Programa de formació i reflexió entorn les pràctiques performàtiques. Durant tres mesos, les darreres tendències a l’art de performance, el xenofeminisme o les partitures textuals i la relació del concepte de performativitat amb la mediació, la literatura, la imatge o el gènere es donarà cita en un programa de conferències d’accés lliure.
Lloc i hora: Taller 2. NauEstruch. L’Estruch. Sant Isidre, 140. 18.00 h
properes sessions:
26/04 ANDREA SOTO CALDERÓN. Imatges i performativitat
La força de les imatges no té a veure tant amb la seva capacitat per representar la realitat, com amb introduir una forma que permeti imaginar una altra manera d’existència. Una imatge sempre és relacional, es forma en el seu trajecte, s’alimenta de maneres de fer, d’experiències sensibles i tenen una incidència alta en l’organització de la nostra vida quotidiana. Per això és important analitzar les restes resistents per contestar la realitat.
Andrea Soto Calderon és doctora en Filosofia, professora d’Estètica i Teoria de l’Art. Realitza un projecte de recerca al voltant dels funcionaments de les imatges a La Virreina Centre de la Imatge, a Barcelona. Entre les seves publicacions destaca el llibre Le travail des images juntament amb Jacques Rancière; La performativitat de les imatges; Imaginació material i Imatges que resisteixen. La genealogia com a mètode crític.
03/05 HENAR RIVIÈRE. Escriptures performatives, partitures conceptuals: les arts d’acció de Fluxus i Zaj
Les pràctiques de Fluxus i Zaj van tenir un fort vessant escriptural, no només perquè les instruccions per a les seves accions es fixessin en textos escrits sinó, sobretot, perquè aquests textos són en si mateixos espais d’experimentació performativa i conceptual amb el llenguatge i la visualitat de l’escriptura.
Henar Rivière és professora al Departament d’Història de l’Art de la Universitat Complutense de Madrid i ha estat Responsable de Recerca i Projectes al Archivo Lafuente de Santander. Els seus temes de recerca giren al voltant de l’art i la música d’acció, l’escriptura experimental, la noció d’arxiu i l’art correu o mail art.
10/05 OSCAR ABRIL ASCASO. Per què dieu “performatiu” quan voleu dir “performàtic”?: una introducció obliqua al concepte de performativitat.
El professor Jon McKenzie va pronosticar que el segle XXI seria el segle de la performativitat. Així, des de mitjans dels anys noranta del segle passat, el gir performatiu ha anat incorporant els estudis de performance en els contextos acadèmics i el mateix concepte de performativitat ha esdevingut una variable troncal en la lectura dels processos culturals, socials i polítics contemporanis.
Oscar Abril Ascaso és historiador de l’art i activista cultural. Especialitzat en pràctiques performàtiques i estudis de la performativitat contemporànies, ha desenvolupat una trajectòria curadorial que travessa les arts visuals, sonores i digitals. Entre altres responsabilitats, ha estat director de sectors culturals i innovació de Barcelona. Actualment, és coordinador de CLUB9 i curador de la NauEstruch de l’Estruch.
17/05 LAURA LLEVADOT. Good luck with your gender: performativitat i diferència sexual
La diferència sexual és un dispositiu polític que ens precedeix i ens fereix. Aprenem, performativament a ser homes o dones. A escala teòrica podem desnaturalitzar-lo, el podem qüestionar, i tanmateix, a la pràctica, el seguim performant en les relacions socials, amoroses i sexuals. Malauradament el gènere no s’aboleix. El gènere es deconstrueix. Però cal lucidesa i coratge per identificar els llocs on, inconscientment o no, seguim exercint la violència que emana del dispositiu. Good luck with your gender.
Laura Llevadot és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona. Ha centrat la seva tasca investigadora en el pensament contemporani, especialment en el postestructuralisme francès. Actualment, dirigeix la col·lecció d’assaig «Pensament polític postfundacional», de l’editorial Gedisa, de la qual ha signat el volum Jacques Derrida: democràcia i sobirania (Gedisa, 2019). Recentment, ha publicat l’assaig Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets, 2022).
31/05 ELOY FERNÁNDEZ PORTA. Performance i Crítica Cultural
La teoria crítica i l’art performativa són disciplines que tenen nombrosos aspectes en comú, com ara la importància de l’elocució, l’oratòria o el ritme. En parlarem amb exemples i pràctiques que van des de Martha Rosler fins a Laurie Anderson.
Eloy Fernández Porta és Doctor en Humanitats per la UPF, amb Premi Extraordinari de Doctorat. Ha publicat a Anagrama assaigs com €RO$ (Premio Anagrama), Los brotes negros i Medianenas & Milhombres. Ha traslladat els seus textos a l’spoken word en col·laboracions amb Agustín Fernández Mallo, Jose Roselló, Miriam Reyes i Eloi Isern, i amb el monòleg teatral Granito del Nuevo Mundo.
07/06 ALÍCIA ARÉVALO. Xenofeminisme. Escoltes i ressonàncies hipersticionals
Mitjançant un viatge a través de la ficció i una constel·lació de pràctiques sonores que tracen nous imaginaris, estudiaré la creació de futurs en clau xenofeminista. Duré a terme una anàlisi d’escoltes que ens projecten més enllà del que és humà mitjançant les noves tecnologies, IAs i l’expansió dels nostres cossos i gèneres per mitjà del so.
Alicia Arévalo és artista, comissarie i investigadore centrada en gènere i tecnologia. Està realitzant una tesi doctoral a la UB sobre Xenosonoritat i construcció de futuritats queer i interespècie. Ha impartit classes i ponències al CCCB, UB, LCI i Reial Cercle Artístic de Barcelona.
14/06 JOAN CASELLAS. L’art d’acció més enllà del temps i l’espai
A cavall dels segles XX i XXI l’art d’acció va buscar un perfil propi dins les arts multimèdia i intermèdies a l’hora que va treballar per la seva dignificació artística i laboral més enllà de l’anècdota provocativa.
Joan Casellas és artista plàstic, d’acció i fotògraf documentalista. Creador de l’Arxiu Aire (1992 al 2020) centrat en l’art d’acció, de 2005 al 2019 va organitzar la trobada internacional d’art d’acció La Muga Caula. Ha publicada multitud d’articles sobre l’art d’acció en general i Marcel Duchamp en particular.
