LA CENAEL SOPAR

LA CENA

Precio = 4 €

Comiendo con el enemigo

Cinco universitarios de izquierdas que conviven juntos cenan cada domingo con un invitado sorpresa. Una noche reciben un ex militar que defiende ideas y postulados fascistas. La situación límite está servida.
Con La cena, adaptación al teatro de la película The last supper de Dan Rosen, el grupo TAL evidencia el grado de peligrosidad de los encuentros alrededor de una mesa. Carlos de la Rosa se ​​pone al frente de un elenco joven y con mucho empuje para ofrecer una obra inteligente que muestra sin pudor la vulnerabilidad del ser humano.

El grupo de teatro TAL fue fundado en 1989 y, tras un paréntesis de inactividad, renació en 1995. Además de dramatizaciones de recitales poéticos, el grupo ha escenificado La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, Historia de una escalera de Buero Vallejo, Quedan detenidos de Alberto Miralles, 20×20 de Joan Barbero, Roberto Zucco de Bernard Marie Koltès, Mariquita Aparece ahogada en una cesta de Juan García Larrondo, Soy fea de Sergi Belbel (versión castellana), Dime que me quieres, aúnque sea mentira (dramaturgia propia a partir de varias escenas), y Calle Hospital con San Jerónimo de Jordi Prat i Coll, entre otros. Entre los últimos proyectos hay Pervertimento o el juego de la perversión, con escritura y dramaturgia a cargo de Carlos de la Rosa. Con esta obra ganó el primer premio de Grupo Teatral en el concurso de Teatro Amateur de Cornellà del Llobregat (2007) y también fueron seleccionados para participar en la Muestra de Teatro de Pineda de Mar (2007). Mantienen en cartel, es Tu vida en 65 minutos de Albert Espinosa, obra que simultanean con La cena.

Dirección: Carlos de la Rosa

Intérpretes: Mercè Álvarez, María Blanch, Siscu Cañamero, Carlos Fonte, Miguel A. Marín, Aida Martínez, Miguel A. Navarrete, Esther Perarnau y Rafaela Rivas

En convenio con el Ayuntamiento de Badia del Vallès.

LA CENA

Preu = 4€ 

Menjant amb l’enemic

Cinc universitaris d’esquerres que conviuen plegats sopen cada diumenge amb un convidat sorpresa. Una nit reben un exmilitar que defensa idees i postulats feixistes. La situació límit està servida.
Amb La cena, adaptació al teatre del film The last supper de Dan Rosen, el grup TAL evidencia el grau de perillositat de les trobades al voltant d’una taula. Carles de la Rosa es posa al capdavant d’un elenc jove i amb molta empenta per oferir una obra intel·ligent que mostra sense pudor la vulnerabilitat de l’ésser humà.

El grup de teatre TAL va ser fundat l’any 1989 i, després d’un parèntesi d’inactivitat, va renéixer el 1995. A més de dramatitzacions de recitals poètics, el grup ha escenificat La casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca, Historia de una escalera de Buero Vallejo, Quedan detenidos d’Alberto Miralles, 20×20 de Joan Barbero, Roberto Zucco de Bernard Marie Koltès, Mariquita aparece ahogada en una cesta de Juan García Larrondo, Soy fea de Sergi Belbel (versió castellana), Dime que me quieres, aunque sea mentira (dramatúrgia pròpia a partir de vàries escenes), i Carrer Hospital amb Sant Geroni de Jordi Prat i Coll, entre d’altres. Entre els últims projectes hi ha Pervertimento o el joc de la perversió, amb escriptura i dramatúrgia a càrrec de Carles de la Rosa. Amb aquesta obra van guanyar el primer premi de Grup Teatral en el concurs de Teatre Amateur de Cornellà del Llobregat (2007) i també van ser seleccionats per a participar a la Mostra de Teatre de Pineda de Mar (2007). Mantenen en cartell, és Tu vida en 65 minutos d’Albert Espinosa, obra que simultaniegen amb La cena.

Direcció: Carles de la Rosa

Intèrprets: Mercè Álvarez, Maria Blanch, Siscu Cañamero, Carlos Fonte, Miguel A. Marín, Aïda Martínez, Miguel A. Navarrete, Esther Perarnau i Rafaela Rivas

En conveni amb l’Ajuntament de Badia del Vallès

XAVI MÚRCIA Presenta ELECTROCANÇÓXAVI MÚRCIA Presenta ELECTROCANÇÓ

XAVI MÚRCIA - ELECTROCANÇÓ

Precio = 10€

Es la declaración de intenciones del músico sabadellense Xavi Murcia“Para conocer los límites, no hay más remedio que llegar a la frontera y sacar la cabeza por laventana. Esto hago con este trabajo. Después de viajar durante años por la canción y la música tradicional, ahora, tranquilamente, me voy hasta a mis orígenes eléctricos para volver a hacer lo que tanto me gusta: cantar canciones. Esta vez, sin embargo, no me acompaña de zanfonas ni de mandolas, sino de un trío excepcional de bajo, batería y guitarra eléctrica para hacer, precisamente, eso: electrocanciones. No he pretendido renovar, ni innovar ni fusionar nada. Sólo necesitaba satisfacer una necesidad “.

Después de una larga trayectoria encabezando proyectos en torno a la música de raíz, con formaciones como Tralla, La Cobleta de la Selva y Pisto de Colores, y colaborando con otras como Bitayna, Rosa Zaragoza y Marcel Casellas, Xavi Murciase reencuentra con la canción de autor desde la sonoridad de la banda de rock. Letras que nos hablan desde uno mismo para interpretar a la intemperie con la tímbrica de las guitarras ronca.

Xavi Múrcia, voz y guitarra acústica
Lluís Figueras, guitarra eléctrica
Albert Vila, bajo y contrabajo
Xarli Oliver, batería
Kei Macias, sonido

XAVI MÚRCIA - ELECTROCANÇÓ

Preu = 10€

És la declaració d’intencions del músic sabadellenc Xavi Múrcia: “Per conèixer els límits, no hi ha més remei que arribar-se a la frontera i treure el cap per la finestra. Això faig amb aquest treball. Després de voltar durant anys per la cançó i la música tradicional, ara, xino-xano, me’n vaig fins als meus orígens elèctrics per tornar a fer el que tant m’agrada: cantar cançons. Aquesta vegada, però, no m’acompanyo de violes de roda ni de mandoles, sinó d’un trio excepcional de baix, bateria i guitarra elèctrica per fer, precisament, això: electrocançons. No he pretès renovar, ni innovar ni fusionar res. Només em calia satisfer una necessitat”.

Després d’una llarga trajectòria encapçalant projectes a l’entorn de la música d’arrel, amb formacions com Tralla, La Cobleta de la Selva i Samfaina de Colors, i col·laborant amb altres com Bitayna, Rosa Zaragoza i Marcel Casellas, Xavi Múrcia es retroba amb la cançó d’autor des de la sonoritat de la banda de rock. Lletres que ens parlen des d’un mateix per interpretar a la intempèrie amb la tímbrica de les guitarres enrogallades.

Xavi Múrcia, veu i guitarra acústica
Lluís Figueres, guitarra elèctrica
Albert Vila, baix i contrabaix
Xarli Oliver, bateria
Kei Macias, so


IN-CONSCIÈNCIAIN-CONSCIÈNCIA

IN-CONSCIÈNCIA

Precio = 5€

Cuatro años más tarde de haber escrito la primera línea de la obra In-consciència, Salvador Oliva y Luca Bonadei terminan el texto. Cuatro años de gritos, insultos, subvenciones denegadas, contracturas musculares, crisis asmáticas, bipolarismes y un esguince de tobillo mal curado enmarcan el físico y la mente de los dos actores-autores. Hechos que ayudan a dar vida a los protagonistas ficticios ya la vez reales de esta pieza teatral. Hallan la parte femenina en forma de ser humano (Sylvia Sánchez) y la compañía La Impaciencia se pone en marcha. El objetivo? Contar la historia de una pareja que se rompe. El protagonista, abandonado y perdido en el mundo real, encuentra un salvavidas para salir adelante: su conciencia. Arraigada en Mallorca, la compañía amplía sus fronteras en Cataluña y muestra su potencial cómico.

La Impaciencia nace de la mano de Luca Bonadei, Rodo Gener y Salvador Oliva, tres actores de reconocida experiencia en el panorama teatral balear y con unas mismas inquietudes artísticas. En el año 2003 inician su colaboración con el cuentacuentos Leyendas de Otros Mundos y en 2004 estrenan Una noche soñé que mi Padre Era Dios, basada en una obra de Paul Auster, que recibe el premio Martes como mejor espectáculo de el año en el Teatro del Mar. Posteriormente, llega el estreno de Su Peste – Lectura Dramatizada con 9 sombreros, de Pere Capellà, espectáculo que representan también en Cataluña. La buena acogida hace que se convierta en la compañía invitada para clausurar el Festival de Artes Escénicas InVictro de la ciudad de Vic durante tres ediciones. Con Radiografías, de Albert Herranz, lograron ser finalistas del premio Botellón y ganar el Proyecto Alcover 2007 y el premio al mejor espectáculo de la Muestra de Teatro de Barcelona 2007.

Actores: Luca Bonadei, Salvador Oliva y Sylvia Sánchez
Vestuario: La Impaciencia y Bel Cirerol
Escenografía: Ulhasa
Diseño Gráfico: Ulhasa
Asesoramiento: Jordi Cumellas
Fotografía y vídeo: Toni Nievas
Temas musicales: Venus Infierno
Diseño iluminación: Joan Borràs
Dirección: Luca Bonadei y Salvador Oliva

Premio al Mejor Espectáculo de la 17 ª Muestra de Teatro de Barcelona
LA MUESTRA EN GIRA

Agradecimientos: Ayuntamiento de Bunyola, Casa Catalana de Mallorca, Teatro del Mar, Camilo Casanovas y Marta Miralles.

 

IN-CONSCIÈNCIA

Preu = 5€

Quatre anys més tard d’haver escrit la primera línia de l’obra In-consciència, Salvador Oliva i Luca Bonadei acaben el text. Quatre anys de crits, insults, subvencions denegades, contractures musculars, crisis asmàtiques, bipolarismes i un esquinç de turmell mal curat emmarquen el físic i la ment dels dos actors-autors. Fets que ajuden a donar vida als protagonistes ficticis i alhora reals d’aquesta peça teatral. Troben la part femenina en forma d’ésser humà (Sylvia Sánchez) i la companyia La Impaciència es posa en marxa. L’objectiu? Explicar la història d’una parella que es trenca. El protagonista, abandonat i perdut en el món real, troba un salvavides per tirar endavant: la seva consciència. Arrelada a Mallorca, la companyia amplia les seves fronteres a Catalunya i mostra el seu potencial còmic.

La Impaciència neix de la mà de Luca Bonadei, Rodo Gener i Salvador Oliva, tres actors de reconeguda experiència en el panorama teatral balear i amb unes mateixes inquietuds artístiques. L’any 2003 inicien la seva col·laboració amb el contacontes Llegendes d’Altres Mons i el 2004 estrenen Una Nit Vaig Somiar Que Mon Pare Era Déu, basada en una obra de Paul Auster, que rep el premi Dimarts com a millor espectacle de l’any al Teatre del Mar. Posteriorment, arriba l’estrena de Sa Pesta – Lectura Dramatitzada amb 9 capells, de Pere Capellà, espectacle que representen també a Catalunya. La bona acollida fa que esdevingui la companyia convidada per clausurar el Festival d’Arts Escèniques InVicTro de la ciutat de Vic durant tres edicions. Amb Radiografies, d’Albert Herranz, van aconseguir ser finalistes del premi Bòtil i guanyar el Projecte Alcover 2007 i el premi al millor espectacle de la Mostra de Teatre de Barcelona 2007.

Actors: Luca Bonadei, Salvador Oliva i Sylvia Sánchez
Vestuari: La Impaciència i Bel Cirerol
Escenografia: Ulhasa
Disseny Gràfic: Ulhasa
Assessorament: Jordi Cumellas
Fotografia i vídeo: Toni Nievas
Temes musicals: Venus Inferna
Disseny il·luminació: Joan Borràs
Direcció: Luca Bonadei i Salvador Oliva

Premi al Millor Espectacle de la 17a Mostra de Teatre de Barcelona
LA MOSTRA EN GIRA

Agraïments: Ajuntament de Bunyola, Casa Catalana de Mallorca, Teatre del Mar, Camil Casanovas i Marta Miralles.

EXTREMIDADES SUPERIORESEXTREMITATS SUPERIORS

EXTREMITATS SUPERIORS

Nico Baixas es un creador de espectáculos que cuenta con unas actrices de excepcionales: sus manos. Extremidades superiores forma parte de un macroproyectotitulado Manual de instrucciones, que consta de espectáculos de diferente formatopero entrelazados los unos con los otros y que girarán en torno al mundo de la mano. En La Guinda ya pudimos ver que era posible hacer cabaret sólo con las manos, conuna técnica impecable y con capacidad de emocionar y sorprender. Crítica y públicode certámenes europeos como el Festival de Marionetas de París se rindieron ante Baixas, una admiración que aumentó con Mariposas, pieza creada en 2006.

La entrada del actor Nico Baixas en el mundo del teatro ‘de manos’ se produjo con el espectáculo La Guinda. Teresa Calafell, su madre, era hija de sordos ya pesar de que ella era oyente, conocía el lenguaje de signos de las manos. Después de una larga trayectoria como actriz y titiritera, Calafell creó La Guinda, un cabaret donde pretendía reunir algunos de los mejores números de manos que había creado y desarrollado a lo largo de su carrera. Cuando la pieza estuvo terminada y después de varias actuaciones, una grave enfermedad le imposibilitó interpretarla. Es entonces cuando,buscando sin resultados una actriz que la pudiera sustituir, se dio cuenta que su hijo Nico podía tomar el relevo. A partir de este espectáculo, Baixas ha seguido desarrollando técnicas de mano y crea sus propios espectáculos, donde, además de las manos y el cuerpo, la imagen y la tecnología cuentan con un papel relevante. En estos montajes, las proyecciones, el sonido, la tecnología MIDI y otros aspectos técnicos se fusionan con la interpretación.


EXTREMITATS SUPERIORS

Nico Baixas és un creador d’espectacles que compta amb unes ‘actrius’ excepcionals: les seves mans. Extremitats superiors forma part d’un macroprojecte titulat Manual d’instruccions, que consta d’espectacles de diferent format però entrellaçats els uns amb els altres i que giraran al voltant del món de la mà. A La Guinda ja vam poder veure que era possible fer cabaret només amb les mans, amb una tècnica impecable i amb capacitat d’emocionar i sorprendre. Crítica i públic de certàmens europeus com el Festival de Marionetes de París es van rendir davant Baixas, una admiració que va augmentar amb Mariposas, peça creada el 2006.

L’entrada de l’actor Nico Baixas en el món del teatre ‘de mans’ es va produir amb l’espectacle La Guinda. Teresa Calafell, la seva mare, era filla de sords i malgrat que ella era oient, coneixia el llenguatge de signes de les mans. Després d’una llarga trajectòria com actriu i titellaire, Calafell va crear La Guinda, un cabaret on pretenia reunir alguns dels millors números de mans que havia creat i desenvolupat al llarg de la seva carrera. Quan la peça va estar acabada i després de diverses actuacions, una greu malaltia li va impossibilitar interpretar-la. És llavors quan, buscant sense resultats una actriu que la pogués substituir, es va adonar que el seu fill Nico podia prendre el relleu. A partir d’aquest espectacle, Baixas ha seguit desenvolupant tècniques de mà i crea els seus propis espectacles, on, a més de les mans i el cos, la imatge i la tecnologia compten amb un paper rellevant. En aquests muntatges, les projeccions, el so, la tecnologia MIDI i altres aspectes tècnics es fusionen amb la interpretació.


CUERPO EN COMACOS EN COMA

COS EN COMA

PRECIO = 10€

Sobre la camilla de una sala de cuidados intensivos está la Estela, una mujer, con el cuerpo en coma. Es el punto final de un día de celebración, cuando ella y Eduard, su pareja, festejaban los años que salían juntos. Pero, ¿cuál ha sido el camino que ella ha recorrido para llegar hasta aquí? ¿Qué tiene que ver a Omar, su mejor amigo, con todo esto? Y Estela … cayó cuando recibió un golpe? O recibió un golpe en la cabeza cuando cayó? A Cuerpo en coma, Arcángel Teatrocuenta una historia sobre el maltrato emocional y sus derivas físicas. Es ese tipo de trato que, poco a poco, menoscabando el otro a través de la violencia a la vez que el agresor, sea hombre o mujer, se ve fortalecido. Los personajes atrapan al espectador por su aparente normalidad, parecen buenos, apasionados, vitales, con deseos de superación. La dramaturga Tays Sampablo esboza la fina frontera entre el respeto y la idiotez, entre la libertad y la dependencia patológica.

Fundada en 2004, bajo la dirección de Ginnette Muñoz-Rocha, la compañía Arcángel Teatro tiene como objetivo proponer una reflexión, desde las artes escénicas, sobre temáticas que afectan a nuestra sociedad, utilizando el teatro como instrumento de reflexión y sensibilización, evitando y luchando contra cualquier síntoma de pasividad y de indiferencia. El mismo año 2004, el Arcángel obtuvo el premio de escenificación otorgado por el Institut del Teatre de Barcelona, ​​recibiendo una subvención para el proyecto de montaje Cuerpo en coma y por el espectáculo Radio-Patera o el Síndrome de Ulises, estrenado en Junio ​​de 2005 en el Versus Teatre. Este espectáculo también obtuvo una dotación económica para su creación por parte de la Entidad Autónoma de Difusión Cultural de la Generalitat de Catalunya y el Consulado de Colombia. En septiembre de 2005, el grupo fue invitado a realizar un taller de teatro social para jóvenes entre 15 y 19 años a la Fundación Aspira de Chicago (Estados Unidos). De mayo a septiembre de 2008, recibe el encargo de realizar el ciclo de lecturas dramatizadas organizadas por Casa América de Barcelona bajo el lema: Del texto a la Sala, autores y artistas latinoamericanos en Cataluña.

Reparto

Estela: Marina Bou
Eduard: Eduard Gibert
Omar: William Arunategui

Texto: Taysir Sampablo
Dirección: Ginnette Muñoz
Ayudante de dirección: Cristian Garro

Diseño de luces: QUICO GUTIÉRREZ

Diseño de sonido: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ

Diseño de espacio: Taysir Sampablo

Constructor: ARTURO GARGALLO

Ayudante de dirección: CRISTIAN GARR

Diseño gráfico: CRIS & LARS

Producción ejecutiva: Taysir Sampablo

Agradecimientos:
Father & Mothers, Cris & Lars, Mercè Puy, Cristina Osorno, Casa Amèrica Catalunya, Marta Corral, Santo…

Espectáculo subvencionado por el Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes (Cuenca)
Espectáculo creado en residencia en el Estruch
Con el apoyo del Consejo Nacional de la Cultura y de las Artes

COS EN COMA

PREU = 10€

Sobre la llitera d’una sala de cures intensives hi ha l’Estela, una dona, amb el cos en coma. És el punt final d’un dia de celebració, quan ella i l’Eduard, la seva parella, festejaven els anys que sortien junts. Però, quin ha estat el camí que ella ha recorregut per arribar fins aquí? Què té a veure l’Omar, el seu millor amic, amb tot això? I l’Estela… va caure quan va rebre un cop? O va rebre un cop al cap quan va caure? A Cos en coma, Arcàngel Teatre explica una història sobre el maltractament emocional i les seves derives físiques. És aquella mena de tracte que, de mica en mica, va menyscabant l’altre a través de la violència alhora que l’agressor, sigui home o dona, es veu enfortit. Els personatges atrapen l’espectador per la seva aparent normalitat, semblen bons, apassionats, vitals, amb desitjos de superació. La dramaturga Tays Sampablo esbossa la fina frontera entre el respecte i la idiotesa, entre la llibertat i la dependència patològica.

Fundada el 2004, sota la direcció de Ginnette Muñoz-Rocha, la companyia Arcángel Teatre té com a objectiu proposar una reflexió, des de les arts escèniques, sobre temàtiques que afecten la nostra societat, utilitzant el teatre com a instrument de reflexió i sensibilització, evitant i lluitant contra qualsevol símptoma de passivitat i d’indiferència. El mateix any 2004, l’Arcàngel va obtenir el premi d’escenificació atorgat per l’Institut del Teatre de Barcelona, rebent una subvenció per al projecte de muntatge Cos en coma i per l’espectacle Radio-Patera o el Síndrome de Ulises, estrenat al Juny de 2005 al Versus Teatre. Aquest espectable també va obtenir una dotació econòmica per a la seva creació per part de la Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya i el Consolat de Colòmbia. El setembre de 2005, el grup va ser convidat a realitzar un taller de teatre social per a joves entre 15 i 19 anys a la Fundació Aspira de Chicago (Estats Units). De maig a setembre de 2008, rep l’encàrrec de realitzar el cicle de lectures dramatitzades organitzades per Casa Amèrica de Barcelona sota el lema: Del text a la Sala, autors i artistes llatinoamericans a Catalunya.


Repartiment

Estela: Marina Bou
Eduard: Eduard Gibert
Omar: William Arunategui

Text: Tays Sampablo
Direcció: Ginnette Muñoz
Ajudant de direcció: Cristian Garro

Disseny de llums: QUICO GUTIÉRREZ

Disseny de so: JOSÉ ANTONIO GUTIÉRREZ

Disseny d’espai: TAYS SAMPABLO

Constructor: ARTURO GARGALLO

Ajudant de direcció: CRISTIAN GARRO

Disseny gràfic: CRIS&LARS

Producció executiva: TAYS SAMPABLO

Agraïments:
Father&Mothers, Cris&Lars, Mercè Puy, Cristina Osorno, Casa Amèrica Catalunya, Marta Corral, Santo, m…

Espectacle subvencionat pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca)
Espectacle creat en residència a l’Estruch
Amb el suport del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts

QUIM PUJOL – TIBURÓN TIGREQUIM PUJOL – TAURÓ TIGRE

QUIM PUJOL - TIBURÓN TIGRE

Quim Pujol (1978) se licenció en Traducción e Interpretación en la UAB. También estudió un año de Dirección y Dramaturgia en el Institut del Teatre (Barcelona), pero lo dejó debido al conservadurismo de la institución. Es autor de obras de teatro, poemarios, cuentos y novelas y ha ganado diversos premios literarios como el Premio Amiba. También dirige y actúa en sus propias performances como “La máquina de acero Espectáculos” (2006), “Aspirina 500 mg” (2008), “Los cuerpos extraños” (2009) y “Tiburón tigre” (2010). Ha colaborado con creadores como Carmelo Salazar (Plastidecor), Sonia Gómez (Binomios), Victoria Macarte (Trifle), DD Dorvillier (CPAU Get Ready!) Y Masu Fajardo (Micro-ficciones). Es redactor jefe de la revista de artes escénicas contemporáneas Artributos (www.edicioneselvivero.com), dirige la sección de danza de Time Out Barcelona y es responsable de un blog de crítica alternativa donde ha escrito sobre más de 200 representaciones a lo largo de dos años y medio (www.tea-tron.com/quimpujol/blog).

“Tiburón tigre” es la segunda pieza dentro de mi proyecto como “performer en zapatillas”. Esta performance con un aforo máximo de siete espectadores se desarrolla alrededor de una mesa donde los asistentes tienen una copa de vino y no se diferencia mucho de un encuentro entre amigos. Por este motivo, es difícil determinar cuando comienza la performance y cuando termina. De manera natural al terminar la pieza los espectadores siguen sentados hablando conmigo por el que se establece un vínculo que desborda los patrones típicos del hecho escénico. Si nos ceñimos a lo claramente performático, “Tiburón tigre” consiste en una serie de pequeños textos y acciones aparentemente independientes que se suceden a lo largo de 45 minutos. Aunque, los espectadores observan que emergen ciertas temáticas y paralelismos. No hay ninguna conclusión preestablecida más allá de la que cada espectador quiera formular, pero si una coherencia global. Una de las satisfacciones más grandes de representar “Tiburón Tigre” es la recuperación del texto como eje central de la performance sin caer en los tópicos del teatro de texto que domina el panorama escénico hoy en día.

MUY IMPORTANTE: Para participar en “Tiburon Tigre” de Quim Pujol en NauEstruch este viernes hay que enviar solicitud previa a <almudena@ajsabadell.cat> (participación reservada a los siete primeros inscritos),

Haciendo constar en el asunto: Participación Tiburon Tigre. Más allá de la función en el Estruch, durante este mes de marzo sigo representando “Tiburón tigre” en el Teatro Museo Pujol (mi casa en el barrio del Born de Barcelona), así que si no quedan plazas en el Estruch es suficiente con enviar un e-mail a kimete@hotmail.com y concertar una cita.

QUIM PUJOL - TIBURÓN TIGRE

Quim Pujol (1978) es va llicenciar en Traducció e Interpretació a la UAB. També va estudiar un any de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Barcelona), però ho va deixar degut al conservadorisme de la institució. És autor d’obres de teatre, poemaris, contes i novel·les i ha guanyat diversos premis literaris com el Premi Amiba. També dirigeix i actua en les seves pròpies performances com “La màquina de hacer espectáculos” (2006), “Aspirina 500 mg” (2008), “Los cuerpos extraños” (2009) i “Tiburón tigre” (2010). Ha col·laborat amb creadors com Carmelo Salazar (Plastidecor), Sonia Gómez (Binomis), Victoria Macarte (Trifle), DD Dorvillier (CPAU Get Ready!) i Masu Fajardo (Micro-ficciones). És redactor en cap de la revista d’arts escèniques contemporànies Artributos (www.edicioneselvivero.com), dirigeix la secció de dansa de Time Out Barcelona i és responsable d’un blog de crítica alternativa on ha escrit sobre més de 200 representacions al llarg de dos anys i mig (www.tea-tron.com/quimpujol/blog).

“Tiburón tigre” és la segona peça dins del meu projecte com “performer en zapatillas”. Aquesta performance amb un aforament màxim de set espectadors es desenvolupa al voltant d’una taula a on els assistents tenen una copa de vi i no es diferencia molt d’una trobada entre amics. Per aquest motiu, és difícil determinar quan comença la performance i quan acaba. De manera natural a l’acaba la peça els espectadors segueixen asseguts parlant amb mi per què s’estableix un vincle que desborda els patrons típics del fet escènic. Si ens cenyim a allò clarament performàtic, “Tiburón tigre” consisteix en una sèrie de petits texts i accions aparentment independents que es succeeixen al llarg de 45 minuts. Encara que, els espectadors observen que emergeixen certes temàtiques i paral·lelismes. No hi ha cap conclusió preestablerta mes enllà de la que cada espectador vulgui formular, però si una coherència global. Una de les satisfaccions més grans de representar “Tiburón Tigre” és la recuperació del text com a eix central de la performance sense caure en els tòpics del teatre de text que domina el panorama escènic avui en dia.

MOLT IMPORTANT: Per a participar a “Tiburon Tigre” de Quim Pujol a NauEstruch aquest divendres cal enviar sol.licitut previa a <almudena@ajsabadell.cat> (participació reservada als set primers inscrits),

Tot fent constar a l’assumpte: Participació Tiburon Tigre. Mes enllà de la funció a l’Estruch, durant aquest mes de març segueixo representant “Tiburón tigre” al Teatre Museu Pujol (la meva casa al barri del Born de Barcelona), així que si no queden places a l’Estruch és suficient amb enviar un e-mail a kimete@hotmail.comi concertar una cita.


NICO BAIXAS -MANUAL DE INSTRUCCIONESNICO BAIXAS -MANUAL D’INSTRUCCIONS

NICO BAIXAS -MANUAL DE INSTRUCCIONES

Es el nombre del proyecto general en el que Nico Baixas está trabajando actualmente. Se trata de un proyecto en torno a las manos. Partiendo de ideas y textos científicos, Baixas utiliza las manos como un nexo para abordar diversos temas relacionados con estas extremidades. La creatividad, la comunicación no verbal, las técnicas, las proporciones del cuerpo, la discapacidad y muchos otros. Los trabajos son plasmados en performances, fotografías, dibujos o videoarte. También participan otros especialistas o virtuosos de las manos. El manual es una estrategia destinada a divulgar la cultura de las manos, experimentar con nuevas técnicas y posibilidades expresivas y ofreciendo una versión no tan ligada a la palabra.

NICO BAIXAS
Es performer y videoartista. Sus piezas son mixedmedia, combinaciones de elementos e ideas tecnológicas, performáticas, plásticos o tratamiento de imagen.Tiene en la espalda una larga trayectoria como actor de teatro, formó parte de la extinta compañía General Elèctrica y ha participado en montajes de Rodrigo García, Marcel · lí Antúnez o Sonia Gómez entre otros. En solitario, ha girado durante años con un espectáculo creado por su madre, que se interpreta únicamente con las manos. En cine, además de trabajar como actor, ha trabajado como guionista, director y montador en Nueva York y Barcelona.

Otros proyectos en exposición: Reprise de Jaume Parera, Revuelo de Ricardo Trigo, Trucos que salen mal, página 38 de Iñaki Álvarez.

NICO BAIXAS -MANUAL DE INSTRUCCIONES

És el nom del projecte general en el que Nico Baixas està treballant actualment. Es tracta d’un projecte al voltant de les mans. Partint d’idees i texts científics, Baixas utilitza les mans com un nexe per abordar diversos temes relacionats amb aquestes extremitats. La creativitat, la comunicació no verbal, les tècniques, les proporcions del cos, la discapacitat i molts d’altres. Els treballs són plasmats en performances, fotografies, dibuixos o videoart. També hi participen altres especialistes o virtuosos de les mans. El manual és una estratègia destinada a divulgar la cultura de les mans, experimentar amb noves tècniques i possibilitats expressives i oferint una versió no tan lligada a la paraula.

NICO BAIXAS
És performer i videoartista. Les seves peces són mixedmedia, combinacions d’elements i idees tecnològiques, performàtiques, plàstics o tractament d’imatge. Té a l’esquena una llarga trajectòria com a actor de teatre, va formar part de l’extinta companyia General Elèctrica i ha participat en muntatges de Rodrigo García, Marcel·lí Antúnez o Sonia Gómez entre d’altres. En solitari, ha girat durant anys amb un espectacle creat per la seva mare, que s’interpreta únicament amb les mans. En cinema, a més de treballar com a actor, ha treballat com a guionista, director i muntador a Nova York i Barcelona.

Altres projectes en exposició: Reprise de Jaume Parera, Enrenou de Ricardo Trigo, Trucs que surten malament, pàgina 38 d’ Iñaki Álvarez.

HABEMUS CORPUSHABEMUS CORPUS

HABEMUS CORPUS

Marina Garcés y Pau Alsina coordinan el seminario Habemus Corpus en el entorno del retorno del cuerpo al pensamiento y las artes contemporáneas. Un taller de lectura donde se abordará la noción de cuerpo, todo interrogando a los textos de nuestra conteporaneïtat filosófica y, al mismo tiempo, se abordarán los principales debates que atraviesan, actualmente, el panorama de las artes escénicas y performativas.

Habemus Corpus es un seminario dirigido a creadores e interesados ​​en las artes escénicas y performativas, dentro del cual cada semana se analizará la noción de cuerpo desde la lectura de filósofos y filósofas como Gilles Deleuze, Judith Butler, Maurice Merleau Ponty, Bruno Latour , Gilbert Simondon o Humberto Varela, entre otros.

Habemus Corpus es el primer seminario del ciclo Caja de Herramientas. Un programa anual de talleres de lectura desde el que acercar la filosofía, entendida como una caja de herramientas para la acción, los creadores escénicos y performáticos. Caja de Herramientas es un proyecto de reflexión teórica orientado a la creación de proyectos escénico-performativos. Interesados ​​enviar propuesta a estruch@ajsabadell.cat poniendo en el asunto “Propuesta Taller Habemus Corpus“, antes del 5 de febrero de 2010. 

HABEMUS CORPUS

Marina Garcés i Pau Alsina coordinen el seminari Habemus Corpus a l’entorn del retorn del cos al pensament I les arts contemporànies. Un taller de lectura on s’abordarà la noció de cos, tot interrogant els textos de la nostra conteporaneïtat filosòfica i, alhora, s’abordaran els principals debats que atravessen, actualment, el panorama de les arts escèniques i performatives.

Habemus Corpus és un seminari adreçat a creadors i interessats en les arts escèniques i performatives, dins del qual cada setmana s’analitzarà la noció de cos des de la lectura de filòsofs i filòsofes com Gilles Deleuze, Judith Butler, Maurice Merleau Ponty, Bruno Latour, Gilbert Simondon o Humberto Varela, entre d’altres.

Habemus Corpus és el primer seminari del cicle Capsa d’Eines. Un programa anual de tallers de lectura des del qual apropar la filosofia, entesa com una capsa d’eines per a l’acció, als creadors escènics i performàtics. Capsa d’Eines és un projecte de reflexió teòrica orientat a la creació de projectes escènico-performatius. Interessats enviar proposta a estruch@ajsabadell.cat posant a l’assumpte “Proposta Taller Habemus Corpus”, abans del 5 de febrer de 2010.

MÁS ALLÁ DEL PUENTE Marta Torné i Alex BrendemühlMÉS ENLLÀ DEL PONT Marta Torné i Alex Brendemühl

MÁS ALLÁ DEL PUENTE

Precio = 10€

“La vie est ondoyante”, decía el filósofo Montaigne. La vida ondula y cabalga entre altos y bajos. Y en una de estas ‘bajadas’, un hombre y una mujer que no ex conocen de nada coinciden en un puente. El amor-la falta de amor, más bien-les ha llevadohasta allí, quizá con la intención de lanzarse al vacío y acabar con las penas. Marta Torné y Alex Brendemühl, dirigidos por Roger Gual, presentan el estreno absoluto de Más allá del puente, la obra de David Botello que han preparado durante su residencia en L’Estruch. Unos protagonistas de lujo se ponen en manos de uno de losdirectores que más mima el trabajo actoral y, todos juntos, suben en una nave dondecomedia, tragedia, equívocos y juegos verbales brillantes muestran la parte máspunzante de la relación amorosa.

Obsesionados con el amor, náufragos sentimentales, parias de la pareja, el hombre yla mujer que se encuentran en el puente se ven abocados a unirse, tal vez porque con el material de reciclaje emocional siempre es posible construir algo nuevo. David Botello ha creado el marco para que fluya la confesión y, gracias a un proceso de trabajo que incorpora la aportación de los actores y el director, la obra pone a pruebala visión del motor que hace girar el mundo: el Amor (en mayúsculas). Después deprodigarse en la televisión y al cine, Santi Millán vuelve al escenario y tiene comopartenaire Kira Miró, actriz con quien coincidió en la serie LEX y una de lasrevelaciones de los últimos tiempos. Más conocido por sus trabajoscinematográficos –Smoking Room y Remake-, Roger Gual puede presumir de trabajosescénicos como La pata negra, obra en la que dirigió Vicenta N’Dongo, y Montandopollos, hecha en colaboración con el clown Jango Edwards.

Compañía residente en el Estruch

Autor: David Botello
Director: Roger Gual
Actores: Marta Torné y Alex Brendemühl
Producción: Zoopa

MÁS ALLÁ DEL PUENTE

Preu = 10€

“La vie est ondoyante”, deia el filòsof Montaigne. La vida ondula i cavalca entre alts i baixos. I en una d’aquestes ‘baixades’, un home i una dona que no ex coneixen de res coincideixen en un pont. L’amor -la manca d’amor, més aviat- els ha dut fins allí, potser amb la intenció de llançar-se al buit i acabar amb les penes. Marta Torné i Alex Brendemühl, dirigits per Roger Gual, presenten l’estrena absoluta de Más allá del puente, l’obra de David Botello que han preparat durant la seva residència a L’Estruch. Uns protagonistes de luxe es posen en mans d’un dels directors que més mima el treball actoral i, tots plegats, pugen en una nau on comèdia, tragèdia, equívocs i jocs verbals brillants mostren la part més punyent de la relació amorosa.

Obsessionats amb l’amor, nàufrags sentimentals, pàries de la parella, l’home i la dona que es troben al pont es veuen abocats a unir-se, potser perquè amb el material de reciclatge emocional sempre és possible construir alguna cosa nova. David Botello ha creat el marc perquè flueixi la confessió i, gràcies a un procés de treball que incorpora l’aportació dels actors i el director, l’obra posa a prova la visió del motor que fa girar el món: l’Amor (en majúscules). Després de prodigar-se a la televisió i al cinema, Santi Millán torna a l’escenari i té com a partenaire Kira Miró, actriu amb qui va coincidir a la sèrie LEX i una de les revelacions dels darrers temps. Més conegut pels seus treballs cinematogràfics –Smoking Room i Remake-, Roger Gual pot presumir de treballs escènics com La pata negra, obra en què va dirigir Vicenta N’Dongo, i Montando pollos, feta en col·laboració amb el clown Jango Edwards.

Companyia resident a l’Estruch

Autor: David Botello
Director: Roger Gual
Actors: Marta Torné i Alex Brendemühl
Producció: Zoopa

JUDIT VIDIELLAJUDIT VIDIELLA

JUDIT VIDIELLA

NauEstruch presenta una ponencia de Judith Vidiella. En esta ponencia, Vidiella situará la performance dentro del mapa amplio abordado desde los Estudios de Performance, que entiende la performance no sólo como una práctica artística, sino como una noción que permite comprender el giro teatral en las ciencias sociales, estudiando la formación de las identidades, las prácticas de corporización reguladas a través del género, la etnia y sexualidad; el funcionamiento de los sistemas económicos, etc. en las sociedades contemporáneas.

Judit Vidiella es Doctora por la Universidad de Barcelona especializada en Estudios de Performance y Teorías de Género. Docente en el máster oficial de formación del profesorado y del máster propio en Estudios y proyectos de la Cultura Visual en la Facultad de Bellas Artes. Su charla situará la performance dentro del mapa de los Estudios de Performance, que entiende la performance no sólo como una práctica artística, sino como una noción que apela a la sociología, las cuestiones de género o los sistemas económicos.

JUDIT VIDIELLA

NauEstruch presenta una ponència de Judit Vidiella. En aquesta ponència, Vidiella situarà la performance dins del mapa ampli abordat des dels Estudis de Performance, que entén la performance no només com una pràctica artística, sinó com una noció que permet comprendre el gir teatral a les ciències socials, estudiant la formació de les identitats; les pràctiques de corporització regulades a través del gènere, l’ètnia i sexualitat; el funcionament dels sistemes econòmics, etc. a les societats contemporànies.

Judit Vidiella és Doctora per la Universitat de Barcelona especialitzada en Estudis de Performance i Teories de Gènere. Docent al màster oficial de formació del professorat i del màster propi en Estudis i projectes de la Cultura Visual a la Facultat de Belles Arts. La seva xerrada situarà la performance dins del mapa dels Estudis de Performance, que entén la performance no només com una pràctica artística, sinó com una noció que apela a la sociologia, les qüestions de gènere o els sistemes econòmics.