este momento lo que la acción más necesita. Para aprender de entrada que el espacio del pensamiento y el del deseo no son continentes incomunicados.
Breve fenomenología del tedio (que proporciona una vaga idea de lo que podría pasar durante el taller): el aburrimiento del discurso, el de la poética y el de la praxis empujan tres aburridos de cada uno de estos sectores a pasar el rato tirando piedras a un estanco, por el gusto melancólico de ver cómo se va tomando hilo desde el centro del impacto los círculos concéntricos de un aburrimiento redondo. Pero coincidiendo alrededor de este pequeño estanco, no pueden impedir que los sistemas concéntricos y en expansión de cada uno vayan interfiriendo entre sí, y que, según en qué punto de interferencia, surjan espectaculares fenómenos físicos. Todos los directores del taller ya han trabajado en esta intersección misteriosa. El taller es la tentativa de ir repartiendo piedras para que vuelva a producirse el milagro sabio y barato de que el discurso sepa licuarse en la poética, de que la poética sepa poner turbulencias en la práctica, y de que la práctica sepa levantar el discurso. Que, por ser ya tan aburridos en sí, consigan enturbiarse en algo. En el taller se dará esta misma forma concéntrica, expansiva, turbulenta y rigurosamente inútil (que es lo propio de ir haciendo agujeros en el agua).
Escola mòbil presenta:
TALLER DE INCERTESES
Txiki Berraondo, Roberto Fratini i Roger Bernat.
16,17 i 18 de desembre (17,00 – 21,00 h): Taller 1, NauEstruch.
20 de desembre: Passeigs individuals amb els participants.
4 dies de badalls, nimietats, abúlia i malenconies al voltant de res essencial i de l’essencialitat del res…
El taller va dirigit a artistes interessats a tancar-se durant 4 dies amb els directors del taller, convivint-hi el límit perillós d’un avorriment sense fi, o potser d’un altra cosa, que és una manera pràctico-discursiva de treure mòbils poètics, dialèctics o pràctics a l’art de l’avorriment (sobretot del que avui en dia es diu Cultura).
I com que l’avorriment ens ha ajuntat al tres, sense tenir la mínima idea de quin contingut formatiu proposar (ja que la proposta, si és cultural, és avorrida d’entrada, i si és poètica no és una proposta), només apuntem que seran 3 dies de taller i 1 dia de passeigs, amb sorpreses. Els participants poden escollir si apuntar-se al taller amb preguntes, respostes o propostes (teòriques, polítiques o poètiques). N’hi haurà prou de deixar-ne constància a l’hora de matricular-se:Interessats escriure a , assumpte “Inscripció Taller d’Incerteses”.
Els inscrits podran residir a L’Estruch de Sabadell durant el taller.
Inscripció: 20€.
A més de representar l’última forma de resistència i d’anomia en diversos àmbits performatius, plàstics i discursius (i en l’àmbit del menjador de cadascun), l’avorriment desperta una desesperada urgència d’elaborar distraccions. És urgent distreure’s d’allò que ja avorreix (distreure’s d’un cert cotilleig sobre quart i cinquè teatre; distreure’s d’un cert deliri sobre emocions i impulsos). Junt amb la immobilitat, en una època tan prestacional i prestativa, avorrir-se és l’últim luxe del pensament, i possiblement l’última escletxa del discurs, l’últim caldo de cultiu de tota creativitat. Afrontem amb entusiasme la perspectiva d’embrutir-nos en grup (esperant que surti alguna cosa molt bèstia i viva). Parar és en aquest moment el que l’acció més necessita. Per aprendre d’entrada que l’espai del pensament i el del desig no són continents incomunicats.
Breu fenomenologia del tedi (que proporciona una vaga idea d’allò que podria passar durant el taller): l’avorriment del discurs, el de la poètica i el de la praxi empenyen tres avorrits de cada un d’aquests sectors a passar l’estona tirant pedres a un estanc, pel gust melancòlic de veure com es va prenent fil des del centre de l’impacte els cercles concèntrics d’un avorriment rodó. Però coincidint al voltant d’aquest petit estanc, no poden impedir que els sistemes concèntrics i en expansió de cada un vagin interferint entre si; i que, segons en quin punt d’interferència, sorgeixin espectaculars fenòmens físics. Tots els directors del taller ja han treballat en aquesta intersecció misteriosa. El taller és la temptativa d’anar repartint pedres per que torni a produir-se el miracle savi i barat de que el discurs sàpiga liquar-se en la poètica, de que la poètica sàpiga posar turbulències en la pràctica, i de que la pràctica sàpiga aixecar el discurs. Que, per ser ja tan avorrits en si, aconsegueixin enterbolir-se en alguna cosa. Al taller és donarà aquesta mateixa forma concèntrica, expansiva, turbulenta i rigorosament inútil (que és lo propi d’anar fent forats a l’aigua).
