Wioityuwoityuo

“Live, unreleased, rarities, collaborations, unplugged, b-sides, remixes, singles, outtakes, extres, expanded, (bonus promo video track) and more from this seminal and much-loved band: wioityuwoityuo”. Projecte fictici, simulacre de banda, de grup de música, creada exprés d’una manera efímera, per a una presentació expositiva amb concert i performance cercant una vessant lúdica i la participació del públic. Que el públic es pugui implicar i afegir in situ a l’experiència sonora. La intenció és experimentar des de fora de la música. Buscar tot allò que representa aquest món: assaigs, imatge rock’n’roll, concert, accions dins d’un concert, etc. Es tracta de fer una posada en escena enfocat cap a la recreació del fet musical en clau ”grrrrandyeah” contradictòria, sorollisme Fuzz, volent jugar amb el simulacre de banda, i realitzar coses que faria qualsevol grup de música. Aquí tindrà molta importància l’actitud i el “no som músics”; i les jaquetes i les ulleres, però també afegint-hi element dispersos com relacionar la música i el dibuix. Serà un radicalisme de pa sucat amb oli. La part expositiva tindrà un parament d’objectes pensats per a la interacció. La banda té unmyspace.com/wioityuwoityuo: un espai gairebé col·lectiu.

Joan-Marc Batlle i Vives, Barcelona. 

Havent estudiat Belles Arts a la Universitat de Barcelona, i amb una vessant marcadament plàstica, actualment el meu marc referencial és l’art d’acció. En els darrers anys he realitzat diverses accions que entronquen amb aquest interès que ve de lluny. Relaciono l’art d’acció i la performance amb un art de protesta artística, que sovint l’enfoco cap al fet lúdic. M’agrada molt la performance low-fi, primitiva, sense sentit, abstracte. He desenvolupat la meva activitat en el marc del barri del Poblenou de Barcelona, relacionat amb el calendari festiu i popular, i amb el context artístic del barri, L’Escocesa, Can Felipa, i els tallers oberts. És a partir d’aquest context que sorgeix la meva obra performàtica.

Accions 2010 

– Taller de dibuix i acció (4 sessions), i presentació performàtica dins l’exposició “L’espai de l’intent”. Can Felipa. – Acció happening “I el piano acompanyarà la maraca, etc.” i exposició. Centre Moral i Cultural del Poblenou, Barcelona. – Acció“33 salts damunt paper”. Swallow Gallery, Barcelona. – Happening “Sant Pollastre Milions de Millets”. “Sant Pollastre 2010”. Barcelona. – Acció inaugural “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant)”. Exposició “Edició limitada”, Impaktes visuals, art gallery. Sabadell. – Acció participativa ”El pou del món”. Parc del centre. – Pregó Alternatilles 2010, encadenament d’accions. Rambla del Poblenou. – Tallers Oberts del Poblenou: -“Deixeu que la pols vingui a mi, …” Acció intermitent i discontínua al taller (TOP’10) L’Escocesa. “Llarga vida a la mort a la serigrafia (versió engiponant) segona part”. Cloenda exposició “Edició limitada”. L’escocesa. – Acció “El creuador no oficial de semàfors en vermell”. Nau Estruch, Sabadell.

NauEstruch propone a Masu Fajardo su primera experiencia expositiva dado el interés del artista por extrapolar la experiencia escénica a otros formatos desde los que ampliar o desplazar el pensamiento que se encuentra detrás de su proceso de creación. Microficcions (In between) supone el inicio de un espacio en construcción que se irá desarrollando durante todo el proceso expositivo (del 18 de febrero al 1 de abril de 2011).

Partiendo de su propuesta escénica Microficciones (como desaparecer en escena) donde el artista propone espacios aisgnificants, Masu continúa en este próximo período de trabajo con su investigación sobre esta mirada activa que permite completar o ampliar el ciclo de la creación. Sin la representación por medio todos podemos ser cohabitantes o por qué no prosumers de este espacio in between. Con la idea de ir creando una arquitectura colectiva e invisible.

Masu Fajardo. 1978 Tenerife, Islas Canarias. Estudia danza Contemporánea (Barcelona y Amsterdam) Historia del Arte (Universidad de la Laguna, Tenerife) y gestión Cultural (Universidad de Alcalá de Henares, Madrid). Ha colaborado con coreógrafos de Cataluña destacando su participación en procesos de investigación como “lo natural se moverse” con Carmelo Salazar. Como intérprete ha trabajado con la cía. Konic thtr en diversos festivales Internacionales de Ginebra, Catania, México, y espacios de arte como Artssantamónica o 3 legged Dom en New York, entre otros. Como creadora independiente, desde 2002 lleva a cabo su línea de creación e investigación en donde lo escénico no es nada más que un evento colectivo a comprender. Ha recibido el apoyo desde sus inicios por estructuras como la Puerta o la Poderosa en Barcelona y el colectivo Hueco (Las Palmas de Gran Canarias). Los que ella considera sus trabajos clave son: Coming trough (2004) Espacio Triple sonoro (2005), like a imagen (2006-2007) y Microficciones (cómo desaparezco en escena) trabajo este último clave en el desarrollo de su actual discurso – práctico que está en continua deconstrucción.

NauEstruch proposa a Masu Fajardo la seva primera experiència expositiva atès l’interès de l’artista per extrapolar l’experiència escènica a altres formats des dels quals ampliar o desplaçar el pensament que es troba darrere del seu procés de creació. Microficcions (In between) suposa l’inici d’un espai en construcció que s’anirà desenvolupant durant tot el procés expositiu (del 18 de febrer a l’1 d’abril del 2011).

Partint de la seva proposta escènica Microficciones (com desaparèixer en escena) on l’artista proposa espais aisgnificants, Masu continua en aquest proper període de treball amb la seva investigació sobre aquesta mirada activa que permet completar o ampliar el cicle de la creació. Sense la representació pel mig tots podem ser cohabitants o per què no prosumers d’aquest espai in between. Amb la idea d’anar creant una arquitectura col·lectiva i invisible.

Masu Fajardo. 1978 Tenerife, Illes Canàries. Estudia dansa Contemporània (Barcelona i Amsterdam) Historia de l’Art (universitat de la Laguna, Tenerife) i gestió Cultural (Universitat d’Alcalá d’Henares, Madrid). Ha col·laborat amb coreògrafs de Catalunya destacant la seva participació en processos d’investigació com “lo natural es moverse” amb Carmelo Salazar. Com intèrpret ha treballat amb la cia. Konic thtr en diversos festivals Internacionals de Ginebra, Catania, Mèxic, i espais d’art com Artssantamónica o 3 legged Dg en New York, entre d’altres. Com a creadora independent, des de 2002 porta a terme la seva línia de creació i investigació a on allò escènic no es res mes que un esdeveniment col·lectiu a comprendre. Ha rebut el suport des de els seus inicis per estructures com la Porta o la Poderosa en Barcelona i el col·lectiu Hueco (Las Palmas de Gran Canarias). Els que ella considera els seus treballs clau són: Coming trough (2004)Espacio Triple sonoro (2005), like a imagen (2006-2007) i Microficciones (cómo desaparecer en escena)treball aquest últim clau en el desenvolupament del seu actual discurs – pràctic que està en continua deconstrucció.

AO es Antonio Ortega. OA es Oscar Abril Ascaso, habitualmente OAA. AO es uno de los artistas visuales con un sustrato performático más trascendente e interesante de nuestro país estos últimos veinte años. OA es curador y responsable de NauEstruch, Espacio para las Prácticas performáticas.

En la gramática expositiva de NauEstruch destaca una voluntad explícita para constituirse en un marco de convergencia entre una atención mayoritaria a artistas actualmente emergentes con un ejercicio de reivindicación de la producción de otros artistas más veteranos pero que han representado una aportación significativa importante y influyente dentro del territorio híbrido de las artes visuales de sustrato performático. AO es, desde hace veinte años, uno de esos artistas de referencia en nuestro contexto.

AO visto por OA es una muestra documental de la producción artística de Antonio Ortega más vinculada a las prácticas performáticas estos últimos veinte años, comisariada por Oscar Abril Ascaso. Una mirada a una obra que es, a la vez, una mirada lúcida y corrosiva a los mecanismos de la práctica artística. Pero, igualmente, una mirada a una obra indisociable, en sus orígenes, a la efervescencia de las prácticas performativas en nuestro país a principios de los noventa.

ANTONIO ORTEGA, 1968.

Licenciado por la Universidad de Barcelona (Bellas Artes), completa la formación en ENSBA Paris (atelier Boltanski), en 1991. Colaboró ​​con la London Biennale 2000. Estuvo becado por el programa Atelierstipendium Stadt Moenchendladbach en 2002. Fue invitado por el OK Centrum de Linz a realizar un “commisioned work in Residency” en 2006. Ha hecho talleres en Las Laboratoires de Aubervilliers, Paris, en la QUAM, en BBAA de Barcelona o la UAM de Madrid. Fue responsable de actividades y educación del CASM, 2003-2008 y actualmente está en el departamento de Artes Visuales de la Escuela Massana. Sus últimos proyectos han sido en Innsbruck, Phoenix, Moenchengladbach y Londres.AO és Antonio Ortega. OA és Oscar Abril Ascaso, habitualment OAA. AO és un dels artistes visuals amb un substrat performatic més transcendent i interessant del nostre país aquests darrers vint anys. OA és curador i responsable de NauEstruch, Espai per a les Pràctiques Performàtiques.

A la gramàtica expositiva de NauEstruch destaca una voluntat explícita per constituir-se en un marc de convergència entre una atenció majoritària a artistes actualment emergents amb un exercici de reivindicació de la producció d’altres artistes més veterans però que han representat una aportació significativament important i influent dins el territori híbrid de les arts visuals de substrat performàtic. AO és, des de fa vint anys, un d’aquests artistes de referència en el nostre context.

AO vist per OA és una mostra documental de la producció artística d’Antonio Ortega més vinculada a les practiques performàtiques aquests darrers vint anys, comissariada per Oscar Abril Ascaso. Una mirada a una obra que és, a la vegada, una mirada lúcida i corrosiva als mecanismes de la pràctica artística. Però, igualment, una mirada a una obra indissociable, en el seus orígens, a l’efervescència de les pràctiques performatives al nostre país a principis dels noranta.

ANTONIO ORTEGA, 1968.

Llicenciat per la Universitat de Barcelona (Belles Arts), completa la formació a E.N.S.B.A. Paris (atelier Boltanski), el 1991. Va col·laborar amb la London Biennale 2000. Va estar becat pel programa Atelierstipendium Stadt Moenchendladbach el 2002. Va ser convidat per l’OK Centrum de Linz a realitzar un “commisioned work in residency” el 2006. Ha fet tallers a Les Laboratoires d’Aubervilliers, Paris; a la QUAM, a BBAA de Barcelona o a la UAM de Madrid. Va ser responsable d’activitats i educació del CASM, 2003-2008 i actualment està al departament d’Arts Visuals de l’Escola Massana. Els seus darrers projectes han estat a Innsbruck, Phoenix, Moenchengladbach i Londres.

ACCIÓN! MAD – ENCUENTROS INTERNACIONALES DE ARTE DE ACCIÓN DE MADRID 

El Arte de Acción no es una cosa nueva, su historia comienza en la primera década del siglo pasado con las experiencias Futuristas y dadaístas, y aún a pesar del tiempo transcurrido, la vitalidad de este “modo de hacer” no se ha apagado con el transcurso de los años, muy al contrario., el Arte de Acción atraviesa el firmamento creativo de los dos últimos siglos como un fulgurante cometa en donde su estela ha contaminado las Artes Visuales, la Música, la Danza, el Teatro, el Cine y la Literatura que se han visto influenciadas por un nuevo punto de vista en el que la figura del artista asume roles más cercanos al de mediador o catalizador de procesos que al de creador o intérprete.

Debido a su carácter efímero, visible pero intangible, a su indefinición y al hecho de no haber formado parte de ningún movimiento artístico concreto mientras corre paralelo a todos ellos, pocas veces se reconoce el Arte de Acción como un género y una práctica artística independiente dentro de las Artes Visuales. Por otra parte, en la esta gobernado por ritmos diferentes de aquellos que afectan al Teatro y la Danza y necesitar de una audiencia “activa” que poco tiene que ver con la relación tradicional actor-espectador, tampoco ha encontrado su propio espacio en el entorno de las Artes Escénicas.

Acción! MAD – Encuentros Internacionales del Arte de Acción desde el año 2003 se ha establecido como una cita anual que ofrece al público de Madrid na visión amplia y profunda de un género independiente y autónomo, gobernado por sus propias reglas espacio-temporales y que mira siempre de abarcar un espectro geográfico amplio, mostrar diferentes generaciones de artistas y diferentes sensibilidades y por supuesto prestan una especial atención al trabajo de las mujeres que su aportación a la Performance ha sido y se enormemente importante, original y fecunda.

Nieves Correa y Hilario Alvarez

ACCIÓ!MAD – TROBADES INTERNACIONALS D’ART D’ACCIÓ DE MADRID

L’Art d’Acció no es una cosa nova, la seva història comença en la primera dècada del segle passat amb les experiències Futuristes i dadaistes; i encara malgrat el temps transcorregut, la vitalitat d’aquest “modus de fer” no s’ha apagat amb el decurs dels anys, molt al contrari., l’Art d’Acció travessa el firmament creatiu dels dos últims segles com un fulgurant cometa a on la seva estela ha contaminat les Arts Visuals, la Música, la Dansa, el Teatre, el Cine i la Literatura que s’han vist influenciades per un nou punt de vista en el que la figura de l’artista assumeix rols més pròxims al de mediador o catalitzador de processos que al de creador o intèrpret.

Degut al seu caràcter efímer, visible però intangible, a la seva indefinició i al fet de no haver format part de cap moviment artístic concret mentre corre paral·lel a tots ells, poques vegades es reconeix l’Art d’Acció com un gènere i una pràctica artística independent dins de les Arts Visuals. Per altra banda, a l’esta governat per ritmes diferents d’aquells que afecten al Teatre i la Dansa i necessitar d’una audiència “activa” que poc te a veure amb la relació tradicional actor-espectador, tampoc ha trobat el seu propi espai en l’entorn de les Arts Escèniques.

Acció!MAD – Trobades Internacionals de l’Art d’Acció des de l’any 2003 s’ha establert com una cita anual que ofereix al públic de Madrid na visió amplia i profunda d’un gènere independent i autònom, governat per les seves pròpies regles espai-temporals i que mira sempre d’abarcar un espectre geogràfic ampli, mostrar diferents generacions d’artistes i diferents sensibilitats i por suposat presten una especial atenció al treball de les dones que la seva aportació a la Performance ha sigut i es enormement important, original i fecunda.

Nieves Correa i Hilario Alvarez

JOAN CASELLAS SEGÚN EL ARCHIVO AIRE (1976/2010) 

JOAN CASELLAS SEGONS L’ARXIU AIRE (1976/2010)

Aquesta exposició és una aproximació retrospectiva de l’activitat artística de Joan Casellas dins l’art d’acció a través d’una cinquantena de fotografies i diverses animacions videogràfiques. Joan Casellas crea l’any 1992 la revista postal Aie, (1992-1999) dedicada a l’art efímer i d’acció. A causa de la tendència documentalista i fotogràfica de Joan Casellas, Aire esdevé aviat un important arxiu sobre l’art d’acció contemporània. Després del tancament de la revista, Aire ha continuat com a projecte documental viu recopilant i publicant centenars de fotografies en llibres, catàlegs i premsa especialitzada i organitzant més de 20 exposicions. Amb el temps Aire ha inclòs al seu fons totes les publicacions relacionades amb els esdeveniments documentats per Casellas i Xavier Moreno del 1997 al 2001, així com materials anteriors dels 70 i 80. Aire esdevé un alter ego de Casellas a voltes aclaparador per la persistent, voluminosa i sacrificada feina del documentalista. En aquesta ocasió, l’Arxiu Aire exposa els documents fotogràfics de les accions de Joan Casellas com a part d’un projecte retrospectiu en procés. La present mostra inclou col·laboracions amb: Oscar Abril Ascaso, Lluís Alabern, Jordi Cerdá, Nieves Correa, Marta Domínguez i Xavier Moreno i fotografies de: Oscar Abril Ascaso, Hilario Álvarez, Joan Casellas, Nieves Correa, Pilar Bonet, Isabel León, Xavier Moreno, Pietro Pellini, Pisonova, Esnest Puig, Meritxell Roda, Rebeca Rodríguez, Santi Salvador i Jose Carlos Soto.

Joan Casellas (Teià, 1960)

ha fet accions arreu d#39;Europa, també a Amèrica, a Corea i Israel. Individualment ha exposat a la Fundació Joan Miró de Barcelona (1979), la Fundació Espais de Girona (1987 i 2003), la Bridgewater-Lutsberg Gallery de Nova York (1989,) la Dri 05 Gallery d#39;Amsterdam (1991), la Sala 491 Art i Recerca de Barcelona (1991), l#39;ICA de Londres (1994), la Galeria H2O de Barcelona (1995 i 2001), i el CASM de Barcelona (2002 i 2006), entre d#39;altres. Publica textos d#39;art en diverses revistes i diaris com l#39;Avui, La Vanguardia, Papers d#39;Art, Bon Art, el Viejo Topo i l’Avenç. Com a fotògraf i documentalista desenvolupa l#39;arxiu Aire d#39;Art d#39;Acció des de 1992 i organitza esdeveniments d#39;art d#39;acció com la trobada anual La Muga Caula (www.lamugacaula.cat).

A través de la actitud “flaneur” y de adolescente perezoso, Quim Packard investiga los procesos vivenciales, profesionales y afectivas de la experiencia de ser artista residente en NauEstruch. Sin rumbo invita a amigos, conocidos y otros a colaborar. Entre ciertas cosas, organizan un concierto de electropop con un melón, montan una parada de perritos calientes con cartón, hablan con el comisario, conocen a zombis, se aburren, conversan con adolescentes y visitan bodegas y museos de astronomía. Sin ver claro si hay una diferencia entre el arte y otras actividades, nos propone un método de trabajo donde la divagación y la comodidad son el hilo conductor desde donde plantea dudas sobre el espacio artístico y la producción cultural.

A través de l’actitud “flaneur” i d’adolescent mandrós, Quim Packard investiga els processos vivencials, professionals i afectives de l’experiència de ser artista resident a NauEstruch. Sense cap rumb convida a amics, coneguts i altres a col·laborar. Entre certes coses, organitzen un concert d’electropop amb un meló, munten una parada de frankfurts amb cartró, parlen amb el comissari, coneixen a zombis, s’avorreixen, conversen amb adolescents i visiten bodegues i museus d’astronomia. Sense veure clar si hi ha una diferencia entre l’art i altres activitats, ens proposa un mètode de treball on la divagació i la comoditat són el fil conductor des d’on planteja dubtes sobre l’espai artístic i la producció cultural.

NAU3: ALGO SE TORCIÓ

El objetivo de este proyecto es la creación de contextos en espacios físicos de control determinado (un almacén, un taller de artista, una sala expositiva…) que es entendido como un espacio de expresión. El proyecto planteado para su estancia en el Estruch trata sobre la generación de un universo personal a partir del trabajo con los recursos que ofrezca un contexto específico: el taller 3 de NauEstruch. El plan de trabajo se concibe como el “informe” (el contexto es una materia primordial) y será el “work in progress” diario el que irá guiando los objetivos a asumir. Se plantea pues como un devenir, un desarrollo “proteico”, tomando este concepto en su acepción de mutación, cambio de aspecto o evolución de una idea. No nos interesa aquí el engaño o la interpretación que pueda evocar la figura de un “ser siempre cambiante”, sino cuál es el mecanismo que le proporciona esta virtud. Es la ósmosis entre artistas y puesto de trabajo lo que cosificarà este experimento, siempre atentos los primeros a las sugerencias y recursos que proporcione el segundo. Debido a su carácter de investigación, el trabajo toma la forma de un cuaderno de bitácora en el que quedan anotadas las reflexiones, ideas, sugerencias y acciones que van surgiendo a medida que nuestra estancia avanza y que se puede consultar en el sitio web que hemos creado para este propósito: http://nau3.com

ACCNEO-GRUPO 

Josep Domínguez Martínez (Barcelona, ​​1978), Jaume Aguirre y Puig (Barcelona, ​​1972) Colaboramos juntos desde el año 2006 bajo el nombre AccNeo-grupo. El proyecto que presentamos y con el que vamos haciendo una serie de trabajos que hibridan la acción performática y las nuevas tecnologías se llama incívicos y es proyecto residente en Can Xalant desde el año 2009 y Ca l’Estruch en 2010. Nuestros proyectos recientes son; ‘La casa tomada’. Exposición colectiva de artistas residentes en Can Xalant. Can Xalant (Mataró). 7a Muestra sonora y visual. Convento de San Agustín. Barcelona. Festival Internacional de Video-arte LOOP. Programa Internacional de Universidades, Facultad de Bellas Artes de Barcelona.Medialounge – Hotel Catalonia Ramblas. Barcelona. Festival Internacional de Video-arte LOOP. Video-performance Expectator (Off-Loop). Barcelona. 5a encuentro y muestra de arte multidisciplinar. Casa de la Cultura de la Diputación de Girona. NAU3: ALGO SE TORCIÓ

L’objectiu d’aquest projecte és la creació de contexts dins espais físics de control determinat (un magatzem, un taller d’artista, una sala expositiva…) que és entès com un espai d’expressió. El projecte plantejat per a l’estada a l’Estruch tracta sobre la generació d’un univers personal a partir del treball amb els recursos que ofereixi un context específic: el taller 3 de NauEstruch. El pla de treball es concebut com “informe” (el context és una matèria primordial) i serà el “work in progress” diari el que anirà guiant els objectius a assumir. Es planteja doncs com un esdevenir, un desenvolupament “proteic”, prenent aquest concepte en la seva accepció de mutació, canvi d’aspecte o evolució d’una idea. No ens interessa aquí l’engany o la interpretació que pugui evocar la figura d’un “ens sempre canviant”, sinó quin és el mecanisme que li proporciona aquesta virtut. És l’osmosi entre artistes i lloc de treball el que cosificarà aquest experiment, sempre atents els primers als suggeriments i recursos que proporcioni el segon. Degut al seu caràcter d’investigació, el treball pren la forma d’un quadern de bitàcola en el qual resten anotades les reflexions, idees, suggeriments i accions que van sorgint a mesura que la nostra estada avança i que hom pot consultar en el lloc web que hem creat per a aquest propòsit: http://nau3.com

ACCNEO-GRUP

Josep Domínguez Martínez (Barcelona, 1978), Jaume Aguirre i Puig (Barcelona, 1972) Col·laborem plegats des de l’any 2006 sota el nom AccNeo-grup. El projecte que presentem i amb el qual anem fent tot un seguit de treballs que hibriden l’acció performàtica i les noves tecnologies s’anomena Incívics i és projecte resident a Can Xalant des de l’any 2009 i a Ca l’Estruch el 2010. Els nostres projectes recents son; ‘La casa tomada’. Exposició col.lectiva d’artistes residents a Can Xalant. Can Xalant (Mataró). 7a Mostra sonora i visual. Convent de Sant Agustí. Barcelona. Festival Internacional de Video-art LOOP. Programa Internacional d’Universitats, Facultat de Belles Arts de BCN. Medialounge – Hotel Catalonia Ramblas. Barcelona. Festival Internacional de Video-art LOOP. Video-performance Expectator (Off-Loop). Barcelona. 5a trobada i mostra d’art multidisciplicar. Casa de la Cultura de la Diputació de Girona.

The Passive Aggressive Tensei. Un proyecto de instalaciones y performance 

Este proyecto tiene la intención de mostrar la idea de comportamiento como parte de un trastorno. Los vídeos que formarán parte de la instalación son el resultado de performances minimalistas realizadas en el taller. Tienen la función de mostrar la sutileza del comportamiento pasivo agresivo. La performance que haré en NauEstruch tiene que ver con el control de este comportamiento a través de la realización de diferentes actividades cotidianas. Por esta razón, durará cinco horas y todas las personas están invitadas a participar.

Nací en Lima en 1979. Vivo y trabajo en Barcelona.

Mi trabajo, tanto de performance como video e instalación, se enfoca en el papel que juega la memoria en la construcción de nuestra identidad, el deseo y la jerarquía.

Últimamente entiende mejor las sutilezas con las que hacemos la vida diaria y trato de comunicarme a través suyo. Quizás esta intensa relación anónima respeto a los demás me ha hecho plantearme hacer performance. Puedes ver mi trabajo y como ha ido variando a mi página: www.pilartalavera.com

The Passive Aggressive Tense. Un proyecto de instalación y performance

Aquest projecte té la intenció de mostrar la idea de comportament com a part d’un trastorn. Els vídeos que formaran part de la instal·lació són el resultat de performances minimalistes realitzades al taller. Tenen la funció de mostrar la subtilesa del comportament passiu agressiu. La performance que faré a NauEstruch té a veure amb el control d’aquest comportament a través de la realització de diferents activitats quotidianes. Per aquesta raó, durarà cinc hores i totes les persones estan convidades a participar.

Vaig néixer a Lima el 1979. Visc i treballo a Barcelona.

El meu treball, tant de performance com vídeo i instal·lació, s’enfoca en el paper que juga la memòria en la construcció de la nostra identitat, el desig i la jerarquia.

Últimament entén millor les subtileses amb les quals fem la vida diària i tracto de comunicar-me a través seu. Potser aquesta intensa relació anònima respecte als altres m’ha fet plantejar-me fer performance. Pots veure el meu treball i com ha anat variant a la meva pàgina: www.pilartalavera.com

Es el nombre del proyecto general en el que Nico Baixas está trabajando actualmente. Se trata de un proyecto en torno a las manos. Partiendo de ideas y textos científicos, Baixas utiliza las manos como un nexo para abordar diversos temas relacionados con estas extremidades. La creatividad, la comunicación no verbal, las técnicas, las proporciones del cuerpo, la discapacidad y muchos otros. Los trabajos son plasmados en performances, fotografías, dibujos o videoarte. También participan otros especialistas o virtuosos de las manos. El manual es una estrategia destinada a divulgar la cultura de las manos, experimentar con nuevas técnicas y posibilidades expresivas y ofreciendo una versión no tan ligada a la palabra.

NICO BAIXAS
Es performer y videoartista. Sus piezas son mixedmedia, combinaciones de elementos e ideas tecnológicas, performáticas, plásticos o tratamiento de imagen.Tiene en la espalda una larga trayectoria como actor de teatro, formó parte de la extinta compañía General Elèctrica y ha participado en montajes de Rodrigo García, Marcel · lí Antúnez o Sonia Gómez entre otros. En solitario, ha girado durante años con un espectáculo creado por su madre, que se interpreta únicamente con las manos. En cine, además de trabajar como actor, ha trabajado como guionista, director y montador en Nueva York y Barcelona.

Otros proyectos en exposición: Reprise de Jaume Parera, Revuelo de Ricardo Trigo, Trucos que salen mal, página 38 de Iñaki Álvarez.

És el nom del projecte general en el que Nico Baixas està treballant actualment. Es tracta d’un projecte al voltant de les mans. Partint d’idees i texts científics, Baixas utilitza les mans com un nexe per abordar diversos temes relacionats amb aquestes extremitats. La creativitat, la comunicació no verbal, les tècniques, les proporcions del cos, la discapacitat i molts d’altres. Els treballs són plasmats en performances, fotografies, dibuixos o videoart. També hi participen altres especialistes o virtuosos de les mans. El manual és una estratègia destinada a divulgar la cultura de les mans, experimentar amb noves tècniques i possibilitats expressives i oferint una versió no tan lligada a la paraula.

NICO BAIXAS
És performer i videoartista. Les seves peces són mixedmedia, combinacions d’elements i idees tecnològiques, performàtiques, plàstics o tractament d’imatge. Té a l’esquena una llarga trajectòria com a actor de teatre, va formar part de l’extinta companyia General Elèctrica i ha participat en muntatges de Rodrigo García, Marcel·lí Antúnez o Sonia Gómez entre d’altres. En solitari, ha girat durant anys amb un espectacle creat per la seva mare, que s’interpreta únicament amb les mans. En cinema, a més de treballar com a actor, ha treballat com a guionista, director i muntador a Nova York i Barcelona.

Altres projectes en exposició: Reprise de Jaume Parera, Enrenou de Ricardo Trigo, Trucs que surten malament, pàgina 38 d’ Iñaki Álvarez.

Iñaki Alvarez presenta un proyecto cooperativo de propuestas performáticas extraído de su libro “Trucos que salen mal”. Según Marcel Dalmau, “El modus operandi de Iñaki Alvarez tiene algunos puntos en común con los coleccionistas. El coleccionista recrea con su acción reunificadora una metonimia de la captura del todo. Iñaki recopila y recopila sin preocuparse excesivamente ni de sus motivaciones ni los usos posteriores: Primero actúo y luego pienso “.

Trucos que salen mal consiste en una publicación, que recoge 82 ideas (apuntes, proyectos, posibilidades …), que acumulé entre el año 2005 y el 2007.

La idea de la publicación era agrupar en un libro una serie de acciones que por diversos motivos no fueron realizadas. De ahí el título de la publicación, que pone énfasis en la idea de intento fallido o intención abortada.

El objetivo del libro era el lector se apropia. Que fuera él quien decidiera qué proyectos desarrollar. Que a partir de mis propuestas creas sus propias imágenes, un lector activo y no pasivo, dándole la posibilidad de formalizar cada una de las diferentes ideas.

NauEstruch desarrollará, durante dos meses, una de las propuestas de Trucos Que Salen Mal, la de la página 38.

Coincidiendo con esta presentación expositiva, NauEstruch celebrará una mesa redonda con Iñaki Álvarez y otros artistas presentes en su programación 2010, a partir de las 19h.

Iñaki Alvarez presenta un projecte cooperatiu de propostes performàtiques extret del seu llibre “Trucs que surten malament”. Segons Marcel Dalmau, “El modus operandi de l’Iñaki Alvarez té alguns punts en comú amb els col·leccionistes.  El col·leccionista recrea amb la seva acció reunificadora una metonímia de la captura del tot.  L’Iñaki recopila i recopila sense preocupar-se excessivament ni de les seves motivacions ni dels usos posteriors: Primer actuo i després penso”.

Trucs que surten malament consisteix en una publicació, que recull 82 idees (apunts, projectes, possibilitats…), que vaig acumular entre l’any 2005 i el 2007.

La idea de la publicació era agrupar en un llibre tot un seguit d’accions que per diversos motius no van ser realitzades. D’aquí el títol de la publicació, que posa èmfasi en la idea d’intent fallit o intenció avortada.

L’objectiu del llibre era el lector se’n apropiés. Que fos ell qui decidís quins projectes desenvolupar. Que a partir de les meves propostes crees les seves pròpies imatges, un lector actiu i no passiu, donant-li la possibilitat de formalitzar cada unes de les diferents idees.

NauEstruch desenvoluparà, durant dos mesos, una de les propostes de Trucs Que Surten Malament, la de la pàgina 38.

Tot coincidint amb aquesta presentació expositiva, NauEstruch celebrarà una taula rodona amb Iñaki Álvarez i altres artistes presents a la seva programació 2010, a partir de les 19h.