Nico Baixas es un creador de espectáculos que cuenta con unas actrices de excepcionales: sus manos. Extremidades superiores forma parte de un macroproyectotitulado Manual de instrucciones, que consta de espectáculos de diferente formatopero entrelazados los unos con los otros y que girarán en torno al mundo de la mano. En La Guinda ya pudimos ver que era posible hacer cabaret sólo con las manos, conuna técnica impecable y con capacidad de emocionar y sorprender. Crítica y públicode certámenes europeos como el Festival de Marionetas de París se rindieron ante Baixas, una admiración que aumentó con Mariposas, pieza creada en 2006.

La entrada del actor Nico Baixas en el mundo del teatro ‘de manos’ se produjo con el espectáculo La Guinda. Teresa Calafell, su madre, era hija de sordos ya pesar de que ella era oyente, conocía el lenguaje de signos de las manos. Después de una larga trayectoria como actriz y titiritera, Calafell creó La Guinda, un cabaret donde pretendía reunir algunos de los mejores números de manos que había creado y desarrollado a lo largo de su carrera. Cuando la pieza estuvo terminada y después de varias actuaciones, una grave enfermedad le imposibilitó interpretarla. Es entonces cuando,buscando sin resultados una actriz que la pudiera sustituir, se dio cuenta que su hijo Nico podía tomar el relevo. A partir de este espectáculo, Baixas ha seguido desarrollando técnicas de mano y crea sus propios espectáculos, donde, además de las manos y el cuerpo, la imagen y la tecnología cuentan con un papel relevante. En estos montajes, las proyecciones, el sonido, la tecnología MIDI y otros aspectos técnicos se fusionan con la interpretación.

Nico Baixas és un creador d’espectacles que compta amb unes ‘actrius’ excepcionals: les seves mans. Extremitats superiors forma part d’un macroprojecte titulat Manual d’instruccions, que consta d’espectacles de diferent format però entrellaçats els uns amb els altres i que giraran al voltant del món de la mà. A La Guinda ja vam poder veure que era possible fer cabaret només amb les mans, amb una tècnica impecable i amb capacitat d’emocionar i sorprendre. Crítica i públic de certàmens europeus com el Festival de Marionetes de París es van rendir davant Baixas, una admiració que va augmentar amb Mariposas, peça creada el 2006.

L’entrada de l’actor Nico Baixas en el món del teatre ‘de mans’ es va produir amb l’espectacle La Guinda. Teresa Calafell, la seva mare, era filla de sords i malgrat que ella era oient, coneixia el llenguatge de signes de les mans. Després d’una llarga trajectòria com actriu i titellaire, Calafell va crear La Guinda, un cabaret on pretenia reunir alguns dels millors números de mans que havia creat i desenvolupat al llarg de la seva carrera. Quan la peça va estar acabada i després de diverses actuacions, una greu malaltia li va impossibilitar interpretar-la. És llavors quan, buscant sense resultats una actriu que la pogués substituir, es va adonar que el seu fill Nico podia prendre el relleu. A partir d’aquest espectacle, Baixas ha seguit desenvolupant tècniques de mà i crea els seus propis espectacles, on, a més de les mans i el cos, la imatge i la tecnologia compten amb un paper rellevant. En aquests muntatges, les projeccions, el so, la tecnologia MIDI i altres aspectes tècnics es fusionen amb la interpretació.

 

Cómo nos vemos a nosotros mismos? Como nos mostramos ante los demás? Cómo nos ven? En “Cargando” Dossier la bailarina “se carga” tecnológicamente a sí misma para después desprenderse de sus diferentes “yo”. Las imágenes y el movimiento nos abren la puerta de su mundo interior.

 

Apatches explora las líneas de convergencia entre el lenguaje escénico y las nuevas tecnologías para expresar una idea en diferentes planos de profundidad. Los vídeos crean un engaño perceptivo, ya sea por la superposición de la imagen proyectada sobre el cuerpo como para recursos como el falso directo. La imagen juega un papel clave en los espectáculos de la Compañía Apatches (Noemí Laviana y Raquel Labrador), y mantiene siempre una relación directa con lo que sucede en escena, creando juegos perceptivos y visiones poéticas.

Com ens veiem a nosaltres mateixos? Com ens mostrem davant dels altres? Com ens veuen? A “Cargando” Dossier la ballarina “es carrega” tecnològicament a ella mateixa per desprès desprendre’s dels seus diferents “jo”. Les imatges i el moviment ens obren la porta del seu món interior.

Apatches explora les línies de convergència entre el llenguatge escènic i les noves tecnologies per expressar una idea en diferents plans de profunditat. Els vídeos creen un engany perceptiu, ja sigui per la superposició de la imatge projectada sobre el cos com per recursos com el fals directe. La imatge juga un paper clau en els espectacles de la Companyia Apatches (Noemí Laviana i Raquel Labrador), i manté sempre una relació directa amb el que succeeix en escena, creant jocs perceptius i visions poètiques.