El Esbart Sabadell Dansaire ha sido, desde el año 1997, la entidad promotora de la celebración del Día Internacional de la Danza en la ciudad. A lo largo de quince años ha organizado muchos otros actos en torno a esta disciplina artística, entre ellos la popular y multitudinaria Mostra de Dansa. El año pasado, el Esbart puso en marcha la Gala de Dansa Clàssica con el objetivo de potenciar el ballet, logrando un más que notable éxito de convocatoria. La segunda edición de la gala cuenta con un interesante programa de coreografías clásicas y neoclásicas, que serán interpretadas por bailarines y bailarinas de un reducido número de compañías y escuelas, seleccionadas según el criterio de un grupo de especialistas y de personas vinculadas al mundo de la danza. Este año, la Asociación de Escuelas de Danza Autorizadas de Cataluña (AEDA) también se ha sumado a la iniciativa.

L’Esbart Sabadell Dansaire ha estat, des de l’any 1997, l’entitat promotora de la celebració del Dia Internacional de la Dansa a la ciutat. Al llarg de quinze anys ha organitzat molts altres actes a l’entorn d’aquesta disciplina artística, entre els quals hi la popular i multitudinària Mostra de Dansa. L’any passat, l’Esbart va posar en marxa la Gala de Dansa Clàssica amb l’objectiu de potenciar el ballet, i assolí un més que notable èxit de convocatòria. La segona edició de la gala disposa d’un interessant programa de coreografies clàssiques i neoclàssiques, que seran interpretades per ballarins i ballarines d’un reduït nombre de companyies i escoles, seleccionades segons el criteri d’un grup d’especialistes i de persones vinculades al món de la dansa. Enguany, l’Associació d’Escoles de Dansa Autoritzades de Catalunya (AEDA) també s’ha sumat a la iniciativa.

La palabra ‘colapso’ puede referirse a una retracción anormal, a una pérdida de tono, a una paralización transitoria, a una contracción de la materia. Pero ‘colapso’ también es sinónimo de caída, de derrumbe, de caos. Los bailarines y coreógrafos Gabriela Barberio, Cecilia Colacrai y Sebastián García Ferro han querido adentrarse en la idea del colapso, en el movimiento renovador que implica, y han construido una coreografía, una dramaturgia y unas situaciones performáticas que exploran lo que sucede cuando un sistema falla y renace. “El ser humano, la tecnología y la naturaleza tienen un límite de máximo potencial ejemplificado por el 100%. Si este límite se traspasa, el sistema se colapsa de diferentes maneras “, explican los tres creadores. La forma en que este sistema se recupera y renace para volver a empezar es la parte central de su investigación, titulada Colapsar. De origen argentino y afincados en Barcelona, los tres coreógrafos unen sus estilos diferentes en un proyecto que se dirige a un amplio abanico de espectadores a través de la reflexión y de la emoción.

La paraula ‘col·lapse’ pot referir-se a una retracció anormal, a una pèrdua de to, a una paralització transitòria, a una contracció de la matèria. Però ‘col·lapse’ també és sinònim de caiguda, d’ensorrament, de caos. Els ballarins i coreògrafs Gabriela Barberio, Cecilia Colacrai i Sebastián García Ferro s’han volgut endinsar en la idea del col·lapse, en el moviment renovador que implica, i han construït una coreografia, una dramatúrgia i unes situacions performàtiques que exploren el que succeeix quan un sistema fa fallida. “L’ésser humà, la tecnologia i la naturalesa tenen un límit de màxim potencial exemplificat pel 100%. Si aquest límit es traspassa, el sistema es col·lapsa de diferents maneres”, expliquen els tres creadors. La forma en què aquest sistema es recupera i reneix per tornar a començar és la part central de la seva investigació, titulada Colapsar. D’origen argentí i establerts a Barcelona, els tres coreògrafs uneixen els seus estils diferents en un projecte que s’adreça a un ampli ventall d’espectadors a través de la reflexió i de l’emoció.

Un cuerpo de mujer que se quiere reconocer como tal. Un grupo de niñas que se plantean qué quieren ser cuando sean mayores. Mujeres que dudan y proyectan sus sombras en movimiento. Dos solos que descubren la parte más luchadora de sus ejecutantes. Y, finalmente, una escena final con danza del vientre y danza contemporánea que reivindica que “la unión hace la fuerza”. De la confluencia de todos estos retazos de vida nace del espectáculo La dansa s’expressa amb veu de dona, creado por el colectivo sabadellense Endansa. El montaje propone una reflexión sobre el papel de la mujer en el mundo y muestra la lucha con el propio yo, con los deseos que quedan escondidos bajo el peso de las cargas sociales y de los miedos. Las coreógrafas y bailarinas Núria Roca y Encarni Sánchez izan una bandera metafórica: “La danza, la primera expresión del ser humano, clama, con voz de mujer, su lugar entre las artes”.

Un cos de dona que es vol reconèixer com a tal. Un grup de nenes que es plantegen què volen ser quan siguin grans. Dones que dubten i projecten les seves ombres en moviment. Dos solos que descobreixen la part més lluitadora de les seves executants. I, finalment, una escena final amb dansa del ventre i dansa contemporània que reivindica que “la unió fa la força”. De l’aiguabarreig de tots aquests retalls de vida neix l’espectacle La dansa s’expressa amb veu de dona, creat pel col·lectiu sabadellenc Endansa. El muntatge proposa una reflexió sobre el paper de la dona en el món i mostra la lluita amb el propi jo, amb els desitjos que queden amagats sota el pes de les càrregues socials i de les pors. Les coreògrafes i ballarines Núria Roca i Encarni Sánchez hissen una bandera metafòrica: “La dansa, la primera expressió de l’ésser humà, clama, amb veu de dona, el seu lloc entre les arts”.

“Se dice que lo primero que escuchamos antes de nacer es el latido del corazón de nuestra madre. Esta pulsación acompasada que nos acompañará el resto de nuestra vida, es la base que marca nuestra actividad diaria. El sentido del ritmo es absolutamente inherente al ser humano”. Cambuyón es un espectáculo interdisciplinar, nacido en torno a la idea del ritmo, que reúne a artistas del mundo del claqué, la percusión corporal, el hip-hop y otras disciplinas de danza íntimamente relacionadas con la percusión. Cambuyón se plantea como un viaje en barco, en el que navegan juntos ocho personajes procedentes de diferentes países y culturas. Una vez en alta mar, cada uno muestra a los demás su lugar de procedencia y, poco a poco, una nueva identidad irá apareciendo, como consecuencia del choque y la mezcla de culturas. La historia corrobora que sólo se evoluciona cuando hay intercambio: los ritmos africanos mezclados con los europeos hicieron surgir al claqué, al body music y la sand dance; y de los afroamericanos mezclados con afrocaribeños y latinos en el Bronx de los años setenta nació la cultura hip hop, extendida por todo el planeta.

“Es diu que el primer que sentim abans de néixer és el batec del cor de la mare. Aquesta pulsació compassada que ens acompanyarà la resta de la nostra vida és la base que marca la nostra activitat diària. El sentit del ritme és absolutament inherent a l’ésser humà”. Cambuyón és un espectacle interdisciplinari, nascut a l’entorn de la idea del ritme, que aplega artistes del món del claqué, la percussió corporal, el hip-hop i altres disciplines de dansa íntimament relacionades amb la percussió. Cambuyón es planteja com un viatge en vaixell, en el qual naveguen plegats vuit personatges procedents de diferents països i cultures. Un cop a alta mar, cadascú mostra als altres el seu lloc de procedència i, a poc a poc, una nova identitat anirà apareixent, com a conseqüència del xoc i la barreja de cultures. La història corrobora que només s’evoluciona quan hi ha intercanvi: dels ritmes africans barrejats amb els europeus en van sorgir el claqué, el body music i la sand dance; i dels afroamericans barrejats amb afrocaribenys i llatins al Bronx dels anys setanta en va néixer la cultura hip-hop, estesa per tot el planeta.

La velocidad de la cual participamos, a la que nos vemos abocados, nos impide actos de reflexión, y el cuerpo se convierte en un simple vehículo y no en un sujeto desde el cual nos relacionamos con el ámbito del cual formamos parte. El coreógrafo y bailarín Pepe Hevia utiliza estas palabras a la hora de explicar el cómo y el porqué de su nueva pieza, titulada Alas en los pies. Porque lo que quiere es hacer un canto a la recuperación de los sentidos como una vía de acceso a la plenitud. Al cuerpo, dice, le han de crecer alas, se ha de deshacer del materialismo que lo engancha a la tierra para liberarse y volar. La pieza es un peldaño más de la larga escalera creativa que la compañía ha ido subiendo desde hace diecinueve años. Su proyecto se ha caracterizado por un intenso trabajo acerca del cuerpo, con un sello inconfundible que ha recibido el reconocimiento de crítica y público.

La velocitat de la qual participem, a la qual ens veiem abocats, ens impedeix actes de reflexió, i el cos esdevé un simple vehicle i no un subjecte des del qual ens relacionem amb l’àmbit del qual formem part. El coreògraf i ballarí Pepe Hevia fa servir aquestes paraules a l’hora d’explicar el com i el perquè de la seva nova peça, titulada Alas en los pies. Perquè el que vol és fer un cant a la recuperació dels sentits com a via d’accés a la plenitud. Al cos, diu, li han de créixer ales, s’ha de desfer del materialisme que l’enganxa a la terra per alliberar-se i volar. La peça és un graó més de la llarga escala creativa que la companyia ha anat pujant des de fa dinou anys. El seu projecte s’ha caracteritzat per un intens treball a l’entorn del cos, amb un segell inconfusible que ha rebut el reconeixement de crítica i públic.

REVOLVER / IDENTI (C) TATS es un proyecto de danza en el cual participan tres compañías: ContrapunctusDanceport (Barcelona), movingtheatre.de (Colònia, Alemanya) y K/a/sch ensemble (Viena, Àustria). A partir de temas como la sexualidad, la percepción de uno mismo, la exclusión y la diversidad, cada compañía configura una pieza coreográfica que, posteriormente, se pondrá en común con las de las otras compañías para crear un espectáculo completo, enriquecido por las interrelaciones tejidas entre los implicados en la aventura. El ensayo abierto es, pues, una herramienta básica para insuflar aún más vida a RevòlveR: la mirada del público aportará visiones nuevas sobre lo que significa ser un outsider, sobre los extremos donde la sociedad sitúa el éxito y el fracaso.

FICHA ARTÍSTICA:

Coreografia: Emanuele Soavi, Massimo Gerardi, Claudi Bombardó Oriol i Karl A. Schreiner

Dramatúrgia: Achim Conrad

Bailarines: Iratxe Ansa, Nora Sitges-Sardà, Mircea Ghinea, Robert Goodby i Emanuele Soavi

Música: Collage (diversos autors)

Escenografia, vestuario y diseño de luzes: Emmanuele Soavi, Massimo Gerardi, Claudi Bombardó i Achim Conrad

Fotografía: Àlex Rademakers

Una co-producción de: movingtheatre.de / contrapunctusdanceport , cologne / barcelona / vienna 2011 -2012REVOLVER / IDENTI (C) TATS és un projecte de dansa en què participen tres companyies: ContrapunctusDanceport (Barcelona), movingtheatre.de (Colònia, Alemanya) i K/a/sch ensemble (Viena, Àustria). A partir de temes com la sexualitat, la percepció d’un mateix, l’exclusió, la uniformitat o la diversitat, cada companyia configura una peça coreogràfica que, posteriorment, es posarà en comú amb les de les altres companyies per tal de crear un espectacle complet, enriquit per les interrelacions teixides entre els implicats en l’aventura. L’assaig obert és, doncs, una eina bàsica per insuflar encara més vida a RevòlveR: la mirada del públic aportarà visions noves sobre el que significa ser un outsider, sobre els extrems on la societat situa l’èxit i el fracàs.

FITXA ARTÍSTICA:

Coreografia: Emanuele Soavi, Massimo Gerardi, Claudi Bombardó Oriol i Karl A. Schreiner

Dramatúrgia: Achim Conrad

Ballarins: Iratxe Ansa, Nora Sitges-Sardà, Mircea Ghinea, Robert Goodby i Emanuele Soavi

Música: Collage (diversos autors)

Escenografia, vestuari i disseny de llums: Emmanuele Soavi, Massimo Gerardi, Claudi Bombardó i Achim Conrad

Fotografía: Àlex Rademakers

Una co-producció de: movingtheatre.de / contrapunctusdanceport , cologne / barcelona / vienna 2011 -2012

Roberto Romei y Juan Carlos Lérida: dos artistas, dos técnicas, dos sensibilidades que, después de muchos años de contactos e intercambios, sienten el deseo y la exigencia de poner en común sus experiencias. La casualidad les sale al encuentro en forma de cuento del dramaturgo francés Jean-Luc Lagarce, que les habla des del fondo de la existencia, allí donde la vida y la muerte se tocan. Y es así como nace El aprendizaje, un espectáculo que descubre un punto de vista nuevo sobre la danza, el teatro, el flamenco, la expresividad del movimiento, la posibilidad de explicar una historia sin la literalidad de la palabra. Con Romei y Lérida, la soledad del hombre en la cama de un hospital que observa, se deja alimentar, mover, limpiar y que va recuperando, lentamente, el contacto con su cuerpo y con la vida se coloca en primer plano.

FICHA ARTÍSTICA:

Dirección: Roberto Romei

Coreografia: Juan Carlos Lérida

Interpretación: Juan Carlos Lérida

Música: Sila

Espacio y vestuario: Roger Orra

Producción: Montse Prat i Txell Felip (Eteri) i Danilo Pioli (Dancebox.es)

Con el soporte de: CoNCA, Consell Nacional de la cultura i de les arts de Catalunya, Mercat de les Flors (Barcelona), En Danza-espacio vivo (Sevilla).

Programa de residencias Endanza.espacio vivo en el caS

Cia resident a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu.

www.juancarloslerida.com

PRECIO: 10€Roberto Romei i Juan Carlos Lérida: dos artistes, dues tècniques, dues sensibilitats que, després de molts anys de contactes i intercanvis, senten el desig i l’exigència de posar en comú les seves experiències. La casualitat els surt a l’encontre en forma de conte del dramaturg francès Jean-Luc Lagarce, que els parla des del fons de l’existència, allí on la vida i la mort es toquen. I és així com neix El aprendizaje, un espectacle que descobreix un punt de vista nou sobre la dansa, el teatre, el flamenc, l’expressivitat del moviment, la possibilitat d’explicar una història sense la literalitat de la paraula. Amb Romei i Lérida, la solitud de l’home en el llit d’un hospital que observa, es deixa alimentar, moure, netejar i que va recuperant, lentament, el contacte amb el seu cos i amb la vida es col·loca en primer pla.

FITXA ARTÍSTICA:

Direcció: Roberto Romei

Coreografia: Juan Carlos Lérida

Interpretació: Juan Carlos Lérida

Músic: Sila

Espai i vestuari: Roger Orra

Producció: Montse Prat i Txell Felip (Eteri) i Danilo Pioli (Dancebox.es)

Amb el suport de: CoNCA, Consell Nacional de la cultura i de les arts de Catalunya, Mercat de les Flors (Barcelona), En Danza-espacio vivo (Sevilla).

Programa de residencias Endanza.espacio vivo en el caS

Cia resident a l’Estruch, Fàbrica de creació de les arts en viu

www.juancarloslerida.com

PREU: 10€

Después de casi dos décadas de trabajo en el extranjero, la coreógrafo y bailarina Esther Aumell ha vuelto a la escena catalana lista para dejar la marca con imágenes donde conviven la poesía, sensualidad y energía. Ahora, bajo el paraguas de un nuevo nombre “Anima” -Animal arte- empresa celebra el undécimo aniversario presentando el undécimo espectáculo: Envasados en el vacío.

Envasados al vacío son dos duetos: Esther Aumatell y Riccardo Massari (ÂiQue feo el Orfeo!) y Esther Aumatell y Ernest Sarino (Animas Animal).

ÂiQue feo el Orfeo!

Los seres humanos han eliminado gradualmente las arquitecturas naturales: ERROR 406. Sus arquitecturas omnipresente transformadas, reales y ficticias, los van transformando inevitablemente. En un bosque plastificado y lunar encontramos, otra vez, un Orfeo y una Eurídice supervivientes inexplicablemente de una catástrofe atómica. Nuestros héroes serán capaces de buscar la belleza en un mundo caduco y petrolífero, pero se perderán, como su mito dicta, para la eternidad.

¿Tenemos que ser mutantes para sobrevivir? ¿La semilla de la vida futura será metálica?

Concepto y guión: Esther Aumatell Ester y Riccardo Massari Spiritini Dirección escénica / interpretación / vestuario: Esther Aumatell Ester
Música original / interpretación: Riccardo Massari Spiritini
Escenografía: Ernest Sarino Mandap
Il·luminació: Llorenç Parra

Ánimas Animal

Entre fusión y separación, somnolencia y agitación, belleza y horror, pesadez y ligereza. Un cuerpo que juega con transparencia y opacidad, la aparición y desaparición, lo visible y lo invisible, el material y lo inmaterial.
El deseo de captar eso imperceptible que nos llevó a trabajar con un material transparente como el plástico, como parte de la escenografía y el vestuario. Paradójicamente, este elemento con deslizamiento, suspendido de fluidos industriales, aspecto flexible y translúcido se convirtió en una segunda piel.

Descomponer con un microscopio la naturaleza humana, la experimentación del hombre por el hombre le lleva a indagar acerca de lo desconocido. Embarazo, el nacimiento, el despliegue de la energía vital, pasando por los tubos y puede ir al laboratorio de clonación y tortura. De los líquidos a los sólidos, de lo femenino a lo masculino a l’androgin, cada descubrimiento esconde un nuevo misterio y plantea nuevos interrogantes.

A mi madre LUCIA y a todas las mamás del mundo…

Coreografía / dirección / vestuario: Esther Aumatell Ester
Intérpretes: Esther Aumatell Ester y Ernest Sarino Mandap
Diseño de sonido / escenografía: Ernest Sarino Mandap
Iluminación: Llorernç Parra

PRECIO: 10€

Cia. residente en l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu i guanyadora del V Certamen Coreogràfic de SabadellDesprés de gairebé dues dècades treballant a l’estranger, la coreogràfa i ballarina olotina Esther Aumatell ha retornat a l’escena catalana disposada a deixar empremta amb una imatgeria on conviuen la poesia, la sensualitat i l’energia. Ara, sota el paraigua d’un nom nou “Anima” Animal Art-, la companyia que capiteneja celebra l’onzè aniversari persentant l’onzè espectacle: Envasats al buit.

Envasats al buit són dos duets: Esther Aumatell i Riccardo Massari ( ÂiQue feo el Orfeo!) i Esther Aumatell i Ernest Sarino (Animas Animal).

ÂiQue feo el Orfeo!

Els humans han eliminat progressivament les arquitectures naturals: ERROR 406. Les seves incontrolables arquitectures omnipresents, reals i fictícies, els van transformar invevitablement. En un bosc plastificat i lunar trobem, un altre cop, un Orfeu i una Eurídice inexplicablement sobreviscuts a una catàstrofe atòmica. La paradoxa de l’artifici natural ens parla amb veus d’òliba de corb dissecats. Els nostres herois seran capaços de buscar bellesa en un món caduc i petrolífer, però es perdran, com el seru mite dicta, per l’eternitat.

Tenim que ser mutants per sobreviure? La llavor de la vida futura serà metàl·lica?

Concepte i guió: Esther Aumatell Ester i Riccardo Massari Spiritini
Direcció escènica / interpretació / vesturari: Esther Aumatell Ester
Música original / interpretació: Riccardo Massari Spiritini
Escenografia: Ernest Sarino Mandap
Il·luminació: Llorernç Parra

Animas Animal

Entre fusió i separació, somnolència i agitació, bellesa i lletjor, lleugeresa i pesantor.
Un cos a cos que juga amb la transparència i l’opacitat, l’aparició i la desaparició, el visible i l’invisible, el material i l’immaterial. El desig de captar allò imperceptible ens va portar a treballar amb un material transparent com és el plàstic en l’escenografia i en part del vestuari. Paradoxalment, aquest element industrial suspès amb el seu aspecte lliscant, fluid, flexible i translúcid es va convertir en una segona pell.

Descomponent amb un microscopi la naturalesa humana, l’experimentació de l’home per l’home el porta a indagar sobre el desconegut. De la gestació, al naixement, al desplegament de l’energia vital, passant pels tubs de laboratori, podent anar fins al clonatge i la tortura. Dels líquids als sòlids, del masculí al femení a l’androgin, cada descoberta amaga un nou misteri i planteja nous interrogants.

A la meva mare LUCIA i a totes les mares del món…

Coreografia / direcció / vestuari: Esther Aumatell Ester
Intèrperts: Esther Aumatell Ester i Ernest Sarino Mandap
Disseny de so / escenografia: Ernest Sarino Mandap
Il·luminació: Llorernç Parra

PREU: 10€

Cia. resident a l’Estruch, fàbrica de creació de les arts en viu i guanyadora del V Certamen Coreogràfic de Sabadell

La sexta edición del Certamen Coreográfico de Sabadell ya está en marcha. Organizado por la Asociación de Teatro-danza Petit Món, en colaboración con el ayuntamiento de la ciudad, se dirige a jóvenes talentos, que pueden presentar solos o piezas con diversos intérpretes. Los creadores que hayan inscrito sus propuestas optan a tres premios, el primero de los cuales está dotado con 1.000 euros y una residencia de un mes en L’Estruch, con la posibilidad de acceder a asesoramiento coreográfico y de estrenar la pieza en el equipamiento. Entre los criterios de selección destacan la innovación, le originalidad, la puesta en escena y la interpretación. En ediciones anteriores ganaron el primer premio las compañías Anima Animal Art (2010), Alba Barral y Horne Horneman (2009) Jaula de Grillas (2008), La Veronal (2007) y Yester-Day (2006).

Piezas sel·lecciones que se presentaran al VI CERTAMEN COREOGRÀFIC:

1.INFO THE MUD, Cía. Cámara Lúcida
2.SIMBIOSIS, Olga Lladó i Almu Lua
3.TWO MEN AND A WOMAN WALKED BY, Elena Montes
4.GARE DU MIDI, Miryam Mariblanca
5.EGO, Roger Fernández
6.BAD DOG NO COOKIE, Umma Umma Dance
7.DE TRAJE Y CORBATA, Cía.Montón de paja – Montón de Trigo

El jurado está formado por:

Enric Ferrer: compositor musical i director
Thomas Noone: coreográfo y director
Txell Roda: directora escènica
Imma Asensio: bailarina. Premio a la millor intèrpret Copenhage 2011
Ivana Miño: actriz i bailarina
Carlota Olzina: actriz sabadellenca
Esther Aumatell: bailarina i coreògrafa ( 1r premio Certamen Sabadell 2010 )

PRECIO: 5€La sisena edició del Certamen Coreogràfic de Sabadell ja està en marxa. Organitzat per l’Associació de Teatre-dansa Petit Món, en col·laboració amb l’ajuntament de la ciutat, s’adreça a joves talents, que poden presentar tant solos com peces amb diversos intèrprets. Els creadors que hagin inscrit les seves propostes opten a tres premis, el primer dels quals està dotat amb 1.000 euros i una residència d’un mes a L’Estruch, amb la possibilitat d’accedir a assessorament coreogràfic i d’estrenar la peça a l’equipament. Entre els criteris de selecció destaquen la innovació, l’originalitat, la posada en escena i la interpretació. En edicions anteriors van guanyar el primer premi les companyies Anima Animal Art (2010), Alba Barral i Horne Horneman (2009) Jaula de Grillas (2008), La Veronal (2007) i Yester-Day (2006).

Peces sel·leccionades que es presentaran al VI CERTAMEN COREOGRÀFIC:

1.INTO THE MUD, Cía. Cámara Lúcida
2.SIMBIOSIS, Olga Lladó i Almu Lua
3.TWO MEN AND A WOMAN WALKED BY, Elena Montes
4.GARE DU MIDI, Miryam Mariblanca
5.EGO, Roger Fernández
6.BAD DOG NO COOKIE, Umma Umma Dance
7.DE TRAJE Y CORBATA, Cía.Montón de paja – Montón de Trigo

El jurat està format per:

Enric ferrer: compositor musical i director
Thomas Noone: corògraf i director Thomas Noone dance
Txell Roda: directora escènica
Imma Asensio: ballarina. Premi a la millor intèrpret Copenhage 2011
Ivana Miño: actriu i ballarina
Carlota Olzina: actriu sabadellenca
Esther Aumatell: ballarina i coreògrafa ( 1r premi Certamen Sabadell 2010 )2010 )

PREU: 5€