PRECIO: 30€

Seminario Caja de Herramientas,

POLÍTICAS DEL PERFORMATIVO

Caja de Herramientas es un ciclo de seminarios de lectura en torno a un eje temático. De la misma manera que Michel Foucault entendía la filosofía como una caja de herramientas para la acción, este ciclo pretende poner al alcance de los y las participantes, textos, vídeos y documentos ensayísticos el debate activo y colaborativo.

“El siglo XXI será performativo”, vaticinó el teórico Jon McKenzie en 2001. “Políticas del Performativo” analiza la performatividad como categoría y como método de análisis en los ámbitos cultural, lingüístico, social, científico, artístico o económico, mediante los textos de autores como Richard Schechner, Judith Butler, Jon McKenzie, George Yúdice o Della Pollock, entre otros.

Políticas del Performativo cuenta con la dirección de Judith Vidiella, doctora en Estudios de Performance y Feminismo, y miembro del grupo de performance Corpus Deleicti.

Complementariamente, el seminario contará con la participación de varios especialistas en la materia como en Pau Alsina (Artnodes / UOC) o el Colectivo Fractales de la UAB.

Pre-inscripción: Para participar es necesario enviar la propuesta de participación en almudena@ajsabadell.cat, poniendo en el asunto “Participación Políticas del Performativo”. Junto con la solicitud de participación, se pide un breve CV para conocer el perfil de las personas interesadas, explicitando si se tienen conocimientos previos o no sobre el tema (no es imprescindible tenerlos), así como especificando también, si se tiene un nivel de comprensión lectora del inglés, para facilitar la coordinación la selección de los textos más adecuados para el grupo de lectura.

Duración del taller: El taller está dividido en cinco sesiones, con una periodicidad quincenal. Las tres primeras sesiones serán el 13 y 27 de mayo, 10 de junio, las dos últimas serán el 7 y 21 de octubre de 2011.PREU: 30€

Seminari Capsa d’Eines,

POLÍTIQUES DEL PERFORMATIU

Capsa d’Eines és un cicle de seminaris de lectura a l’entorn d’un eix temàtic. De la mateixa manera que Michel Foucault entenia la filosofia com una capsa d’eines per a l’acció, aquest cicle pretén posar a l’abast dels i les participants, textos, vídeos i documents assagístics pel debat actiu i col·laboratiu.

”El segle XXI serà performatiu”, vaticinà el teòric Jon McKenzie el 2001. “Polítiques del Performatiu” analitzala performativitat com a categoria i com a mètode d’anàlisi en els àmbits cultural, lingüístic, social, científic, artístic o econòmic, mitjançant els textos d’autors com Richard Schechner, Judith Butler, Jon McKenzie, George Yúdice o Della Pollock, entre d’altres.

Polítiques del Performatiu compta amb la direcció de Judit Vidiella, doctora en Estudis de Performance i Feminisme, i membre del grup de performance Corpus Deleicti.

Complementàriament, el seminari comptarà amb la participació de diversos especialistes en la matèria com ara en Pau Alsina (Artnodes/UOC) o el Col.lectiu Fractals de la UAB.

Pre-inscripció: Per a participar-hi cal enviar la proposta de participació a almudena@ajsabadell.cat, tot posant en l’assumpte “Participació Polítiques del Performatiu”. Juntament amb la sol·licitud de participació, es demana un breu CV per conèixer el perfil de les persones interessades, explicitant si es tenen coneixements previs o no sobre el tema (no és imprescindible tenir-los), així com especificant també, si es té un nivell de comprensió lectora de l’anglès, per tal de facilitar a la coordinació la selecció dels textos més adients per al grup de lectura.

Durada del taller: El taller està dividit en cinc sessions, amb una periodicitat quinzenal. Les tres primeres sessions seran el 13 i 27 de maig, 10 de juny, les dues últimes seran el 7 i 21 d’octubre de 2011.

CLEANING THE HOUSE

Rita Rodriguez, nació A Coruña, 1981. Licenciada en BB AA por la Universidad de Vigo en las especialidades de Escultura, Diseño y Audiovisuales y DEA en Escultura. Ha participado en importantes exposiciones individuales y desde 2000 y, tras su estancia en Londres y Berlín, su obra ha ido adquiriendo interés dentro de los parámetros del arte de acción. el trabajo de Rita Rodríguez toca varias vertientes desde el vídeo, la instalación, la performance… siempre desde una personal visión escultorica. La artista tiene como manifiesto general de sus propuestas: “la tensión generada entre la esencia irracional del ser humano y las pautas sociales de las que emana un equilibrio inestable que permite llegar a una “sublimación” agradable “de esta manera utiliza muchas veces el juego de sociales frente al sistema, al que dice pertenecer y dentro de éste, de manera cómplice, trabaja la ironía. Trabaja con materiales simples, aclara: “con lo que tengo más a mano” y muchas veces con la participación del público.CLEANING THE HOUSE

Rita Rodriguez, va néixer  A Coruña, 1981. Llicenciada en BB AA per la Universitat de Vigo en les especialitats d’Escultura, Disseny i Audiovisuals i DEA en Escultura. Ha participat en importants exposicions individuals i des de 2000 i, després de la seva estada a Londres i Berlín, la seva obra ha anat adquirint interès dins dels paràmetres de l’art d’acció.El treball de Rita Rodríguez toca diverses vessants des del vídeo, la instal lació, la performance… sempre des d’una personal visió escultòrica. L’artista té com a manifest general de les seves propostes: “la tensió generada entre l’essència irracional de l’ésser humà i les pautes socials de les quals emana un equilibri inestable que permet arribar a una” sublimació “agradable” d’aquesta manera utilitza moltes vegades el joc de socials enfront del sistema, al qual diu pertànyer i dins d’aquest, de manera còmplice, treballa la ironia. Treballa amb materials simples, aclareix: “amb el que tinc més a mà” i moltes vegades amb la participació del públic.

Els dies 29 i 30 d’abril amb la celebració del dia internacional de la dansa KonicThtr i Nauestruch/Mediaestruch fan una performance de dansa participativa amb Low lives de New York amb música en directe d’Alain Baumann i Rosa Sanchez en el moviment. No tu pots perdre!, per streaming el 29 de 20.00 a 23.00, i/o en directe el dia 30 d’abril a l’estruch.

Una Performer de dansa participativa de Konicthrt amb Alain Baumann i la seva composició sonora de talls de converses telefòniques que activen els sensors de moviment de la performer Rosa Sánchez. L’acció performativa es retransmetrà en directe per streaming a través de www.koniclab.info o de manera presencial a NAUESTRUCH el dia 30. Sota el paraigües de LOWLIVES3 de New York.

Low Lives és una exhibició internacional en multi-escenaris d’obres performatives en viu a través d’ internet, dedicada a la perfomance interdisciplinar amb enfoc cap a la nova coreografia.

Konic Thtr és una plataforma artística amb base a Barcelona dedicada a la creació contemporània en la confluència d’art, ciència i noves tecnologies. Konic Thtr treballa en l’àmbit cultural internacional, on és reconegut com a pioner en la utilització i la incorporació de tecnologia interactiva en projectes de creació. Acaba de presentar a l’Antic Teatre de Barcelona la seva última creació Before the Beep que te previst girar per New York, Sao Paolo, Bahia, Beijing, Shangai i diferents ciutats d’Europa.

SPEAKING CORNER, EL ESPECTÁCULO.
La conferencia como práctica performática.

Martes 26 de Abril, 19:30 h. Teatro de L’Estruch, Fábrica de las Artes en Vivo. San Isidro, desde 140 hasta 08.208-Sabadell

Entrada libre.

www.lestruch.cat / nauestruch

Últimamente, la conferencia está convirtiendo en un género artístico en sí mismo. Entrando en el terreno de las artes escénicas, las maneras de presentar los contenidos se refinan y se amplían performàticament. En el siglo de la performatividad, la conferencia es la reina.

Speaking Corner ha sido el taller Tacres 2011, dirigido por el artista Antonio Ortega y en colaboración con Escola Illa, en torno a la conferencia como práctica performática.

speakingcorner.tumblr.com

El martes 26, en el Teatro de L’Estruch, los artistas participantes en el taller presentarán los resultados de su investigación. Un experimento de espectáculo teatral configurado en base a una serie de breves conferencias.

Speaking Corner, El Espectáculo mostrará las ponencias performativas de Alejandra Mizrahi, Ariadna Parreu, Jordi Ferreiro, Anna Moreno, Ainara Elgoibar, Núria Güell, Consuelo Llupià, Jose Begega, Helena Kotnik, Antoni Hervás, Noelia Pérez, Christina Schultz y Laia Estruch.

——————————————————————————————-

¿Como ir a L’Estruch desde Barcelona? Para aquellos que deseen subir a Sabadell desde Barcelona acompañados, un grupo saldrá desde San Andrés Arte Contemporáneo (Centro Cívico Sant Andreu, Gran de Sant Andreu 111, 08030 Barcelona) el mismo martes a las 6 de la tarde. Se ruega puntualidad.SPEAKING CORNER, L’ESPECTACLE.
La conferència com a pràctica performàtica.

Dimarts 26 d’Abril, 19:30h. Teatre de L’Estruch, Fàbrica de les Arts en Viu. Sant Isidre, 140 – 08208-Sabadell

Entrada lliure.

www.lestruch.cat/nauestruch

Darrerament, la conferència està esdevenint un gènere artístic en sí mateix. Entrant en el terreny de les arts escèniques, les maneres de presentar els continguts es refinen i s’amplien performàticament. En el segle de la performativitat, la conferència és la reina.

Speaking Corner ha estat el taller Tacres 2011, dirigit per l’artista Antonio Ortega i en col·laboració amb Escola Illa, a l’entorn de la conferència com a pràctica performàtica.

speakingcorner.tumblr.com

El dimarts 26, al Teatre de L’Estruch, els artistes participants al taller presentaran els resultats de la seva investigació. Un experiment d’espectacle teatral configurat en base d’un seguit de breus conferències.

Speaking Corner, L’Espectacle mostrarà les ponències performatives de Alejandra Mizrahi, Ariadna Parreu, Jordi Ferreiro, Anna Moreno, Ainara Elgoibar, Núria Güell, Consol Llupià, Jose Begega, Helena Kotnik, Antoni Hervás, Noelia Pérez, Christina Schultz i Laia Estruch.

——————————————————————————————-

Com anar a L’Estruch des de Barcelona? Per a aquells que desitgin pujar a Sabadell des de Barcelona acompanyats, un grup sortirà des de Sant Andreu Art Contemporani (Centre Cívic Sant Andreu, Gran de Sant Andreu 111, 08030 Barcelona) el mateix dimarts a les 6 de la tarda. Es prega puntualitat.

Barbapapá (1998-2011)

Esta es una acción breve, como es habitual en mí. Una acción breve pero con un periodo de formalización de 13 años. Lo hubiera podido hacer en 1998 pero me alegro de que no hubiese sido así. A lo largo de los años pensé mucho en ella y en ejecutarla (*), pero nunca lo hacía. Esperaba. Luego la dejé reposar largamente pero siempre me ha acompañado. Con el transcurso del tiempo ha ido adquiriendo más sentido y al ser ahora trece años mayor, con el cambio físico y vital que ello supone, le da un valor añadido. Ahora finalmente creo haber encontrado la mejor manera de hacerla en el mejor momento posible. (*) Ejecutar-la es un buen plazo para una acción: en el momento que la haces, la matas, para que viva en otros o se olvide.

BORJA ZABALA

Borja Zabala (BZ) después de una década de intensa actividad, decide retirarse de la escena pública performativa el 26 de enero a las 20.30hy lo hace y llama a la acción “Virreal performance” en el ciclo de acciones que Carles Hac Mor y Esther Xargay organizaron ese mismo día en el Palacio de la Virreina de Barcelona. Los motivos por los que BZ tomó esa decisión nunca han sido conocidos o divulgados. Desde entonces, sólo en muy contadas ocasiones, ha vuelto a aparecer realizando una breve acción. Nunca supusieron un retorno. No había ninguna intención de volver (hay quien dice que en realidad BZ nunca dejó la performance). La última de estas ocasiones fue el 17 de enero de 2006 a las 19,30 h en el centro de Arte Santa Mónica con la acción “Menosprecio inestimable” (2 ª parte). Han pasado 5 años desde entonces. Ahora el 15 de abril de 2011 a las 20.00 h en La NauEstruch realizará la acción “Barbapapá” (1998 a 2011), un proyecto madurado durante 13 años que dura 2 minutos.

Esta es una acción para todos los públicos: para aquellos que algún día los 90 pudieron ver a Borja Zabala hacer alguna acción en vivo, por aquellos que no lo vieron y no lo conocieron pero han oído hablar de él; para aquellos que no tienen ni idea de quién es, pero saben lo que es una acción, y por último, para los que no saben ni quién es, ni que es una performance. Eso sí, los menores de 16 años deben ir acompañados.

Barbapapá (1998-2011)

Aquesta és una acció breu, com és habitual en mi. Una acció breu però amb un període de formalització de 13 anys. L’hagués pogut fer al 1998 però me’n alegro que no haguí estat així. Al llarg dels anys vaig pensar molt en ella i en executar-la (*), però mai ho feia. Esperava. Després la vaig deixar reposar llargament però sempre m’ha acompanyat. Amb el decurs del temps ha anat adquirint més sentit i al ser ara tretze anys més gran, amb el canvi físic i vital que això suposa, li dona un valor afegit. Ara finalment crec haver trobat la millor manera de fer-la en el millor moment possible. (*) Executar-la és un bon termini per una acció: en el moment que la fas, la mates, perquè visqui en altres o s’oblidi.

BORJA ZABALA

Borja Zabala (BZ) desprès d’una dècada d’intensa activitat, decideix retirar-se de l’escena pública performativa el 26 de gener a les 20.30h i ho fa i anomena amb l’acció “Virreal performance” en el cicle d’accions que Carles Hac Mor i Esther Xargay van organitzar aquell mateix dia al Palau de la Virreina de Barcelona. Els motius pels quals BZ va prendre aquella decisió mai han sigut coneguts o divulgats. Des de llavors, només en molt comptades ocasions, ha tornat a aparèixer realitzant una breu acció. Mai van suposar un retorn. No hi havia cap intenció de tornar (hi ha qui diu que en realitat BZ mai va deixar la performance). La darrera d’aquestes ocasions fou el 17 de gener de 2006 a les 19,30 h en el centre d’Art Santa Mònica amb l’acció “Menosprecio inestimable” (2a part). Han passat 5 anys des de llavors. Ara el 15 d’abril de 2011 a les 20.00 h a La NauEstruch realitzarà l’acció “Barbapapá” (1998-2011), un projecte madurat durant 13 anys que dura 2 minuts.

Aquesta és una acció per a tots el públics: per aquells que algun dia dels anys 90 van poder veure a Borja Zabala fer alguna acció en viu; per aquells que no el van veure i no el van conèixer però han sentit parlar d’ell; per aquells que no tenen ni idea de qui és, però saben el que és una acció; i per últim, per als que no saben ni qui és, ni que és una performance. Això sí, els menors de 16 anys han d’anar acompanyats.

1/3: uniformes para no repetirnos

Las performers Pilar Talavera y Alejandra Mizrahi, después de un periodo de inactividad como dúo, vuelven a NauEstruch para mostrar el fruto de su última residencia en el espacio para las prácticas performáticas de Sabadell. Esta pieza es el resultado de una residencia de 5 días a la Nauestruch, en estos días estaba prohibido establecer cualquier tipo de comunicación. A partir de esta dinámica se generó una forma diferente de trabajo, que consistía en lidiar con la tensión y la incomodidad. Esta experiencia forma parte de nuestro proceso de reencuentro y enmarca nuestra noción de desencuentros.

Pilar Talavera. Lima, 1979. Es Licenciada en artes audiovisuales por la Universidad Católica del Perú y ha participado en diversos talleres y exposiciones tanto en Perú como fuera. Se encuentra realizando un máster en el área de Teoría del Arte y Estética de la Universidad Autónoma de Barcelona, ​​investigando en torno al ritual y la performance.

Alejandra Mizrahi. Tucuman, 1981. Es Licenciada en artes por la Universidad Nacional de Tucumán y participó en diferentes talleres y exposiciones tanto en Argentina como fuera. Hace doctorado en el área de Teoría de Arte y Estética de la Universidad Autónoma de Barcelona, investigando en torno a la presencia de la indumentaria en el arte contemporáneo.

Durante la primavera de 2010 y como colectivo Todos tose vestidos, trabajaron en la serie Patronas Discontinuos, que forma parte de una sèride, de las que se han representado en diferentes emplazamientos como Hangar, Biblioteca Forat del Vent, Miscelánea Miscelánea y Gecko. En esta ocasión Todos tus vestidos realiza su 5 ª performance en Nauestruch y expone los registros de las acciones anteriores.

1/3: uniformes para no repetirnos

Les performers Pilar Talavera i Alejandra Mizrahi, desprès d’un període de inactivitat com a duo, tornen a NauEstruch per mostrar el fruït de la seva última residència a l’espai per les pràctiques performàtiques de Sabadell. Aquesta peça és el resultat d’una residència de 5 dies a la Nauestruch, en aquests dies estava prohibit establir qualsevol tipus de comunicació. A partir d’aquesta dinàmica es va generar una forma diferent de treball, que consistia en lidiar amb la tensió i la incomoditat. Aquesta experiència forma part del nostre procés de retrobada i emmarca la nostra noció de destrobada.

Pilar Talavera. Lima, 1979. És Llicenciada en arts audiovisuals per la Universitat Catòlica del Perú i ha participat en divers tallers i exposicions tant al Perú com a fora. Es troba realitzant un màster en l’àrea de Teoria de l’Art i Estètica de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigant en torn al ritual i la performance.

Alejandra Mizrahi. Tucuman, 1981. És Llicenciada en arts per la Universitat Nacional de Tucumán i va participar en diferents tallers i exposicions tant a l’Argentina com fora. Fa doctorat a l’àrea de Teoria d’Art i Estètica de la Universitat Autònoma de Barcelona, investigant al voltant de la presència de la indumentària en l’art contemporani.

Durant la primavera de 2010 i com a col·lectiu Todos tus vestidos, van treballar en la sèrie Patrones Discontinuos, que forma part d’una sèride, de les qual s’han representat a diferents emplaçaments com Hangar, Biblioteca Forat del Vent, Miscel·lànies i Gecko. En aquesta ocasió Todos tus vestidos realitza la seva 5à performance a Nauestruch i exposa els registres de les accions anteriors.

FINS EL COLL

L’obra de performance o art d’acció és «presentada», no «representada», davant d’una audiència que es converteix en element integral del treball en el moment en què entra en el camp de la performance i on els valors de l’observador s’impliquen invariablement en la seva observació. Una sèrie de moviments, sons i accions es revelen, ordenats d’una manera que és impossible predir. No hi ha argument a seguir. Més aviat és «una expressió possible de la multiplicitat de realitats possibles». És un acte de ressonància, «un loop holístico d’informació» on el cos de l’artista és el subjecte i l’objecte de la investigació, «on subjecte i objecte no són contraris, sinó aspectes permutables d’una sola categoria en la qual qualsevol distinció entre l’agent i l’acció, entre el subjecte i l’objecte, entre el fer i el que s’està fent sigui simplement una qüestió de perspectiva». L’obra de performance és presencial i directa buscant una autenticitat en la qual l’artista està totalment present, investigant i interactuant amb el món des del punt de vista de com funcionen les coses i no sobre el que són.

Denys Blacker (1961, Londres)

Llicenciada en Belles Arts (escultura) l’any 1985 a Chelsea School of Art a Londres. Des de 1985 ha presentant les seves obres de performance internacionalment. És membre del grup de performance The Wolf in the Winter. Co fundadora de l’associació Gresol l’any 2002. Dirigeix i coordina 2 festivals anuals; FEM Festival a Girona i MAMA Festival a Madremanya, aixi com el programa d’activitats pels socis. Actualment treballa com a investigadora a ELAA (European Live Art Archive) a la Càtedra d’Art i Cultures Contemporanis, UdG, un projecte Europeu en col·laboració amb la Universitat de Oxford i GloughAir Berlin. Forma part de l’equip de la organització de USUAL, 2n Congrés Ibèric d’organitzadors de trobades, programes i festivals d’art d’acció que aquest any ha donat forma a REDACCIÓN una xarxa de col·laboració.

www.wolfinthewinter.com

CARME VIÑAS

Girona 1972. Hace unos meses que he finalizado el Seminario quincenal Habemus Corpus en la Fábrica de las Artes del Estruch, de Sabadell, con filósofos como Marina Garcés y Pablo Alzina (una reflexión abierta sobre el cuerpo). Actualmente, soy artista residente en los talleres de otoño del mismo Estruch. Durante el mes de septiembre de este año 2010, he participado en la 6 ª edición de la Muga Caula, dentro del Festival Internacional de Performance eBent , presentando dos acciones: Disparo vengativo incorrecto y Cerrar los ojos y dormir. Durante los últimos cinco años he participado como artista de acción dentro del Festival Internacional Performance eBent, con acciones como Actitud de defensa, (miedo) ofuscación, con (tubo), así como videoinstalaciones, en la Sala Estruch, en la Capilla … En 2006, presenté en la galería Espais de Girona una versión de la acción Actitud de defensa, comisariada por Marta Pol Rigau. En 1998 participé activamente con acciones y conferencias en el ciclo VIC-H-> ACCIÓN, junto con Esther Xargai y Carles H Mor, con piezas como (no) Desviaciones, vida (de color de rosa), (de) corazón … En 1996, comisariada por Assumpta Bassas, presenté instalación en la Capilla, ciclo Polifonía (acción, vídeo y fotografía). Así como colaborar con Allan Caprow el CCCB (1996). Asistir al Seminario La Isla del Copyright con Federico Guzmán y participar en el taller de Galería Virtual con Roc Parés (QUAM 95) …

JOAN-MARCO BATLLE Y VIVES

Barcelona. Habiendo estudiado Bellas Artes en la Universidad de Barcelona, ​​y con una vertiente marcadamente plástica, actualmente mi marco referencial es el arte de acción. En los últimos años he realizado diversas acciones que entroncan con este interés que viene de lejos. Relaciono el arte de acción y la performance con un arte de protesta artística, que a menudo la enfoco hacia el hecho lúdico. Me gusta mucho la performance low-fi, primitiva, sin sentido, abstracto. He desarrollado mi actividad en el marco del barrio del Poblenou de Barcelona, ​​relacionado con el calendario festivo y popular, y con el contexto artístico del barrio, La Escocesa, Can Felipa, y los talleres abiertos. Es a partir de este contexto que surge mi obra performática.

Acciones 2010 – Taller de dibujo y acción (4 sesiones), y presentación performática dentro de la exposición “El espacio del intento”. Can Felipa. – Acción happening “Y el piano acompañará la maraca, etc.” Y exposición. Centro Moral y Cultural del Poblenou, Barcelona. – Acción “33 saltos sobre papel”. Swallow Gallery, Barcelona. – Happening “San Pollo Millones de Millets”. “San Pollo 2010”. Barcelona. – Acción inaugural “Larga vida a la muerte a la serigrafía (versión pergeñar)”. Exposición “Edición limitada”, Impaktes visuales, arte gallery. Sabadell. – Acción participativa “El pozo del mundo”. Parque del centro. – Pregón Alternatilla 2010, encadenamiento de acciones. Rambla del Poblenou. – Talleres Abiertos del Poblenou: – “Dejad que el polvo venga a mí, …” Acción intermitente y discontinua en el taller (TOP’10) El Escocesa. “Larga vida a la muerte a la serigrafía (versión pergeñar) segunda parte”. Clausura exposición “Edición limitada”. La escocesa. – Acción “El creuador no oficial de semáforos en rojo. Nave Estruch, Sabadell

La banda tiene un myspace.com /wioityuwoityuo: un espacio casi colectivo.

CARME VIÑAS

Girona 1972. Fa uns mesos que he finalitzat el Seminari quinzenal Habemus Corpus a la Fàbrica de les Arts l’Estruch, de Sabadell, amb filòsofs com Marina Garcés i Pau Alzina (una reflexió oberta sobre el cos). Actualment, sóc artista resident als tallers de tardor del mateix Estruch. Durant el mes de setembre d’enguany 2010, he participat en la 6a edició de la Muga Caula, dins el Festival Internacional de Performance a les Escaules, presentant dues accions: Disparo vengativo incorrecto i Cerrar los ojos y dormir. Durant els últims cinc anys he participat com a artista d’acció dins el Festival Internacional Performance eBent, amb accions com Actitud de defensa, (por) ofuscación, con (tubo), així com a videoinstal·lacions, a la Sala Estruch, a la Capella… L’any 2006, vaig presentar a la galeria Espais de Girona una versió de l’acció Actitud de defensa, comissariada per Marta Pol Rigau. L’any 1998 vaig participar activament amb accions i conferències al cicle VIC-H->ACCIÓ, juntament amb Esther Xargai i Carles H Mor, amb peces com (no) desviación, vida (de color de rosa), (de) corazón… L’any 1996, comissariada per Assumpta Bassas, vaig presentar instal·lació a la Capella, cicle Polifoníes (acció, vídeo i fotografia). Així com col·laborar amb Allan Caprow al CCCB (1996). Assistir al Seminari La Isla del Copyright amb Federico Guzmán i participar al taller de Galeria Virtual amb Roc Parés (QUAM 95)…

JOAN-MARC BATLLE I VIVES

Barcelona. Havent estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i amb una vessant marcadament plàstica, actualment el meu marc referencial és l’art d’acció. En els darrers anys he realitzat diverses accions que entronquen amb aquest interès que ve de lluny. Relaciono l’art d’acció i la performance amb un art de protesta artística, que sovint l’enfoco cap al fet lúdic. M’agrada molt la performance low-fi, primitiva, sense sentit, abstracte. He desenvolupat la meva activitat en el marc del barri del Poblenou de Barcelona, relacionat amb el calendari festiu i popular, i amb el context artístic del barri, L’Escocesa, Can Felipa, i els tallers oberts. És a partir d’aquest context que sorgeix la meva obra performàtica.

Accions 2010 – Taller de dibuix i acció (4 sessions), i presentació performàtica dins l’exposició “L’espai de l’intent”. Can Felipa. – Acció happening “I el piano acompanyarà la maraca, etc.” i exposició. Centre Moral i Cultural del Poblenou, Barcelona. – Acció“33 salts damunt paper”. Swallow Gallery, Barcelona. – Happening “Sant Pollastre Milions de Millets”. “Sant Pollastre 2010”. Barcelona. – Acció inaugural “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant)”. Exposició “Edició limitada”, Impaktes visuals, art gallery. Sabadell. – Acció participativa ”El pou del món”. Parc del centre. – Pregó Alternatilles 2010, encadenament d’accions. Rambla del Poblenou. – Tallers Oberts del Poblenou: -“Deixeu que la pols vingui a mi, …” Acció intermitent i discontínua al taller (TOP’10) L’Escocesa. “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant) segona part”. Cloenda exposició “Edició limitada”. L’escocesa. – Acció “El creuador no oficial de semàfors en vermell.Nau Estruch, Sabadell

La banda té un myspace.com/wioityuwoityuo: un espai gairebé col·lectiu.

“X ACCIONES BIEN HECHAS / MAL HECHAS / NO REALIZADAS”

En las acciones que se presentan se pretende desestructurar el artificio escénico de la performance. No hay ficción, no hay representación, no hay solemnidad, no hay idiolectos narcisistas, no hay formalismo, no hay arbitrariedad, se huye de los trabajos metalingüísticos propios de un arte autónomo, abstraído en sí mismo, alejado de la vida y del contexto real. Además, este es un trabajo humorístico, pero que se plantea su función social-no sólo individual / new age-; que quiere participar en la transformación de la realidad. Para todo esto no es suficiente hacer un arte explícitamente social, moralista, sino cuestionar una vez más la forma de lo que se hace, reinventar los lenguajes artísticos, la producción y la distribución del arte. Es una tarea apasionante, necesaria en un momento histórico terrible e igualmente apasionante.

NELO VILAR

Nací en Artana (Castellón) en 1968, en el seno del parque natural de la Sierra Espadán. Llevo veinte años haciendo acciones y teorizando sobre el ámbito libertario y autogestionario del arte de acción desde un punto de vista sociológico crítico. Soy doctor en Bellas Artes, pero vivo de mi actividad como jornalero en la recogida de la naranja, y actualmente de la agricultura ecológica (hortalizas, naranjas, aceitunas …). En mi trabajo artístico intente romper con el aspecto escénico de la performance para crear tensiones entre arte y vida y problematizar mi contexto real.

“X ACCIONS BEN FETES/MAL FETES/NO FETES”

En les accions que s’hi presenten es pretén desestructurar l’artifici escènic de la performance. No hi ha ficció, no hi ha representació, no hi ha solemnitat, no hi ha idiolectes narcisistes, no hi ha formalisme, no hi ha arbitrarietat, es fuig dels treballs metalingüístics propis d’un art autònom, abstret en sí mateix, allunyat de la vida i del context real. A més, aquest és un treball humorístic, però que es planteja la seua funció social -no sols individual / new age-; que vol participar en la transformació de la realitat. Per a tot açò no és suficient fer un art explícitament social, moralista, sinó qüestionar una vegada més la forma d’allò que es fa, reinventar els llenguatges artístics, la producció i la distribució de l’art. És una tasca apassionant, necessària en un moment històric terrible i igualment apassionant.

NELO VILAR

Vaig nàixer a Artana (Castelló) en 1968, al si del Parc natural de la Serra Espadà. Porte vint anys fent accions i teoritzant sobre l’àmbit llibertari i autogestionari de l’art d’acció des d’un punt de vista sociològic crític. Sóc doctor en Belles arts, però visc de la meua activitat com a jornaler en la collida de la taronja, i actualment de l’agricultura ecològica (hortalisses, taronges, olives…). En el meu treball artístic intente trencar amb l’aspecte escènic de la performance per tal de crear tensions entre art i vida i problematitzar el meu context real.

Disfunciones de ordenador explora el espacio sonoro de su propio puesto de trabajo y sus tareas y acciones cotidianas. Experimenta desde el juego, para imaginar una historia que podría estar incluida en el pasaje de una novela de ciencia ficción en la que la humanidad se ve afectada por un apagón digital, reinsertar los aparatos tecnológicos como simples objetos / utensilios de La actividad diaria. O todo lo contrario, el resurgir de un nuevo mundo en que el uso virtual y físico de la tecnología ocupa todos los ámbitos de la vida cotidiana. Quizás una reflexión sobre la necesidad de auto-apagarse tecnológicamente de vez en cuando, o un gesto cómico, desde el absurdo, a la realidad que nos construye como habitantes del ciberespacio.

Anita Serrano

Ha estudiado Filología Hispánica en la Universidad de Barcelona y Fotografía en el Instituto de Estudios Fotográficos. Su interés por los contextos urbanos, sociales y cotidianos la han llevado ha trabajar en proyectos de investigación, acción y participación, desarrollando también propuestas artísticas relacionadas. Con el proyecto B_top de BCNova! entra en contacto con el sonido. Actualmente su trabajo continúa explorando contextos urbanos y cotidianos, principalmente, desde una perspectiva sonora y multidisciplinaria.

Disfuncions d’ordinador explora l’espai sonor del seu propi lloc de treball i les seves feines i accions quotidianes. Experimenta des del joc, per imaginar una història que podria estar inclosa en el passatge d’una novel·la de ciència ficció en la qual la humanitat es veu afectada per una apagada digital, reinserint els aparells tecnològics com a simples objectes / estris de l’activitat diària. O tot el contrari, el ressorgir d’un nou món en què l’ús virtual i físic de la tecnologia ocupa tots els àmbits de la vida quotidiana. Potser una reflexió sobre la necessitat d’auto-apagar-se tecnològicament de tant en tant, o un gest còmic, des de l’absurd, a la realitat que ens construeix com habitants del ciberespai.

Anita Serrano

Ha estudiat Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i Fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics. El seu interès pels contextos urbans, socials i quotidians l’han portada ha treballar en projectes d’investigació, acció i participació, desenvolupant també propostes artístiques relacionades. Amb el projecte B_top de BCNova! entra en contacte amb el so. Actualment el seu treball continua explorant contextos urbans i quotidians, principalment, des de una perspectiva sonora i multidisciplinària.