Tag Archive for teatre

FUSO NEGROFUSO NEGRE

FUSO NEGRO

Iseo, una joven psiquiatra, y un maduro Inspector de policía se conocen a propósito de la salvaje fuga de uno de los pacientes de la psiquiatra, Fuso Negro. A partir de ahí, entre interrogatorios y pesquisas, se entreteje una historia de deseo y amor vulnerable y vulnerado. Poco a poco el Inspector intenta arañar los resquicios de la intimidad de Iseo investigando a su madre, profesora medievalista y por casualidad tutora de una de sus hijas. En virtud a su amistad con Silverado, un homosexual seropositivo y drogadicto, asistimos al mundo secreto de Iseo y sus encuentros con Fuso Negro. La constante tensión y peligro por la fuga del loco hace que los acontecimientos se precipiten y que cada personaje de un paso más allá de sus fronteras.

Para un reparto de cuatro actores, dos mujeres y dos hombres. Estos cuatro personajes giran en torno a un quinto, Fuso Negro, personaje que a pesar de estar ausente es el motor de la acción.

Fuso Negro es una obra construida, principalmente, en base el diálogo a dos. Los cuatro personajes son personas frontera, con una sensibilidad diferente, en contraposición a la máscara de sus profesiones. Todos ellos tienen una cosa en común, la necesidad, por encima del miedo, de llegar a una verdad propia.

Fuso Negro fue premiada con el Accésit al Premio Nacional SGAE de Teatro 2005. Se encuentra publicada por Fundación Autor, colección Teatroautor, Madrid 2006. En 2008 fue seleccionada para participar los III Encuentros Castillo de Magalia, en Navas del Marqués. El resultado fue una lectura dramatizada dirigida por Fernando Soto. En 2010 Delirio, compañía fundada por Eva Hibernia y Júlia Bel, cumple 10 años de trayectoria artística. El montaje de Fuso Negro es uno de sus objetivos para conmemorarlo.

FUSO NEGRO


Iseo
, una jove psiquiatra, i un madur inspector de policia es coneixen a propòsit de la salvatge fugida d’un dels pacients de la psiquiatra, Fuso Negre. A partir d’aquí, entre interrogatoris i indagacions, s’entreteixeix una història de desig i amor vulnerable i vulnerat. A poc a poc l’Inspector intenta esgarrapar les escletxes de la intimitat d’Iseo investigant la seva mare, professora medievalista i per casualitat tutora d’una de les seves filles. En virtut a la seva amistat amb Silverado, un homosexual seropositiu idrogoaddicte, assistim al món secret d’Iseo i les seves trobades amb Fuso Negre. La constant tensió i perill per la fuga del boig fa que els esdeveniments es precipitin i que cada personatge d’un pas més enllà de les seves fronteres.

Per a un repartiment de quatre actors, dues dones i dos homes. Aquests quatre personatges giren al voltant d’un cinquè, Fuso Negre, personatge que tot i estarabsent és el motor de l’acció.

Fuso Negre és una obra construïda, principalment, en base el diàleg a dos. Els quatre personatges són persones frontera, amb una sensibilitat diferent, en contraposició a la màscara de les seves professions. Tots ells tenen una cosa en comú, la necessitat, per sobre de la por, d’arribar a una veritat pròpia.

Fuso Negre va ser premiada amb el Accésit al Premi Nacional SGAE de Teatre 2005. Es troba publicada per Fundació Autor, col·lecció TeatroAutor, Madrid 2006. El 2008 va ser seleccionada per participar les III Trobades Castell de Magalia, a Navas del Marquès. El resultat va ser una lectura dramatitzada dirigida per Fernando Soto. El 2010 Deliri, companyia fundada per Eva Hibernia i Júlia Bel, compleix 10 anys de trajectòria artística. El muntatge de Fuso Negre és un dels seus objectius per commemorar-ho.

DENTRO SU MEMORIADINS LA SEVA MEMORIA

DINS LA SEVA MEMORIA

Precio = 5€

La joven compañía sabadellense Las Verdes elige un texto temprano de Sergi Belbel para hacer su debut. La obra hurga en la dificultad del ser humano para comunicarse.

Ruth Martín, María Colodràs, Iris Coromines, Laura Adelantado y Alba Fernández son un grupo de amigas que, atacadas por el veneno del teatro, decidieron crear Las Verdes el año 2008. Dentro de su memoria es su primer montaje, para el que cuentan con Jordi Torras y Eulàlia Figuerola como directores. El texto de Belbel fue merecedor del premio Ciutat de Granollers de 1987 y, como dice el dramaturgo y director José Sanchis Sinisterra en el prólogo de la versión editada, “lo más fascinante de este texto es el estremecimiento sensual y pasional que sacude , sin destruirla, esta arquitectura perfecta “.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) compagina la dirección artística del Teatro Nacional de Cataluña con la creación de piezas teatrales, con gran reconocimiento de crítica y público, tanto dentro como fuera de Cataluña. Entre sus obras destacan Elsa Schneider (premio Ignasi Iglesias, 1987), Después de la lluvia (Premio Nacional de literatura dramática de la Generalidad de Cataluña, 1993-95 y Premio Serra d’Or1994), Morir (Premio Borne de Teatro, 1995), El tiempo de Plank (1999), Forasteros (premio Butaca 2005 al mejor texto y al mejor espectáculo teatral), Móvil (2005) y A la Toscana (2007).

FICHA ARTÍSTICA

Dirección: JORDI TORRAS Y EULALIA FIGUEROLA.

Intérpretes: RUTH MARTÍN, MARIA COLODRÀS, IRIS COROMINES, LAURAADELANTADO, ALBA FERNÁNDEZ.

COMPAÑÍA RESIDENTE EN EL ESTRUCH.

DINS LA SEVA MEMORIA

Preu = 5€

La jove companyia sabadellenca Les Verdes tria un text primerenc de Sergi Belbel per fer el seu debut. L’obra burxa en la dificultat de l’ésser humà per comunicar-se.

Ruth Martín, Maria Colodràs, Iris Coromines, Laura Adelantado i Alba Fernández són un grup d’amigues que, atacades pel verí del teatre, van decidir crear Les Verdes l’any 2008. Dins la seva memòria és el seu primer muntatge, per al qual compten amb Jordi Torras i Eulàlia Figuerola com a directors. El text de Belbel va ser mereixedor del premi Ciutat de Granollers de 1987 i, com diu el dramaturg i director José Sanchis Sinisterra en el pròleg de la versió editada, “el més fascinant d’aquest text és l’estremiment sensual i passional que sacseja, sense destruir-la, aquesta arquitectura perfecta”.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) compagina la direcció artística del Teatre Nacional de Catalunya amb la creació de peces teatrals, amb gran reconeixement de crítica i públic, tant dins com fora de Catalunya. Entre les seves obres destaquen Elsa Schneider (premi Ignasi Iglésias, 1987), Després de la pluja (Premi Nacional de literatura dramàtica de la Generalitat de Catalunya, 1993-95 i Premi Serra d’Or 1994), Morir (premi Born de Teatre, 1995), El temps de Plank (1999), Forasters (premi Butaca 2005 al millor text i al millor espectacle teatral), Mòbil (2005) i A la Toscana (2007).

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: JORDI TORRAS I EULÀLIA FIGUEROLA.

Intèrprets: RUTH MARTÍN, MARIA COLODRÀS, IRIS COROMINES, LAURA ADELANTADO, ALBA FERNÁNDEZ.

COMPANYIA RESIDENT A L’ESTRUCH.

PIORREA MENTALPIORREA MENTAL

PIORREA MENTALPRECIO: 5€

La compañía sabadellense El Purgatorio inicia su segunda aventura teatral llevando a escena una adaptación de un clásico contemporáneo: Dakota, de Jordi Galceran. Después de pasar la comedia por su coctelera creativa, los miembros del grupo la han rebautizado como Piorrea mental, posiblemente en homenaje a la profesión de Hipólito, el protagonista, que es estomatólogo. La “piorrea mental” se desencadena cuando Hipólito Jarama, un médico triunfador, sufre un accidente de moto y pasa dos semanas en estado de coma. Entonces, se da cuenta que tiene un poder: todo lo que sueña se convierte en realidad. En uno de sus sueños ve que la mujer le es infiel con un protésico dental y, a partir de este momento, su objetivo es evitarlo. Con un ingenio diabólico, Galceran se pregunta “y nos pregunta” ¿qué pasaría si conociéramos el futuro? Dormiríamos tranquilos?

El origen de la compañía El Purgatorio hay que buscarlo en Radio Barberà, cuando sus futuros componentes hacían un programa de humor con el mismo nombre. Enseguida dieron el salto al escenario y montaron La vida es sueño … o no!, escrita y dirigida por David Rivas. La obra se estrenó en el Teatrenou, con gran éxito de público y crítica. Rivas ha actuado en el programa piloto de humor Que no nos pase nada!, De TVE. También ha trabajado en el canal Paramount Comedy como cómico y guionista. El año 2008 fue considerado uno de los mejores monologuistas del programa por votación popular.

FICHA ARTÍSTICA

Director: David Rivas

Intérpretes: Montse Susín, Ernesto Hernández, Richi García y Víctor Campaña (voz en off)

Montaje musical: Victor Campaña

Escenografía: Artilugio

Iluminación: Jordi Bench.

Técnicos: Roberto Alonso / Rubén Millán.

Diseño publicidad: Espotpublicitat.

Fotografía: 54 Gallery.

Producción: El Purgatorio.

Compañía residente en L’Estruch.

Con la colaboración de: Ayuntamiento de Barberá del Vallés. ESPOT Publicidad. 54 Gallery.

PIORREA MENTALPREU: 10€

La companyia sabadellenca El Purgatori enceta la seva segona aventura teatral portant a escena una adaptació d’un clàssic contemporani: Dakota, de Jordi Galceran. Despres de passar la comèdia per la seva coctelera creativa, els membres del grup l’han rebatejat com a Piorrea mental, possiblement en homenatge a la professió d’Hipòlit, el protagonista, que és estomatòleg. La “piorrea mental” és desencadena quan Hipòlit Jarama, un metge triomfador, pateix un accident de moto i passa dues setmanes en estat de coma. Aleshores, s’adona que te un poder: tot el que somia és converteix en realitat. En un dels seus somnis veu que la dona li és infidel amb un protèsic dental i, a partir d’aquest moment, el seu objectiu és evitar-ho. Amb un enginy diabòlic, Galceran es pregunta “i ens pregunta” què passaria si coneguéssim el futur? Dormiríem tranquils?

L’origen de la companyia El Purgatorio cal buscar-lo a Ràdio Barberà, quan els seus futurs components feien un programa d’humor amb el mateix nom. De seguida van fer el salt a l’escenari i van muntar La vida es sueño… o no!, escrita i dirigida per David Rivas. L’obra es va estrenar al Teatreneu, amb gran èxit de públic i crítica. Rivas ha actuat en el programa pilot d’humor Que no nos pase nada!, de TVE. També ha treballat al canal Paramount Comedy com a còmic i guionista. L’any 2008 va ser considerat un dels millors monologuistes del programa per votació popular.

FITXA ARTÍSTICA

Director: David Rivas

Intèrprets: Montse Susín, Ernesto Hernández, Richi Garcia i Víctor Campanya (veu en off)

Muntatge musical: Victor Campanya

Escenografia: Artilugi

Il·luminació: Jordi Bench.

Tècnics: Roberto Alonso / Rubén Millán.

Disseny publicitat: Espotpublicitat.

Fotografia: 54 Gallery.

Producció: El Purgatori.

Companyia resident a l’Estruch.

Amb la col.laboració de: Ajuntament de Barberà del Vallès. ESPOT Publicitat. 54 Gallery.

AMERICAN BUFFALO de DAVID MAMETAMERICAN BUFFALO de DAVID MAMET

AMERICAN BUFFALO

PRECIO: 10€

Julio Manrique se enfrenta de nuevo a un texto del dramaturgo norteamericano David Mamet y crea un montaje de gran fuerza escénica. Ha sido uno de los éxitos de la temporada en el Espai Lliure.

“Di siempre la verdad. Es más fácil de recordar”. La frase es del autor dramático, novelista, guionista y director de cine David Mamet, una de las figuras más completas que ha dado la cultura norteamericana en las últimas décadas. A los tres protagonistas de American Buffalo “obra con la que Mamet se consagró internacionalmente” la verdad los hace más bien molesta: Don, el propietario de una tienda de objetos de segunda mano, vende por error una moneda por menos de lo que vale y, junto con Bob y Teach, ideará un plan para recuperarla. Estrenada en el Espai Lliure, la versión que dirige Julio Manrique es un auténtico must de la temporada, con un trío de actores que están como nunca y con una eficaz escenografía de Lluc CastellsDon, Bob y Teach son perdedores camino del fracaso, pero, como señala Manrique, la virtud de Mamet es “hacer que, en estos tres pobres diablos, nos podamos reconocer todos”. Después de dirigir Los Bosques en la Sala Beckett, a Manrique le quedaron ganas de repetir con un texto de Mamet. La austeridad del dramaturgo atrae con fuerza a un director joven que ha mostrado su talento en repetidas ocasiones y que es, además, un actor versátil. Manrique define American Buffalo como “una obra moral, una tragicomedia extraordinariamente bien construida y dialogada, llena de vigor, llena de verdad”. Entre los textos más conocidos de Mamet hay perversidad sexual en Chicago, Oleanna, Glengarry Glen Ross y El criptograma. Como director de cine cabe mencionar State and Main, una ácida comedia que logró un gran éxito en las carteleras.

FICHA ARTÍSTICA

Dirección: Julio Manrique

Intérpretes: Ivan Benet, Pol López, Marcos Rodríguez y la colaboración de Andrew Tarbet como locutor de radio

Traducción: Cristina Genebat

Escenografía: Lluc Castells con la colaboración de Irene Martínez Armengol

Iluminación: Jaume Ventura

Espacio sonoro: Dani Aznar

Vídeo: Marc Lleixà

Ayudante de dirección: Norbert Martínez

Alumna en prácticas de dirección del Instituto del Teatro: Judith Pujol

Utilería: Marta Castells.

Vestuario: Maria Armengol.

Caracterización: Ignasi Ruiz.

Producción: Teatre Lliure.

Agradecimientos: Nau Ivanow.


AMERICAN BUFFALO

PREU: 10€

Julio Manrique s’enfronta de nou a un text del dramaturg nord-americà David Mamet i crea un muntatge de gran força escènica. Ha estat un dels èxits de la temporada a l’Espai Lliure.

“Digues sempre la veritat. És més fàcil de recordar”. La frase és de l’autor dramàtic, novel·lista, guionista i director de cinema David Mamet, una de les figures més completes que ha donat la cultura nord-americana en les darreres dècades. Als tres protagonistes d’American Buffalo “obra amb la què Mamet es va consagrar internacionalment” la veritat els fa més aviat nosa: Don, el propietari d’una tenda d’objectes de segona mà, ven per error una moneda per menys del que val i, juntament amb Bob i Teach, idearà un pla per recuperar-la. Estrenada a l’Espai Lliure, la versió que dirigeix Julio Manrique és un autèntic must de la temporada, amb un trio d’actors que estan com mai i amb una eficaç escenografia de Lluc Castells. Don, Bob i Teach són perdedors camí del fracàs, però, com assenyala Manrique, la virtut de Mamet és “fer que, en aquests tres pobres diables, ens hi puguem reconèixer tots”.Després de dirigir Els Boscos a la Sala Beckett, a Manrique li van quedar ganes de repetir amb un text de Mamet. L’austeritat del dramaturg atrau amb força a un director jove que ha mostrat el seu talent en repetides ocasions i que és, a més, un actor versàtil. Manrique defineix American Buffalo com “una obra moral, una tragicomèdia extraordinàriament ben construïda i dialogada, plena de vigor, plena de veritat”. Entre els textos més coneguts de Mamet hi ha perversitat sexual a Chicago, Oleanna, Glengarry Glen Ross i El criptograma. Com a director de cinema cal esmentar State and Main, una àcida comèdia que va aconseguir un gran èxit a les cartelleres.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció: Julio Manrique

Intèrprets: Ivan Benet, Pol López, Marc Rodríguez i la col·laboració d’Andrew Tarbet com a locutor de ràdio

Traducció: Cristina Genebat

Escenografia: Lluc Castells amb la col·laboració d’Irene Martínez Armengol

Il·luminació: Jaume Ventura

Espai sonor: Dani Aznar

Vídeo: Marc Lleixà

Ajudant de direcció: Norbert Martínez

Alumna en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre: Judith Pujol

Utilleria: Marta Castells.

Vestuari: Maria Armengol.

Caracterització: Ignasi Ruiz.

Producció: Teatre Lliure.

Agraiments: Nau Ivanow.

AVATARAVATAR

AVATAR

Precio = 10€

El cuerpo en vivo interactúa con la imagen diseñada por ordenador. Erre que Erre presenta un solo en que la intérprete está en constante diálogo con el software y describe imágenes de inusitada potencia.

Erre que Erre es sinónimo de escena vanguardista. A lo largo de catorce años esta compañía barcelonesa ha modelado un concepto artístico honesto en que, lisa y llanamente, el cuerpo es la herramienta de escritura y el movimiento, el motor. Sin más artificios. Ahora, con Avatar, entran en el nuevo territorio de la interactividad entre la imagen diseñada en el ordenador y el cuerpo en vivo y dibujan dos mundos inquietantes paralelos: el espacio tangible y el espacio de los deseos. En el solo, la intérprete está en constante diálogo con el software, toma decisiones, juega con su propio avatar virtual y describe imágenes de una potencia visual inusitada. Con la nueva propuesta, los de Erre que Erre se empeñan en conseguir que los ‘descreídos tecnológicos’ se conviertan conversos.

La compañía nació en Barcelona en 1996 gracias a la unión de seis bailarines provenientes de diversas ciudades: Murcia, Ponferrada (León), Jaén (Andalucía. Desde entonces, el grupo no para de crecer y de pisar fuerte los escenarios de Cataluña , del Estado español y del resto del mundo. Con su primera pieza, Despegando sombras del suelo, consiguieron el primer premio en el X Certamen Coreográfico de Madrid y la catarata de galardones no cesa. El segundo montaje es Dando forma a la nada (accésit Ricard Moragas, 1996), Pensamientos despeinados (premio Artes Escénicas en Lleida, 2001) y con el tercero, Vaivén, obtienen un gran éxito y hacen la primera gira por Europa.

A partir de 2001 inician la aventura con la videodanza. Divadlo, APAAI y Mitsune son creaciones que, a día de hoy, ya han dado muchas vueltas por los festivales de todo el mundo. De 2005 son Deberían llover cristales y Escupir en el tiempo (este último consigue el premio Max como mejor espectáculo de danza 2008). El Teatro Nacional de Cataluña coproduce con Erre que Erre el espectáculo No pesa el corazón de los veloces en el año 2008, con dirección de Antonio Calvo y música del grupo Balago.

FICHA ARTÍSTICA

Concepto e interpretación: Mariangeles G. Angulo y Román Torre

Coreografía: Mariangeles G. Angulo

Visuales, montaje: Román Torre

Programación del software: Román Torre y Ping Pong Technologies

Ayudante de dirección: Mario G. Sáez

Asesor de movimiento: Víctor Zambrana

Asistencia de dirección coreográfica del Instituto del Teatro: Margherita Bergamo

Música: David Crespo

Iluminación: Carles Rigual

Diseño gráfico: Kike Segurola

Vestuario: Kike Palma

AVATAR

PREU = 10€

El cos en viu interactua amb la imatge dissenyada per ordinador. Erre que Erre presenta un solo en què la intèrpret està en constant diàleg amb el programari i descriu imatges d’inusitada potència.

Erre que Erre és sinònim d’escena avantguardista. Al llarg de catorze anys aquesta companyia barcelonina ha modelat un concepte artístic honest en què, ras i curt, el cos és l’eina d’escriptura i el moviment, el motor. Sense més artificis. Ara, amb Avatar, entren en el nou territori de la interactivitat entre la imatge dissenyada a l’ordinador i el cos en viu i dibuixen dos móns inquietants paral·lels: l’espai tangible i l’espai dels desitjos. En el solo, la intèrpret està en constant diàleg amb el software, pren decisions, juga amb el seu propi avatar virtual i descriu imatges d’una potència visual inusitada. Amb la nova proposta, els d’Erre que Erre s’entossudeixen a aconseguir que els ‘descreguts tecnològics’ esdevinguin conversos.

La companyia va néixer a Barcelona el 1996 gràcies a la unió de sis ballarins provinents de diverses ciutats: Múrcia, Ponferrada (Lleó), Jaén (Andalusia. Des d’aleshores, el grup no para de créixer i de trepitjar fort pels escenaris de Catalunya, de l’Estat espanyol i de la resta del món. Amb la seva primera peça, Despegando sombras del suelo, van aconseguir el primer premi al X Certámen Coreográfico de Madrid i la cataracta de guardons no cessa. El segon muntatge és Dando forma a la nada (accèssit Ricard Moragas, 1996), Pensamientos despeinados (premi Arts Escèniques a Lleida, 2001) i amb el tercer, Vaivén, obtenen un gran èxit i fan la primera gira per Europa.

A partir del 2001 inicien l’aventura amb la videodansa. Divadlo, APAAI i Mitsune són creacions que, a dia d’avui, ja han donat moltes voltes pels festivals de tot el món. Del 2005 són Deberían llover cristales i Escupir en el tiempo (aquest darrer aconsegueix el premi Max com a millor espectacle de dansa 2008). El Teatre Nacional de Catalunya coprodueix amb Erre que Erre l’espectacle No pesa el corazón de los veloces l’any 2008, amb direcció d’Antonio Calvo i música del grup Balago.

FITXA ARTÍSTICA

Concepte i interpretació: Mariangeles G. Angulo i Román Torre

Coreografia: Mariangeles G. Angulo

Visuals, muntatge: Román Torre

Programació del programari: Román Torre i Ping Pong Technologies

Ajudant de direcció: Mario G. Sáez

Assessor de moviment: Víctor Zambrana

Assistència de direcció coreogràfica de l’Institut del Teatre: Margherita Bergamo

Música: David Crespo

Il·luminació: Carles Rigual

Disseny gràfic: Kike Segurola

Vestuari: Kike Palma

EL MAL MENOREL MAL MENOR

EL MAL MENORPRECIO: 10€

¿Cuál es la fábrica más grande de ficción? Los medios de comunicación. ¿Qué es la realidad? Lo que sale por la televisión. Son las contradicciones de los miembros de la compañía loscorderos.sc que, a la hora de hablar de rebaños humanos, saben bastante. El mal menor es el último espectáculo que ha salido de su establo creativo y pasto para los escenarios proclamando verdades y rompiendo el silencio de los corderos. Remix, bombardeo, predicción, colección de despropósitos, El mal menor se encuentra a medio camino del reality poético y de la pornografía emocional. Un espectáculo multiusos basado en hechos reales, en riguroso directo, con ficción de la buena y patéticas fieras escénicas. Un espacio que habla de la ficción del poder y del poder de la ficción. Es, el mal menor, la mejor opción? Loscorderos.sc, con su teatrodirigido al instinto, “están en ello”.

Creada en 2003, Loscorderos.sc reúne los talentos de David Climent y Pablo Molinero, ambos pertenecientes a la misma generación (la de 1977) y en la misma provincia, Castellón. El primer trabajo fue Crónica de José Agarrotado que, en 2006, recibe el premio Aplauso Sebastià Gasch en Barcelona, ​​con esta valoración del jurado: “Se valora el riesgo en nuevas propuestas de comunicación, donde todos losregistros están cuidados al detalle , dejando entrever un humildad en escena quepermite palpar humanidad, entrega y trabajo en equipo (…) Desemboca en una valiente apuesta de danza y teatro que demuestra una clara evolución en las artesescénicas “. Las siguientes producciones fueron El hombre visible (2007), Tocamos a dos balas por cabeza (2008) y A la intemperie (2008). Loscorderos.sc es un proyecto teatral que no quiere estar supeditado a la palabra y por eso su teatro no parte de ningún texto dramático. Les gusta definir lo que hacen como “teatro bastardo”, combinando técnicas y disciplinas escénicas diferentes (texto, danza, acrobacia, clown …).EL MAL MENORPREU: 10€

Quina és la fàbrica més gran de ficció? Els mitjans de comunicació. Què és la realitat? El que surt per la televisió. Són les contradiccions dels membres de la companyia loscorderos.sc que, a l’hora de parlar de ramats humans, en saben prou. El mal menor és el darrer espectacle que ha sortit del seu estable creatiu i pastura pels escenaris proclamant veritats i trencant el silenci dels anyells. Remix, bombardeig, predicció, col·lecció de despropòsits, El mal menor es troba a mig camí del reality poètic i de la pornografia emocional. Un espectacle multiusos basat en fets reals, en rigorós directe, amb ficció de la bona i patètiques feres escèniques. Un espai que parla de la ficció del poder i del poder de la ficció. És, el mal menor, la millor opció? Loscorderos.sc, amb el seu teatre adreçat a l’instint, “estan en ello”.

Creada el 2003, Loscorderos.sc reuneix els talents de David Climent i Pablo Molinero, ambdós pertanyents a la mateixa generació (la de 1977) i a la mateixa província, Castelló. El primer treball va ser Crónica de José Agarrotado que, l’any 2006, rep el premi Aplaudiment Sebastià Gasch a Barcelona, amb aquesta valoració del jurat: “Es valora el risc en noves propostes de comunicació, on tots els registres estan cuidats al detall, deixant entreveure un humilitat en escena que permet palpar humanitat, entrega i treball en equip (…) Desemboca en una valenta aposta de dansa i teatre que demostra una clara evolució en les arts escèniques”. Les següents produccions van ser El hombre visible (2007), Tocamos a dos balas por cabeza (2008) i A la intemperie (2008). Loscorderos.sc és un projecte teatral que no vol estar supeditat a la paraula i per això el seu teatre no parteix de cap text dramàtic. Els agrada definir el que fan com a “teatro bastardo”, combinant tècniques i disciplines escèniques diferents (text, dansa, acrobàcia, clown…).

NO MATARÁSNO MATARÀS

NO MATARÁS

Dirigido a un público adulto, “No matarás” representa unos acontecimientos extraordinarios en la vida cotidiana de los espacios públicos de la ciudad.

Mezclando ingeniosamente la figura del juglar popular y la acción teatral más visual y física, se consigue crear un folleto de sangre e hígado, un cómic fantástico en el que crimen, pasión, misterio y corrupción se mezclan de manera hilarante en una sátira sin concesiones de estética impactante.

DIRECCIÓN: Jordi Vilà

ACTORES: Ireneo Trans Gabriel Molina Guillermo Fernández Paula Isiegas

DISEÑO DE LUZ: Nani Valls

ARTEFACTOS: Alfred Casas

VESTUARIO: Giulia Botones

ORGANIZACIÓN TÉCNICA: Marta Bayer.

UNA PRODUCCIÓN DE: Criaturas y Centro de artes escénicas de Reus.

NO MATARÁS

Dirigit a un públic adult, “No Matarás” infiltra uns esdeveniments extraordinaris dins la vida quotidiana dels espais públics de la ciutat.

Barrejant enginyosament la figura del joglar popular i l’acció teatral més visual i física, s’aconsegueix crear un fulletó de sang i fetge, un còmic fantàstic en què crim, passió, misteri i corrupció es barregen de manera hilarant en una sàtira sense concessions d’estètica impactant.

DIRECCIÓ: Jordi Vilà

ACTORS: Ireneu Tranis Gabriel Molina Guillem Fernández Paula Isiegas

DISSENY DE LLUM: Nani Valls

ARTEFACTES: Alfred Casas

VESTUARI: Giulia Grumi

ORGANITZACIÓ TÈCNICA: Marta Bayer.

UNA PRODUCCIÓ DE: Criatures y Centre d’arts escèniques de Reus.


CAMARADA KCAMARADA K

CAMARADA KPRECIO: 10€

Producciones del Mar adapta los tragicómicos textos del escritor ruso Daniil Kharms y presenta un montaje muy elogiado por la crítica. Bellviure, autor y director, rinde homenaje al autor más desconocido de la vanguardia rusa del siglo XX.

Febrero de 1942: el escritor ruso Daniil Kharms muere de hambre en un hospital psiquiátrico de Leningrado, donde el poder estalinista lo había recluido. A los 37 años. Dos días después, su mujer y un amigo recuperan la maleta donde Kharms había guardado sus manuscritos. El tesoro se salva y cuarenta años más tarde los escritos salen de la oscuridad. Creando en medio de durísimas condiciones, el verbo irónico, satírico, fantasioso y surrealista de Kharms escapa de las cenizas del olvido.El espectáculo Camarada K, de la compañía Producciones del Mar, ilumina, con intensidad cegadora, una de las figuras de una generación literaria perdida, cortada de raíz por la represión estalinista. La lista de adjetivos para este montaje podría ser larguísima. Vayan por delante estos: excepcional, cuidadoso, genial, brillante, impecable y conmovedor. Una impresionante lección teatral con el director Joan Carles Bellviure a la cabeza. Daniil Kharms (1905-1942) se incluye en la corriente del surrealismo y del absurdo. Autor, sobre todo, de poesía y de relatos breves, sobrevivió gracias a la literatura infantil. Aun así, acabaría sus días en un sanatorio, tachado de enemigo del Soviet, una acusación que las autoridades estalinistas utilizaron para arremeter contra todo aquel que no estuviera dispuesto a alabar el poder incondicionalmente. Kharms (nombre de plume de Daniil Ivánovich Iuvatxov) fue un agudo observador de la realidad que le rodeaba y sus miniaturas literarias son siempre trágicas y narran escenas de la pobreza y la opresión a través de símbolos fantásticos y satíricos. El espectáculo de Producciones del Mar se configura a partir de los diarios, la correspondencia, la producción literaria y la vida de Kharms y ha sido recibido por la crítica como uno de los mejores montajes de las últimas temporades. Produccions del Mar se constituyó en diciembre de 2005 y, desde enero de 2006, se hace cargo de la gestión de la sala Teatro del Mar, en Palma de Mallorca.Su primer espectáculo fue Secuencias, 4 ficciones de hoy, dirigido por Joan Carles Bellviure. Hombre polifacético, Bellviure ha compaginado su actividad como actor con la de dramaturgo y director y ha trabajado con compañías como la de Toni Albà, Comédie de Picardie, Theatre de la Jacquerie, Theatre Romain Rolland y Iguana Teatre.

FICHA ARTÍSTICA

Autor director, Juan Carlos Bellviure

A partir de textos de Daniil Kharms

Interpretes, Sergi Baos, Margalida Grimalt, Joan Manel Vadell

Espai escénico / diseño gráfico y ayudante de dirección, Miguel Ángel Joan

Iluminación, Miquel Fullana

www.produccionsdelmar.comCAMARADA KPREU: 10€

Produccions del Mar adapta els tragicòmics textos de l’escriptor rus Daniil Kharms i presenta un muntatge molt elogiat per la crítica. Bellviure, autor i director, ret homenatge a l’autor més desconegut de l’avantguarda russa del segle XX.

Febrer de 1942: l’escriptor rus Daniil Kharms mor de gana en un hospital psiquiàtric de Leningrad, on el poder estalinista l’havia reclòs. Als 37 anys. Dos dies després, la seva dona i un amic recuperen la maleta on Kharms havia guardat els seus manuscrits. El tresor se salva i quaranta anys més tard els escrits surten de la foscor. Creant enmig de duríssimes condicions, el verb irònic, satíric, fantasiós i surrealista de Kharms s’escapa de les cendres de l’oblit. L’espectacle Camarada K, de la companyia Produccions del Mar, il·lumina, amb intensitat encegadora, una de les figures d’una generació literària perduda, tallada de soca-rel per la repressió estalinista. La llista d’adjectius per a aquest muntatge podria ser llarguíssima. Vagin per endavant aquests: excepcional, acurat, genial, brillant, impecable i commovedor. Una colpidora lliçó teatral amb el director Joan Carles Bellviure al capdavant. Daniil Kharms (1905-1942) s’inclou en el corrent del surrealisme i de l’absurd. Autor, sobretot, de poesia i de relats breus, va sobreviure gràcies a la literatura infantil. Tot i així, acabaria els seus dies en un sanatori, titllat d’enemic del Soviet, una acusació que les autoritats estalinistes van utilitzar per arremetre contra tothom qui no estigués disposat a lloar el poder incondicionalment. Kharms (nom de plume de Daniil Ivànovitx Iuvatxov) va ser un agut observador de la realitat que el rodejava i les seves miniatures literàries són sempre tràgiques i narren escenes de la pobresa i l’opressió a través de símbols fantàstics i satírics. L’espectacle de Produccions del Mar es configura a partir dels diaris, la correspondència, la producció literària i la vida de Kharms i ha estat rebut per la crítica com un dels millors muntatges de les darreres temporades. Produccions del Mar es va constituir el desembre de 2005 i, des de gener de 2006, es fa càrrec de la gestió de la sala Teatre del Mar, a Palma de Mallorca. El seu primer espectacle va ser Seqüències, 4 ficcions d’avui, dirigit per Joan Carles Bellviure. Home polifacètic, Bellviure ha compaginat la seva activitat com a actor amb la de dramaturg i director i ha treballat amb companyies com la de Toni Albà, Comédie de Picardie, Theatre de la Jacquerie, Theatre Romain Rolland i Iguana Teatre.

FITXA ARTÍSTICA

Autor director, Joan Carles Bellviure

A partir de textos de Daniil Kharms

Intèrprets, Sergi Baos, Margalida Grimalt, Joan Manel Vadell

Espai escènic/disseny gràfic i ajudant de direcció, Miquel Àngel Joan

Il·luminació, Miquel Fullana

www.produccionsdelmar.com


PRINCIPIOS OPUESTOSPRINCIPIS OPOSATS

 

PRINCIPIOS OPUESTOS

Encuentro entre dos creadores e intérpretes que se muestran interesados en la idea del ritmo como elemento unificador de su propuesta.

El ritmo facilita el encuentro entre dos formas de concebir la vida tan dispares como afines: una espiritual y otra racional. Dos concepciones que no son más que grados de una misma cosa, los dos polos de un mismo ser. Opuestos idénticos en naturaleza pero diferentes en grado, cuyos extremos están en permanente contacto.

El ritmo es el hilo conductor que nos permite avanzar y hacernos visibles, dando la sensación de que podemos controlar el tiempo y crear universos comunes a partir de dos puntos de vista diferentes. La utilización de la música en directo, el cuerpo y la interacción entre cuerpo e imagen proyectada a través de la tecnología mapping configuran un todo donde los principios opuestos se desarrollan. En definitiva, los siete principios herméticos aparecidos en El Kybalion son los puntos de partida para la concepción de este espectáculo. Dichos principios son los siguientes: mentalismo, correspondencia, vibración, polaridad, ritmo, causa y efecto y generación.

Companyia resident a L’Estruch.

PRINCIPIOS OPUESTOS

Trobada entre dos creadors i intèrprets que es mostren interessats en la idea del ritme com a element unificador de la seva proposta.

El ritme facilita la trobada entre dues formes de concebre la vida tan dispars com afins: una espiritual i una altra racional. Dues concepcions que no són més que graus de una mateixa cosa, els dos pols d’un mateix ésser. Oposats idèntics en naturalesa però diferents en grau, els extrems estan en permanent contacte.

El ritme és el fil conductor que ens permet avançar i fer-nos visibles, donant la sensació que podem controlar el temps i crear universos comuns a partir de dos punts de vista diferents. La utilització de la música en directe, el cos i la interacció entre cos i imatge projectada a través de la tecnologia mapping configuren un tot on els principis oposats es desenvolupen. En definitiva, els set principis hermètics apareguts a El Kybalion són els punts de partida per a la concepció d’aquest espectacle. Aquests principis són els següents: mentalisme, correspondència, vibració, polaritat, ritme, causa i efecte i generació.

Companyia resident a l’Estruch.

REFUGIADOSREFUGIATS

REFUGIATS

Precio = 10€

“Bienvenidos a Refugiados, el nuevo reality de nuestra cadena. En este programa nuestros concursantes son refugiados de guerra que tienen que competir para conseguir un premio: un fantástico permiso de residencia … ¿Qué deben hacer? Pues contar la historia más conmovedora, más triste, más humana … Y ustedes, desde casa, sólo tendrán que votar. No se retiren. Volvemos después de la publicidad “.


La compañía local Kakaiba presenta Refugiados, un texto en el que el dramaturgo y guionista televisivo Sergi Pompermayer retrata el periodismo que hace mercadeo con las personas, planta cara a los estamentos político y militar y muerde contra los demagogos, la publicidad, el belicismo y el público anestesiado.

La obra que presenta la Asociación Artística Kakaiba no pretende presentar un lenguaje estético y visual “que quede bien”. “Si apartamos los ojos de los personajes”, explican, “nos permitimos el lujo de imaginar calles llenas de barro, casas derribadas, despachos blancos y tanques de combate en cada esquina. Sin embargo, no queremos hablar de esta gran guerra que se nos escapa de las manos, sino de alrededor de cada uno de estos personajes que, si observamos y analizamos a fondo, no nos permiten escapar de unos límites de putrefacción, decadencia, desesperación y angustia, que nos llevan a la creación desde del actor “. Kakaiba se creó a principios del 2009 con el objetivo de reunir gente con ganas de hacer teatro. Ya tiene un espectáculo montado, Dakota, de Jordi Galceran, y está trabajando en el texto de Dario Fo Muerte accidental de un anarquista. Refugiados es el segundo texto teatral de Sergi Pompermayer, muy conocido como guionista de series como Plats bruts, Jet Lag y Lo Cartanyà.


Autor: Sergi Pompermayer.

Dirección: Marçal Bayona.

Intérpretes: Ariadna Pastor, Lluís Bosch, Vicente Peig, Jordi Silvestre, Esperanza Vegas, David Torres, Arnau Gil, Pedro Campoy, Carlos Campoy, Luis Moral, Pol Campoy, Oriol Camps, Ricardo Salvá.

Escenografía: Pol Blanco.

REFUGIATS

Preu = 10€

“Benvinguts a Refugiats, el nou reality de la nostra cadena. En aquest programa els nostres concursants són refugiats de guerra que han de competir per aconseguir un premi: un fantàstic permís de residència… Què han de fer? Doncs explicar la història més commovedora, més trista, més humana… I vostès, des de casa, només hauran de votar. No es retirin. Tornem després de la publicitat”.


La companyia local Kakaiba presenta Refugiats, un text en què el dramaturg i guionista televisiu Sergi Pompermayer retrata el periodisme que fa mercadeig amb les persones, planta cara als estaments polític i militar i mossega contra els demagogs, la publicitat, el bel·licisme i el públic anestesiat.

L’obra que presenta l’Associació Artística Kakaiba no pretén presentar un llenguatge estètic i visual “que quedi bé”. “Si apartem els ulls dels personatges”, expliquen, “ens permetem el luxe d’imaginar carrers plens de fang, cases enderrocades, despatxos blancs i tancs de combat a cada cantonada. No obstant això, no volem parlar d’aquesta gran guerra que se’ns escapa de les mans, sinó del voltant de cadascun d’aquests personatges que, si observem i analitzem a fons, no ens permeten escapar d’uns límits de putrefacció, decadència, desesperació i angoixa, que ens porten a la creació des de l’actor”. Kakaiba es va crear a principis del 2009 amb l’objectiu de reunir gent amb ganes de fer teatre. Ja té un espectacle muntat, Dakota, de Jordi Galceran, i està treballant en el text de Dario Fo Mort accidental d’un anarquista. Refugiats és el segon text teatral de Sergi Pompermayer, molt conegut com a guionista de sèries com Plats bruts, Jet Lag i Lo Cartanyà.


Autor:
 Sergi Pompermayer.

Direcció: Marçal Bayona.

Intèrprets: Ariadna Pastor, Lluís Bosch, Vicenç Peig, Jordi Silvestre, Esperança Vegas, David Torres, Arnau Gil, Pere Campoy, Carles Campoy, Lluís Moral, Pol Campoy, Oriol Camps, Ricard Salvà.

Escenografia: Pol Blanco.