Producir una performance mecatrónica con múltiples pantallas, varios sensores y con la acción participativa de los espectadores. Este es uno de los objetivos del creador Marcel·lí Antúnez que, decidido a romper la “cuarta pared”, extiende la narración dramática del espectáculo Pseudo Cotrone alrededor del público y se sirve de ingenios de creación propia: un dreskeleton, un onomatopeion… Con la voluntad rompedora que le caracteriza, Antúnez firma una propuesta arriesgada, dinámica, compleja, hipnótica, viva, inquietante, incómoda. Lleno de microrrelatos, Pseudo Cotrone quiere imaginar el destino de algunos de los personajes de Los gigantes de la montaña, la obra inacabada de Luigi Pirandello. Antúnez ha desarrollado a lo largo de más de treinta años, un universo visual transgresor, con una iconografía absolutamente personal e iconoclasta y es reconocido internacionalmente como una de las figuras más relevantes del arte electrónico y la experimentación escénica. Su obra incluye performances mecatrónicas, instalaciones interactivas, películas y colaboraciones con colectivos, entre los que destaca La Fura dels Baus, compañía de la que fue fundador y líder en los años ochenta.

FICHA ARTÍSTICA

Sylvie Commagnac (Francia) intérprete

Adil kaced (Marrueco) música

Produir una performance mecatrònica amb múltiples pantalles, diversos sensors i amb l’acció participativa dels espectadors. Aquest és un dels objectius del creador Marcel·lí Antúnez que, decidit a trencar la “quarta paret”, estén la narració dramàtica de l’espectacle Pseudo Cotrone al voltant del públic i es serveix de ginys de creació pròpia: un dreskeleton, un onomatopeion… Amb la voluntat trencadora que el caracteritza, Antúnez signa una proposta arriscada, dinàmica, complexa, hipnòtica, viva, inquietant i incòmoda. Farcit de microrelats, Pseudo Cotrone vol imaginar el destí d’alguns dels personatges d’Els gegants de la muntanya, l’obra inacabada de Luigi Pirandello. Antúnez ha desenvolupat, al llarg de més de trenta anys, un univers visual transgressor, amb una iconografia absolutament personal i iconoclasta i és reconegut internacionalment com una de les figures més rellevants de l’art electrònic i l’experimentació escènica. La seva obra inclou performances mecatròniques, instal·lacions interactives, pel·lícules i col·laboracions amb col·lectius, entre els quals destaca La Fura dels Baus, companyia de la qual en va ser fundador i líder als anys vuitanta.

FITXA ARTÍSTICA

Sylvie Commagnac (Francia) intèrpret

Adil kaced (Marrueco) música

Els colors vibren. Ressonen. Alliberen energia. Modulen emocions sense que ens n’adonem. Al capdavant de la companyia Vicenta Velkleta Land, la ballarina, actriu i coreògrafa barcelonina Azahara Madolell s’ha proposat saber què s’acciona en el cos i en la ment segons els colors que es mouen al seu entorn. Aurora1 és el títol del projecte, un viatge experimental a través de la llum per descobrir com ressona i varia en les persones quan actua la força del desig. “No escolto, ni veig el mateix, ni penso, ni parlo igual, en funció el color que utilitzo, de la llum que entra, de la seva intensitat”, afirma Madolell. Amb formació en teatre i dansa, Madolell ha participat en peces coreogràfiques com AuraHistérica, de Verónica Poblete, i en muntatges teatrals, com Clara S., basat en textos d’Elfriede Jelinek. Es defineix com una “actriu, ballarina… exploradora a la recerca i a l’encontre d’un llenguatge… aprenent paraules universals per intentar trobar la meva identitat… aquesta màgia que no em pertany”.
Els colors vibren. Ressonen. Alliberen energia. Modulen emocions sense que ens n’adonem. Al capdavant de la companyia Vicenta Velkleta Land, la ballarina, actriu i coreògrafa barcelonina Azahara Madolell s’ha proposat saber què s’acciona en el cos i en la ment segons els colors que es mouen al seu entorn. Aurora1 és el títol del projecte, un viatge experimental a través de la llum per descobrir com ressona i varia en les persones quan actua la força del desig. “No escolto, ni veig el mateix, ni penso, ni parlo igual, en funció el color que utilitzo, de la llum que entra, de la seva intensitat”, afirma Madolell. Amb formació en teatre i dansa, Madolell ha participat en peces coreogràfiques com AuraHistérica, de Verónica Poblete, i en muntatges teatrals, com Clara S., basat en textos d’Elfriede Jelinek. Es defineix com una “actriu, ballarina… exploradora a la recerca i a l’encontre d’un llenguatge… aprenent paraules universals per intentar trobar la meva identitat… aquesta màgia que no em pertany”.

A Mut(is), una imponent estructura de ferro, articulada amb motors i mecanismes pneumàtics, s’erigeix en element escenogràfic dominant amb el qual una ballarina, un autòmat i un músic estableixen un “diàleg” a l’entorn del silenci. Perquè els de Bàcum volen transcendir la denominació d’espectacle de dansa per deixar-se contaminar (en el millor sentit de la paraula) pels recursos escenogràfics i multimèdia i així aconseguir un muntatge d’alt voltatge sensitiu. L’escenògraf Santi Cabús i la coreògrafa Irina Martínez s’han endinsat en la fusió entre tecnologia i sensibilitat, entre ferro i moviment, entre duresa i tendresa, per entrar en el vast imperi del silenci. Sota una aparença que pot semblar uniforme, asseguren els de la companyia, hi ha “molts tipus de silencis i moltes maneres de callar.
En Mut(is), una imponente estructura de hierro, articulada con motores y mecanismos neumáticos, se erige en elemento escenográfico dominante con el cual una bailarina, un autómata i un músico establecen un “diálogo”sobre el silencio. Porque los de Bàcum quieren trascender la denominación de espectáculo de danza para dejarse contaminar (en el mejor sentido de la palabra) por los recursos escenográficos y multimedia y así conseguir un montaje de alto voltaje sensitivo. El escenógrafo Santi Cabús y la coreógrafa Irina Martínez se han adentrado en la fusión entre tecnología y sensibilidad, entre hierro y movimiento, entre dureza y ternura, para entrar en el vasto imperio del silencio. Bajo una apariencia que puede parecer uniforme, aseguran los de la compañía, hay muchos tipos de silencios y muchas maneras de callarse.

FICHA ARTÍSTICA:

Autores: Irina Martínez i Joan Laporta

Asesor artístico: Toni Mira

Coreografia: Irina Martínez

Escenògrafo: Santi Cabús

Composición musical: Selva de Mar

Bailarines: Irina Martínez

Músicos: Pablo Wayne, Sasha Agranov

Producción: Bàcum /Arts Escèniques i Visuals

Colaboran: Teatre d’Esparreguera, La Factoria d’Arts de Banyotes

Cia. residente a el Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu

Aquí us deixem un video de l’espectacle: http://vimeo.com/45216888 A Mut(is), una imponent estructura de ferro, articulada amb motors i mecanismes pneumàtics, s’erigeix en element escenogràfic dominant amb el qual una ballarina, un autòmat i un músic estableixen un “diàleg” a l’entorn del silenci. Perquè els de Bàcum volen transcendir la denominació d’espectacle de dansa per deixar-se contaminar (en el millor sentit de la paraula) pels recursos escenogràfics i multimèdia i així aconseguir un muntatge d’alt voltatge sensitiu. L’escenògraf Santi Cabús i la coreògrafa Irina Martínez s’han endinsat en la fusió entre tecnologia i sensibilitat, entre ferro i moviment, entre duresa i tendresa, per entrar en el vast imperi del silenci. Sota una aparença que pot semblar uniforme, asseguren els de la companyia, hi ha molts tipus de silencis i moltes maneres de callar.

FITXA ARTÍSTICA:

Autors: Irina Martínez i Joan Laporta

Assessor artístic: Toni Mira

Coreografia: Irina Martínez

Escenògraf: Santi Cabús

Composició musical: Selva de Mar

Ballarins: Irina Martínez

Músics: Pablo Wayne, Sasha Agranov

Producció: Bàcum /Arts Escèniques i Visuals

Col·laboren: Teatre d’Esparreguera, La Factoria d’Arts de Banyotes

Cia. resident a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu 

En la creación de Lets play? encontramos la poética de la prodigiosa compañía Teatro de los Sentidos. y es que su creadora, Thaïs Botinas, y su colaboradora, Marga Socias, han estado vinculadas a lo largo de su carrera. Ahora, presentan un juego divertido sobre los límites del comportamiento y han creado una instalación interactiva muy especial: cada persona (que no espectador) pasa (una per una) por un recorrido establecido que dura veinte minutos y vive su momento de protagonismo y reflexión.
¿Nacemos libres y nos vamos domesticando? Para respuestas, imprescindible entrar en la instalación.

Bienvenido a Lets play? imagina que acabas de nacer. Llegas a un nuevo espacio. Todavía no conoces los códigos. No hay manual de instrucciones. Solamente tu puedes descubrirlo. Escoge tu puerta.

IMPORTANTE: RECORRIDOS EN GRUPOS REDUCIDOS CADA 30 MINUTOS:

Sábado 15 de octubre, a las 20h, 20:30h, 21h, 21:30h, 22h i 22:30h.

Domingo 16 de octubre, a las 19h, 19:30h, 20h, 20:30h, 21h i 21:30h.

(Plazas limitadas: reserva tu entrada gratuita enviando un email a info@letsplayletsplay.com o llamando al 651 691 257)

Espectáculo recomendado a partir de 13 años y a personas con movilidad.

FICHA ARTÍSTICA:

Creadora y directora: Thaïs Botinas
Colaboración en la creación: Marga Socias
Director técnico: Gabriel Hernández
Música y sonido: Julià Carboneras
Olores: Nelson Jara
Escultura: Manolo Sierra
Intérpretes: Marga Socias, Júlia Falgàs, Sandro Bedini, Thaïs Botinas, Ariadna Rodríguez.
Producción y comunicación: Dominique Bernat de Naever

www.letsplayletsplay.com

Agradecimientos: Planeta 15, Teatro de los Sentidos, Esther Álvarez, Família Botinas, La Perla, Elisenda Santamaría, Cooperativa Agrícola Empordà Sant Pere Pescador, Família Falgàs Bagué, Servei Català d’ambulàncies, Alia, Anne de Naeyer, Roger Bernat, Vanessa Llinares, Jordana San juan, Tess Oriol, Nico Sierra.

Lets Play? es una producción de Qualia (Associación Cultural) con el soporte del CONCA (Concell Nacional de la Cultura i les Arts -Generalitat de Catalunya) i Cia residente a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.En la creació de Lets play? hi ressona la poètica de la prestigiosa companyia Teatro de los Sentidos. I és que la seva creadora, Thaïs Botinas, i la seva col·laboradora, Marga Socias, hi han estat vinculades al llarg de la seva carrera. Ara, presenten un joc divertit sobre els límits del comportament i han creat una instal·lació interactiva molt especial: cada persona (que no espectador) passa (una per una) per un recorregut establert que dura uns vint minuts i viu el seu moment de protagonisme i reflexió. Naixem lliures i ens anem domesticant? Per què de grans la majoria no fem el que volem realment? Per a respostes, imprescindible entrar a la instal·lació.

Benvingut a Lets play? Imagina que acabes de néixer. Arribes a un nou espai. Encara no en coneixes els codis. No hi ha manual d’instruccions. Només tu pots descobrir-lo. Escull la teva porta.

IMPORTANT: RECORREGUTS EN GRUPS REDUÏTS CADA 30 MINUTS:

Dissabte 15 d’octubre, a les 20h, 20:30h, 21h, 21:30, 22h i 22:30h

Diumenge 16 d’octubre, a les 19h, 19:30h, 20h, 20:30h, 21h i 21:30h

(Places limitades: reserva la teva entrada gratuïta enviant un email a info@letsplayletsplay.com o trucant al 651 691 257)

Espectacle recomanat a partir de 13 anys i a persones amb mobilitat.

FITXA ARTÍSTICA:

Creadora i directora: Thaïs Botinas
Col·laboració en la creació: Marga Socias
Director tècnic: Gabriel Hernández
Música i so: Julià Carboneras
Olors: Nelson Jara
Escultura: Manolo Sierra
Intèrprets: Marga Socias, Júlia Falgàs, Sandro Bedini, Thaïs Botinas, Ariadna Rodríguez.
Producció i comunicació: Dominique Bernat de Naeyer

www.letsplayletsplay.com

Agraïments: Planeta 15, Teatro de los Sentidos, Esther Álvarez, Família Botinas, La Perla, Elisenda Santamaría, Cooperativa Agrícola Empordà Sant Pere Pescador, Família Falgàs Bagué, Servei Català d’ambulàncies, Alia, Anne de Naeyer, Roger Bernat, Vanessa Llinares, Jordana San juan, Tess Oriol, Nico Sierra.

Lets Play? és una producció de Qualia (Associació Cultural) amb el suport del CONCA(Consell Nacional de la Cultura i les Arts – Generalitat de Catalunya) i Cia resident a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.

Tres performers, diez magnetófonos, un vídeo VHS, una sandwichera eléctrica y decenas de globos hinchables. Es el reparto imposible para Memo, un espectáculo de la Agrupación Señor Serrano que explora los mecanismos de construcción de la memoria a través de una puesta en escena que une la danza con la creación sonora y la proyección de imágenes en directo. Comprometida con la innovación, la compañía barcelonesa apuesta por mezclar lenguajes y disciplinas y escribe una partitura de movimiento y acción que los tres bailarines-performers ejecutan inmersos en una selva multimedia. Un juego de seducción visual que, en Memo, sirve para analizar cómo guardamos los recuerdos en la memoria. Podría parecer que un recuerdo es fijo e inmutable, pero acaba contaminado por experiencias similares, nuevas vivencias y por la acción erosiva del tiempo.

FITCHA ARTÍSTCA:

Dirección: Àlex Serrano
Dramatúrgia: Pau Palacios i Àlex Serrano
Performers i colaboradores en la creación: Diego Anido, Susana Gómez, Claudia SolWat
Aplicación interactiva de vídeo: Martí Sánchez Fibla
Coreografia: Claudia SolWat
Espacio sonoro i música: Sebastián García Ferro
Disseño de la iluminación y vestuario: Isabel Franco
Ajudante de dirección – producción: Barbara Bloin, Pablo Rosal
Creación de vídeos: Josep Maria Marimon
Assessor del projecto: Víctor Molina

És una producción de Agrupación Señor Serrano i Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) festival TNT. Con el soporte del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts – Generalitat de Catalunya), Centro Nacional de Arte Reina Sofía (Projecte dins del cicle Danza y Tecnología).

http://www.srserrano.com/prj/memo.htm

Cia residente a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.

PRECIO: 10€

Tráiler en YoutubeDansa, creació sonora i projecció d’imatges en directe es fonen a Memo, un muntatge sobre els mecanismes de construcció de la memòria. La companyia barcelonina Agrupación Señor Serrano continua apostant per la innovació i la barreja de llenguatges.

Tres performers, deu magnetòfons, un vídeo VHS, una sandvitxera elèctrica i desenes de globus inflables. És el repartiment impossible per a Memo, un espectacle de l’Agrupación Señor Serrano que explora els mecanismes de construcció de la memòria a través d’una posada en escena que fon la dansa amb la creació sonora i la projecció d’imatges en directe. Compromesa amb la innovació, la companyia barcelonina aposta per barrejar llenguatges i disciplines i escriu una partitura de moviment i acció que els tres ballarins-performers executen immersos en una selva multimèdia. Tot un joc de seducció visual que, a Memo, serveix per analitzar com guardem els records en la memòria. Podria semblar que un record és fix i immutable, però acaba contaminat per experiències similars, noves vivències i per l’acció erosiva del temps.

FITXA ARTÍSTICA:

Direcció: Àlex Serrano
Dramatúrgia: Pau Palacios i Àlex Serrano
Performers i col·laboradors en la creació: Diego Anido, Susana Gómez, Claudia SolWat
Aplicació interactiva de vídeo: Martí Sánchez Fibla
Coreografia: Claudia SolWat
Espai sonor i música: Sebastián García Ferro
Disseny d’luminació i vestuari: Isabel Franco
Ajudant de direcció – producció: Barbara Bloin, Pablo Rosal
Creació de vídeos: Josep Maria Marimon
Assessor del projecte: Víctor Molina

És una producció d’Agrupación Señor Serrano i Centre d’Arts Escèniques de Terrassa (CAET) festival TNT. Amb el suport del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i les Arts – Generalitat de Catalunya), Centro Nacional de Arte Reina Sofía (Projecte dins del cicle Danza y Tecnología).

http://www.srserrano.com/prj/memo.htm

Cia resident a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.

PREU: 10€

Tràiler a Youtube

Performance teatral de ANTONIO ORTEGA: ¿Cómo hubiera proyectado, José AntonioOrtega Lara, su zulo si hubiera tenido un catálogo de Ikea?

El próximo jueves 12 de mayo Antonio Ortega inaugura la exposición “Antonio Ortega: no me gusta como soy” en la galería Toni Tàpies, c. del Consell de Cent 282 -Barcelona, ​​www.tonitapies.com.

Una muestra que marca la narración a partir del ejemplo de Reginald Perrin, personaje de las novelas de David Nobbs y adaptado a una serie cómica homónimaproducida por la BBC a partir del año 1978, The fall and rise of Reginald Perrin, que cada vez que quería cambiar de vida fingía que se moría por ahogamiento. Antonio Ortega trata de compilar la idea de que todo accidente en la linealidad de la biografíapuede tener efectos de regeneración de la personalidad. Es con relación a la exposición, que Antonio Ortega estrena su performance teatral “COMO HUBIERAPROYECTADO, JOSÉ ANTONIO ORTEGA LARA, SU ZULO SI HUBIERA TENIDO UN CATÁLOGO DE IKEA?”

Actriz Nina Uyà.

Estreno el próximo viernes 13 de mayo, a las 20.30 h, en la sala 3 de L’Estruch, Fabrica de Creación de Artes en Vivo.

Entrada libre. C. de San Isidro, 140 – Sabadell www.lestruch.cat / nauestruchPerformance teatral d’ANTONIO ORTEGA: Com hagués projectat, José Antonio Ortega Lara, el seu zulo si hagués tingut un catàleg d’Ikea?

El proper dijous 12 de maig Antonio Ortega inaugura l’exposició “Antonio Ortega: no m’agrada com sóc” a la galeria Toni Tàpies, c. del Consell de Cent 282 – Barcelona, www.tonitapies.com.

Una mostra que marca la narració a partir de l’exemple de Reginald Perrin, personatge de les novel·les de David Nobbs i adaptat a una sèrie còmica homònima produïda per la BBC a partir de l’any 1978, The fall and rise of Reginald Perrin, que cada vegada que volia canviar de vida fingia que es moria per ofegament. Antonio Ortega tracta de compilar la idea que tot accident en la linealitat de la biografia pot tenir efectes de regeneració de la personalitat. És amb relació a l’exposició, que Antonio Ortega estrena la seva performance teatral “COM HAGUÉS PROJECTAT, JOSÉ ANTONIO ORTEGA LARA, EL SEU ZULO SI HAGUÉS TINGUT UN CATÀLEG D’IKEA?”

Actriu Nina Uyà.

Estrena el proper divendres 13 de maig, a les 20.30 h, a la sala 3 de L’Estruch, Fabrica de Creació d’Arts en Viu.

Entrada lliure. C. de Sant Isidre, 140 – Sabadell www.lestruch.cat/nauestruch

Con la colaboración de Daniel Granados

En el Utrashow suelo explicar ideas una tras otra de manera improvisada. Las idea sse me ocurren antes del Ultrashow, eso sí. Las voy apuntando en una libreta y después las cuento ante el público. En esta ocasión, dado el carácter experimental y de investigación que distingue las propuestas de la NauEstruch, probaré algo hasta ahora inédito en el Ultrashow: incluir ideas cantadas en directo con el acompañamiento de Daniel Granados (en el teclado y la guitarra). Irán mezcladas con las ideas que explico normalmente; serán melodías breves pero intensas.También he preparado un Power Point de dibujos y fotografías que ilustran las diferentes ideas. Iré pasando diapositivas, hablando y cantando, yo que se, a veces hay que jugar fuerte. Buscaremos la obra de arte total, tal y como hizo Wagner, pero esta vez en Sabadell y con gente más joven. El Ultrashow se dice Estrúchame, Por Favor, por lo de “Estruch“, claro. Me pedían un título y era más tarde por la noche, no pasa nada. Todo esta bien.

Miguel Noguera (Gran canaria, 1979)

Licenciado en Bellas Artes por la UB. Desde hace seis años lleva a cabo el espectáculo itinerante Ultrashow. También ha colaborado, entre otros, con el dúoVenga Monjas. Ha publicado el libro Hervir un Oso junto con Jonathan Millán. En febrero de 2011 publica en solitario: ultraviolencia (ed. Blackie Books).

Podéis encontrar más información en su blog:

http://miguelnoguera.blogspot.com

O ver los vídeos de los Ultrashow a:

http://www.vimeo.com/videos/seach:miguel nogueraAmb la col·laboració de Daniel Granados

En l’Utrashow acostumo a explicar idees una rere l’altra de manera improvisada. Les idees se me acudeixen abans de l’Ultrashow, això sí. Les vaig apuntant en una llibreta i desprès les explico davant el públic. En aquesta ocasió, donat el caràcter experimental i d’investigació que distingeix les propostes de la NauEstruch, provaré quelcom fins ara inèdit en l’Ultrashow: incloure idees cantades en directe amb l’acompanyament de Daniel Granados (al teclat i la guitarra). Aniran mescladetes amb les idees que explico normalment; seran melodies breus però intenses. També he preparat un Power Point de dibuixos i fotografies que il·lustren les diferents idees. Aniré passant diapositives, parlant i cantant; jo que se; de vegades s’ha de jugar fort. Buscarem l’obra d’art total, tal com va fer Wagner, però aquesta vegada a Sabadell i amb gent més jove. L’Ultrashow es diu Estrúchame, Por Favor, per lo d’ “Estruch“, clar. Em demanaven un títol i era més tard per la nit; no passa res. Tot esta bé.

Miguel Noguera (Gran canària, 1979)

Llicenciat en Belles Arts per la UB. Des de fa sis anys porta a terme l’espectacle itinerant Ultrashow. També ha col·laborat, entre d’altres, amb el duet Venga Monjas. Ha publicat el llibre Hervir un Oso juntament amb Jonathan Millán. Al febrer de 2011 publica en solitari: Ultraviolencia (ed. Blackie Books).

Podeu trobar més informació al seu blog:

http://miguelnoguera.blogspot.com

O veure els vídeos dels Ultrashows a:

http://www.vimeo.com/videos/seach:miguel noguera

PRECIO: 10€

Basado en los famosos cómics de Calpurnio, el espectáculo mezcla técnicas escénicas y audiovisuales e inventa un Far West apto para todos y con grandes dosis de humor.

Cuttlas-Anatomía de un pistolero es una obra de teatro visual basada en los cómics de Calpurnio. Saltando de la tira cómica en el escenario, Producciones Esenciales acerca el teatro de títeres y objetos a nuevos públicos, y consigue la magia total con técnicas como el bunraku japonés, la luz negra, las sombras y la proyección de imágenes. Cuttlas, el pistolero más famoso del cómic, es el protagonista de una historia para todos, con grandes dosis de humor irónico. Lo veremos reconquistando su amada Mabel? En un duelo al sol con el malvado Jack? Divagando metafísicamente con Juan Bala? En un mundo intergaláctico con el extraterrestre 37?En una rave cherokee con DJ Jerónimo? La originalidad del montaje le valió el premio de la prensa en el festival Kontrapunkt 2008 de Szcecin (Polonia).

Calpurnio (Zaragoza, 1959) es el seudónimo de Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, dibujante de cómics, ilustrador, guionista y realizador de dibujos animados. La aventura de llevar su cómic más conocido en la escena le pareció un reto fascinante, en el que se implicó totalmente. Para él, “Cuttlas es un dibujo universal. Cualquier puede ser reconocido, desde un esquimal a un bosquimano”. Calpurnio ha colaborado estrechamente con el director, los guionistas y los actores-manipuladores e incluso ha llegado a realizar las proyecciones que enriquecen las escenas.

Producciones Escénicas se creó en Barcelona en 2006 como plataforma de creación para dar salida a proyectos con un alto componente de innovación y fusión de diferentes disciplinas artísticas. Después de una larga trayectoria en el mundo del teatro, Sergio Pons quiere fomentar sinergias y colaboraciones artísticas puntuales entre diferentes profesionales y compañías procedentes del gesto, el audiovisual y el mundo plástico y musical.

FICHA ARTÍSTICA

Idea original y director artístico: Sergio Pons

Dirección de escena: Lluís Graells

Autor del cómic original: Cuttlas, Calpurnio

Música original y espacio sonoro: Josep Maria Baldomà

Realización audiovisual: Carlos Callero / Amiconi

Dramaturgia: Albert Tola

Tratamiento: Emilio del Hierro

Realización en directo, luces y VJ: José Gabriel Fernández (Chun)

Dirección técnica: Xavi Sala

Actores manipuladores: Pep Boada, Nùria Olivé, Sergio Pons y Marta Rosell

Construcción: Acetato Teatro.

Con la ayuda de: Jordi Regot.

Producción: Producciones Esenciales.

Producción ejecutiva: Jaime Pons y Cecilia Ligorio.

Comunicación: Viviana Zappa.

Colaborador: Tolo Ferra.

Diseño Gráfico: Cristina Montero y Sarah Haenle.

CON EL APOYO DE: Generalitat de Catalunya, Departamento de Cultura y Medios de Comunicación. Diputación de Barcelona, ​​Institut del Teatre.

CON LA COLABORACIÓN DE: Centro de artes escénicas de Terrassa. Instituto Ramón Llull.PREU: 10€

Basat en els famosos còmics de Calpurnio, l’espectacle barreja tècniques escèniques i audiovisuals i inventa un Far West apte per a tots i amb grans dosis d’humor.

Cuttlas-Anatomia d’un pistoler és una obra de teatre visual basada en els còmics de Calpurnio. Saltant de la tira còmica a l’escenari, Produccions Essencials apropa el teatre de titelles i objectes a nous públics, i aconsegueix la màgia total amb tècniques com el bunraku japonès, la llum negra, les ombres i la projecció d’imatges. Cuttlas, el pistoler més famós del còmic, és el protagonista d’una història per a tots, amb grans dosis d’humor irònic. El veurem reconquerint la seva estimada Mabel? En un duel al sol amb Jack el malvat? Divagant metafísicament amb Juan Bala? En un món intergalàctic amb l’extraterrestre 37? En una rave cherokee amb DJ Jerónimo? L’originalitat del muntatge li va valer el premi de la premsa al festival Kontrapunkt 2008 de Szcecin (Polònia).

Calpurnio (Saragossa, 1959) és el pseudònim d’Eduardo Pelegrín Martínez de Pisón, dibuixant de còmics, il·lustrador, guionista i realitzador de dibuixos animats. L’aventura de dur el seu còmic més conegut a l’escena li va semblar un repte fascinant, en el qual es va implicar totalment. Per a ell, “Cuttlas és un dibuix universal. Qualsevol el pot reconèixer, des d’un esquimal a un bosquimà”. Calpurnio ha col·laborat estretament amb el director, els guionistes i els actors-manipuladors i fins i tot ha arribat a realitzar les projeccions que enriqueixen les escenes.

Produccions Escèniques es va crear a Barcelona el 2006 com a plataforma de creació per donar sortida a projectes amb un alt component d’innovació i fusió de diferents disciplines artístiques. Després d’una llarga trajectòria en el món del teatre, Sergio Pons vol fomentar sinèrgies i col·laboracions artístiques puntuals entre diferents professionals i companyies provinents del gest, l’audiovisual i el món plàstic i musical.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original i director artístic: Sergio Pons

Direcció d’escena: Lluís Graells

Autor del còmic original: Cuttlas, Calpurnio

Música original i espai sonor: Josep Maria Baldomà

Realització audiovisual: Carlos Callero / Amiconi

Dramatúrgia: Albert Tola

Tractament: Emilio del Hierro

Realització en directe, llums i VJ: José Gabriel Fernández (Chuni)

Direcció tècnica: Xavi Sala

Actors manipuladors: Pep Boada, Nùria Olivé, Sergio Pons i Marta Rosell

Construcció: Acetato Teatro.

Amb la ajuda de: Jordi Regot. 

Producció: Produccions Essencials. 

Producció ejecutiva: Jaime Pons y Cecilia Ligorio.

Comunicació: Viviana Zappa.

Col.laborador: Tolo Ferra.

Disseny Gràfic: Cristina Montero i Sarah Haenle. 

AMB EL SUPORT DE: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Diputació de Barcelona, Institut del Teatre.

AMB LA COL.LABORACIÓ DE: Centre d’arts esceniques de Terrassa. Institut Ramón Llull.