Un hombre
Una mujer
Otra mujer
Un oasis en el tiempo

Historia de una pasión

Historia de una pasión es la necesidad de amar y de ser amado,
de desear, de ser deseado,
de jugar y ser importante.

La escena está inundada por el color azul cobalto,
Que desde el suelo se extiende subiendo por las paredes
Hasta llenar todo el techo.

Dentro de la inquietud constante, los tres, bailan.

FICHA ARTÍSTICA

Idea original y creación: Colectivo Amor
Dirección: Carlos Roo y Alicia González
Intérpretes: Melchor Casals, Helena Escuté y Nina Uyà
Fotografía: Eric Altimir
Producción: Mireia Mora
Vestuario y escenografía: Colectivo Amor
La iluminación: Alicia González, Helena Escuté e Iván Garriga

Espectáculo con el apoyo de Mercedes Boronat Artístico ProjectUn home
Una dona
Una altra dona
Un oasi en el temps

Història d’una passió

Història d’una passió és la necessitat d’estimar i de ser estimat, de desitjar, de ser desitjat, de jugar i ser important. L’escena està inundada pel color blau cobalt, Que des del terra s’escampa pujant per les parets Fins a omplir tot el sostre. Dins la inquietud constant, els tres, ballen.

FITXA ARTÍSTICA

Idea original i creació: Colectivo Amoro

Direcció: Carlos Roó i Alicia González

Intèrprets: Melcior Casals, Helena Escuté i Nina Uyà

Fotografia: Eric Altimis

Producció: Mireia Mora

Vestuari i escenografia: Colectivo Amoro

Il·luminació: Alicia González, Helena Escuté i Iván Garriga

Espectacle amb el suport de Mercedes Boronat Artístic Project

PRECIO: 10€

En attendant la inattendu nace del encuentro entre Claire Ducreux y Toni Mira, dos creadores e intérpretes con una larga e intensa trayectoria profesional que han decidido regalarse mutuamente la síntesis de su trabajo artístico. El banco, la mesa, la gorra, los espejos, las sombras y otros objetos y efectos característicos de los personajes que ambos han interpretado en espectáculos en solitario, comparten ahora el espacio escénico. Todo se va llenando de hojas, de humor, de poesía y de absurdo para contarnos una sencilla historia de amor entre dos universos muy diferentes en la forma, pero con muchos puntos de contacto en la esencia. Ducreux y Mira justifican el título: No vamos a un lugar concreto, no sabemos aún el final del trayecto. En attendant es un encuentro, un viaje y no queremos cerrar ninguna puerta a lo imprevisto.

Estrenado en la Feria de Teatro en la Calle de Tàrrega 2010, En attendant … cautivó al público desde el primer momento. Para ambos creadores ha sido todo un reto: Ducreux ha vuelto a pisar las tablas de un teatro, procedente de una larga etapa en espectáculos de calle, y Mira se ha acercado al universo poético de otra creadora, tras años de colaboración con Claudia Moreso.

Desde la fundación de Nats Nus Danza en 1987, Toni Mira ha creado numerosas coreografías tanto para su compañía como para las de otros artistas, además de llevar a cabo una importante labor pedagógica. Entre los reconocimientos recibidos por Nats Nus Dansa está el Premio Nacional de Danza y el Premio Ciudad de Barcelona, ambos recibidos el año 2010.

Claire Ducreux inició su carrera profesional como bailarina de diferentes compañías. Interesada en el mimo y el teatro de gesto, funda la compañía Leandre-Claire (junto con Leandre Ribera), con la cual crea numerosos espectáculos, entre los que cabe destacar Fragile, que recibió numerosos premios. Actualmente desarrolla su labor en solitario y colabora en espectáculos de otros artistas.

FICHA ARTÍSTICA

Creación: Claire Ducreux y Toni Mira

Interpretación: Claire Ducreux y Jordi Casanovas

Música y banda sonora: David Moreno

Espacio escénico: Miguel Ruiz

Luces: Rafael Roca

Fotografía: Hernán GalbiatiPREU: 10€

En attendant l’inattendu neix de la trobada entre Claire Ducreux i Toni Mira, dos creadors i intèrprets amb una llarga i intensa trajectòria professional que han decidit regalar-se mútuament la síntesi del seu treball artístic. El banc, la taula, la gorra, els miralls, les ombres i altres objectes i efectes característics dels personatges que ambdós han interpretat en espectacles en solitari, comparteixen ara l’espai escènic. Tot es va omplint de fulles, d’humor, de poesia i d’absurd per explicar-nos una senzilla història d’amor entre dos universos molt diferents en la forma, però amb molts punts de contacte en l’essència. Ducreux i Mira justifiquen el títol: No anem a un lloc concret, no sabem encara el final del trajecte. En attendant és un encontre, un viatge i no volem tancar cap porta a l’imprevist.

Estrenat a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 2010, En attendant… va captivar el públic des del primer moment. Per a ambdós creadors ha estat tot un repte: Ducreux ha tornat a trepitjar les taules d’un teatre, procedent d’una llarga etapa en espectacles de carrer, i Mira s’ha apropat a l’univers poètic d’una altra creadora, després d’anys de col·laboració amb Clàudia Moreso.

D’ençà de la fundació de Nats Nus Dansa el 1987, Toni Mira ha creat nombroses coreografies tant per a la seva companyia com per a les d’altres artistes, a més de dur a terme una important tasca pedagògica. Entre els reconeixements rebuts per Nats Nus Dansa hi ha el Premi Nacional de Dansa i el Premi Ciutat de Barcelona, tots dos rebuts l’any 2010.

Claire Ducreux va iniciar la seva carrera professional com a ballarina de diferents companyies. Interessada en el mim i el teatre de gest, funda la companyia Leandre-Claire (juntament amb Leandre Ribera), amb la qual crea nombrosos espectacles, entre els que cal destacar Fragile, que va rebre nombrosos premis. Actualment desenvolupa la seva tasca en solitari i col·labora en espectacles d’altres artistes.

FITXA ARTÍSTICA

Creació : Claire Ducreux i Toni Mira

Interpretació: Claire Ducreux i Jordi Casanovas

Música i banda sonora: David Moreno

Espai escènic: Miquel Ruiz

Llums: Rafael Roca

Fotografia: Hernán Galbiati

Claqué, hip-hop, flamenco y danza contemporánea se unen en un espectáculo que se presenta como “una historia de amor entre cuatro estilos”. Haciendo suya una afirmación del historiador británico Peter Burke que dice que “vivimos en una época de líneas desdibujadas y fronteras intelectuales abiertas, una época que es a la vez emocionante y confusa”, los miembros de la compañía REM crean un montaje que mezcla disciplinas aparentemente alejadas para alcanzar nuevas formas de expresión. Este desinhibido cruce de caminos ha encontrado el título idóneo: La Estación. Cuatro bailarinas se encuentran en una estación para coger su tren y durante la espera aparecen emociones y sentimientos que expresarán a través del movimiento. El reto es encontrar puntos en común entre ellas. El juego está servido.

El proyecto surgió en el año 2008, cuando el saxofonista Cesc Miralta y la bailarina Laia Molins se unieron para desarrollar un espectáculo con músicas y coreografías originales al servicio de un viaje experimental para cuatro bailarinas de estilos diferentes. Después de estudiar con los grandes maestros del claqué, Laia Molins ha colaborado en varios espectáculos, entre los que hay Escúchame, de la compañía Barcelona Rhythm, y Tapeando, de Tap Olé. Desde 1998 participa semanalmente en las sesiones de improvisación de claqué en Barcelona-Tap Jam, pasando posteriormente a dirigirlas. Preside la Asociación Tot pel Claqué de Barcelona, ​​que organiza el Festival de Claqué de Barcelona desde 2003. Saxofonista, clarinetista y flautista, Cesc Miralta ha formado parte de las orquestas de varios montajes de teatro musical, como Cabaret, Flor de Noche, Te odio amor mío, West Side Story, Los Piratas, No son maneras de matar una mujer, Tarantos , Todo Lloll y Spamalot. Con Cesc Miralta Quartet ha grabado los álbumes Sol de Noche y Carretera Austral.

FICHA ARTÍSTICA

Dirección artística: Laia Molins

Coreografías: Laia Molins, Núria Ventura y Nadine Gerspacher

Composición musical: Cesc Miralta

Dramaturgia: Raimon Molins

Bailarina claqué: Laia Molins

Bailarina hip-hop: Ruth Delgado

Bailarina flamenco: Núria Ventura

Bailarina contemporáneo: Nadine GerspacherClaqué, hip-hop, flamenc i dansa contemporània s’uneixen en un espectacle que es presenta com “una història d’amor entre quatre estils”. Fent seva una afirmació de l’historiador britànic Peter Burke que diu que “vivim en una època de línies desdibuixades i fronteres intel·lectuals obertes, una època que és alhora emocionant i confusa”, els membres de la companyia REM creen un muntatge que barreja disciplines aparentment allunyades per assolir noves formes d’expressió. Aquest desinhibit encreuament de camins ha trobat el títol idoni: L’Estació. Quatre ballarines es troben en una estació per agafar el seu tren i durant l’espera apareixen emocions i sentiments que expressaran a través del moviment. El repte és trobar punts en comú entre elles. El joc està servit.

El projecte va sorgir l’any 2008, quan el saxofonista Cesc Miralta i la ballarina Laia Molins es van unir per desenvolupar un espectacle amb músiques i coreografies originals al servei d’un viatge experimental per a quatre ballarines d’estils diferents. Després d’estudiar amb els grans mestres del claqué, Laia Molins ha col·laborat en diversos espectacles, entre els quals hi ha Escolta’m, de la companyia Barcelona Rhythm, i Tapeando, de Tap Olé. Des de 1998 participa setmanalment en les sessions d’improvisació de claqué a Barcelona-Tap Jam, passant posteriorment a dirigir-les. Presideix l‘Associació Tot pel Claqué de Barcelona, que organitza el Festival de Claqué de Barcelona des de 2003. Saxofonista, clarinetista i flautista, Cesc Miralta ha format part de les orquestres de diversos muntatges de teatre musical, com Cabaret, Flor de Nit, T’odio amor meu, West Side Story, Els Pirates, No són maneres de matar una dona, Tarantos, Tot Lloll i Spamalot. Amb el Cesc Miralta Quartet ha enregistrat els àlbums Sol de Nit i Carretera Austral.

FITXA ARTÍSTICA

Direcció artística: Laia Molins

Coreografies: Laia Molins, Núria Ventura i Nadine Gerspacher

Composició musical: Cesc Miralta

Dramatúrgia: Raimon Molins

Ballarina claqué: Laia Molins

Ballarina hip-hop: Ruth Prim

Ballarina flamenc: Núria Ventura

Ballarina contemporani: Nadine Gerspacher

Condición para 2 cuerpos. Ariadna Estalella 

La pieza se adentra en el estudio de la fisicidad y de la presencia, confinadas al ejercicio de permanecer en el desequilibrio y en la compensación constante de la caída, dilatando el lapso entre la movilidad y la inmovilidad. Estalella compagina su trabajo como creadora escénica con los estudios de Bellas Artes en la Universidad de Barcelona, ​​donde desarrolla proyectos relacionados con la imagen.

3 PROCESOS DE CREACIÓN. 2 ª edición

El colectivo La Porta, formado por profesionales de la danza, es el impulsor de 3 procesos de creación, una iniciativa que ofrece las condiciones necesarias para llevar a la práctica una propuesta creativa propia a una serie de creadores que se encuentran en el inicio de su trayectoria. Tras dos meses de trabajo, los creadores seleccionados en esta segunda edición presentan una primera aproximación a las piezas que están preparando. La mirada del espectador se convierte en el contrapunto imprescindible para la evolución de cada proyecto.

3 procesos de creación es un proyecto producido por La Porta, conducido por Sergi Faustino, con la colaboración de La Poderosa y la participación de La Caldera y L’Estruch de Sabadell, con el apoyo del CONCA y el Instituto de Cultura de Barcelona.Condició per a 2 cossos. Ariadna Estalella

La peça s’endinsa en l’estudi de la fisicitat i de la presència, confinades a l’exercici de romandre en el desequilibri i en la compensació constant de la caiguda, dilatant el lapse entre la mobilitat i la immobilitat. Estalella compagina el seu treball com a creadora escènica amb els estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on desenvolupa projectes relacionats amb la imatge.

3 PROCESSOS DE CREACIÓ. 2a edició

El col·lectiu La Porta, format per professionals de la dansa, és l’impulsor de 3 processos de creació, una iniciativa que ofereix les condicions necessàries per portar a la pràctica una proposta creativa pròpia a una sèrie de creadors que es troben en l’inici de la seva trajectòria. Després de dos mesos de treball, els creadors seleccionats en aquesta segona edició presenten una primera aproximació a les peces que estan preparant. La mirada de l’espectador esdevé el contrapunt imprescindible per a l’evolució de cada projecte.

3 processos de creació és un projecte produït per La Porta, conduït per Sergi Faustino, amb la col·laboració de La Poderosa i la participació de La Caldera i L’Estruch de Sabadell, amb el suport del CONCA i l’Institut de Cultura de Barcelona.

Micro-Log primera. María Vera 

La trayectoria de María Vera (Murcia, 1984) ha transitado por el teatro, la danza y la creación audiovisual. Se ha formado en París, Madrid y Barcelona y ha trabajado con la compañía Excesos y Arrebatos, con la que ha presentado un espectáculo dirigido por Andrés Corchero en diferentes teatros y festivales de Cataluña. Está finalizando la licenciatura de cine y trabaja en Micrología Liminal, un proyecto escénico híbrido.

3 PROCESOS DE CREACIÓN. 2 ª edición

El colectivo La Porta, formado por profesionales de la danza, es el impulsor de 3 procesos de creación, una iniciativa que ofrece las condiciones necesarias para llevar a la práctica una propuesta creativa propia a una serie de creadores que se encuentran en el inicio de su trayectoria. Tras dos meses de trabajo, los creadoresseleccionados en esta segunda edición presentan una primera aproximación a laspiezas que están preparando. La mirada del espectador se convierte en elcontrapunto imprescindible para la evolución de cada proyecto.

3 procesos de creación es un proyecto producido por La Porta, conducido por Sergi Faustino, con la colaboración de La Poderosa y la participación de La Caldera y L’Estruch de Sabadell, con el apoyo del CONCA y el Instituto de Cultura deBarcelona.Micrología primera. María Vera

La trajectòria de María Vera (Múrcia, 1984) ha transitat pel teatre, la dansa i la creació audiovisual. S’ha format a París, Madrid i Barcelona i ha treballat amb la companyia Excesos y Arrebatos, amb la qual ha presentat un espectacle dirigit per Andrés Corchero en diferents teatres i festivals de Catalunya. Està finalitzant la llicenciatura de cinema i treballa en Micrología Liminal, un projecte escènic híbrid.

3 PROCESSOS DE CREACIÓ. 2a edició

El col·lectiu La Porta, format per professionals de la dansa, és l’impulsor de 3 processos de creació, una iniciativa que ofereix les condicions necessàries per portar a la pràctica una proposta creativa pròpia a una sèrie de creadors que es troben en l’inici de la seva trajectòria. Després de dos mesos de treball, els creadors seleccionats en aquesta segona edició presenten una primera aproximació a les peces que estan preparant. La mirada de l’espectador esdevé el contrapunt imprescindible per a l’evolució de cada projecte.

3 processos de creació és un projecte produït per La Porta, conduït per Sergi Faustino, amb la col·laboració de La Poderosa i la participació de La Caldera i L’ Estruch de Sabadell, amb el suport del CONCA i l’Institut de Cultura de Barcelona.

La temporada 2009/10, desde el Área de Creación y Difusión de las Artes del Ayuntamiento de Sabadell se inició, con mucho empuje, el programa Los Institutos en L’Estruch. El objetivo es dar a conocer el equipamiento, informar de qué se hace, movilizar el estudiante, enriquecer sus experiencias, apoyar al profesorado en la formación de los alumnos y crear público con criterio. De cara al curso 2010/11 queremos animar a los estudiantes con nuevas propuestas que seguro que les pueden interesar, tanto por lo que tienen de innovadoras en el tratamiento de lenguajes escénicos como por las historias que cuentan. Los proyectos Estruch los Institutos y Estruch en Vivo no existirían sin la complicidad de los centros y, sobre todo, la de sus docentes.

Los Institutos en el Estruch

ESTO ES RITMO

Proyecto dirigido a: 4 º de ESO, bachillerato, formación profesional y adultos

Enero-febrero 2011

Máximo 50 personas por grupo

A partir del visionado de la películaWest side story (de Robert Wise y Jerome Robbins), el coreógrafo Juan Carlos Garcíade la compañía Lanònima Imperial, propondrá a los estudiantes un taller de danzateatro de cuatro horas que finalizará con un montaje. Damos continuidad a unproyecto iniciado a principios de 2010.

Imágenes esto es ritmo 2010 con la coreógrafa Marcè Boronat y el realizador Ignacio Acconci.

La temporada 2009/10, des de l’Àrea de Creació i Difusió de les Arts de l’Ajuntament de Sabadell es va iniciar, amb molta empenta, el programa Els Instituts a L’Estruch. L’objectiu és donar a conèixer l’equipament, informar de què s’hi fa, mobilitzar l’estudiant, enriquir les seves experiències, donar suport al professorat en la formació dels alumnes i crear públic amb criteri. De cara al curs 2010/11 volem engrescar els estudiants amb noves propostes que segur que els poden interessar, tant pel que tenen d’innovadores en el tractament de llenguatges escènics com per les històries que conten. Els projectes Estruch als Instituts i Estruch en Viu no existirien sense la complicitat dels centres i, sobretot, la dels seus docents.

Els Instituts a l’Estruch

AIXÒ ÉS RITME

Projecte adreçat a: 4t d’ESO, batxillerat, formació professional i adults

Gener-febrer 2011 

Màxim 50 persones per grup

A partir del visionat de la pel·lícula West side story (de Robert Wise i Jerome Robbins), el coreògraf Juan Carlos García de la companyia Lanònima Imperial, proposarà als estudiants un taller de dansa teatre de quatre hores que finalitzarà amb un muntatge.

Donem continuïtat a un projecte iniciat a principis de 2010.

Imatges això és ritme 2010 amb la coreògrafa Marcè Boronat i el realitzador Ignacio Acconcia.

L’home que ballava. Vicens Mayans La teoria dels universos paral·lels del físic Hugh Everett ha servit d’inspiració al creador i intèrpret Vicenç Mayans. Una simplificació de la teoria diria que cada vegada que s’explora una nova possibilitat física l’univers es divideix. Si per cada decisió (presa o no) es crea un univers propi, podem dir que som la suma de tot el que hem anat escollint?

3 PROCESSOS DE CREACIÓ. 2a edició

El col·lectiu La Porta, format per professionals de la dansa, és l’impulsor de 3 processos de creació, una iniciativa que ofereix les condicions necessàries per portar a la pràctica una proposta creativa pròpia a una sèrie de creadors que es troben en l’inici de la seva trajectòria. Després de dos mesos de treball, els creadors seleccionats en aquesta segona edició presenten una primera aproximació a les peces que estan preparant. La mirada de l’espectador esdevé el contrapunt imprescindible per a l’evolució de cada projecte.

3 processos de creació és un projecte produït per La Porta, conduït per Sergi Faustino, amb la col·laboració de La Poderosa i la participació de La Caldera i L’Estruch de Sabadell, amb el suport del CONCA i l’Institut de Cultura de Barcelona.

Con la pieza Espejismo, Pepe Hevia Danza profundiza en la relación entre el lenguaje coreográfico y la imagen. El formato de obra de corta duración permite enlazarla con otra pieza, titulada Efímera belleza, que es el resultado del Proyecto Beca 2010, con el que la compañía abre puertas a talentos emergentes.

Desde hace varios años el coreógrafo Pepe Hevia trabaja para estrechar la relación entre el lenguaje coreográfico y la imagen. Con Espejismo, esta fusión se intensifica hasta el punto de desdoblarse en un espectáculo escénico y en otro de puramente audiovisual. La pieza se interroga sobre las ilusiones ópticas y también las emocionales, sobre la lejanía, la desconexión y la espera. Creada en residencia en L’Estruch, la coreografía de Pepe Hevia Danza convierte la íntima conexión entre cuerpos e imágenes en un sólido argumento coreográfico.

Enlazada con Espejismo, Hevia presenta Efímera belleza que, como se adivina en el título, quiere iluminar la simplicidad y brevedad de las situaciones cotidianas, la pequeña esencia que nos acompaña en momentos de felicidad. La pieza es el resultado del proyecto Beca 2010 de Pepe Hevia Danza, un sistema de ayudas a bailarines emergentes para que puedan colaborar en un proyecto realizado por compañía profesional

“Al coreógrafo de origen cubano Pepe Hevia siempre le han caracterizada dos cosas: buena danza, con Mucho y cuidado movimiento, y un potente imaginario plástico que enraíza en el mundo latino” (Joaquim Noguer, La Vanguardia, noviembre de 2007). La crítica especializada siempre ha elogiado el aparato técnico de Hevia, siempre puesto al servicio del mensaje y con una potencia lírica como pocas. Creada en 1993, la compañía aglutina las técnicas de danza contemporánea más actual con un estilo personal de marcado acento poético, que recoge la diversidad de la danza moderna desde sus vertientes americanas, caribeñas y europeas, con especial atención a la influencia de la cultura afrocubana. El estilo de su director impregna las coreografías de la compañía de un movimiento ligero y emotivo que apunta a una nueva estética coreográfica que profundiza en las raíces del lenguaje contemporáneo.

FICHA ARTÍSTICA

DIRECTOR ARTÍSTICO: Pepe Hevia.

PRODUCCIÓN: Sonia Fernández Lage.

Pepe Hevia Danza

Compañía subvencionada por: ICUB, EADC-Generalitat de Cataluña.